ALOSdeBALAGUER.COM

Alòs de Balaguer sota les aigües

La comarca de La Noguera ha patit grans inundacions en quatre ocasions durant el segle XX. El 22 d’octubre de 1907 la capital de la comarcal, Balaguer, així com tota la comarca, va tenir inundacions catastròfiques per la crescuda del Segre. El balança va ser de 29 morts i 110 habitatges destruïts.

Però, l’episodi més greu i recent que va afectar a la comarca de La Noguera va ser el de novembre de 1982. La ciutat de Balaguer va esser molt afectada per les inundacions del Segre, on les aigües van arribar als 4 mestres d’alçada al carrer Urgell. La comarca va patir nombroses inundacions sobre camps de conreus y masies, molts pobles van quedar incomunicats y tot plegat va causar greus danys i quantioses pèrdues econòmiques.

Els dies 6 i 7 de novembre de 1982 una marcadíssima situació del sud va provocar pluges superiors als 300 litres per metre quadrat en molts punts del Pirineu, provocant l’augment de cabdal del rius. El tràgic balanç va ser de 14 morts. Curiosament aquest any el Pirineu es va veure afectat per una marcada sequera.

La Noguera, comarca entre rius (el riu Segre i el riu Noguera Pallaresa) de notable cabal, fou afectada per la gran riuada…

Vista d’Alòs de Balaguer des de la carretara nova cap a Clua

L’àrea d’Alòs de Balaguer és a la vall mitjana del Segre en un sector on el curs fluvial deixa la direcció normal nord-sud dels rius sud-pirinencs per prendre un camí cap a l’oest entre les localitats de Ponts i Camarasa.

El riu travessa, en primer lloc, un sector constituït per sediments terciaris que formen part del marge nord de la Depressió Central Catalana per introdui-se, posteriorment, en les serralades exteriors dels Pirineus a través d’un estret i profund congost (Congost del Mur) a partir d’Alòs de Balaguer i, finalment, sortir de nou a la depressió de l’Ebre al tram Camarasa-Balaguer.

El tram de direcció est-oest dóna unes característiques geogràfiques particulars a aquest sector fluvial que no es repeteixen en altres rius dels Pirineus; a més, la resistència dels materials entre Alòs de Balaguer i Camarasa genera un paisatge abrupte, no habitual en una zona tan meridional. Les altituds màximes estan entre 669 m (Grialó) al sector d’Artesa de Segre i 773 m (Lo Castellar) al d’Alòs-Camarasa, mentre que el riu davalla a una altitud entre 340 i 250 m.

Ermita de Sant Miquel (Alòs de Balaguer)

L’ermita de Sant Miquel és situada als afores del nucli urbà d’Alòs de Balaguer, situada aproximadament a 800 m del riu.

L’estructura de l’edifici és molt antiga i es conserven dues portes d’accés al temple. El parament de l’edifici és de pedra sorrenca a base de carreus força regulars amb filades uniformes. Probablement es tracta d’un edifici de la primera meitat del s. XI immediatament posterior a la conquesta feudal d’Alòs que almenys ja s’havia produït l’any 1024. Es tracta d’un conjunt genuïnament romànic i conserva pintures en el seu interior.

Va ser destinada durant molts anys a usos agrícoles que van provocar danys irreparables a la pintura i a l’estructura. Va ser l’any 2002 quan es va restaurar i per a finalitats religioses, culturals o d’esbarjo. La restauració va ser possible gràcies als propietaris, l’aportació popular i les institucions.

Característiques Arquitectòniques
És una església d’una nau i un absis rodó cobert amb volta de quart d’esfera, amb arc preabsidal de mig punt, i les mides són 5,80 x 11 metres. La porta és al mur de l’epístola, una altra de més ampla al frontis, les dues d’arc de mig punt adovellat.

La nau es coberta amb volta de canó. Dos arcs torals lliures…

Pesca de Salmònids al Segre

L’any 1.991, l’Associació de Pesca Conservacionista-Amics dels Rius constituí una secció de pesca esportiva que anomenà Societat de Pesca Alòs de Balaguer, i aconseguí per a ella la gestió de la pesca del riu Segre en el tram de riu corresponent al terme municipal a Alòs de Balaguer. Més concretament, el tram està comprès entre els termes municipals d’Artesa de Segre i Camarasa. Aquest és el darrer tram mig de riu Segre que sobreviu després de la construcció de l’embassament de Rialb. I és, també, el darrer tram mig caraterístic de riu mediterrani que resta a Catalunya. Els objectius que van assumir acceptant la gestió d’aquest tram de riu, son:

a) Rehabilitar aquest tram de riu Segre, que estava quasi totalment mort per l’absència de cabals, pels abocaments contaminants (principalment de purins) i per les continues, abusives i descontrolades extraccions d’àrids.

b) Promoure la conservació del riu, especialment a nivell local.

c) I desenvolupar un tipus de gestió i explotació dels recursos piscícoles que té com a fonament la gestió integral de l’ecosistema fluvial.

