D.O. Costers del Segre

La tradició vitivinícola de les Terres de Lleida es remunta a l’època dels Ibers, on trobem les primeres llavors de Vitis Vinifera, en el poblat Iber dels Vilars d’Arbeca. No obstant, és durant el període de la romanització de les Terres de Ponent que s’introdueix el cultiu de vinya, convertint-se en uns dels cultius més importants durant el segle XIX, on hi havia plantades un total de 119.000 hectàrees de vinya.

Malauradament, amb l’aparició de la fil·loxera la superfície va reduir-se, dràsticament, fins a 15.000 hectàrees. No obstant aquest lamentable fet, i gràcies a l’acció emprenedora del cellers com Castell del Remei i Raimat, els quals vàrem apostar per renovar les vinyes fil.loxades i realitzar noves plantacions amb l’implantació de varietats innovadores com el Cabernet Sauvignon entre d’altres, han contribuint a que la D.O. Costers del Segre es caracteritzi per la utilització de tecnologia de primera línia, moderna i innovadora.

Artesa, Les Garrigues, Pallars Jussa, Raimat, Segrià i Valls de Ríu Corb, són les quatre subzones lleidatanes que integren la Denominació d’Origen Costers del Segre.

Subzona Artesa (comarca de La Noguera), se situa en un territori accidentat que travessa el riu Segre d’est a oest. Aquesta comarca vitivinícola es caracteritza per un clima molt extremat, d’hiverns especialment rigorosos i perllongats, el que obliga a conrear varietats a cicle curt: Macabeo, Monastrell i Cabernet Sauvignon. S’elaboren blancs, tintos, i rosats. El municipis són: Algerri, Alòs de Balaguer, Balaguer, Baldomar, Castellò de Farfanya, Foradada, Menargens, Montclar (Agramunt), Penelles i Preixens.

Subzona Artesa de Segre

Subzona de Les Garrigues. Terres seques, àrides, d’alta insolació que proporcionen excel.lent maduració i sanitat al vinyer. Es produïxen vins blancs i tintos, francs i robusts, destacant la seva graduació alcohòlica. Els municipis són: l’Albi, Arbeca, Bellaguarda, Cervià de les Garrigues, L’Espluga Calva, Fulleda, La Floresta, Els Omellons, La Pobla de Cérvoles, Tarrès, Vinaixa, Vilosel.

Subzona de Les Garrigues

Subzona de Pallars Jussà. Els municipis són: Cellers (Castell de Mur), Conques (Isona i Conca Dellà), Figuerola d’Orcau (Isona i Conca Dellà), Gavet de la Conca, Gurb (Tremp), Guàrdia de Tremp (Castell de Mur), Llimiana (part nord), Orcau – Basturs (Isona i Conca Dellà, Sant Cristòfol de la Vall (Gavet de la Conca), Palau de Noguera (Tremp), Puigcercós (Tremp), Sant Martí de Barcedana (Gavet de la Conca), Sant Miquel de la Vall (Gavet de la Conca), Sant Romà d’Abellà (Isona i Conca Dellà), Suterranya (Tremp), Talarn (part sud), Tremp (l’antic terme), Vilamitjana (Tremp).

Subzona del Pallars Jussa

Subzona Raïmat i Segrià (comarca del Segrià), de petita extensió però gran en qualitat, està situada a ponent de la capital lleidatana, prop del límit d’Osca. Situada en una de les zones agrícoles més desenvolupades del país, aquesta comarca es caracteritza pel seu suau relleu. Compte amb una tradició que abasta tres quarts de segle i un vinyer de varietats selectes, perfectament conreat, que mitjançant curoses pràctiques d’elaboració produeïx vins blancs de gran finura i delicadesa, tintos d’elegant complexitat i equilibri, així com espumosos de gran personalitat i riquesa en matisos. Actualment la plantació de vinya de Raimat es l’extensió més gran d’Europa propietat de la mateixa família. Els municipis són: Alfarràs, Almenar, Gimenells, Raimat i Sucs.

Subzona de Raïmat i El Segrià

Subzona de les Valls del Riu Corb. Pertanyen a la depressió de l’Ebre, en el sud-est de la província. Són terres seques, àrides, d’alta insolació que proporcionen excel.lent maduració i sanitat al vinyer. Es produïxen vins blancs i tintos, francs i robusts, destacant la seva graduació alcohòlica. Els municipis són: L’Ametlla, Belianes, Ciutadilla, Granyanella, Granyena de Segarra, Guimerà, Maldà, Montoliu de Segarra, Montornés de Segarra, Nalec, Els Omells de na Gaia, Preixana, Sant Martí de Maldà, Tàrrega, Vallbona de les Monges, Vallfogona de Riucorb, Verdú.

Subzona Valls del Riu Corb

Història
El Consell Regulador de Costers del Segre va començar als voltants de l’any 1983. Jaume Ciurana director aleshores de l’INCAVI, i Manuel Raventós Artés, director general de Codorniu i del Celler Raïmat varen considerar que l’excel.lent qualitat vitivinícola que les comarques lleidatanes i la tradició de zona calia que fos vetllada per un consell regulador a la vegada que liderés la promoció de la regió aprofitant el gran èxit manifest dels vins de Raïmat.

Arran d’aquestes converses es varen reunir al Casal de la Caixa a Tàrrega: Miquel Cabestany, Bernat de l’Albí, Santacreu d’Artesa, en Pujol d’Extensió Agraria i gent de les Garrigues, les Valls del Riu Corb, Artesa de Segre i Raïmat. A partir d’aquest moment es va anar donant forma i es va configurar el que és l’actual Consell Regulador. Finalment, la Denominació d’Origen és constituida per Ordre del 28-5-86 (DOGC núm. 701 de 17-6-86) i ratificada per Ordre del 11-5-88.

