Monthly Archives: juny 2008

La Noguera i les Inundacions de 1907 i 1982

Alòs de Balaguer sota les aigües

La comarca de La Noguera ha patit grans inundacions en quatre ocasions durant el segle XX. El 22 d’octubre de 1907 la capital de la comarcal, Balaguer, així com tota la comarca, va tenir inundacions catastròfiques per la crescuda del Segre. El balança va ser de 29 morts i 110 habitatges destruïts.

Però, l’episodi més greu i recent que va afectar a la comarca de La Noguera va ser el de novembre de 1982. La ciutat de Balaguer va esser molt afectada per les inundacions del Segre, on les aigües van arribar als 4 mestres d’alçada al carrer Urgell. La comarca va patir nombroses inundacions sobre camps de conreus y masies, molts pobles van quedar incomunicats y tot plegat va causar greus danys i quantioses pèrdues econòmiques.

Els dies 6 i 7 de novembre de 1982 una marcadíssima situació del sud va provocar pluges superiors als 300 litres per metre quadrat en molts punts del Pirineu, provocant l’augment de cabdal del rius. El tràgic balanç va ser de 14 morts. Curiosament aquest any … Seguir llegint

©2011 Alosdebalaguer.com. Alòs de Balaguer i la Comarca de La Noguera (El Montsec i el Mig Segre).
· Categoritzat a: Alòs de Balaguer, La Noguera
· Etiquetat a: Alòs de Balaguer, catalonia, cataluña, catalunya, catástrofe, desbordament, desbordamiento, flamicell, inundaciones, inundacions, La Noguera, lérida, lleida, noguera pallaresa, noguera ribagorçana, noguera ribagorzana, segre
· 1 comentari

Alòs de Balaguer: La Geomorfologia

Vista d’Alòs de Balaguer des de la carretara nova cap a Clua

L’àrea d’Alòs de Balaguer és a la vall mitjana del Segre en un sector on el curs fluvial deixa la direcció normal nord-sud dels rius sud-pirinencs per prendre un camí cap a l’oest entre les localitats de Ponts i Camarasa.

El riu travessa, en primer lloc, un sector constituït per sediments terciaris que formen part del marge nord de la Depressió Central Catalana per introdui-se, posteriorment, en les serralades exteriors dels Pirineus a través d’un estret i profund congost (Congost del Mur) a partir d’Alòs de Balaguer i, finalment, sortir de nou a la depressió de l’Ebre al tram Camarasa-Balaguer.

El tram de direcció est-oest dóna unes característiques geogràfiques particulars a aquest sector fluvial que no es repeteixen en altres rius dels Pirineus; a més, la resistència dels materials entre Alòs de Balaguer i Camarasa genera un paisatge abrupte, no habitual en una zona tan meridional. Les altituds màximes estan entre 669 m (Grialó) al sector d’Artesa de Segre… Seguir llegint

©2011 Alosdebalaguer.com. Alòs de Balaguer i la Comarca de La Noguera (El Montsec i el Mig Segre).
· Categoritzat a: Alòs de Balaguer
· Etiquetat a: Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, barranc del prat, boada, carbonera, catalonia, cataluña, catalunya, congost de mur, ebre, ebro, gavarnie, geografia, geomorfologia, la maçana, La Noguera, lo castellar, montroig, montsec, paisage, paisatge, ponts camarasa, roques prenyades, sant jordi, Sant Mamet, segre
· 1 comentari

La Vall d’Ariet: Petjades de Dinosaures

Petjades de Dinosaure a la Vall d’Ariet

El 1998 es trobà un jaciment d’icnites (petjades de dinosaure) a Cal Revellit, a la Vall d’Ariet (en el punt UTM 31T ED50: x=333972 y=4648179). Tal com ens aclareix Antoni Lacasa Ruíz, aquestes petjades es situen en els darrers moments de l’era Mesozoica, és a dir, en el Cretaci final, el pis Maastrichtia superior, amb una edad d’uns 65,5 milions d’anys. Són les petjades més joves d’arreu del món. Es van fer quan faltaven uns 200.000 anys aproximadament per la gran extinció.

