ALOSdeBALAGUER.COM

Alòs de Balaguer

El municipi d’Alòs de Balaguer (antigament Alòs del Marquesat, ja que pertanyia al Marquesat de Camarasa) es situa a la comarca de la Noguera, dins de la província de Lleida i te una extensió de 68,76 km². Limita al nord amb Vilanova de Meià, a l’est amb amb Artesa de Segre, a l’oest amb Camarasa, i al sud amb Cubells.

Alòs de Balaguer és el típic asentament de carrers costeruts i cases recolzades a la roca. Es troba a la riba dreta del riu Segre, després del meandre de Salgar i en el tram abans del Congost del Mur que arriba fins a l’aiguabarreig del Segre amb el Noguera Pallaresa (sota la presa de Camarasa), a 297 metres d’altitud, esglaonat als vessants del turó on hi ha l’antic Castell d’Alòs de Balaguer.

Geogràficament, Alòs de Balaguer engloba al nord la Serra de Sant Mamet, altura màxima del municipi amb 1.391 metres d’altura (i amb un desnivell de més de 1000 metres en poc més de 7 Km respecte el poble), a ponent pel Montservó…

Arnau Mir de Tost

Arnau Mir de Tost va néixer poc després de l’any 1000, als dominis de Tost, centrats en una vall força desconeguda actualment de l’Alt Urgell. La seva família, pertanyent a la poderosa jerarquia del comtat d’Urgell, li garantí formació i posició, que el jove noble aprofità excel·lentment. Orfe de pare, de ben jove aviat tingué un important paper a la cort comtal d’Ermengol II d’Urgell. L’any 1031 va prendre per muller Arsenda, també de llinatge noble. Després del matrimoni, la parella va marxar cap a la frontera amb la intenció d’establir-s’hi.

Arnau Mir, jove i emprenedor, volia aprofitar la debilitat dels sarraïns, que després de cruentes guerres civils havien perdut el poder del califat, deixant un panorama de regnes de taifa aïllats i debilitats. Arnau Mir de Tost i la seva decidida esposa compraren al comte d’Urgell el llavors humil castell de frontera de Llordà. Allí establiren la base de l’empresa de conquesta. Arnau Mir transformà el castell de Llordà en la fortalesa més poderosa de la Catalunya comtal, i l’emprà com a eficient màquina de guerra per preparar les seves operacions contra Al-Andalus. En poc temps assolí el ple control de la Conca Dellà i arribà…

Esglesia de Sant Bartomeu a la Vall d’Ariet

Ocupant un sector que abraça la frontera del terme occidental del municipi d’Artesa de Segre, trobem fortament disseminat el nucli que pren com a nom l’accident orogràfic on està ubicat: La Vall d’Ariet. Aquesta partida del municipi, més que un nucli és un conjunt de masies disseminades dins d’un espai territorial que es subdivideix amb noms propis: Ariet de Sols, Ariet del Mig i Ariet de Caps. Avui, totes aquestes masies estan deshabitades i moltes d’elles en estat ruïnós.

Situació.
L’antiga parròquia de Sant Bartomeu la tenim situada a La Vall d’Ariet de Sols, a la part baixa d’aquesta vall que neix prop de la frontera municipal entre Vilanova de Meià i Artesa de Segre, a l’aiguabarreig dels barrancs de les Planes i d’en Gener, els quals esdevenen el Barranc de la Clua. Aquesta vall està protegida per les muralles calcàries i les vessants que formen la Serra de l’Obac, a l’esquerra de la vall, i la de Sant Sant Mamet, a la seva vessant dreta. L’accés es fa des de Baldomà, seguint la carretera que porta a Clua (abans la Clua de Meià), en la que transcorreguts 4,6…