Gaspar de Portolà: Primer Governador de California    

Gaspar de Portolà i Rovira (1716 – aprox. 1784) fou un soldat, que més tard va arribar a ser Governador de la baixa i alta Califòrnia (Les Califòrnies) del 1768 al 1770. Va ser explorador i fundador de San Diego i Monterey, ambdues a la península de California. Va néixer a Os de Balaguer, de família noble, va fer de soldat a l’exèrcit espanyol a Itàlia i Portugal, i ascendí progressivament a lloctinent el 1743 i a capità el 1764.

El descobriment de Califòrnia (la porció que avui forma part d’Estats Units d’Amèrica) es un dels fets històrics menys conegut de tota la conquesta d’Amèrica. Però a Califòrnia, tothom venera i lloa a Gaspar de Portolà. Hotels, teatres, clubs i fins i tot marques de productes comercials porten el seu nom. Hi ha cada any, a Califòrnia, un popular Festival Portolà, que pren extraordinari relleu. Amb romàntica candorositat, es reconstrueix el seguici de la seva famosa “marxa”. Un centenar de genets, abillats com fa més de 200 anys vestia Portolà i els Voluntaris Catalans que l’acompanyaren, recorre fidelment el seu itinerari tot al llarg del Camino Real, des de la badia de San Diego al port de Sant Francisco.

L’origen noble de la familia Portolà a la comarca de la Noguera, s’ha de buscar a la Baronia de Castellnou de Montsec. Els pobles que formen l’actual municipi de Sant Esteve de la Sarga, amb els seus termes, antigament es trobaren vinculats a diferents senyories i jurisdiccions. Una d’aquestes fou la baronia de Castellnou de Montsec, jurisdicció que a la fi del segle XVI pertanyia als Areny, senyors d’Altet i de Lluçà, i que passà als Erill, barons de l’Albi, als Cartellà, barons de Falgons, i als Ardena de Sabastida (cognominats de Cartellà), els quals el 1681 vengueren la baronia als Portolà. Passà després als Rubalcava i als Vilallonga-Babau (cognominats de Portolà). Fou reconeguda com a títol del regne el 1801. El 1687 Gaspar de Portolà i Pont era baró de Castellnou de Montsec. Aquest Gaspar de Portolà era avantpassat del que seria explorador de Califòrnia, Gaspar de Portolà i de Rovira. Aleshores la baronia era formada pels llocs de Castellnou, Beniure, Estorm i Sant Esteve de la Sarga.

Gaspar de Portolà, era fill de Francesc de Subirà, baró, des del segle XVII, de Castellnou de Montsec. El llinatge dels Portolà tenia possessions a Àger, Balaguer i Arties (Vall d’Aran). Integrat a l’exèrcit, el 1734 fou nomenat alferes de dragons del regiment de Villaviciosa. Durant la guerra de successió d’Àustria, prengué part en les campanyes d’Itàlia (1744-48) i després fou traslladat al regiment de Numància, on fou tinent de dragons i granaders. Lluità a la guerra dels Set Anys (1756-63) en l’exèrcit de Carles III d’Espanya. També participà en la campanya militar de Portugal (1762-63), i el 1764 fou ascendit a capità de dragons del regiment España i després assolí el grau de coronel de dragons.




La Descoberta de Califòrnia
La descoberta i colonització de l’Alta Califòrnia va esdevenir quan ja la desmesurada expansió d’Espanya havia iniciat la seva decadència i quan ja l’impuls imperial dels espanyols estava gairebé desinflat. Aquest descobriment i exploració de Califòrnia es la darrera empresa portada a terme per Espanya a Amèrica, i Gaspar de Portolà pot ser considerat el darrer “conquistador”.

El 1769, la Nova Espanya (avui Mèxic), s’estenia fins a l’istme del que avui s’anomena Península de Califòrnia. Més al nord, hi havia l’Alta Califòrnia que romania inexplorada. Nomès, per mar, alguns exploradors havien fet intents per les costes buscant punts de refugi i escala, per la ruta marítima d’Acapulco a Manila, traçant alguns mapes del litoral.

El 1767, el capità de Dragons del Regiment “España”, Gaspar de Portolà fou enviat des de Mèxic a la remota península californiana, amb l’encàrrec de practicar l’expulsió dels jesuïtes d’aquelles terres tal com acabaven de ser expulsats de tots els territoris espanyols. Portolà fou investit governador polític i militar de la Baixa Califòrnia per portar a terme la tasca d’arrest i deportació de tots els jesuïtes en els col.legis i les 14 missions des de feina 72 anys, i lliurar-les als franciscans i més tard als dominicans.

L’any 1768, un grup de frares franciscans mallorquins va reunir-se amb Portolà. Entre ells, els pares Pare Joan Crespí, Fermí Francesc Lasuén, Francesc Palou i deu més, presidits per Pare Juníper Serra. Aquell mateix anya, Gaspar de Portolà es va oferir per dirigir una expedició a la recerca del port de Monterey, expedició ordenada desde la Cort de Madrid i comunicada al visitador general José de Gálvez y Gallardo. Va ser una combinació de soldats, colons i missioners amb l’intenció de crear una base a la costa de Califòrnia, a San Diego i Monterey. Posteriorment un cos compost de vint-i-cinc homes de la companyia franca de Voluntaris Catalans, sota el comandament del tinent Pere Fagès embarcaren tot seguit cap a la Baixa Califòrnia per afegir-se a l’expedició.