Les petjades es troben escampades sobre un banc de gres que aflora a la superfície marcant un fort pendent. N’hi ha centenars i se suposa, que, al fons del barranc que fa, hi devia haver un corrent d’aigua, que era on anaven a beure els dinosaures. Com que la superfície que trapitjaven era sorra, les petjades es quedaren marcades fins que s’acabaren fossilitzant.

Per la forma circular de les petjades i pels quinze o vint centímetres de superfície que presenten, s’han atribuït a petits sauròpodes que eren herbívors. Arqueòlegs del … Seguir llegint

©2011 Alosdebalaguer.com. Alòs de Balaguer i la Comarca de La Noguera (El Montsec i el Mig Segre).
· Categoritzat a: Patrimoni Arqueològic, Patrimoni Paleontològic, Vall d'Ariet, Vilanova de Meià
· Etiquetat a: Àger, bé cultural d'interès nacional, Camarasa, carretera del doll, dinosaure, dinosaurio, dioicnitas, dioicnites, fósiles, fòssils, icnitas, icnites, jaciment, masia marull, mata del viuda, ornitopodes, paleontologia, patrimonio paleontologico, peralba, petjades, pisadas, sauròpodes, saurópodos, teropodes, teropodos, Vall d'Ariet, Vilanova de Meià, yacimiento
· 2 comentaris

Alòs de Balaguer: Ermita de Sant Miquel

Ermita de Sant Miquel (Alòs de Balaguer)

L’ermita de Sant Miquel és situada als afores del nucli urbà d’Alòs de Balaguer, situada aproximadament a 800 m del riu.

L’estructura de l’edifici és molt antiga i es conserven dues portes d’accés al temple. El parament de l’edifici és de pedra sorrenca a base de carreus força regulars amb filades uniformes. Probablement es tracta d’un edifici de la primera meitat del s. XI immediatament posterior a la conquesta feudal d’Alòs que almenys ja s’havia produït l’any 1024. Es tracta d’un conjunt genuïnament romànic i conserva pintures en el seu interior.

Va ser destinada durant molts anys a usos agrícoles que van provocar danys irreparables a la pintura i a l’estructura. Va ser l’any 2002 quan es va restaurar i per a finalitats religioses, culturals o d’esbarjo. La restauració va ser possible gràcies als propietaris, l’aportació popular i les institucions.

Característiques Arquitectòniques
És una església d’una nau i un absis rodó cobert amb volta de quart d’esfera, amb arc preabsidal de mig punt, i les mides són 5,80 x 11 metres. La porta … Seguir llegint

©2011 Alosdebalaguer.com. Alòs de Balaguer i la Comarca de La Noguera (El Montsec i el Mig Segre).
· Categoritzat a: Alòs de Balaguer, Patrimoni Arquitectònic
· Etiquetat a: Alòs de Balaguer, aplec de sant miquel, catalonia, cataluña, catalunya, ermita de sant miquel, La Noguera, rio segre, riu segre, romànic, románico
· 1 comentari

Alòs de Balaguer: Societat de Pesca Alòs de Balaguer

Pesca de Salmònids al Segre

L’any 1.991, l’Associació de Pesca Conservacionista-Amics dels Rius constituí una secció de pesca esportiva que anomenà Societat de Pesca Alòs de Balaguer, i aconseguí per a ella la gestió de la pesca del riu Segre en el tram de riu corresponent al terme municipal a Alòs de Balaguer. Més concretament, el tram està comprès entre els termes municipals d’Artesa de Segre i Camarasa. Aquest és el darrer tram mig de riu Segre que sobreviu després de la construcció de l’embassament de Rialb. I és, també, el darrer tram mig caraterístic de riu mediterrani que resta a Catalunya. Els objectius que van assumir acceptant la gestió d’aquest tram de riu, son:

a) Rehabilitar aquest tram de riu Segre, que estava quasi totalment mort per l’absència de cabals, pels abocaments contaminants (principalment de purins) i per les continues, abusives i descontrolades extraccions d’àrids.