Així, la societat fa un seguiment constant de la…

Zona del paisatge dels Aspres dins de la comarca de La Nogera

La tipologia de paisatge anomenat “Aspres de la Noguera” compren una superfície de 53.335 ha, i els termes municipals que el componen són en la seva totalitat Les Avellanes i Santa Linya i Alòs de Balaguer. També part dels termes municipals d’Àger, Camarasa, Artesa de Segre, Foradada, Os de Balaguer, Castelló de Farfanya, Algerri i Ivars de Noguera.

Els trets distintius són:

· Comprèn les terres que abracen una bona prt de les serres marginals prepirinenques, de relleus alts (serra de Sant Mamet, serres de Montclús i de Millà, Mont-Roig, Carbonera…), de relleus modestos (Serra d’Os, Sant Cristòfol, Monteró, Boada…) i també depressions com la de les Avellanes-Vilanova de la Sal.

· És una unitat que combina perfectament rocam i aigua, degut a la presènica de l’embassament de Camarasa, els pantans de la Ribagorçana i l’Aiguabarreig del Segre-Noguera Pallaresa; als extrems oriental i occidental hi predomina el mantell forestal.…

L’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa

L’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, és un Espai d’Interès Natural i Reserva Natural de Fauna Salvatge que forma part de la Xarxa Natura 2000. Natura 2000, es una xarxa ecològica europea de àrees de conservació de la biodiversitat. Consta de Zones Especials de Conservació designades d’acord amb la Directiva Hàbitat, així com de Zonas d’Especial Protecció per a les Aus establertes en virtut de la Directiva d’Aus.

La finalitat de la Xarxa Natura 2000 és asegurar la supervivència a llarg plaç de les espècies i els hàbitats més amenaçats d’Europa, contribuint a detenir la pérdua de biodiversitad ocasionada per l’impacte advers de les activitats humanes. És el principal instrument per a la conservació de la natura dins la Unió Europea.

La Directiva hàbitats defineix “hàbitat natural” com aquelles zones terrestres o aquàtiques diferenciades per les seves característiques geogràfiques, abiòtiques i biòtiques, tant si són totalment naturals com seminaturals. Hàbitats naturals d’interès comunitari són aquells d’entre els hàbitats naturals presents en el territori de la UE, que compleixin alguna d’aquestes característiques:

a) Es troben amenaçats de desaparició en la seva àrea de distribució natural.
b) Tenen una àrea de distribució reduïda a causa de la seva regressió…

Petjades de Dinosaure a la Vall d’Ariet

El 1998 es trobà un jaciment d’icnites (petjades de dinosaure) a Cal Revellit, a la Vall d’Ariet (en el punt UTM 31T ED50: x=333972 y=4648179). Tal com ens aclareix Antoni Lacasa Ruíz, aquestes petjades es situen en els darrers moments de l’era Mesozoica, és a dir, en el Cretaci final, el pis Maastrichtia superior, amb una edad d’uns 65,5 milions d’anys. Són les petjades més joves d’arreu del món. Es van fer quan faltaven uns 200.000 anys aproximadament per la gran extinció.

Les petjades es troben escampades sobre un banc de gres que aflora a la superfície marcant un fort pendent. N’hi ha centenars i se suposa, que, al fons del barranc que fa, hi devia haver un corrent d’aigua, que era on anaven a beure els dinosaures. Com que la superfície que trapitjaven era sorra, les petjades es quedaren marcades fins que s’acabaren fossilitzant.

Per la forma circular de les petjades i pels quinze o vint centímetres de superfície que presenten, s’han atribuït a petits sauròpodes que eren herbívors. Arqueòlegs del Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) van trobar aquestes petjades fosilitzades en hiperrelleu dels últims dinosaures que van habitar Europa, durant el cretaci…

Cova i Casa de la Vansa (Tórrec)

Es coneix amb el nom de Baronia de la Vansa l’antiga jurisdicció senyorial formada per les poblacions de Lluçars, Boada i Tórrec. El seu nom i origen cal cercar-lo a la Vansa (Tórrec), grans balmes que han estat habitades des de l’època prehistòrica fins ben entrat el segle XX.

