Àger

La Vall d'Àger

La Vall d’Àger es un d’aquells indrets de catalunya que acumulen un passat històric i un patrimoni cultural considerable, a més de ser un lloc amb una bellesa paisagística esclatant. Quan s’hi arriba des de Les Avellanes i s’arriba al port d’Àger, hom pot contemplar tota la magnitud del Montsec d’Ares i la Vall d’Àger al seus peus.

La població d’Àger es troba situada al mig de la vall, a 618 m d’altitud, sota el sector central de la serra del Montsec d’Ares, i s’estén al vessant d’un turó al cim del qual hi ha les restes de l’antic Castell d’Àger i de la col.legiata (o canònica) de Sant Pere. La vila estaba envoltada de muralla, la part que protegia el nucli primitiu (o sobirà), i la que envolta la vila antiga (o jussà). Passejant pels carrers de la vila, és molt fàcil reviure temps passats històrics per la formació del nostre país.

El conjunt de Sant Pere d’Àger fou el nucli entorn al qual sorgí la vila d’Àger. Sobre les velles ruïnes de l’antic castell romà, en ús fins al període àrab, Arnau Mir de Tost aixecà el seu propi castell i la insigne església col.legiat dedicada al príncep dels apòstols, que confià a una comunitat de canonges regulars. Això succeïa entre 1034 i el 1047, període de conqueriment de la vall d’Àger. Arnau Mir de Tost, esdevingué el tronc de la nova nissaga vescomtal d’Àger i el creador de l’abadiat vere nullius, per privilegi papal, que estendria els seus dominis jurisdccionals des del Montsec a la plana d’Urgell i del riu Noguera Pallaresa fins als límits propis del bisbat de Roda, incloent l’àrea del Mig Segre d’Artesa, amb un nombre de parròquies superior a quarant, deslligat de tot altre domini espiscopal. Això va propiciar el seu desenvolupament econòmic i social i un passat de glòria.

Situació en el Mapa

Sota la col.legiata, hi ha una de les edificacions més curiosa i complexa, la cripta. Un primer edifici de tres naus separades (sense comunicació), amb voltes de canó seguit i capçaleres rectangulars als col.laterals, que per l’estructura i la feixuguesa dels murs, així com per la compartimentació de l’espai, mostra un caire preromànic difícil de datar, que caldria situar-le entre 1034 i 1040, car el primer esment és de 1041. Després del 1050 va tenir modificacions en la zona del creuer, en la nau principal, en connexió amb les obres del nou temple aixecat sobre el vell, consistents en l’encabiment de ters naus amb voltes d’aresta suportades sobre gruixudes columnes monolítiques, acabades per capitells corintis tractats amb bisell i assentats damunt de basaments àtics. Molt similar a les criptes de Cardona, Olius o Vic, però amb una major riquesa escultòrica, desapareguda en bona part avui.

Canònica de Sant Pere d'Àger

La Col.legiata (o canònica)
La seva erecció se situa entre el 1060 i el 1094. Durant aquest darrer any sabem que es construïa el campanar, el qual restà inacabat. Temple basilical de tres naus, apareix com edifici de transició entre el primer i el segon romànic. D’una banda, manté bàsicament els elements definidors del romànic llombard, de l’altra suposa decorativament una reacció a l’austeritat de les seves estructures.

Arquitectònicament, cal destacar la gran amplada de la nau principal respecte de les laterals. Detaca també l’ús de columnes adossades en les quatre cares dels pilars que suportaven les voltes de canó reforçades amb arcs torals, que també s’empraren en les fornícules de l’absis com elements decoratius. En el creuer, destaca l’ús de transsepte discontinu, conformat per un tram de volta de canó transversal a la nau principal i cúpules sobre les capçaleres dels col.laterals, concebudes per suportar dos campanars, dels quals només es construí un.

Les absidioles apareixen integrades en la massa mural per tal de facilitar la seva funció defensiva respecte del conjunt del castell, de tal manera que la mateixa torre campanar esdevé una torre més de la fortificació. L’església està dotada d’una tribuan-pòrtic en la zona dels peus de les naus (avui desaparescuda) concebuda com a lloc d’honor pels senyors del castell i en la planta baixa com a lloc d’enterrament distingit.

En la construcció hi actuà un interessantíssim taller escultòric, encara poc estudiat, mantenint la vella tècnica de la talla a bisell tan peucliar en el nostre país, que igual s’aplica en la factura dels capitells com de les cornises que decoraven tot l’àmbit de la nau principal, i que suposa una perllongació de l’escultura referida per la zona de la cripta. Dels capitells cal destacar-ne el volum i la factura, que recorda els capitells dits califals del segle anterior. Les restes de la decoració pictòrica es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Sant Pere d’Àger és un monument que recull velles tradicions pre-romàniques, adopta les noves aportacions llombardes i formula ja alguns dels trets que definiran el segon romànic, com són l’ús d’absis integrats i l’aplicació sistemàtica de les columnes adossades.

El Castell
Poc queda del castell aixecat per Arnau Mir de Tost, seu dels vescomtes d’Àger i a partir del segle XIII també dels comtes d’Urgell. Durant el setge francès de la Guerra dels Segadors. Actualment, només es conserven dues estances de la part inferior, ubicades on antigament s’allotjava el castell primitiu i del qual resta encara una torre de flanqueis gairebé sencera i panys de mur d’aparell de grans carreus.

El Claustre
La seva construcció data de la segona meitat del segle XIV, segurament substituint un vell claustre romànic. Fou promotor principal de l’obra el comte Pere II d’Urgell, pare de Jaume el Dissortat.

Aquest claustre restà inacabat i no es continuà després de sucumbir el comte Jaume, i amb ell el vescomtat d’Àger i el comtat d’Urgell, en mans de Ferran d’Antequera l’any 1413. Posteriorment essent abat comandatari el bisbe de Nicópolis, Llorenç Pérez, s’acabaren els dos darrers trams de l’ala occidental i es construí a les seves expenses la nova aula capitular com resa la làpida commemorativa de la portada renaixentista erigida en la primera meitat del segle XVI.

Església de Sant Vicenç

Església Parroquial de Sant Vicenç i Sant Salvador
És un conjunt d’esglésies i una nau adossada, que forma avui una única església de tres naus i dos absis rodons. Documentalment sabem que passat l’any 1037, data de la primera conquesta d’Àger, hi havia una església al castell, Sant Pere, i una altre al poble, Sant Vicenç. L’església parroquial de Sant Vicenç és esmentada ja als primers anys de la conquesta i el 1041 fou donada a Sant Pere d’Àger per Arnau Mir de Tost i la seva muller Arsenda. L’edifici actual es gòtic, de tres naus, i de l’anterior edificació romànica conserva part de l’absis i dues finestres a la façana de tramuntana.

Del 1048 és la data de consagració de Sant Salvador, un any després de la reconquesta definitiva d’Àger. Les dues esglésies són citades a la Carta de Dotació de Sant Pere d’Àger del 1056: Nominatim dederunt ei ecclesiam sancti Vicentii et sancti Salvatoris, quae sunt in ipsa villa de Ager…

Farmàcia Montardit
A la plaça Major d’Àger hi ha l’antiga farmàcia Montardit, conservada exactament igual que en el moment del seu tancament definitiu, l’any 1939. Els pots de medicaments en una perfecta filera en les prestatgeries s’han mantingut imperturbables al llarg de moltes dècades.