Alòs de Balaguer
22 de April , 2008
Alòs de Balaguer
Alòs de Balaguer és el típic asentament de carrers costeruts i cases recolzades a la roca. Es troba a la riba dreta del riu Segre, després del meandre de Salgar i en el tram abans del Congost del Mur que arriba fins a l’aiguabarreig del Segre amb el Noguera Pallaresa (sota la presa de Camarasa), a 297 metres d’altitud, esglaonat als vessants del turó on hi ha l’antic Castell d’Alòs de Balaguer.
Geogràficament, Alòs de Balaguer engloba al nord la Serra de Sant Mamet, altura màxima del municipi amb 1.391 metres d’altura (i amb un desnivell de més de 1000 metres en poc més de 7 Km respecte el poble), a ponent pel Montservó i Tossal dels Tres Batlles, i al sud la Serra d’Arquells, Serra de Boada i Serra Carbonera.
Situació en el Mapa
La Església parroquial de Sant Feliu
D’origen romànic, ha estat molt transformada en temps moderns. Però conserva dos notables retaules gòtics dels segles XIV-XV. Un dedicat a Sant Feliu i l’altre, en el transepte, és compartit per la Mare de Déu del Roser i San Pere Màrtir.
Vista d'Alòs de Balaguer des de la carretara nova cap a Clua
Alòs de Balaguer és una població ubicada en un paisatge geològic extraordinari, on el riu Segre es canalitza per un congost de gran bellesa. Els exemples són notables, doncs es poden observar les roques de les muntanyes de la Serra Carbonera i Sant Jordi turmentades pels moviments geològics ocorreguts durant els darrers 40 milions d’anys. La serenor i majestuositat de l’entorn relaxa l’esperit humà i convida a gaudir d’una excel·lent panoràmica natural.
L’àrea d’Alòs de Balaguer és a la vall mitjana del Segre en un sector on el curs fluvial deixa la direcció normal nord-sud dels rius sud-pirinencs per prendre un camí cap a l’oest entre les localitats de Ponts i Camarasa.
El riu travessa, en primer lloc, un sector constituït per sediments terciaris que formen part del marge nord de la Depressió Central Catalana per introdui-se, posteriorment, en les serralades exteriors dels Pirineus a través d’un estret i profund congost (Congost del Mur) a partir d’Alòs de Balaguer i, finalment, sortir de nou a la depressió de l’Ebre al tram Camarasa-Balaguer [Veure més sobre la Geomorfologia d'Alòs de Balaguer].
Castell d'Alòs de Balaguer
Format per dos cossos propers, encimbellats a la part superior del roquisser, en un dels quals, damunt un alt basament de carreus encoixinats s’aixeca una torre de planta circular inexpugnable. El conjunt fortificat d’Alòs de Balaguer es troba a la confluència de dos barrancs amb la desembocadura al Segre. Aquesta construcció està protegida per tres costats per uns impressionants penya-segats, essent accessible solament pel costat del poble. De fet era conegut per la seva quasi inaccessibilitat.
El castell d’Alòs és un dels més grans i més complexos d’aquesta comarca. S’hi poden diferenciar diversos elements que poden pertànyer a moments diferents. Un primer element, però no necessàriament el més antic, és la torre circular que hi ha al cim del serrat. Un altre és la muralla en forma d’esperó truncat que hi ha a la banda nord. Un tercer element són les diverses sales repartides en dos nivells que hi ha a migjorn de la torre. A part, cal fer esment de l’ampli recinte que clou tot el serrat. I, finalment, encara, d’una fortificació ja tardana, situada a l’extrem meridional del turó [Veure més sobre el Castell d'Alòs de Balaguer].
Ermita de Sant Miquel
L’ermita de Sant Miquel és situada als afores del nucli urbà d’Alòs de Balaguer, situada aproximadament a 800 m del riu Segre.
L’estructura de l’edifici és molt antiga i es conserven dues portes d’accés al temple. El parament de l’edifici és de pedra sorrenca a base de carreus força regulars amb filades uniformes. Probablement es tracta d’un edifici de la primera meitat del s. XI immediatament posterior a la conquesta feudal d’Alòs que almenys ja s’havia produït l’any 1024. Es tracta d’un conjunt genuïnament romànic i conserva pintures en el seu interior.
Va ser destinada durant molts anys a usos agrícoles que van provocar danys irreparables a la pintura i a l’estructura. Va ser l’any 2002 quan es va restaurar i per a finalitats religioses, culturals o d’esbarjo. La restauració va ser possible gràcies als propietaris, l’aportació popular i les institucions.
Característiques Arquitectòniques. És una església d’una nau i un absis rodó cobert amb volta de quart d’esfera, amb arc preabsidal de mig punt, i les mides són 5,80 x 11 metres. La porta és al mur de l’epístola, una altra de més ampla al frontis, les dues d’arc de mig punt adovellat.. [Veure més sobre l'ermita de Sant Miquel].
Figura 6 de Les Aparets II
Un dels testimonis més excepcionals d’aquest poble són les pintures rupestres prehistòriques del Tallat de les Aparets. Van ser descobertes el 1976 per Enric Sunyer, Antoni Borrell y la col.laboració de Lluís Trepat.
Aquestes pintures rupestres s’integren en el conegut com Art Esquemàtic, una expressió dels grups del neolític (6.500 - 3.200 abans de la nostra era) present en bona part del territori lleidatà: Bellver de Cerdanya, Vilanova de Meià, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, Os de Balaguer, Tremp, Camarassa, Alfés, Les Borges Blanques, L’Albí, La Granja d’Escarp y El Cogul. A més s’esten per les províncies de Barcelona, Tarragona, Ameria, Jaen, Alacant, Castelló, València, Murcia, Osca, Terol, Saragossa, Albacete, Conca, Guadalajar, etc…
Fonamentat en l’abstracció: punts, barres, màcules, etc, les pintures d’aquest terme són una mostra singular de molta valua per entendre la capacitat intel.lectual humana. Per això des de 1998 la UNESCO les ha considerat Patrimoni de la Humanitat. L’absència de qualsevol tipus de protecció, i el desconeixement general és un constant perill per la seva conservació [Veure més sobre les Pintures Rupestres de Les Aparets].
Esquelet fòssil d'Ictiosaure
Alòs de Balaguer és una població ubicada en un paisatge geològic extraordinari, on el riu Segre es canalitza per un congost de gran bellesa. Els exemples són notables, doncs es poden observar les roques de les muntanyes de Carbonera i Sant Jordi turmentades pels moviments geològics ocorreguts durantels darrers 40 milions d’anys.
En aquestes muntanyes, apareixen els testimonis petrificats que donen fe d’una local vida animal antiquíssima. Entre ells, varen sortir uns estranys fòssils, en forma de cilindres bastant aplanats, que una vegada identificats, es tractaven de vèrtebres d’un gran animal marí. Les observacions practicades indicaven que pertanyien a un ictiosaure, rèptil marí en forma semblant a la d’un dofí però amb un morro allargassat i ple de dents punxents que el capacitaven per una pesca efectiva de les preses. Les mides de les seves vèrtebres evoquen un exemplar de més de 6 metres de llargària [Veure més sobre el l'Ictiosaure d'Alòs].
Cim, Ermita i Refugi de Sant Mamet
La muntanya de Sant Mamet, al sud del Montsec de Rúbies, és com una avançada que ens ofereix una doble visió: pel nord les parets del Montsec i darrere seu els Pirineus, pel sud l’extensa plana lleidetana. Des d’aquí es veuen les serrales pre-litorals, es veu Montserrat, es veuen els Pirineus d’Andorra i d’Osca, el Montroig… A més a més de tota la Vall d’Ager, tota la Coma de Meià, i la llarga plana lleidatana. Això la converteix en un mirador privilegiat, injustament menystingut pels excursionistes.
És la primera serralada de certa importància que ens trobem a partir de les esplanades de la comarca de La Noguera i l’Urgell, pòrtic del Montsec al qual s’uneix a través del Coll d’Orenga. Assoleix els 1.391 metres d’altitud i s’estén des de ben a prop de la Noguera Pallaresa (pantà de Camarasa), al poble de Figuerola de Meià, fins la riba del riu Segre, a Alòs de Balaguer, municipi al qual pertany. Forma tot un seguit de turons suaus i arrodonits, que contrasten amb les aspres cingleres de la serra veïna del Montsec [Veure més sobre el Cim, Ermita i Refugi de Sant Mamet].
Caçadors Prehistòrics al Segre
Aquesta cova es troba en el terme municipal d’Alòs de Balaguer a la comarca de la Noguera, en la partida coneguda amb el nom de les Roques Prenyades (en el punt UTM 31T ED50: x=329474 y=4642431). El dom de Sant Mamet, en el que s’obre la cavitat, constitueix un paisatge litològic de calcàries i conglomerats que donen lloc a uns relleus de formes abruptes i escarpades per l’encaix del curs del riu Segre per el Congost del Mur abans d’arribar a l’aiguabarreig amb el Nogera Pallaresa.
Fa 10.000 anys en un congost del riu Segre (prop del futur poble d’Alòs de Balaguer), una banda de Sapiens sapiens va aixecar un campament temporal en la cova. Aquesta fou descoberta per a la ciència l’any 1974, quan el veí d’Artesa de Segre en Rafel Gomà, conegut com el Parco. Una de les peces més importants trobades, és la gran tenalla de l’edat de bronze (inicial), trobada per en Rafel Gomà (Parco), la primera vegada que va entrar a la cova.
En l’actualitat és un jaciment únic, no tan sols de les terres de ponent, sinó dels Països Catalans i d’Europa. Aquest jaciment ens està permetent conèixer i reconstruir la vida i el medi (clima, vegetació, fauna, etc.) d’aquest període tan allunyat de nosaltres com és el paleolític superior. Es tracta del Tardiglacial, trànsit entre les últimes glaciacions i l’inici de la bonança climàtica [Veure més sobre el Jaciment de la Cova del Parco].
Riu Segre a l'Aiguabarreig del Segre i el Noguera Pallaresa
L’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa engloba una superfície de 10.237 hectàrees, i ara mateix té dues categories de protecció i gestió dins l’area del Prepirineu: Espai d’Interès Natural i Reserva Natural de Fauna Salvatge. Engloba dues comarques de Lleida: La Noguera amb 15 municipis, i El Segrià amb 1 municipi.
L’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, és un Espai d’Interès Natural i Reserva Natural de Fauna Salvatge que forma part de la Xarxa Natura 2000. Natura 2000, es una xarxa ecològica europea de àrees de conservació de la biodiversitat. Consta de Zones Especials de Conservació designades d’acord amb la Directiva Hàbitat, així com de Zonas d’Especial Protecció per a les Aus establertes en virtut de la Directiva d’Aus.
La finalitat de la Xarxa Natura 2000 és asegurar la supervivència a llarg plaç de les espècies i els hàbitats més amenaçats d’Europa… [Veure més sobre l'iguabarreig Segre - Noguera Pallaresa].
La demografia d’Alòs ha sofert una forta devallada, si bé va pujar notablement dels 140 habitants el 1787 als 1.080 habitants el 1860, cent anys més tard havia devallat a 155, que són, amb poques variacions, els que s’han anat mantenint fins l’actualitat. Els originaris d’aquest poble s’anomenen “alosencs” i “alosenques”.
El 1736, Carles III d’Espanya atorgà el marquesat d’Alòs al tinent general Antoni d’Alòs i de Rius, que el 1714 ajudà el duc de Berwick al setge de Barcelona. Alòs de Balaguer, també va ser vegueria de Lleida fins al 1716 i corregiment de Lleida des de llavors fins al 1833.
Sobre l’antiga denominació del poble com Alòs del Marquesat, perquè pertanyia al Marquès de Camarasa, l’Isidre Roma ens explica l’origen del d’aquest Marquesat de forma molt clara al seu article Consideracions Sobre el Marquesat de Camarasa:
[...]
Cal sortir de dues premises bàsiques:- El títol de “Marqués de Camarasa” fou creat exnovo i atorgat pel Rei Carles I, l’any 1.543, a Diego de los Cobos, en base al senyoriu que la seva esposa, Francisca de Luna, tenia sobre una part de les anomenades “terres del Marquesat”, i especialment pel que fa a la zona de Camarasa, Cubells i Montgai.
- El fet de que anteriorment, i des de mitjans del segle XIV, aquest territori s’anomenés, Les Terres del Marquesat o Lo Marquesat, no és a conseqüència del suposat Marquesat de Camarasa, sinó de l’adscripció d’aquests territoris, a partir de l’any 1329, al Marquesat de Tortosa, creat per dotar de patrimoni a l’infant Ferran, fill del Rei Alfons el Beningne amb la seva segona esposa, Elionor de Castella ,que per tant no era hereu de la Corona ( L’hereu de la Corona va ser el famós Pere el Cerimoniós, que es va encarregar un cop coronat de recuperar tot el que el seu pare havia anat cedint als altres germans o germanastres).
La denominació Terres del Marquesat no surt, per tant, del Marquesat de Camarasa, sinó de l’adscripció de les posessions que havien format part de la Batllia Reial de Camarasa i posterior Vegueria, al Marquesat de Tortosa. Per tant, podriem dir que abans fou el nom “Lo Marquesat” que el títol propiament dit, que trigaria més de dos-cents anys en ser atorgat.
[...]
La celebració de la Festa d’Hivern es fa el dia 20 de Gener, día de Sant Sebastià. Entre els segles XIV i XVII, la població de Catalunya va patir diverses epidèmies de pesta negra que van arribar a provocar la mort d’extenses zones de població. Ja que no existia cap remei mèdic, el fet de demanar la intercessió dels Sants i l’Església es va convertir en quelcom habitual a les nostres terres. D’aquí ve l’origen de la devoció a Sant Sebastià, molt venerat a tot arreu com a guaridor de la pesta i altres mals infecciosos. La Festa d’Estiu es fa el segon cap de setmana d’Agost.
Mapes:
- Mapa Topogràfic d’Alòs de Balaguer.
- Mapa Administratiu d’Alòs de Balaguer.
- Vista Satèlit d’Alòs de Balaguer.
- Mapa Comarcal de La Noguera.
Articles Relacionats:
- Art Rupestre del Tallat de Les Aparets - Patrimoni Mundial
- Art Rupestre de la Balma del Pantà - Patrimoni Mundial
- Art Rupestre de la Cova del Tabac - Patrimoni Mundial
- Art Rupestre d’Antona - Patrimoni Mundial
- Art Rupestres de la Cova del Cogulló - Patrimoni Mundial
- Alòs de Balaguer: Fosses Comunes de la Guerra Civil
- Alòs de Balaguer: L’ictiosaure
- Alòs de Balaguer: El Castell
- Alòs de Balaguer: Cim, Ermita i Refugi de Sant Mamet
- Alòs de Balaguer: La Geomorfologia
0 Comentaris | 9 Pingbacks | 0 Trackbacks
Categoria: Alòs de Balaguer
Afegir a: Del.icio.us | Meneame | Digg
Pingback: Les Aparets - Patrimoni Mundial | ALÒS de BALAGUER i la Comarca de La Noguera (Segre Mitjà) | http://www.alosdebalaguer.com/les-aparets-patrimoni-mundial | Ho va fer el 7 de May de l'any 2008[...] conjunt d’art rupestre està situat al vessant dret del riu Segre, al terme municipal d’Alòs de Balaguer, a l’alçada de Rubió, en uns escarpaments pertanyents a la Serra de Mosquera. A uns 50 [...]
Pingback: Alòs de Balaguer: Jaciment de Cova del Parco | ALÒS de BALAGUER i la Comarca de La Noguera (Mig Segre) | http://www.alosdebalaguer.com/alos-de-balaguer-jaciment-de-cova-del-parco | Ho va fer el 21 de May de l'any 2008[...] Cova de El Parco es troba en el terme municipal d’Alòs de Balaguer a la comarca de la Noguera, en la partida coneguda amb el nom de les Roques Prenyades. El dom de [...]
Pingback: El Paisatge dels Aspres de la Noguera | ALÒS de BALAGUER i la Comarca de La Noguera (El Mig Segre) | http://www.alosdebalaguer.com/el-paisatge-dels-aspres-de-la-noguera | Ho va fer el 12 de June de l'any 2008[...] ha, i els termes municipals que el componen són en la seva totalitat les Avellanes i Santa Linya i Alòs de Balaguer. També part dels termes municipals d’Àger, Camarasa, Artesa de Segre, Foradada, Os de [...]
Pingback: Alòs de Balaguer: L’ictiosaure | ALÒS de BALAGUER i la Comarca de La Noguera (El Mig Segre) | http://www.alosdebalaguer.com/alos-de-balaguer-lictiosaure | Ho va fer el 21 de August de l'any 2008[...] fòssil d’IctiosaureAlòs de Balaguer és una població ubicada en un paisatge geològic extraordinari, on el riu Segre es canalitza per [...]
Pingback: Alòs de Balaguer: Cim i Ermita de Sant Mamet | ALOSdeBALAGUER.COM | http://www.alosdebalaguer.com/alos-de-balaguer-cim-ermita-refugi-sant-mamet | Ho va fer el 20 de October de l'any 2008[...] Alòs de Balaguer: Cim, Ermita i Refugi de Sant Mamet [...]
Pingback: Excursió pel Congost de Mur | ALOSdeBALAGUER.COM | http://www.alosdebalaguer.com/excursio-pel-congost-de-mur | Ho va fer el 12 de November de l'any 2008[...] de Mur (o del Mu)Situació Geogràfica El riu Segre travessa el municipi d’Alòs de Balaguer i bona part d’aquest recorregut transcorre entre espadats i racons fantàstics com el Congost de [...]
Pingback: Alòs de Balaguer: Societat de Pescadors | ALOSdeBALAGUER.COM | http://www.alosdebalaguer.com/alos-de-balaguer-societat-de-pescadors | Ho va fer el 18 de November de l'any 2008[...] Alòs de Balaguer: Societat de Pescadors [...]
Pingback: Alòs de Balaguer: Fosses Comunes | ALOSdeBALAGUER.COM | http://www.alosdebalaguer.com/alos-de-balaguer-fosses-comunes | Ho va fer el 19 de November de l'any 2008[...] Alòs de Balaguer: Fosses Comunes de la Guerra Civil [...]
Pingback: D.O. Costers del Segre | ALOSdeBALAGUER.COM | http://www.alosdebalaguer.com/denominacio-origen-costers-del-segre | Ho va fer el 20 de November de l'any 2008[...] i Cabernet Sauvignon. S’elaboren blancs, tintos, i rosats. El municipis són: Algerri, Alòs de Balaguer, Balaguer, Baldomar, Castellò de Farfanya, Foradada, Menargens, Montclar (Agramunt), Penelles i [...]
