
Trabucs del Segle XVI
El Batlle d’Alòs apareix cap el 1570 i juntament amb el seu fill ,i badonlejaren fins a fer-se amos de l’Alt i el Mig Segre. El Virrei Hurtado de Mendoza procurà reduir-los, obligant els pobles d’Organyà, Peramola, Oliana i Ponts que paguessin una tropa de soldats per emprendre la seva persecució. Però el virrei cessarà i el batlle d’Alòs tindrà cada dia més seguidors. Serà cap dels “nyerros”, contra els petits senyors del país, la majoría dels partit anomenat dels “cadells”.
L’estiu de 1589, un grup de cavallers lleidatans perseguien esforçadament la quadrilla del Batlle d’Alòs. Figuraven entre els perseguidors Francesc de Gilabert, Bernat de Guimerà, senyor de Ciutadilla i Montclar; Onofre d’Alentorn, senyor de Seró, i els seus fills Lluís, Alexandre i Jeroni; i els senyors de Rubió, Vilves i altres llocs de la vall d’Artesa de Segre. Assabentats de la brega, alguns homes de Cubells haurien sortit per tal de protegir la retirada dels bandolers. Tot seguit, tancaren les portes de la Vila.
El setge subsegüent de Cubells aplegaria una munió de forces de ben diversa procedència. Foren mobilitzats els sometents de les vegueries properes, i encara, alguns homes enrolats pels Justícies de Fraga i Tamarit de llitera. Entre els assetjants, però, també i figurarà la quadrilla de Miquel Joan, vell enemic del batlle d’Alòs per terres de La Ribagorça.
A la tercera nit setge, i mentre els assetjants esperaven l’arribada d’artilleria, els homes del Batlle d’Alòs aconseguiren de fugir desprès de foradar un pany de muralla de la vila. Descoberta la fuga de bon matí, els assetjants pogueren comprovar que a Cubells només hi restaven alguns capellans, les dones i la canalla.
Font: cubellsonline.net; i Fets, Costums i Llegendes. Joan Bellmunt Figueres.
Articles Relacionats:
En aquest web trobareu informació sobre el municipi d'














Caldria esbrinar el nom vertader de’l Batlle D’alòs, atès que a mi em consta que era Arnau Saura ( i no arnau escuder com en molta historiografia local s’ha anat escampant).
També hi ha la discusió sobre si era el batlle d’Alòs de Balaguer o d’ALòs d’Isil (al Pallars).
Els fets referents a la Batalla de Cubells van ser jutjats pel Tribunal de Coltellades de LLeida, i al seu arxiu se’n poden trobar moltes més dades, tant referents a aquest episodi concret com a altres “actuacions” del personatge.
Hi ha un llibre que recull més informació sobre aquests “bandolers”, l’autor es Xavier Torres, de la colecció Quaderns Crema, y el seu Títol es “Nyerros i cadells: bàndols i bandolerisme a la Catalunya moderna (1590-1640)”
Isidre, moltes gràcies per la informació. Intentaré investigar alguna cosa més sobre aquest famós Batlle d’Alòs…
I gràcies per la referència bibliogràfica