Monthly Archives: maig 2008

La Noguera i el Fons Josep Salvany

Any 1921. El riu Segre i El Montroig prop de Camarasa

Josep Salvany i Blanch neix a Martorell el 4 de desembre de 1866. Va cursar estudis de medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona i es llicencià el 1891. Josep Salvany va morir a Barcelona el 28 de gener de 1929.

Gran afeccionat a l’excursionisme científic i a la fotografia, l’any 1905 va ingressar al Centre Excursionista de Catalunya col·laborant activament en la publicació dels seus butlletins entre els anys 1918 i 1924.Van ser les seves excursions arreu de Catalunya les que li permetran crear una important col·lecció de fotografies. Va viatjar també per les Illes Balears i la resta d’Espanya, pels Estats Units, Europa, Egipte, Pròxim Orient, i en tots aquests viatges captà amb la seva càmera fotogràfica els monuments i la gent del diferents països.

El Fons Salvany, dipositat a la Biblioteca de Catalunya, conté aproximadament 10.000 imatges en clixés positius i negatius en placa estereoscòpica de vidre en format 6 x 13 cm. Aquestes plaques fotogràfiques es conserven en les seves capses originals … Seguir llegint

©2011 Alosdebalaguer.com. Alòs de Balaguer i la Comarca de La Noguera (El Montsec i el Mig Segre).
· Categoritzat a: Alòs de Balaguer, La Noguera, Personatges Històrics, Personatges Il.lustres
· Etiquetat a: Alòs de Balaguer, fotografies antigues, fotorafias antiguas, josep salvany, La Noguera, lérida, lleida
· Deixa un comentari

Seró: Una Singular Tomba Megalítica

Megàlit de Seró

Els treballs de construcció d’una de les canonades de la xarxa de distribució del reg del sistema Segarra-Garrigues al terme municipal d’Artesa de Segre van posar al descobert en l’any 2007 una excepcional tomba megalítica, del tipus conegut com a “cista amb túmul”. El megàlit es troba a la banda esquerra de la carretera C-14, en direcció a Andorra, una mica més amunt de la cruïlla de Seró i molt a prop del camí a Refet, en l’indret conegut com Els Reguers.

Prop d’aquest indret hi ha indicis de possibles restes ibero-romanes. Per això alguns estudiosos opinen que aquesta zona podria tenir un cert atractiu espiritual des de la Prehistòria fins als nostres dies. Cal recordar que avui el santuari de Refet és un lloc de molta devoció per part de tota la gent de la rodalia. La ubicació definitiva d’aquest monument megalític no està clara a hores d’ara. Tot i que és segur que no es podrà mantenir al mateix indret de la troballa, per on ha de passar la canonada del … Seguir llegint

©2011 Alosdebalaguer.com. Alòs de Balaguer i la Comarca de La Noguera (El Montsec i el Mig Segre).
· Categoritzat a: Artesa de Segre, Patrimoni Arqueològic, Seró
· Etiquetat a: Artesa de Segre, canal segarra garrigues, catalonia, cataluña, catalunya, cista, cròmlec, historia, jaciment, La Noguera, lérida, lleida, megalit, megalito, prehistòria, refet, reguers, restes arqueologiques, restos arqueològicos, Seró, tomba, tomba megalítica, tumba, túmul, túmulo, universidad de lerida, universitat de lleida, yacimiento
· Deixa un comentari

Alòs de Balaguer: Jaciment de la Cova del Parco

Caçadors Prehistòrics al Segre

Fa 10.000 anys en un congost del riu Segre, una banda de Sapiens sapiens va aixecar un campament temporal. Les neus perpètues del Pirineu s’havien fos. Era la fi de les glaciacions i el clan es va adaptar al nou clima mediterrani: molt més benigne. Els boscos de pi i ginebró s’estenien, al riu les truites, els mol.luscs i el crancs completaven la dieta. En definitiva, sobreviure ja no era una empresa tan difícil. I aquests humans eren cada vegada més presumits, sofisticats, innovadors.

