ALOSdeBALAGUER.COM

Any 1921. El riu Segre i El Montroig prop de Camarasa

Josep Salvany i Blanch neix a Martorell el 4 de desembre de 1866. Va cursar estudis de medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona i es llicencià el 1891. Josep Salvany va morir a Barcelona el 28 de gener de 1929.

Gran afeccionat a l’excursionisme científic i a la fotografia, l’any 1905 va ingressar al Centre Excursionista de Catalunya col·laborant activament en la publicació dels seus butlletins entre els anys 1918 i 1924.Van ser les seves excursions arreu de Catalunya les que li permetran crear una important col·lecció de fotografies. Va viatjar també per les Illes Balears i la resta d’Espanya, pels Estats Units, Europa, Egipte, Pròxim Orient, i en tots aquests viatges captà amb la seva càmera fotogràfica els monuments i la gent del diferents països.

El Fons Salvany, dipositat a la Biblioteca de Catalunya, conté aproximadament 10.000 imatges en clixés positius i negatius en placa estereoscòpica de vidre en format 6 x 13 cm. Aquestes plaques fotogràfiques es conserven en les seves capses originals i cada una d’elles té un número identificador. Tot i que la majoria de fotografies estan realitzades pel propi Salvany podem trobar algunes d’altres…

Caçadors Prehistòrics al Segre

Fa 10.000 anys en un congost del riu Segre, una banda de Sapiens sapiens va aixecar un campament temporal. Les neus perpètues del Pirineu s’havien fos. Era la fi de les glaciacions i el clan es va adaptar al nou clima mediterrani: molt més benigne. Els boscos de pi i ginebró s’estenien, al riu les truites, els mol.luscs i el crancs completaven la dieta. En definitiva, sobreviure ja no era una empresa tan difícil. I aquests humans eren cada vegada més presumits, sofisticats, innovadors.

Van aprendre a matar a distància amb la fletxa i la javelina llançada amb propulsor. És a dir, utilitzaven el principi de la palanca per multiplicar la força i reduir els riscos. És a distància com maten la cabra salvatge i la cova del Parco, un amagatall foradat al cingle, és el refugi de cacera. Els ocupants del Parco eren grans inventors. D’un nucli de sílex ara en treuen dotzenes d’eines: petites, precises i tallants. Amb un mànec de fusta i una punta de banya han creat l’arpó. Tallen, poleixen i foraden l’os. El resultat és l’agulla de cosir i la confecció de polaines, mocassins, pantalons, faldilles i abrics.

La Cova de El Parco es troba en el terme municipal d’Alòs de…

Esquelet fòssil d’Ictiosaure

Alòs de Balaguer és una població ubicada en un paisatge geològic extraordinari, on el riu Segre es canalitza per un congost de gran bellesa. Els exemples són notables, doncs es poden observar les roques de les muntanyes de Carbonera i Sant Jordi turmentades pels moviments geològics ocorreguts durantels darrers 40 milions d’anys.

En aquestes muntanyes, apareixen els testimonis petrificats que donen fe d’una local vida animal antiquíssima. Entre ells, varen sortir uns estranys fòssils, en forma de cilindres bastant aplanats, que una vegada identificats, es tractaven de vèrtebres d’un gran animal marí. Les observacions practicades indicaven que pertanyien a un ictiosaure, rèptil marí en forma semblant a la d’un dofí però amb un morro allargassat i ple de dents punxents que el capacitaven per una pesca efectiva de les preses. Les mides de les seves vèrtebres evoquen un exemplar de més de 6 metres de llargària.

Des de l’any 2002 a l’ajuntament d’Alòs de Balaguer, es pot visitar una reproducció d’un Stenopterygius quadriscissus de mida real d’uns 2 metres de llargaria. Aquesta reproducció del Stenopterygius es un animal extingit que pertany a l’ordre dels ictiosaures (llargandaix peix), encara que és més petit que les espècies més grans de l’ordre, i és similar físicament…

Castell d’Alòs de Balaguer

El conjunt fortificat d’Alòs de Balaguer es troba a la confluència de dos barrancs amb la desembocadura al Segre. Aquesta construcció està protegida per tres costats per uns impressionants penya-segats, essent accessible solament pel costat del poble. De fet era conegut per la seva quasi inaccessibilitat.

El castell d’Alòs és un dels més grans i més complexos d’aquesta comarca. S’hi poden diferenciar diversos elements que poden pertànyer a moments diferents. Un primer element, però no necessàriament el més antic, és la torre circular que hi ha al cim del serrat. Un altre és la muralla en forma d’esperó truncat que hi ha a la banda nord. Un tercer element són les diverses sales repartides en dos nivells que hi ha a migjorn de la torre. A part, cal fer esment de l’ampli recinte que clou tot el serrat. I, finalment, encara, d’una fortificació ja tardana, situada a l’extrem meridional del turó.

