Alòs de Balaguer: Jaciment de la Cova del Parco
21 de May , 2008
Caçadors Prehistòrics al Segre
Van aprendre a matar a distància amb la fletxa i la javelina llançada amb propulsor. És a dir, utilitzaven el principi de la palanca per multiplicar la força i reduir els riscos. És a distància com maten la cabra salvatge i la cova del Parco, un amagatall foradat al cingle, és el refugi de cacera. Els ocupants del Parco eren grans inventors. D’un nucli de sílex ara en treuen dotzenes d’eines: petites, precises i tallants. Amb un mànec de fusta i una punta de banya han creat l’arpó. Tallen, poleixen i foraden l’os. El resultat és l’agulla de cosir i la confecció de polaines, mocassins, pantalons, faldilles i abrics.
La Cova de El Parco es troba en el terme municipal d’Alòs de Balaguer a la comarca de la Noguera, en la partida coneguda amb el nom de les Roques Prenyades. El dom de Sant Mamet, en el que s’obre la cavitat, constitueix un paisatge litològic de calcàries i conglomerats que donen lloc a uns relleus de formes abruptes i escarpades per l’encaix del curs del riu Segre, que en aquesta zona abandona la direcció N-S per prendre la direcció E-W i travessa les Serralades Marginals del Prepirineu abans de reprendre de nou (a l’aiguabarreig amb el Nogera Pallaresa) la direcció N-S, que es dirigeix vers les planes del Segrià.
La cova, que s’obre en els conglomerats oligocens del sinclinal de la Massana, se situa a 420 s.n.m i a 120 m sobre el riu Segre. Es tracta d’una cavitat formada per una galeria única de planta triangular i de mides reduïdes: 10,5 m de llarg per 4,5 m d’amplada màxima en la zona de l’entrada, que comunica en direcció W amb un gran abric de 5,5 m per 30 m el qual es troba tancat per un mur de pedra seca, fruit del seu ús com a cleda pel bestiar en períodes subactuals. Actualment l’àrea d’excavació oberta és de 16 metres quadrats pel que fa al “sector cova” i de gairebé 30 metres quadrats en el “sector abric.
Material trobat a la Cova del Parco
Una de les peces més importants trobades, és la gran tenalla de l’edat de bronze (inicial), trobada per en Rafel Gomà (Parco), la primera vegada que va entrar a la cova. Es dona la
circumstància que en Rafel, per encàrrec del Dr. Maluquer, cercava la Cova de l’Aigua (Camarasa), que li havien dit es trobava en el terme d’Alòs de Balaguer. En Rafel va recórrer tot el terme d’Alòs i va entrar en múltiples coves i balmes. Va ser en l’actual Cova del Parco on en Rafel va veure que afloraven alguns fragments de ceràmica i que en desenterrar-los es va convertir en aquesta gran tenalla avui restaurada i exposada al Museu del Montsec. Aquesta tenalla (tal com es pot veure a la foto) te una forma ovoïdal, amb el fons pla, circular i de petites dimensions comparada amb la resta (això la fa bastant inestable). Està decorada en el coll amb tres cordons paral·lels a la vora. El cos de la tenalla està profusament decorat amb cordons afegits i impresos, formant uns motius decoratius de forma ortogonal.
L’excavació en extensió, ha permès trobar una connexió entre la part interior de la cova del Parco i la zona de l’abric, les quals presenten unes característiques diferenciades, tant respecte a llur dinàmica d’ocupació com a la funcionalitat. En ambdues zones s’han trobat llars de foc. Associat a les estructures de combustió, s’ha recuperat material vegetal carbonitzat i nombroses peces lítiques, que semblen indicar l’existència d’una cadena operativa de producció. També s’hi ha trobat indústria òssia: puntes d’atzagaies i una agulla, que van servir pel documental “Sapientíssims“. Bona part de les peces trobades es troben al Museu del Montsec d’Artesa de Segre.
Peces de la Cova del Parco
Des del 1987 el SERP excava el jaciment de la Cova del Parco situada als voltants d’Alòs de Balaguer. Aquest presenta una llarga seqüència sedimentària que correspon a diferents ocupacions humanes que van des del Paleolític superior final (Magdalenià) fins a l’Edat del Bronze.