Van aprendre a matar a distància amb la fletxa i la javelina llançada amb propulsor. És a dir, utilitzaven el principi de la palanca per multiplicar la força i reduir els riscos. És a distància com maten la cabra salvatge i la cova del Parco, un amagatall foradat al cingle, és el refugi de cacera. Els ocupants del Parco eren grans inventors. D’un nucli de sílex ara en treuen dotzenes d’eines: petites, precises i tallants. Amb un mànec de fusta i una punta de banya han creat l’arpó. Tallen, poleixen i foraden l’os. El resultat és … Seguir llegint

©2011 Alosdebalaguer.com. Alòs de Balaguer i la Comarca de La Noguera (El Montsec i el Mig Segre).
· Categoritzat a: Alòs de Balaguer, Patrimoni Arqueològic
· Etiquetat a: aiguabarreig, Alòs de Balaguer, arqueològia, Artesa de Segre, catalonia, cataluña, catalunya, cave of parco, cova del parco, cueva del parco, edat de bronze, historia, jaciment, joan maluquer de motes, La Noguera, magdelia, magdelianense, massana, museu del montsec, nogera pallaresa, paleolitic, paleolitico, prehistòria, rafel goma, restes arqueologiques, restos arqueològicos, roques prenyades, Sant Mamet, sapiens sapiens, sapientissims, segre, segria, serp, yacimiento
· 4 comentaris

Alòs de Balaguer: L’ictiosaure

Esquelet fòssil d’Ictiosaure

Alòs de Balaguer és una població ubicada en un paisatge geològic extraordinari, on el riu Segre es canalitza per un congost de gran bellesa. Els exemples són notables, doncs es poden observar les roques de les muntanyes de Carbonera i Sant Jordi turmentades pels moviments geològics ocorreguts durantels darrers 40 milions d’anys.

En aquestes muntanyes, apareixen els testimonis petrificats que donen fe d’una local vida animal antiquíssima. Entre ells, varen sortir uns estranys fòssils, en forma de cilindres bastant aplanats, que una vegada identificats, es tractaven de vèrtebres d’un gran animal marí. Les observacions practicades indicaven que pertanyien a un ictiosaure, rèptil marí en forma semblant a la d’un dofí però amb un morro allargassat i ple de dents punxents que el capacitaven per una pesca efectiva de les preses. Les mides de les seves vèrtebres evoquen un exemplar de més de 6 metres de llargària.

Des de l’any 2002 a l’ajuntament d’Alòs de Balaguer, es pot visitar una reproducció d’un Stenopterygius quadriscissus de mida real d’uns 2 metres de llargaria. Aquesta reproducció del Stenopterygius… Seguir llegint

©2011 Alosdebalaguer.com. Alòs de Balaguer i la Comarca de La Noguera (El Montsec i el Mig Segre).
· Categoritzat a: Alòs de Balaguer, Patrimoni Paleontològic
· Etiquetat a: Alòs de Balaguer, cretaci, cretacio, fósil, fósiles, fòssil, fòssils, historia, ictiosari, ictiosaure, ictiosaurio, La Noguera, lérida, lleida, mig segre, montsec, Patrimoni Paleontològic, patrimonio paleontologico, prehistòria, segre mitja, Stenopterygius quadriscissus
· 1 comentari

Alòs de Balaguer: El Castell

Castell d’Alòs de Balaguer

El conjunt fortificat d’Alòs de Balaguer es troba a la confluència de dos barrancs amb la desembocadura al Segre. Aquesta construcció està protegida per tres costats per uns impressionants penya-segats, essent accessible solament pel costat del poble. De fet era conegut per la seva quasi inaccessibilitat.

El castell d’Alòs és un dels més grans i més complexos d’aquesta comarca. S’hi poden diferenciar diversos elements que poden pertànyer a moments diferents. Un primer element, però no necessàriament el més antic, és la torre circular que hi ha al cim del serrat. Un altre és la muralla en forma d’esperó truncat que hi ha a la banda nord. Un tercer element són les diverses sales repartides en dos nivells que hi ha a migjorn de la torre. A part, cal fer esment de l’ampli recinte que clou tot el serrat. I, finalment, encara, d’una fortificació ja tardana, situada a l’extrem meridional del turó.