Dintre de les balmes queden restes de fortificacions medievals i antics habitatges reconvertits en corrals de bestiar. La Casa de la Vansa, habitada molts anys encara després de la guerra, conserva la majoria de les dependències d’una casa de pagès i una llinda de principis del segle XVIII. Per construir els murs d’aquestes cases i corrals s’han reutilitzat molts dels carreus de les antigues fortificacions i de l’església de la Mare de Déu de Gràcia. Aquest és un temple romànic que data del segle XI, les restes del qual es troben unes cinquanta passes a ponent de la cova principal.

La noticia més antiga del lloc de la Vansa data de principis del segle XI (cap el 1010). En desaparèixer les jurisdiccions senyorials, el 1836, Lluçars, Tórrec i Boada van formar un municipi amb el nom de la Baronia de la Vansa, pocs anys després hi van ser agregats Argentera i Gàrzola. Les cinc poblacions,…

Zona del paisatge del Montsec a la comarca de La Nogera

El paisatge del Montsec es defineix íntegrament a la comarca de La Noguera, té una extensió de 24.188 ha, i comprèn la meitat aproximadament del terme municipal d’Àger, part de Camarasa, bona part de Vilanova de Meià, una petita part d’Artesa de Segre i de la Baronia de Rialb.

Trets distintius:
· Comprèn els relleus més destacats de les serres exteriors prepirinenques, que s’alineen, com tota la serralada pirinenca, en sentit longitudinal. Les altituds oscil.len entre els 1.000 m i els 1.600 m. Es tracta d’un conjunt muntanyós format en bona part per esquerps roquissars, entremig dels quals s’obren alguns traus excavats. La serra del Montsec es descomposa en dos esgraons que originen un replà aprofitat per a la instal.lació de conreus i algun veïnat.

· La Noguera Ribagorçana, a la part més occidental i limítrof de la unitat, i la Noguera Pallaresa, en un segment intermedi, travessen el Montsec i formen, respectivament, els congostos més impressionants del Prepirineu català: Mont-rebei i Terradets.

· El Paisatge està absolutament dominat per elements naturals; sobretot pels imponents relleus abruptes, als peus dels quals s’assenten…

Zona del paisatge del Mig Segre dins de la comarca de La Nogera

Aquest tipus de paisatge correspon íntegrament a la comarca de La Noguera, compren una superfície de 14.006 ha, i majoritàriament es correspon amb el terme municipal d’Artesa de Segre. A la banda oriental de la unitat hi ha petites parts dels termes de la Baronia de Rialb i Ponts, i a l’occidental, el terme municipal de Foradada.

Els trets distintius són:

· Fisiogràficament, es correspon amb un altiplà dissectat per l’erosió d’aquest riu i dels seus afluents, els quals han modelat valls relativament obertes i planeres. Les terrasses fluvials superiors han estat fortament erosionades i escampades pels tossals immediats, mentre les inferiors formen una banqueta contínua al costat del riu, intensament aprofitada pels conreus de regadiu.

· L’agricultura tradicional de secà entre Artesa de Segre i Ponts constitueix un element característic d’aquesta unitat, que s’alterna amb els cultius de regadiu en parcel.les amb la morfologia peculiar de les zones d’horta.

· La meitat del territori es considera connector biològic. A la part més occidental de la unitat hi ha la zona nord de les Valls del Sió-Llobregós, espai inclòs…

Situació de la comarca de La Noguera al mapa de Catalunya

La comarca de la Noguera, amb una superfície total de 1.784’06 quilòmetres quadrats, és la més extensa de tot Catalunya. Se situa al sector central de la demarcació de Lleida i és la comarca que exerceix de transició entre la plana i els relleus pirinencs. Limita al nord amb el Pallars Jussà, al nord-est amb l’Alt Urgell, a l’est amb el Solsonès i la Segarra, al sud amb el Segrià, el Pla d’Urgell i l’Urgell, i a l’oest amb el territori aragonès.

Destaca la majestuositat de la serralada del Montsec, que dividida pels rius Noguera Pallaresa i Ribagorçana forma el Montsec d’Ares i el Montsec de Rúbies. El pas d’aquests rius disposa els talls impressionants i feréstecs dels congostos de Mont-rebei i Terradets.

Seguint la mateixa orientació trobem les valls d’Àger i la Coma de Meià amb un seguit de serres intermèdies com Montclús, Sant Mamet, Sant Miquel, Mont-Roig, Serra Carbonera, etc. que acullen coves, avencs i indrets d’impressionant bellesa. La Noguera Alta contrasta amb la plana de la Noguera Baixa, que ocupa un àmplia extensió de terres molt suaus i regades per sèquies i canals. El paisatge d’aquestes vastes planures és ple del verd dels farratges, els cereals i…