Restan nombrosos murs del que també era conegut per “castell de la Mare de Déu de la Torre” (o també conegut popularment com “la Carlana”), així com una torre rodona en el seu interior i alguns arcs. Es pot suposar l’existència d’una primera construcció musulmana, a la qual correspondrien part del mur N, el petit mur…

Figura 6 de Les Aparets II

El conjunt d’art rupestre està situat al vessant dret del riu Segre, al terme municipal d’Alòs de Balaguer, a prop del terme  de Rubió, en uns escarpaments pertanyents a la Serra de Mosquera (mapa). A uns 50 metres sobre el riu, hi ha una sèrie de concavitats i abrics en quatre dels quals s’han trobat pintures rupestres del Neolític Mitja / Broze inicial.

Es van descobrir el 1976 per Enric Sunyer i Antoni Borrell juntament amb l’alcalde de Baldomar, Lluís Trepat. A l’any següent va ser quan L. Díez-Coronel començà les seves investigacions. Uns anys més tard, a l’any 1986, aquestes pintures varen ser documentades exhaustivament per Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

De les quatre cavitats amb pintures, dues (Aparets I i Aparets II) són de difícil accés, i les dues restants (Aparets III i Aparets IV) són més accessibles i són parets amb poca profunditat. En total s’han individualitzat 18 figures. Planta de Les Aparets.

APARETS I (Planta i Secció | Figures).
És una cavitat de 2,4…

Penyes de Mania

Les Penyes de Mania formen part de l’extrem nordoriental de la l’altiplà de la Serra d’Arquells (mapa). Justament aquest punt es límit divisori dels termes municipals d’Alòs de Balaguer, Cubells y Foradada. L’altitud arriba fins els 630 metres, malgrat no es de gaire altura, el lloc gaudeix d’una vista molt favorable, cap al sud, arribant fins més enllà dels 60 km.

Al seu valor estratègic s’ha d’afegir la seva condició de lloc de fàcil defensa per estar envoltat de penya-segats. Un enclavament d’extensió limitada, de dificil accés i privilegiada visibilitat, qualitats adecuades per convertir-se en un bon lloc amb funcions de guaita. Això ho demostren les diferents restes arqueològiques que s’han trobat en diverses excavacions que manifesten la seva ocupació des de la Primera Edat de Ferro fins a l’època moderna.

L’any 2002, amb el suport de l’Ajuntament de Cubells y el Museu de la Noguera, es van iniciar les excavacions del jaciment, permetent determinar restes del Primer Ferro-Ibèric Antic, Ibèric Ple, Ibèric Romà, Medieval i finalment Modern.

En una concavitat natural a la roca, van trobar-se restes d’un esquelet d’una ovella juntament amb ceràmica ibèrica, del que sembla ser un…

Megàlit de Seró

Els treballs de construcció d’una de les canonades de la xarxa de distribució del reg del sistema Segarra-Garrigues al terme municipal d’Artesa de Segre van posar al descobert en l’any 2007 una excepcional tomba megalítica, del tipus conegut com a “cista amb túmul”. El megàlit es troba a la banda esquerra de la carretera C-14, en direcció a Andorra, una mica més amunt de la cruïlla de Seró i molt a prop del camí a Refet, en l’indret conegut com Els Reguers.

Prop d’aquest indret hi ha indicis de possibles restes ibero-romanes. Per això alguns estudiosos opinen que aquesta zona podria tenir un cert atractiu espiritual des de la Prehistòria fins als nostres dies. Cal recordar que avui el santuari de Refet és un lloc de molta devoció per part de tota la gent de la rodalia. La ubicació definitiva d’aquest monument megalític no està clara a hores d’ara. Tot i que és segur que no es podrà mantenir al mateix indret de la troballa, per on ha de passar la canonada del canal, el dubte és si es quedarà al municipi o bé se l’enduran a un altre lloc.

El túmul, parcialment seccionat durant els treballs, apareix delimitat per un cròmlec (anell…

Cova dels Vilars o Vilasos – Patrimoni Mundial

Les pintures rupestres de la Cova dels Vilars (o dels Vilasos) es troba situada al terme municipal d’Os de Balaguer, La Noguera, al vessant est de la Serra d’Os, en un congost que forma el Barranc dels Vilars, dominant el curs del riu Farfanya, afluent del riu Segre (mapa). Conegudes des de temps abans per un veí d’Os de Balaguer, el Sr. Josep M. Borràs i Viu, el descobriment fou comunicat oficialment l’any 1973.

Es conserva la base d’una murada o tanca en pedra seca poc o gens desbastada, d’amplada important, i al seu interior, petites estructures d’aterrassament i restes de construccions en pedra. Les restes materials són ceràmica a mà, de gra gruixut, similar a la trobada en la resta d’assentament del bronze del terme d’Os de Balaguer. A banda de les restes constructives abans esmentades, es possible que es conservin estrats arqueològics “in situ”, però probablement escassos degut als treballs de repoblació de la zona i a la intensa erosió que ha sofert aquesta vessant, que pràcticament ha quedat en roca nua.

