Castell de Montsonís
A dalt d’un turó es poden veure les restes de unes fortificacions i de l’antiga església de Sant Urbà. Aquest turó era el punt més alt de l’antiga muralla que antigament tancava el conjunt del que formaven part tant les restes de fortificacions del turó com l’actual castell. Al llarg del temps el castell-fortalesa i l’església del turó van canviar d’ubicació i es van desplaçar cap al lloc actual. L’església va canviar d’advocació (ara es Santa Maria) i el castell es va convertir en lloc de residència senyorial.
L’església de Sant Urbà de Montsonís és anomenada per primera vegada en documents que daten de 1131 quan el vescomte Guerau Ponç II de Cabrera (i primer vescomte d’Àger) féu donació del castell amb el seu terme, pertinences i primícies a l’abadia de Sant Pere d’Ager. La façana romànica de la banda est és d’interès arquitectònic ja que manté tots els seus valors. És una de les esglésies romàniques de la comarca més ben conservades.
L’església de Santa María de Montsonís, adossada al castell, és d’una sola nau amb una capella adossada a la façana oposada al castell. La clau central de la porta de la façana principal duu un escut nobiliari que data del 1787, però l’orígen de l’església pot ser anterior ja que tant la clau com la placa semblen afegides amb posterioritat. El seu interès històric rau en ser un clar exemple d’arquitectura rural neoclàssica.
Situació en el Mapa
Actualment Montsonís forma part del municipi de Foradada. En la documentació antiga Montsonís apareix escrit com “Montcenis”, i “cenis” és un terme llatí d’origen àrab que dóna origen a les paraules catalanes sínia i sènia. La primera designa la coneguda màquina d’aixecar aigua d’un pou mitjançant una roda accionada per la força d’un animal, i la segona fa referència a terres regades artificialment. Montsonís significaria “la muntanya de les sínies” o “la muntanya de les terres regades”.
A l’any 882, els potentats locals musulmans, els Banu Qasi, fortificaren Montsonís, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, Malagastre, Rubió i Montmagastre. dins d’una política de reforçament militar de la frontera superior que dugueren a terme per prevenir un avanç cristià. Posteriorment, cap el 1010 aquest els llocs anomenats anteriorment foren conquerits pels cristians. Amb aquestes conquestes s’esfondrava la frontera de la vella Marca Hispànica en aquesta zona, i el Mig Segre canviava de mans.
El castell de Montsonís va ser construït al segle XI per ordre del Comte d’Urgell Ermengol II El Pelegrí, per protegir les terres, recentment conquerides, de les “razzies” musulmanes i assegurar d’aquesta manera la ràpida repoblació de cristians provinents de la Catalunya Vella, especialment de la Serra del Cadí.
L’actual castell de Montsonís és el resultat d’un procés constructiu que s’inicià en el segle XVI, quan els barons abandonanen l’antiga fortalesa alt-medieval i traslladen la seva residència a la vila, i no es clou fins a l’actualitat. La primera estapa constructiva data de la segona meitat del segle XVi, i es tracta de l’obra feta a partir d’una torre de l’antiga muralla de Montsonís. Més tard a la segona meitat del segle XVII, es realitzaren obres de reconstrucció de l’edifici, després dels cinc assalts que van patir el castell durant la Guerra dels Segadors. A final del segle XVIII es construí l’actual església de Montsonís, enganxada al castell, i després de molts anys d’abandonament i decadència les obres realitzades en els darrers anys pels barons de l’Albi han donat a la vella construcció el seu aspecte actual.
Una de les curiositats del castells, és la que s’anomena sala del pelegrí. Una habitació on, segons la tradició, s’acollien els peregrins que anaven a Santiago de Compostela. En record d’aquest fet, la sala està decorada amb un llit, un pa, sal i un llum, tot símbol de l’hospitalitat que se’ls donava. Una de les activitats que s’organitzen, el segon cap de setmana d’octubre, és un antic mercat medieval que rememoren epoques medievals i que omplen de gent els carrers que acostumen a estar buits. També es recomenable la visita al Santuari de la Mare de Déu de Salgar, lloc d’amplia devocio i paratge natural de bellesa superior.
Carles de Montoliu i de Carrasco és l’actual ocupant del castell i titular de la baronia, Cavaller d’Honor i Devoció del Sobirà Ordre de Malta, Cavaller del Sant Calze de València, ex-vice-president de la Creu Roja Espanyola, secretari general del Consell Federal Espanyol del Moviment Europeu i titular de la Gran Creu del Mèrit Agrícola. Es pot llegir una entrevista a l’actual Baró de l’Albí en aquest document: Carles Montolíu, Baró de l’Albí: “Sense Montsonís, estaria buit”.
Encara que el castell de Montsonís sigui de propietat privada, amb un conveni amb la Generalitat, es va aconseguir per primera vegada a Catalunya i a l’Estat espanyol que una entitat pública subvencionés les obres de restauració d’un castell particular, el 1993.
Actualment el castell és visitable i es la seu de la Fundació Castells Culturals de Catalunya, una fundació que ofereix un ampli ventall de serveis: visites guiades als castells, allotjament en turisme rural, llibres i publicacions, etc. També ofereixen informació sobre diferents activitats que organitzen: Cicle “Música als Castells”, Premis “Catalunya Nostra”, Cicle de conferències, Projectes de rehabilitació de castells, etc. Aquesta fundació gestiona també els castells de Montclar, Florejacs, Les Pallargues i Mur i la rehabilitació d’altres com ara la Curullada a la Segarra, Castellar (Bages), Castellnou del Montsec (Pallars Jussà), Maldà i Ciutadilla (Urgell) i l’Albí (Garrigues).
Fonts:
· SERRA, R. Comarques i Subcomarques de Catalunya.
· FERNÀNDEZ I TRABAL, J., CODERN I BOVÉ, Ll. El Castell de Montsonís.
· BELLMUNT I FIGUERAS, J. Fets, Costums i Llegendes, La Noguera.
Articles Relacionats:
En aquest web trobareu informació sobre el municipi d'
Pingback: Gaspar de Portolà | ALOSdeBALAGUER.COM