Art Rupestre de la Balma del Pantà – Patrimoni Mundial    

Localitzat a uns 5 Km de la vila de Camarasa, a uns 400 m al N de l’embassament i al costat esquerre del riu Noguera Pallaresa. Per arribar a la Balma cal passar el pantà de Camarasa. Es troba al marge esquerra del riu, després de l’anomenada Rendisclera de La Massana (mapa), muntanya que es troba a la dreta de la carretera només passar la presa. Allà es troba una pista molt malmesa, que cal seguir a peu. Aquesta pista s’ha de deixar per anar pujant fins al peu del primer cingló, alçada a la qual es troba la balma amb la pintura.

La morfologia d’aquesta resta -poc definitòria- no permet parlar amb certesa d’una cronologia. L’única figura que s’observa en aquesta balma fou descoberta pels arqueòlegs R. Viñas, E. Sarrià i A. Alonso durant una prospecció de la zona. Durant l’any 1988 la pintura fou objecte d’una documentació exhaustiva, dins el “Projecte Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya” portat a terme pel Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta balma (planta i secció) únicament presenta una figura, d’estil esquemàtic, que es troba a l’esquerra de la cavitat i a una alçada aproximada d’1,22 m. Són restes de pigment de color vermell-castany i tècnica de traç simple. S’observen un gran nombre de blocs despresos de la part alta.

Aquests llocs d’art rupestre de la fi de la prehistòria, a l’arc mediterrani de la Península Ibèrica, constitueixen un conjunt d’una categoria excepcional que descriu la forma de vida, a una fase crítica del desenvolupament humà, de manera viva i gràfica en unes pintures úniques pel seu estil i la seva temàtica. El Conjunt de les pintures rupestres de la fi de la prehistòria situades a l’arc mediterrani de l’Espanya oriental és el més gran grup de llocs d’art rupestre que es poden trobar a tota Europa, i que ofereixen un retrat excepcional de la vida de l’home en un període essencial de l’evolució cultural humana.

S’integren en el conegut com Art Esquemàtic, una expressió dels grups del neolític (6.500 – 3.200 abans de la nostra era) present en bona part del territori lleidatà: Bellver de Cerdanya, Vilanova de Meià, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, Os de Balaguer, Tremp, Camarassa, Alfés, Les Borges Blanques, L’Albí, La Granja d’Escarp y El Cogul. A més s’esten per les províncies de Barcelona, Tarragona, Ameria, Jaen, Alacant, Castelló, València, Murcia, Osca, Terol, Saragossa, Albacete, Conca, Guadalajar, etc..

Aquestes pintures van ser declarades Bé Cultural d’Interès Nacional-Zona Arqueològica (BCIN). Ley 6/85, de 25 de junio, del Patrimonio Histórico Español. Llei 9/93, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català. A més van ser declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO, el desembre 1998.




Situació en el Mapa

Més Informació: Patrimoni Mundial a Catalunya.

Bibliografia: VIÑAS-SARRIA-ALONSO, 1983 / CPRC1, 1990 / C.A. La Noguera

Articles Relacionats:

1. Art Rupestre d’Antona – Patrimoni Mundial
2. Art Rupestre de la Cova del Tabac – Patrimoni Mundial
3. Art Rupestre del Tallat de Les Aparets – Patrimoni Mundial
4. Art Rupestre de la Cova dels Vilars – Patrimoni Mundial
5. Art Rupestres de la Cova del Cogulló – Patrimoni Mundial
6. Alòs de Balaguer
7. Seró: Una Singular Tomba Megalítica