Per accedir-hi, s’han de seguir les indicacions per a arribar a la Cova dels Vilars. Tot…

Pintures Rupestres de la Cova del Cogulló – Patrimoni Mundia

Aquestes pintures rupestres localitzat sobre Vilanova de Meià, a la muntanya del Cogulló. La cova es troba prop del cim del Cogulló. Per pujar cal agafar una pista que surt de la Font Blanca, i no deixar-la fins al final, al cim del Cogulló (mapa). A uns 200 m del cim, en direcció Est es troba la Cova.

Situades en una cavitat de dimensions reduïdes (11,60 m d’ample, 6,60 m de profunditat i aproximadament uns 10 m d’alçada), hi ha una figura principal, que es pràcticament la única que es conserva i restes d’altres dos. Per apreciar les dimensions podeu accedir al perfil i la planta.

La figura principal i pràcticament l’única que es conserva sencera, se situa a la dreta de la balma, en una petita coveta d’1,5 metres d’ample, 1,3 metres de profunditat i 3 metres d’alçada. L’abric està orientat a l’E-SE mentre que aquesta figura ho està al S-SW. S’han individualitzat 3 figures que corresponen a un pectiniforme d’estil…

Galeria final de La Cova del Tabac – Patrimoni Mundial

Aquesta cova descomunal té una fondària total de 180 metres, i està plena de formes geomètriques per la quantitat d’estalactites i estalagmites. Està localitzada a uns 5 Km de la vila de Camarasa, a la dreta del riu Segre i a 300 metres sobre el nivell del riu, en un extrem de la Serra de Mont-Roig (mapa).

S’ha de dir que l’excursió a la Cova del Tabac és una magnífica caminada, altament recomenada encara que sigui només per descobrir que les vistes des d’aquest lloc són realment impressionants.

Les primeres notícies sobre la Cova del Tabac les donà Zamora el s. XVIII. Posteriorment, l’any 1880 Pleyan de Porta fa referència al fet que va ser habitada per l’home prehistòric. L’any 1894 L. Mariano Vidal hi realitzà excavacions, de les quals en sortiren algunes restes materials. Aquestes dades foren recollides posteriorment per Ceferí Rocafort i estudiades i publicades per J. Serra i Ràfols. Més tard, el Centre Excursionista de Balaguer i, sobretot, J. Maluquer de Motes estudiaren científicament els materials. A aquests estudis s’han…

Pintura Rupestre de la Balma del Pantà – Patrimoni Mundial

Localitzat a uns 5 Km de la vila de Camarasa, a uns 400 m al N de l’embassament i al costat esquerre del riu Noguera Pallaresa. Per arribar a la Balma cal passar el pantà de Camarasa. Es troba al marge esquerra del riu, després de l’anomenada Rendisclera de La Massana (mapa), muntanya que es troba a la dreta de la carretera només passar la presa. Allà es troba una pista molt malmesa, que cal seguir a peu. Aquesta pista s’ha de deixar per anar pujant fins al peu del primer cingló, alçada a la qual es troba la balma amb la pintura.

La morfologia d’aquesta resta -poc definitòria- no permet parlar amb certesa d’una cronologia. L’única figura que s’observa en aquesta balma fou descoberta pels arqueòlegs R. Viñas, E. Sarrià i A. Alonso durant una prospecció de la zona. Durant l’any 1988 la pintura fou objecte d’una documentació exhaustiva, dins el “Projecte Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya” portat a terme pel Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta balma (

Figures d’Antona III

Aquest conjunt d’art rupestre, està localitzat en el terme municipal d’Artesa de Segre. Situades davant el Santuari de la Mare de Deu de Salgar, a l’altre costat del riu en el poble de Vernet (mapa).

Aquest conjunt va ser descobert l’any 1976 durant una campanya de prospecció i estudis de la zona del Montsec i rodalies que va ser realitzada per Enric Sunyer i Antoni Borrell de l’Institut de Ciències del Quaternari de Barcelona, junt amb l’alcalde de Baldomar, Lluís Trepat. Aquell mateix any el jaciment va començar a ser estudiat per Díez-Coronel, el qual va començar l’estudi de les estacions rupestres amb la col.laboració  d’E. Carrera Salse,  J.L. Rodríguez Duque i J. Sarrate. Els resultats d’aquestes investigacions varen ser presentats en el XV Congreso Nacional de Arqueología i publicats també a la revista “Ilerda” publicada per l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

Durant l’any 1986 les pintures foren objecte d’una documentació exhaustiva, dins el “Projecte Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya” portat a terme pel Servei d’Arqueològia del Departament…