ALOSdeBALAGUER.COM

D.O. Costers del Segre

La tradició vitivinícola de les Terres de Lleida es remunta a l’època dels Ibers, on trobem les primeres llavors de Vitis Vinifera, en el poblat Iber dels Vilars d’Arbeca. No obstant, és durant el període de la romanització de les Terres de Ponent que s’introdueix el cultiu de vinya, convertint-se en uns dels cultius més importants durant el segle XIX, on hi havia plantades un total de 119.000 hectàrees de vinya.

Malauradament, amb l’aparició de la fil·loxera la superfície va reduir-se, dràsticament, fins a 15.000 hectàrees. No obstant aquest lamentable fet, i gràcies a l’acció emprenedora del cellers com Castell del Remei i Raimat, els quals vàrem apostar per renovar les vinyes fil.loxades i realitzar noves plantacions amb l’implantació de varietats innovadores com el Cabernet Sauvignon entre d’altres, han contribuint a que la D.O. Costers del Segre es caracteritzi per la utilització de tecnologia de primera línia, moderna i innovadora.

Artesa, Les Garrigues, Pallars Jussa, Raimat, Segrià i Valls de Ríu Corb, són les quatre subzones lleidatanes que integren la Denominació d’Origen Costers del Segre.

Subzona Artesa (comarca de La Noguera), se…

Els Morts de la Guerra Civil

El día 24 de Desembre de 1938, la 150a Divisió del exercit franquista ocupà el poble de Peralba (avui despoblat) i diverses cotes que li permeteren continuar avançant l’endemà. El día 26 de desembre de 1938 ocuparen la totalitat de la Serra del Montsec i el 27, Vilanova de Meià i Alòs de Balaguer.

L’avenç continuà fins al 30, en què una densa boira va fer acte de presència i aturà les tropes franquistes, tot i que no privà que entressin a Camarasa i que l’endemà la 53a Divisió franquista entrés a Cubells alhora que la resistència de la 72a Divisió republicana que defensava el cap de pont de Balaguer, finalment cedia.

Artesa de Segre caigué el dia 4 de Gener de 1939 després de quedar envoltada per tots costats excepte per la carretera de Ponts i la Seu d’Urgell, per on les tropes republicanes van poder retirar-se.

De la retirada republicana, al municipi d’Alòs de Balaguer, trobem 5 fosses comunes amb 55 soldats republicans. Els indrets on es troben aquestes fosses són: la Partida de les Escollades, prop de Sant Martí de la Nou;…

Congost de Mur (o del Mu)

Situació Geogràfica
El riu Segre travessa el municipi d’Alòs de Balaguer i bona part d’aquest recorregut transcorre entre espadats i racons fantàstics com el Congost de Mur (o del Mu), on el riu queda encaixonat formant un dels paratges més impressionats del seu curs. El nom d’aquest congost ve donat per l’anomenat Barranc del Mur que es troba just a l’inici del Congost. Al seu torn, el Barranc del Mur rep el seu nom d’un dels pics més representatius, per la seva altitud i la seva morfologia, de la Serra Carbonera, l’anomenat indistintament Lo Mur o El Mu.

El Congost de Mur comença, seguint la direcció del curs del riu, a un parell de kilòmetres a l’oest d’Alòs de Balaguer just on es troba l’estret del Mu seguint el camí del Solà, i finalitza a l’Aiguabarreig del Segre amb el Noguera Pallaresa.

Tot i que l’anomenat Congost de Mur pròpiament dit, només arriba fins l’Aiguabarreig, l’excursió es pot allargar tres o quatre kilòmetres més, caminant per una pista asfaltada gens transitada que circula a peu del riu Segre i que queda encaixonada dins…

Cim, Ermita i Refugi de Sant Mamet

Al cim de Sant Mamet (1391 m.) hi ha enclavada l’ermita que duu el mateix nom i annex a ella, el refugi lliure de muntanya. L’ermita va romandre prop de cent anys pràcticament en ruïnes, fins que ara fa quatre dies, l’any 2000, se’n va restaurar tot el conjunt gràcies a l’esforç desinteressat dels veïns d’Alòs. Altre temps, actuava de punt de trobada ancestral dels habitants dels poblets de l’entorn, que hi acudien per celebrar-hi un aplec. El Sant era el patró de les dides perquè conten que tenia facultats per augmentar el cabal de llet de les mares en període de lactància. El Cim de Sant Mamet es situa en el punt UTM 31T ED50: x=329534 y=4649557 (mapa).