Durant el Magdalenià s’observen àmbits d’activitats diferenciades, que es jerarquitzen al voltant d’estructures de combustió de diversa tipologia. Les tasques relacionades amb la cuina es troben clarament situades dins la cova. A l’abric es desenvolupen labors de talla, de probable fumat, es senyalitza l’indret amb il·luminació, i es llencen restes tecnològiques i fauna als racons. A aquestes activitats de dipòsit de deixalles tampoc no és aliena la cova.
S’han definit les ocupacions del Magdalenià superior final de la cova del El Parco com campaments o estatges de caràcter temporal, però d’una certa durada, segurament estacional. Les intervencions arqueològiques s’han desenvolupat en una seqüència cultural que a hores d’ara presenta tres etapes:
En primer lloc, s’entificà una estructura d’emmagatzematge, datada a partir de restes de carbó. El material ceràmic aparegut dins d’aquesta estructura corresponia a l’Epicardial. La seva amortització mostrava, tant per les anàlisis micromorfològiques com de fitòlits, que el rebliment corresponia a fems d’ovicaprins, cendres i tiges de vegetals, la qual cosa ens ha fet pensar en neteges periòdiques d’una cleda.
Peces de la Cova del Parco
En tercer lloc, es documentà una fase estratigràficament molt precisa, que s’ha relacionat amb un moment terminal del Magdalenià superior final i que han anomenat Magdalenià epigonal datat en 12.605±60BP. Després d’una gran caiguda de blocs continua el Magdalenià superior final. Aquest nivell es troba en procés d’excavació des de l’any 1999. Fins el present ha estat datat entre 12460 + 60 BP i 13175 + 60 BP.
En l’actualitat és un jaciment únic, no tan sols de les terres de ponent, sinó dels Països Catalans i d’Europa. Aquest jaciment ens està permetent conèixer i reconstruir la vida i el medi (clima, vegetació, fauna, etc.) d’aquest període tan allunyat de nosaltres com és el paleolític superior. Es tracta del Tardiglacial, trànsit entre les últimes glaciacions i l’inici de la bonança climàtica.
0 Comentaris | 4 Pingbacks | 0 Trackbacks
Categoria: Alòs de Balaguer,Patrimoni Arqueològic
Afegir a: Del.icio.us | Meneame | Digg
Pingback: Alòs de Balaguer: La Geomorfologia | ALÒS de BALAGUER i la Comarca de La Noguera (El Mig Segre) | http://www.alosdebalaguer.com/alos-de-balaguer-geomorfologia | Ho va fer el 19 de June de l'any 2008[...] càrstica, cosa que ha afavorit la formació de cavitats i abrics d’interès arqueològic com la Cova del Parco, i altres coves importants per la seves pintures rupetres com són la Cova del Tabac, Antona, la [...]
Pingback: Alòs de Balaguer | ALÒS de BALAGUER i la Comarca de La Noguera (El Mig Segre) | http://www.alosdebalaguer.com/alos-de-balaguer | Ho va fer el 21 de August de l'any 2008[...] Tardiglacial, trànsit entre les últimes glaciacions i l’inici de la bonança climàtica [Veure més sobre el Jaciment de la Cova del Parco]. La demografia d’Alòs ha sofert una forta devallada, si bé va pujar notablement dels 140 [...]
Pingback: Excursió pel Congost de Mur | ALOSdeBALAGUER.COM | http://www.alosdebalaguer.com/excursio-pel-congost-de-mur | Ho va fer el 12 de November de l'any 2008[...] Solà, si mirem a la nostra dreta podrem observar les anomenades Roques Prenyades on es troba la Cova del Parco, important jaciment arqueològic del nostre [...]
Pingback: Trobat un collaret prehistòric « Pilarcasanovaseuma's Blog | http://pilarcasanovaseuma.wordpress.com/2009/07/14/trobat-un-collaret-prehistoric/ | Ho va fer el 14 de July de l'any 2009[...] Trobat un collaret prehistòric By pilarcasanovaseuma Un equip d’investigadors de la Universitat de Barcelona ha trobat un collaret ornamental prehistòric de 13.500 anys d’antiguitat al jaciment de la cova del Parco, a Alòs de Balaguer, a la Noguera. [...]