b) Promoure la conservació del riu, especialment a nivell local.

c) I desenvolupar un tipus de gestió i explotació dels recursos piscícoles que té com a fonament … Seguir llegint

©2011 Alosdebalaguer.com. Alòs de Balaguer i la Comarca de La Noguera (El Montsec i el Mig Segre).
· Categoritzat a: Alòs de Balaguer
· Etiquetat a: Alòs de Balaguer, centre investigació alevinatge, centro de investigacion alevinage, mig segre, pesca, rio, riu, salmó trutta, salmónidos, salmònids, segre, societat de pescadors
· 1 comentari

Tórrec: Casa i Cova de la Vansa

Cova i Casa de la Vansa (Tórrec)

Es coneix amb el nom de Baronia de la Vansa l’antiga jurisdicció senyorial formada per les poblacions de Lluçars, Boada i Tórrec. El seu nom i origen cal cercar-lo a la Vansa (Tórrec), grans balmes que han estat habitades des de l’època prehistòrica fins ben entrat el segle XX.

Dintre de les balmes queden restes de fortificacions medievals i antics habitatges reconvertits en corrals de bestiar. La Casa de la Vansa, habitada molts anys encara després de la guerra, conserva la majoria de les dependències d’una casa de pagès i una llinda de principis del segle XVIII. Per construir els murs d’aquestes cases i corrals s’han reutilitzat molts dels carreus de les antigues fortificacions i de l’església de la Mare de Déu de Gràcia. Aquest és un temple romànic que data del segle XI, les restes del qual es troben unes cinquanta passes a ponent de la cova principal.

La noticia més antiga del lloc de la Vansa data de principis del segle XI (cap el 1010). En desaparèixer les … Seguir llegint

©2011 Alosdebalaguer.com. Alòs de Balaguer i la Comarca de La Noguera (El Montsec i el Mig Segre).
· Categoritzat a: Baronia de la Vansa, Patrimoni Arqueològic, Patrimoni Arquitectònic, Tórrec, Vilanova de Meià
· Etiquetat a: agramunt, argentera, Baronia de la Vansa, barranc de la tartera, barranc de les àligues, barranc de tartera, boada, casa, cervera, coma de meià, cova, cueva, fabregada, font freda, fontfreda, gàrzola, lluçars, mare de deu de gracia, Sant Isidre Llaurador, segues, Tórrec, vansa
· 1 comentari

El Paisatge d’El Montsec

Zona del paisatge del Montsec a la comarca de La Nogera

El paisatge del Montsec es defineix íntegrament a la comarca de La Noguera, té una extensió de 24.188 ha, i comprèn la meitat aproximadament del terme municipal d’Àger, part de Camarasa, bona part de Vilanova de Meià, una petita part d’Artesa de Segre i de la Baronia de Rialb.

Trets distintius:
· Comprèn els relleus més destacats de les serres exteriors prepirinenques, que s’alineen, com tota la serralada pirinenca, en sentit longitudinal. Les altituds oscil.len entre els 1.000 m i els 1.600 m. Es tracta d’un conjunt muntanyós format en bona part per esquerps roquissars, entremig dels quals s’obren alguns traus excavats. La serra del Montsec es descomposa en dos esgraons que originen un replà aprofitat per a la instal.lació de conreus i algun veïnat.

· La Noguera Ribagorçana, a la part més occidental i limítrof de la unitat, i la Noguera Pallaresa, en un segment intermedi, travessen el Montsec i formen, respectivament, els congostos més impressionants del Prepirineu català: Mont-rebei i Terradets… Seguir llegint