ALOSdeBALAGUER.COM

Primera sala que es troba al entrar a La Cova del Tabac

Situació Geogràfica
Aquesta cova descomunal té una fondària total de 180 metres, i està plena de formes geomètriques per la quantitat d’estalactites i estalagmites, és a dir, actualment es una cova viva. Està localitzada a uns 5 Km de la vila de Camarasa, al costat esquerra del riu Segre, i a uns 300 metres sobre el nivell del riu Segre, en un extrem de la Serra de Mont-Roig (mapa), dins de l’Espai d’Interès Natural de l’Aiguabarreig del Segre – Noguera Pallaresa.

Aquesta cova és coneguda des de temps immemorials i ha estat abric de l’home prehistòric. La seva boca triangular d’enormes dimensions dóna entrada a un vestíbul més baix i a una àmplia galeria amb el terra ple de cates arqueològiques. Als 80 m. canvia de direcció, prenent la S-N. Segueix encara amb bones dimensions fins que acaba obturada per sediments. Prop de l’angle on canvia d’orientacio s’obre a mà esquerra una gatera per on s’accedeix a una saleta molt concrecionada, anomenada “la Sacristia”. El nom li ve a la cova pel fet que antigament se n’extreia una…

Antoni d’Alòs i de Rius (1693-1780)

Durant l’Any 1736, Felip V (Felip IV d’Aragó i V de Castella, o senzillament Felip d’Anjou) atorgà el Marquesat d’Alòs (amb seu al Castell d’Alòs de Balaguer) al tinent general Antoni d’Alòs i de Rius (1693-1780), originari de Moià, un dels caps borbònics que havien contribuït a la caiguda de Barcelona a mans castellanes l’any 1714, i que ajudà a James Fitz-James, Duc de Berwick al Setge de Barcelona.

El Setge de Barcelona va ser la darrera operació militar de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l’11 de setembre de 1714, i va enfrontar els defensors de Barcelona, composats per “la Coronela” (força armada de la ciutad de Barcelona), l’exèrcit regular català, de tropa procedent de la resta de territoris de la Corona d’Aragó, i soldats d’altres territoris que recolzaven a Carles III d’Aragó. Molt sobrepassats en nombre, i completament envoltats de soldats borbònics, els catalans van escollir la resistència fins la mort.

La defensa a la Batalla…

Castell de Montsonís

La carretera que arriba a Montsonís des d’Artesa de Segre va enfilant la Serra del Munt i en arribar al poble es transforma en carrer major. Un carrer arrenglarat de cases netes i polides, que més endavant s’aixampla en una petita plaça on es troben el castell i l’església al seu costat (mapa).

A dalt d’un turó es poden veure les restes de unes fortificacions i de l’antiga església de Sant Urbà. Aquest turó era el punt més alt de l’antiga muralla que antigament tancava el conjunt del que formaven part tant les restes de fortificacions del turó com l’actual castell. Al llarg del temps el castell-fortalesa i l’església del turó van canviar d’ubicació i es van desplaçar cap al lloc actual. L’església va canviar d’advocació (ara es Santa Maria) i el castell es va convertir en lloc de residència senyorial.

L’església de Sant Urbà de Montsonís és anomenada per primera vegada en documents que daten de 1311 quan el vescomte Guerau Ponç II de Cabrera (i primer vescomte d’Àger) féu donació del castell amb el seu terme, pertinences…

Santuari i Esglesia de Santa Maria de Salgar vist des del Castell de Malagastre

Engorjat entre el puig d’Antona (on es troben les restes del castell de Malagastre i un antic poblat ibèric) i la serra de Salgar, passa el Segre per un cogost espectacular ple de coves i balmes. Aquest paradís natural, és probablament un dels indrets més bells de la comarca de La Noguera (mapa). El Santuari de Salgar està situat al municipi de Foradada, en el punt UTM 31T ED50: x=335128 y=4640096, que es correspon a les coordenades Latitud 41º 53’ 37.6” Longitud 1º 00’ 41.3”, a 299 metres sobre el nivell del mar.

El mot "Salgar" deriva de "algar" molt utilitzat en la toponímia medieval catalana i denomina "cova" o "concavitat". De fet, el mot deriva del mot àrab al-gâr, que vol dir concretament “cova”. Es coneix una llegenda que proposa l’origen del topònim de Salgar com procedent d’un cavaller d’aquest nom que ocupava un castell proper, com a defensa en front dels musulmans.

Una altre llegenda proposa que en una de les coves, uns pastors hi van trobar una imatge de la Mare de Déu (es pot accedir a aquesta cova per la cova…