Restan nombrosos murs del que també era conegut per “castell de la Mare de Déu de la Torre” (o també conegut popularment com … Seguir llegint

©2011 Alosdebalaguer.com. Alòs de Balaguer i la Comarca de La Noguera (El Montsec i el Mig Segre).
· Categoritzat a: Alòs de Balaguer, Patrimoni Arqueològic, Patrimoni Arquitectònic
· Etiquetat a: Àger, Alòs de Balaguer, castell, castillo, castle, catalonia, cataluña, catalunya, guerra dels segadors, historia, La Noguera, lérida, lleida, malagastre, Patrimoni Arquitectònic, prehistòria, Sant Mamet
· 2 comentaris

Art Rupestre de la Cova dels Vilars – Patrimoni Mundial

Cova dels Vilars o Vilasos – Patrimoni Mundial

Les pintures rupestres de la Cova dels Vilars (o dels Vilasos) es troba situada al terme municipal d’Os de Balaguer, La Noguera, al vessant est de la Serra d’Os, en un congost que forma el Barranc dels Vilars, dominant el curs del riu Farfanya, afluent del riu Segre (mapa). Conegudes des de temps abans per un veí d’Os de Balaguer, el Sr. Josep M. Borràs i Viu, el descobriment fou comunicat oficialment l’any 1973.

Es conserva la base d’una murada o tanca en pedra seca poc o gens desbastada, d’amplada important, i al seu interior, petites estructures d’aterrassament i restes de construccions en pedra. Les restes materials són ceràmica a mà, de gra gruixut, similar a la trobada en la resta d’assentament del bronze del terme d’Os de Balaguer. A banda de les restes constructives abans esmentades, es possible que es conservin estrats arqueològics “in situ”, però probablement escassos degut als treballs de repoblació de la zona i a la intensa … Seguir llegint

©2011 Alosdebalaguer.com. Alòs de Balaguer i la Comarca de La Noguera (El Montsec i el Mig Segre).
· Categoritzat a: Os De Balaguer, Patrimoni Arqueològic, Patrimoni Mundial
· Etiquetat a: arqueologico, art esquemàtic, arte esquemático, be d'interes, bé d'interès nacional, cave, cova dels vilars, cova dels vilasos, cueva, esquematic, figuras, figures, historia, La Noguera, lérida, lleida, Os De Balaguer, Patrimoni Arqueològic, patrimoni de la humanitat, Patrimoni Mundial, patrimonio arqueológico, patrimonio de la humanidad, patrimonio histórico nacional, patrimonio mundial, prehistòria, quadrúpedes, quadrúpedos, segre, simbolos, símbols, Unesco
· 1 comentari

Art Rupestres de la Cova del Cogulló – Patrimoni Mundial

Pintures Rupestres de la Cova del Cogulló – Patrimoni Mundia

Aquestes pintures rupestres localitzat sobre Vilanova de Meià, a la muntanya del Cogulló. La cova es troba prop del cim del Cogulló. Per pujar cal agafar una pista que surt de la Font Blanca, i no deixar-la fins al final, al cim del Cogulló (mapa). A uns 200 m del cim, en direcció Est es troba la Cova.

Situades en una cavitat de dimensions reduïdes (11,60 m d’ample, 6,60 m de profunditat i aproximadament uns 10 m d’alçada), hi ha una figura principal, que es pràcticament la única que es conserva i restes d’altres dos. Per apreciar les dimensions podeu accedir al perfil i la planta.

La figura principal i pràcticament l’única que es conserva sencera, se situa a la dreta de la balma, en una petita coveta d’1,5 metres d’ample, 1,3 metres de profunditat i 3 metres d’alçada. L’abric està orientat a l’E-SE mentre que aquesta figura ho està al S-SW. S’han individualitzat 3 figures que corresponen a un pectiniforme d’estil esquemàtic i restes … Seguir llegint