L’expedició composta de quatre branques: dues per mar i dues per terra, totes sota el comendament de Gaspar de Portolà. La primera expedició marítima van començar al gener de 1769, amb la sortida del primer bergantí, el San Carlos, sota comandament de Vicenç Vila. La segona, viatjaria en el San Antonio acompanyat del San José, sota el comandament de Joan Perés, el famós navegant mallorquí. Hi va haver dues expedicions de terra, una encapçalada pel capità Ferran Ribera i Montcada que constituiria una avançada de la segona expedició terrestre, qe conduria el propi Gaspar de Portolà que incloïa el Pare Juníper Serra, i dues per mar, a bord dels vaixells de San Carlos i San Antonio. Tots van reunir-se a San Diego a principis de juliol.

La primera expedició en arribar a San Diego fou la del vaixell San Antonio, comandat pel mallorquí Joan Perés. Divuit dies més tard arribà el San Carlos. Al cap de dues setmanes, el 14 de maig, arriba la primera expedició per terra, capitanejada per Ribera i Montcada. Sis setmanes més tard, a principis de juliol, arriba la darrera expedició per terra encapçalada pel governador Gaspar de Portolà.

Portolà es va mostrar ansiós per seguir fins a Monterrey i juntament amb el Pare Joan Crespí i una partida de 63 homes van partir per terra el 14 de juliol, van arribar a Los Ángeles el 2 d’agost, a Santa Bàrbara el dia 19, i l’àrea de Sant Simeó el 13 de Setembre. Assolint la zona de San Francisco el dia 31 d’octubre.

Va tornar a San Diego sense haver trobat la badia de Monterrey. Sens dubte van passar a un costat d’ella i les condicions meteorològiques els van impedir la vista de la badia. El viatge va durar sis mesos. Després de descansar, Portolà va preparar una altre expedició, aquest cop marítima i terrestre. Amb fra Juníper Serra va partir a la recerca de Monterrey per establir la missió que els havia estat encomanada.

El pailebot San Antonio va partir de la avui badia de San Diego el dia 16 d’abril de 1770, a bord anaven el Pare Juníper Serra, Miguel Costanzo (enginyer militar i cartogràfic) i Pedro Prat (cirurgià). L’expedició per terra va partir l’endemà encapçalada pel propi Portolà, acompanyat per l’oficial Pere Fages i Beleta, dotze voluntaris catalans (els anomenats Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya), set soldats i cinc indis natius de la Baixa Califòrnia Sud.

El pare Joan Crespí anava de capellà de l’expedició terrestre. Després de 36 dies de viatge, l’expedició terrestre va arribar a Monterrey el 24 de maig de 1770. Una missa va ser oficiada prop del roure on els missioners que havien acompanyat Sebastian Vizcaíno havien donat gràcies al Senyor, 167 anys enrera, i s’havia pres possessió d’aquestes terres en nom de la Corona Espanyola. El 3 de juny de 1770 van iniciar la construcció de la Missió de San Carlos Borromeo de Carmelo (també coneguda com Carmelo o en anglès Carmel) i fundaren el Presidio a Monterey.

La tasca del governador Gaspar de Portolà havia arribat a bon terme. Va lliurar el càrrec al seu subaltern el capità Pere Fages i Beleta, nascut a Guissona (a Lleida també), el 1734. Pere Fages era anomenat “l’óS”, sobrenom que es va guanyar mentre caçava ossos, i va ser doncs el segon gobernador militar de la Nova California entre 1770–1774, y Gobernador de las Californias de 1782 a 1791.

Gaspar de Portolà, mai més tornaria a Califòrnia. A l’any 1776 va ser nomenat governador de Puebla fins el 1784, quan retornà a Espanya, i el 1786 un reial decret li concedí l’agregació com a coronel del regiment de Numància; el mateix any fou nomenat tinent del rei a Lleida. Mort, fou enterrat a l’església de Sant Francesc d’Assís (avui Sant Pere). Deixà més de 300.000 rals per a la construcció d’un hospici d’orfes, avui seu de la Diputació de Lleida.

Actualment, la capital del Segrià, Lleida, està agermanada amb la ciutat de Monterey que va ser la capital de Califòrnia fins que aquest territori passà a dependre dels Estats Units d’Amèrica. També a terres de Lleida trobem l’Associació d’Amics de Gaspar de Portolà, de la qual es portaveu l’actual Baró de l’Albí, Carles de Montoliu Carrasco, propietari del Castell de Montsonís, polític, empresari i promotor cultural català, actualment senador del Círculo Ecuestre. Es presentà a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 a les llistes de Centristes de Catalunya-UCD, però no fou escollit. També es presentà en les llistes de Convergència i Unió a les eleccions als consells comarcals de 1987 per la Noguera. Ha estat impulsor de la Fundació Castells Culturals de Catalunya per tal de mantenir viu el patrimoni cultural i arquitectònic que suposen els castells catalans. El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi. De l’Associació d’Amics de Gaspar de Portolà, va ser president el cientific Joan Oró fins el 2004, any de la seva mort.

Articles Relacionats:

1. Alòs de Balaguer
2. Art Rupestre del Tallat de Les Aparets – Patrimoni Mundial
3. Art Rupestre d’Antona – Patrimoni Mundial
4. El Paisatge del Mig Segre a La Noguera
5. El Paisatge de la Vall de Rialb
6. Rubió de Baix (també dit Rubió de Sols)
7. La Transmontsec