Alòs de Balaguer: Cim, Ermita i Refugi de Sant Mamet


Cim, Ermita i Refugi de Sant Mamet
Cim, Ermita i Refugi de Sant Mamet

Al cim de Sant Mamet (1391 m.) hi ha enclavada l’ermita que duu el mateix nom i annex a ella, el refugi lliure. L’ermita va romandre prop de cent anys pràcticament en ruïnes, fins que ara fa quatre dies, l’any 2000, se’n va restaurar tot el conjunt gràcies a l’esforç desinteressat dels veïns d’Alòs. Altre temps, actuava de punt de trobada ancestral dels habitants dels poblets de l’entorn, que hi acudien per celebrar-hi un aplec. El Sant era el patró de les dides perquè conten que tenia facultats per augmentar el cabal de llet de les mares en període de lactància. El Cim de Sant Mamet es situa en el punt UTM 31T ED50: x=329534 y=4649557 (mapa).

Des d’Alòs de Balaguer parteix una pista que en unes quinze mil passes de pagès ens hi duria, còmoda i pràctica a més no poder si hi anem a cavall d’algún giny mecànic, dura i ensopida si la fem en bicicleta, monòtona i avorrida si la fem a peu (un poc més de 4 hores caminant).

Molt més gratificant, molt més bella i molt més agraïda es la pujada des del Coll d’Orenga (mapa), on deixarem el Montsec a la nostra…



Excursió a la Cova del Tabac


Primera sala que es troba al entrar a La Cova del Tabac
Primera sala que es troba al entrar a La Cova del Tabac

Situació en el Mapa
Aquesta cova descomunal té una fondària total de 180 metres, i està plena de formes geomètriques per la quantitat d’estalactites i estalagmites, és a dir, actualment es una cova viva. Està localitzada a uns 5 Km de la vila de Camarasa, al costat esquerra del riu Segre, i a uns 300 metres sobre el nivell del riu Segre, en un extrem de la Serra de Mont-Roig (mapa), dins de l’Espai d’Interès Natural de l’Aiguabarreig del Segre - Noguera Pallaresa.

Aquesta cova és coneguda des de temps immemorials i ha estat abric de l’home prehistòric. La seva boca triangular d’enormes dimensions dóna entrada a un vestíbul més baix i a una àmplia galeria amb el terra ple de cates arqueològiques. Als 80 m. canvia de direcció, prenent la S-N. Segueix encara amb bones dimensions fins que acaba obturada per sediments. Prop de l’angle on canvia d’orientacio s’obre a mà esquerra una gatera per on s’accedeix a una saleta molt concrecionada, anomenada “la Sacristia”. El nom li ve a la cova pel fet que antigament se n’extreia una fina pols que es barrejava amb el rapè. Podeu veure el perfil i…



Seguir Llegint l'Article "Excursió a la Cova del Tabac"
(Hi ha 2 Comentaris)

La Noguera i les Inundacions de 1907 i 1982


Alòs de Balaguer sota les aigües
Alòs de Balaguer sota les aigües

La comarca de La Noguera ha patit grans inundacions en quatre ocasions durant el segle XX. El 22 d’octubre de 1907 la capital de la comarcal, Balaguer, així com tota la comarca, va tenir inundacions catastròfiques per la crescuda del Segre. El balança va ser de 29 morts i 110 habitatges destruïts.

Però, l’episodi més greu i recent que va afectar a la comarca de La Noguera va ser el de novembre de 1982. La ciutat de Balaguer va esser molt afectada per les inundacions del Segre, on les aigües van arribar als 4 mestres d’alçada al carrer Urgell. La comarca va patir nombroses inundacions sobre camps de conreus y masies, molts pobles van quedar incomunicats y tot plegat va causar greus danys i quantioses pèrdues econòmiques.

Els dies 6 i 7 de novembre de 1982 una marcadíssima situació del sud va provocar pluges superiors als 300 litres per metre quadrat en molts punts del Pirineu, provocant l’augment de cabdal del rius. El tràgic balanç va ser de 14 morts. Curiosament aquest any el Pirineu es va veure afectat per una marcada sequera.

Tornant a les inundacions de 1907, a la web de la revista PortaVeu de Ponts, ens…



Alòs de Balaguer: La Geomorfologia


Vista d'Alòs de Balaguer des de la carretara nova cap a Clua
Vista d’Alòs de Balaguer des de la carretara nova cap a Clua

L’àrea d’Alòs de Balaguer és a la vall mitjana del Segre en un sector on el curs fluvial deixa la direcció normal nord-sud dels rius sud-pirinencs per prendre un camí cap a l’oest entre les localitats de Ponts i Camarasa.

El riu travessa, en primer lloc, un sector constituït per sediments terciaris que formen part del marge nord de la Depressió Central Catalana per introdui-se, posteriorment, en les serralades exteriors dels Pirineus a través d’un estret i profund congost (Congost del Mur) a partir d’Alòs de Balaguer i, finalment, sortir de nou a la depressió de l’Ebre al tram Camarasa-Balaguer.

El tram de direcció est-oest dóna unes característiques geogràfiques particulars a aquest sector fluvial que no es repeteixen en altres rius dels Pirineus; a més, la resistència dels materials entre Alòs de Balaguer i Camarasa genera un paisatge abrupte, no habitual en una zona tan meridional. Les altituds màximes estan entre 669 m (Grialó) al sector d’Artesa de Segre i 773 m (Lo Castellar) al d’Alòs-Camarasa, mentre que el riu davalla a una altitud entre 340 i 250 m.

El clima mediterrani de muntanya mitjana d’aquesta àrea, en la qual les precipitacions oscil·len entre els 500 i els 650 mm…



Alòs de Balaguer: Ermita de Sant Miquel


Ermita de Sant Miquel (Alòs de Balaguer)
Ermita de Sant Miquel (Alòs de Balaguer)

L’ermita de Sant Miquel és situada als afores del nucli urbà d’Alòs de Balaguer, situada aproximadament a 800 m del riu.

L’estructura de l’edifici és molt antiga i es conserven dues portes d’accés al temple. El parament de l’edifici és de pedra sorrenca a base de carreus força regulars amb filades uniformes. Probablement es tracta d’un edifici de la primera meitat del s. XI immediatament posterior a la conquesta feudal d’Alòs que almenys ja s’havia produït l’any 1024. Es tracta d’un conjunt genuïnament romànic i conserva pintures en el seu interior.

Va ser destinada durant molts anys a usos agrícoles que van provocar danys irreparables a la pintura i a l’estructura. Va ser l’any 2002 quan es va restaurar i per a finalitats religioses, culturals o d’esbarjo. La restauració va ser possible gràcies als propietaris, l’aportació popular i les institucions.

Característiques Arquitectòniques
És una església d’una nau i un absis rodó cobert amb volta de quart d’esfera, amb arc preabsidal de mig punt, i les mides són 5,80 x 11 metres. La porta és al mur de l’epístola, una altra de més ampla al frontis, les dues d’arc de mig punt adovellat.

La nau es coberta amb volta de…



Pàgina 1 de 812345678»»