Les Bodegues Inscrites a la D.O. Costers del Segre
· Coop. Ntra. Sra. de la Bovera (Guimerà).
· Coop. del Camp (Maldà, Els Omellons, Vallbona de les Monges, Sant Martí de Riucorb i Artesa de Segre).
· Tomàs Cusiné S.L. (El Vilosell).
· Carviresa (Verdú, Sant Martí de Riucorb i Tàrrega).
· Mora, Vila i Cia, S.A. (Verdú i Tàrrega).
· Vinya l’Hereu (Artesa de Segre).
· Codorniu S.A. (Raïmat).
· Agropecuaria l’Olivera SCL (Vallbona de les Monges).
· Vall de Baldomar S.L. (Baldomar).
· Castell del Remei S.L. (Castell del Remei).
· Monestir del Tallat S.L. (Omells de Na Gaia).
· Casa Pardet (Verdú).
· Jaume Bonet i Minguella (L’ametlla de Segarra).
· Celler Teixidó (Algerri).
· Bodegues Vila-Corona (Tremp).
· Celler de Cantonella S.A. (La Pobla de Cérvoles).
· Casa Patau S.C.P. (Menargens).
· Celler Cercavins S.L. (Verdú).

Varietats
Vins Negres: Garnatx negra, Ull de Llebre, Cabernet Sauvignon, Merlot, Monastrell, Trepat, Samsó (Carinyena), Pinot Noir i Sirah.

Vins blancs: Macabeu, Xarel.lo, Parellada, Chardonnay, Garnatx blanca, Riesling, Sauvignon blanc, Albarinyo.

Reg
El Consell Regulador autoritzarà la pràctica del reg per a millorar la qualitat del raïm i amb un control del grau alcohòlic i l’acidesa del raïm de les parcel·les hídricament reequilibrades d’acord amb l’equilibri hídric del sòl i les condicions ecològiques de la vinya.

Altres Dades
· Grau màxim a la verema: VQPRD: 10% vol; VLQPRD: 12% vol.
· Producció de most: 65 litres de most per cada 100 kg de raïm.
· Zona de Criança: la mateixa que la de producció

Normes de Criança
13.2 Per a poder utilitzar el terme criança, el procés d’envelliment serà de vint-i-quatre mesos. Per als vins tintos aquest procés tindrà una permanència mínima en bota de fusta de roure de sis mesos. Per als vins blancs i rosats la durada d’aquest procés no serà inferior a divuit mesos com a mínim, amb una permanència mínima en bota de fusta de roure de sis mesos.

13.3 Per a poder fer constar el terme reserva, el procés d’envelliment serà el seguent: Per als vins tintos la durada d’aquest procés no serà inferior als trenta-sis mesos, amb una permanència mínima en bota de fusta de roure de dotze mesos i un envelliment en ampolla de vint-i-quatre mesos. Per als vins blancs i rosats la durada d’aquest procés no serà inferior a vint-i-quatre mesos, com a mínim, amb una permanència mínima en bota de fusta de roure de sis mesos i un envelliment en ampolla de divuit mesos.

13.4 Per a la utilització del terme gran reserva, el procés d’envelliment serà el següent: Per als vins tintos serà necessària una permanència en bota de fusta de roure de vint-i-quatre mesos, com a mínim, i un envelliment en ampolla de trenta-sis mesos, com a mínim. Per als vins blancs i rosats la durada d’aquest procés serà, com a mínim, de quaranta-vuit mesos, amb un envelliment en fusta de roure, com a mínim, de sis mesos i un envelliment en ampolla de quaranta-dos mesos.

13.5 En tots els processos d’envelliment descrits en els apartats 13.2, 13.3 i 13.4 les botes de fusta de roure tindran una capacitat inferior o igual a 330 litres.

13.6 Els VEQPRD emparats per la Denominació d’Origen Costers del Segre podran utilitzar les indicacions Premium i Reserva, d’acord amb la normativa comunitària que sigui d’aplicació.

13.7 Perquè els VEQPRD puguin utilitzar l’esment Reserva Superior, el procés d’envelliment mínim serà de vint-i-quatre mesos contats des del *tiraje fins al degolli.

Consell Regulador
Campo de Marte, 35
25004 – Lleida
Lleida – España
www.costersdelsegre.es.

La Ruta del Vi
Tenint en compte aquesta llarga tradició vitivinícola de les Terres de Lleida, una de les millors formes per conèixer i descobrir aquestes terres mitjançant la seva cultura, tradició i paisatges, es sense cap mena de dubte amb l’Enoturisme. La Ruta del Vi es desglossa en quatre itineraris diferents: Artesa de Segre-Castell del Remei, La Vall del Riu Corb, Garrigues-Vinaixa i Lleida. Aquesta ruta permet al viatger compaginar els atractius paisatgístics i monumentals de diverses comarques de Ponent amb visites als principals cellers lleidatans.

Des de la web Ara Lleida, dedicada al turisme per les terres de Lleida, ens proposen la Ruta del Vi, amb els quatre itineraris, mapes i rutas GPS. Una proposta d’enoturisme molt interessant.

Aquesta ruta, actualment s’inclourà en breu dins del projecte Rutas del Vino de España i formarà part de l’Asociación Española de Ciudades del Vino.

Did you like this? Share it:

Articles Relacionats: