Seró: Una Singular Tomba Megalítica    

Els treballs de construcció d’una de les canonades de la xarxa de distribució del reg del sistema Segarra-Garrigues al terme municipal d’Artesa de Segre van posar al descobert en l’any 2007 una excepcional tomba megalítica, del tipus conegut com a “cista amb túmul”. El megàlit es troba a la banda esquerra de la carretera C-14, en direcció a Andorra, una mica més amunt de la cruïlla de Seró i molt a prop del camí a Refet, en l’indret conegut com Els Reguers.

Prop d’aquest indret hi ha indicis de possibles restes ibero-romanes. Per això alguns estudiosos opinen que aquesta zona podria tenir un cert atractiu espiritual des de la Prehistòria fins als nostres dies. Cal recordar que avui el santuari de Refet és un lloc de molta devoció per part de tota la gent de la rodalia. La ubicació definitiva d’aquest monument megalític no està clara a hores d’ara. Tot i que és segur que no es podrà mantenir al mateix indret de la troballa, per on ha de passar la canonada del canal, el dubte és si es quedarà al municipi o bé se l’enduran a un altre lloc.

El túmul, parcialment seccionat durant els treballs, apareix delimitat per un cròmlec (anell de pedres clavades), presenta una planta ovalada (9 x 6 m) i conserva in situ la meitat de la cista (caixa de pedres) formada per dues lloses de grans dimensions (2,25 x 1,5 m i 1,7 x 1,3 m). Les altres dues, però, varen ser recuperades durant els treballs de construcció de la canonada i el conjunt podrà ser restituït íntegrament.

L’excepcionalitat d’aquest monument rau en què les lloses, d’altra banda reaprofitades d’una altra estructura més antiga, apareixen profusament decorades tant per les dues cares com pels dos laterals. Els motius són de tipus geomètric i consisteixen en reticulats formats per rectangles definits per línies en relleu o bé per sèries gravades de línies oblícues d’orientació alterna, separades per línies també en relleu. Segons les primeres estimacions, aquestes lloses son en realitat esteles, part d’un monument anterior i aprofitades en aquest sepulcre en ser destruït el monument original del que formaven part. Això confereix a aquestes lloses gravades una antiguitat encara major que la
que es pot atribuir al dolmen.

Els treballs de recerca i recuperació del megàlit van ser efectuats pel Grup d’Investigació Prehistòrica de la Universitat de Lleida, sota la direcció del professor Joan B. López i d’Andreu Moya, i permeten a hores d’ara avançar que l’antiguitat de la tomba pot remuntar-se al menys fins ara fa 5.000 anys.

Pel que fa als treball d’excavació realitzats, dir que es van trobar restes de dos individus (encara que d’un d’ells només una peça dental), nombroses denes de collaret, ceràmica campaniforme i restes de fauna.

Els arqueòlegs han proposat reconstruir el monument en el poble de Seró. Aquesta reconstrucció es
proposa que sigui en dues vessants: la reconstrucció del monument tal com s’ha trobat ara i la reconstrucció de la possible posició original de les esteles com a monument anterior.

És l’únic monument d’aquestes característiques que es coneix a Catalunya i a la Península Ibèrica, i cal remetre’s als grans monuments megalítics de la Bretanya o de les illes del Mediterrani central per trobar tombes d’una complexitat i qualitat artística similar. La troballa constituirà doncs un referent en l’estudi de les manifestacions funeràries del neolític final i del calcolític català, i passarà a formar part amb personalitat pròpia dels manuals de la Prehistòria europea.




Situació en el Mapa

Font: Associació la Roureda i La Palanca

Articles Relacionats:

1. Alòs de Balaguer: Jaciment de la Cova del Parco
2. Art Rupestre d’Antona – Patrimoni Mundial
3. Art Rupestre de la Balma del Pantà – Patrimoni Mundial
4. Gerb: Necròpolis de La Colomina
5. Penyes de Mania – Serra d’Arquells
6. Art Rupestres de la Cova del Cogulló – Patrimoni Mundial
7. Alòs de Balaguer: El Castell