Des d’Alòs de Balaguer parteix una pista que en unes quinze mil passes de pagès ens hi duria, còmoda i pràctica a més no poder si hi anem a cavall d’algún giny mecànic, dura i ensopida si la fem en bicicleta, monòtona i avorrida si la fem a peu (un poc més de 4 hores caminant).

Molt més…

Primera sala que es troba al entrar a La Cova del Tabac

Situació Geogràfica
Aquesta cova descomunal té una fondària total de 180 metres, i està plena de formes geomètriques per la quantitat d’estalactites i estalagmites, és a dir, actualment es una cova viva. Està localitzada a uns 5 Km de la vila de Camarasa, al costat esquerra del riu Segre, i a uns 300 metres sobre el nivell del riu Segre, en un extrem de la Serra de Mont-Roig (mapa), dins de l’Espai d’Interès Natural de l’Aiguabarreig del Segre – Noguera Pallaresa.

Aquesta cova és coneguda des de temps immemorials i ha estat abric de l’home prehistòric. La seva boca triangular d’enormes dimensions dóna entrada a un vestíbul més baix i a una àmplia galeria amb el terra ple de cates arqueològiques. Als 80 m. canvia de direcció, prenent la S-N. Segueix encara amb bones dimensions fins que acaba obturada per sediments. Prop de l’angle on canvia d’orientacio s’obre a mà esquerra una gatera per on s’accedeix a una saleta molt concrecionada, anomenada “la Sacristia”. El nom li ve a la cova pel…

Alòs de Balaguer sota les aigües

La comarca de La Noguera ha patit grans inundacions en quatre ocasions durant el segle XX. El 22 d’octubre de 1907 la capital de la comarcal, Balaguer, així com tota la comarca, va tenir inundacions catastròfiques per la crescuda del Segre. El balança va ser de 29 morts i 110 habitatges destruïts.

Però, l’episodi més greu i recent que va afectar a la comarca de La Noguera va ser el de novembre de 1982. La ciutat de Balaguer va esser molt afectada per les inundacions del Segre, on les aigües van arribar als 4 mestres d’alçada al carrer Urgell. La comarca va patir nombroses inundacions sobre camps de conreus y masies, molts pobles van quedar incomunicats y tot plegat va causar greus danys i quantioses pèrdues econòmiques.

Els dies 6 i 7 de novembre de 1982 una marcadíssima situació del sud va provocar pluges superiors als 300 litres per metre quadrat en molts punts del Pirineu, provocant l’augment de cabdal del rius. El tràgic balanç va ser de 14 morts. Curiosament aquest any el Pirineu es va veure…

Vista d’Alòs de Balaguer des de la carretara nova cap a Clua

L’àrea d’Alòs de Balaguer és a la vall mitjana del Segre en un sector on el curs fluvial deixa la direcció normal nord-sud dels rius sud-pirinencs per prendre un camí cap a l’oest entre les localitats de Ponts i Camarasa.

El riu travessa, en primer lloc, un sector constituït per sediments terciaris que formen part del marge nord de la Depressió Central Catalana per introdui-se, posteriorment, en les serralades exteriors dels Pirineus a través d’un estret i profund congost (Congost del Mur) a partir d’Alòs de Balaguer i, finalment, sortir de nou a la depressió de l’Ebre al tram Camarasa-Balaguer.

El tram de direcció est-oest dóna unes característiques geogràfiques particulars a aquest sector fluvial que no es repeteixen en altres rius dels Pirineus; a més, la resistència dels materials entre Alòs de Balaguer i Camarasa genera un paisatge abrupte, no habitual en una zona tan meridional. Les altituds màximes estan entre 669 m (Grialó) al sector d’Artesa de Segre i 773 m (Lo Castellar) al d’Alòs-Camarasa, mentre que el riu davalla a una altitud entre 340 i 250 m.

Situación…

Ermita de Sant Miquel (Alòs de Balaguer)

L’ermita de Sant Miquel és situada als afores del nucli urbà d’Alòs de Balaguer, situada aproximadament a 800 m del riu.

L’estructura de l’edifici és molt antiga i es conserven dues portes d’accés al temple. El parament de l’edifici és de pedra sorrenca a base de carreus força regulars amb filades uniformes. Probablement es tracta d’un edifici de la primera meitat del s. XI immediatament posterior a la conquesta feudal d’Alòs que almenys ja s’havia produït l’any 1024. Es tracta d’un conjunt genuïnament romànic i conserva pintures en el seu interior.

Va ser destinada durant molts anys a usos agrícoles que van provocar danys irreparables a la pintura i a l’estructura. Va ser l’any 2002 quan es va restaurar i per a finalitats religioses, culturals o d’esbarjo. La restauració va ser possible gràcies als propietaris, l’aportació popular i les institucions.

Característiques Arquitectòniques
És una església d’una nau i un absis rodó cobert amb volta de quart d’esfera, amb arc preabsidal de mig punt, i les mides són 5,80 x 11 metres. La porta és al mur de l’epístola,…

Pesca de Salmònids al Segre

L’any 1.991, l’Associació de Pesca Conservacionista-Amics dels Rius constituí una secció de pesca esportiva que anomenà Societat de Pesca Alòs de Balaguer, i aconseguí per a ella la gestió de la pesca del riu Segre en el tram de riu corresponent al terme municipal a Alòs de Balaguer. Més concretament, el tram està comprès entre els termes municipals d’Artesa de Segre i Camarasa. Aquest és el darrer tram mig de riu Segre que sobreviu després de la construcció de l’embassament de Rialb. I és, també, el darrer tram mig caraterístic de riu mediterrani que resta a Catalunya. Els objectius que van assumir acceptant la gestió d’aquest tram de riu, son:

a) Rehabilitar aquest tram de riu Segre, que estava quasi totalment mort per l’absència de cabals, pels abocaments contaminants (principalment de purins) i per les continues, abusives i descontrolades extraccions d’àrids.

b) Promoure la conservació del riu, especialment a nivell local.

c) I desenvolupar un tipus de gestió i explotació dels recursos piscícoles que té com a fonament la gestió integral de l’ecosistema fluvial.

Així, la societat fa un seguiment constant de…

Zona del paisatge dels Aspres dins de la comarca de La Nogera

La tipologia de paisatge anomenat “Aspres de la Noguera” compren una superfície de 53.335 ha, i els termes municipals que el componen són en la seva totalitat Les Avellanes i Santa Linya i Alòs de Balaguer. També part dels termes municipals d’Àger, Camarasa, Artesa de Segre, Foradada, Os de Balaguer, Castelló de Farfanya, Algerri i Ivars de Noguera.

Els trets distintius són:

· Comprèn les terres que abracen una bona prt de les serres marginals prepirinenques, de relleus alts (serra de Sant Mamet, serres de Montclús i de Millà, Mont-Roig, Carbonera…), de relleus modestos (Serra d’Os, Sant Cristòfol, Monteró, Boada…) i també depressions com la de les Avellanes-Vilanova de la Sal.

· És una unitat que combina perfectament rocam i aigua, degut a la presènica de l’embassament de Camarasa, els pantans de la Ribagorçana i l’Aiguabarreig del Segre-Noguera Pallaresa; als extrems oriental i occidental hi predomina el mantell forestal.

· Limita al nord amb la vall d’Àger i la conca de Meià, i davalla gradualment cap al sud, amb línies directrius ben poc definides, tot…