Cova del Tabac - Patrimoni Mundial

Galeria final de La Cova del Tabac - Patrimoni Mundial

Aquesta cova descomunal té una fondària total de 180 metres, i està plena de formes geomètriques per la quantitat d’estalactites i estalagmites. Està localitzada a uns 5 Km de la vila de Camarasa, a la dreta del riu Segre i a 300 metres sobre el nivell del riu, en un extrem de la Serra de Mont-Roig (mapa).

S’ha de dir que l’excursió a la Cova del Tabac és una magnífica caminada, altament recomenada encara que sigui només per descobrir que les vistes des d’aquest lloc són realment impressionants.

Les primeres notícies sobre la Cova del Tabac les donà Zamora el s. XVIII. Posteriorment, l’any 1880 Pleyan de Porta fa referència al fet que va ser habitada per l’home prehistòric. L’any 1894 L. Mariano Vidal hi realitzà excavacions, de les quals en sortiren algunes restes materials. Aquestes dades foren recollides posteriorment per Ceferí Rocafort i estudiades i publicades per J. Serra i Ràfols. Més tard, el Centre Excursionista de Balaguer i, sobretot, J. Maluquer de Motes estudiaren científicament els materials. A aquests estudis s’han d’afegir també els realitzats per J. de la Vega. Fou però L. Díez-Coronel qui va descobrir les pintures de la Cova del Tabac, les va estudiar i cinc anys després del seu descobriment les va presentar al XVII Congreso Nacional de Arqueología.

Durant l’any 1986 les pintures foren objecte d’una documentació exhaustiva, dins el “Projecte Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya” portat a terme pel Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

L’espai on es troben les pintures, és ben bé a l’entrada de la cova. Les pintures reben llum natural i són 12 motius, algun d’ells són només restes poc identificables, que corresponen a antropomorfs, esteliformes, quadrúpedes, rectangles radiats, traços i restes de pigment, d’estil esquemàtic, tècnica de traç simple i color ataronjat-vermellós i vermell. Per veure les dimensions de la cova, hi ha diferents dibuixos de la planta i el perfil de la Cova del Tabac.

Figures i motius de La Cova del Tabac - Patrimoni Mundial

Figures i motius de la Cova del Tabac:
És una autèntica pena que part d’aquestes pintures estiguin malmeses per graffiters (excursionistes inconscients), que van deixant la marca dels seus noms escrits en les parets. Potser no hauríem de considerar aquests graffitis com actes de vandalisme conscients contra les pintures, ja que molta gent desconeix la seva existència. Si les institucions portessin a terme polítiques més actives de conservació del patrimoni arqueològic mitjançant algún tipus d’avís o senyalització, a l’entrada de la cova, indicant que ens trobem davant de pintures rupestres patrimoni arqueològic mundial, ajudarien a molts a mantenir-los fora de la ignorància cultural del nostre país.

Aquests llocs d’art rupestre de la fi de la prehistòria, a l’arc mediterrani de la Península Ibèrica, constitueixen un conjunt d’una categoria excepcional que descriu la forma de vida, a una fase crítica del desenvolupament humà, de manera viva i gràfica en unes pintures úniques pel seu estil i la seva temàtica. El Conjunt de les pintures rupestres de la fi de la prehistòria situades a l’arc mediterrani de l’Espanya oriental és el més gran grup de llocs d’art rupestre que es poden trobar a tota Europa, i que ofereixen un retrat excepcional de la vida de l’home en un període essencial de l’evolució cultural humana.

S’integren en el conegut com Art Esquemàtic, una expressió dels grups del neolític (6.500 – 3.200 abans de la nostra era) present en bona part del territori lleidatà: Bellver de Cerdanya, Vilanova de Meià, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, Os de Balaguer, Tremp, Camarassa, Alfés, Les Borges Blanques, L’Albí, La Granja d’Escarp y El Cogul. A més s’esten per les províncies de Barcelona, Tarragona, Ameria, Jaen, Alacant, Castelló, València, Murcia, Osca, Terol, Saragossa, Albacete, Conca, Guadalajar, etc..

Aquestes pintures van ser declarades Bé Cultural d’Interès Nacional-Zona Arqueològica (BCIN). Ley 6/85, de 25 de junio, del Patrimonio Histórico Español. Llei 9/93, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català. A més van ser declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO, el desembre 1998.

Situació en el Mapa

Més Informació: Patrimoni Mundial a Catalunya.

Bibliografia: DÍEZ-CORONEL, 1985 / CPRC1, 1990 / C.A. La Noguera

Did you like this? Share it:

Articles Relacionats: