Alòs de Balaguer: Fosses Comunes de la Guerra Civil
19 de November , 2008
Els Morts de la Guerra Civil
L’avenç continuà fins al 30, en què una densa boira va fer acte de presència i aturà les tropes franquistes, tot i que no privà que entressin a Camarasa i que l’endemà la 53a Divisió franquista entrés a Cubells alhora que la resistència de la 72a Divisió republicana que defensava el cap de pont de Balaguer, finalment cedia.
Artesa de Segre caigué el dia 4 de Gener de 1939 després de quedar envoltada per tots costats excepte per la carretera de Ponts i la Seu d’Urgell, per on les tropes republicanes van poder retirar-se.
De la retirada republicana, al municipi d’Alòs de Balaguer, trobem 5 fosses comunes amb 55 soldats republicans. Els indrets on es troben aquestes fosses són: la Partida de les Escollades, prop de Sant Martí de la Nou; la Serra de Sant Mamet; la Serra Mosquera prop de Rubió de Baix; el Tossal de Castelles; y la Serra de Boada.
L’any 1942 el fiscal instructor de la Causa General de la província de Lleida escrivia un ofici a l’alcalde de’Alòs de Balaguer en què li demanava informació tocant a la mort d’un soldat republicà, sanitari, que hauria estat assassinat per tropes de l’exèrcit republicà. Des del municipi es va respondre a l’ofici informant sobre aquest fet en concret, i afegint-hi l’existència de 55 cadàvers que podien haver estat enterrats al voltant de la població. Requerit per tal que informés més específicament, el 8 d’octubre de 1942 l’alcalde escrivia:
En contestación a su atento oficio n. 4337 de fecha 6 de los corrientes debo manifestarle que los cadáveres de los combatientes caídos en este pueblo están las partidas siguientes, “Partida Escolladas” 1 cadáver, “Serra Sant Mamet” 22, “Serra Mosquera” 3, “Tossal de Castelles” 5, “Santalós y Buada” 24.
Amb relació al fet, el comandant de la 114a comandància de la guàrdia civil, amb seu a Camarasa, informava que “Respecto a los demás es creencia general de que fueron muertos en el combate; no encontrándose personas que puedan deponer y concretar los hechos enumerados, por encontrarse casi todos, en aquellos momentos escondidos en las montañas próximas”.
L’inspector dela Causa General no es va preocupar més per aquells 55 cadàvers, soldats de l’exèrcit republicà que per les circumstàncies descrites degueren morir intentant frenar les tropes franquistes quan aquestes acabaven d’iniciar l’ofensiva final sobre Catalunya i intentaven arribar fins a Artesa de Segre. Abandonats al mateix indret on foren morts, fins que els veïns del poble no van tornar i van trobar els cadàvers al voltant de la població no els enterraren, també als mateixos indrets on foren localitzats.
Aquesta informació sobre les fosses comunes d’Alòs de Balaguer, la tenim gràcies a la recerca realitzada per Queralt Solé i Barjau a l’Archivo Histórico Nacional, Causa General.
Desapareguts durant la guerra civil i el franquisme
Mapa fosses de Catalunya
Catalunya és l’única comunitat de l’Estat que ofereix aquest servei, al qual es pot accedir omplint aquest formulari, que s’ha d’enviar a fossescomunes@gencat.net.
Les circumstàncies de les persones desaparegudes poden ser molt diverses: víctimes de la repressió o dels bombardeigs soferts a la reraguarda, soldats morts al front, víctimes de la repressió franquista, víctimes camí de l’exili o en camps de refugiats francesos, víctimes dels camps de concentració alemanys…
Tot i la dificultat d’esbrinar el destí final i les circumstàncies que envoltaren la mort de les persones víctimes de la guerra i del règim franquista, a partir d’investigacions documentals i bibliogràfiques s’intenta recollir la màxima informació possible per tal d’enviar-la posteriorment al familiar sol·licitant.
En sol·licitar la recerca de la persona desapareguda, el seu nom i les seves dades conegudes s’incorporen al Cens que la Generalitat va crear per confrontar-lo amb la descoberta de noves dades i documentació de l’època (llistes d’hospitals militars, registres de cementiris, arxius fins al moment desconeguts…).
Pel que fa a les fosses comunes de Catalunya, s’informa a particulars, associacions, entitats sense ànim de lucre i administracions diverses sobre tot allò que fa referència a les fosses: en quin procés es troba la normativa reguladora, quins són els processos per localitzar informació d’una fossa (oral i documental) i s’assessora en el cas que algú tingui la voluntat d’obrir-ne alguna a la resta de l’Estat.
En aquest mateix àmbit, es recull la informació que a nivell particular els ciutadans volen aportar per testimoniar l’existència d’una fossa, i s’inclou en el Cens de fosses comunes de Catalunya, creat per la Generalitat.
Des de la web memoriahistorica.cat, han realitzat un mapa de les fosses comunes mitjançant google maps. En aquesta versió beta només hi ha indicades les localitats on hi ha fosses comunes de les víctimes de la Guerra Civil, encara que algunes estan per confirmar. L’edició d’aquest mapa està incomplerta, tant per als continguts com per a la senyalització de totes les fosses, degut al desconeixement de les coordenades geogràfiques exactes de les situació de les fosses.
Més informació:
· Secretaria de Relacions Institucionals i Participació.
· Associació per a la recuperació de la memòria històrica de Catalunya.
· Memoriahistorica.com.
Articles Relacionats:
- Alòs de Balaguer
- Alòs de Balaguer: La Geomorfologia
- Alòs de Balaguer: Jaciment de la Cova del Parco
- Alòs de Balaguer: El Castell
- Alòs de Balaguer: Cim, Ermita i Refugi de Sant Mamet
- Art Rupestre del Tallat de Les Aparets - Patrimoni Mundial
- Alòs de Balaguer: Ermita de Sant Miquel
- La Noguera i les Inundacions de 1907 i 1982
- Alòs de Balaguer: L’ictiosaure
- Gaspar de Portolà: Primer Governador de California
0 Comentaris | 0 Pingbacks | 0 Trackbacks
Categoria: Alòs de Balaguer, La Noguera
Afegir a: Del.icio.us | Meneame | Digg
No hi ha comentaris.
