Arnau Mir de Tost
5 de April , 2008
Arnau Mir de Tost
Arnau Mir, jove i emprenedor, volia aprofitar la debilitat dels sarraïns, que després de cruentes guerres civils havien perdut el poder del califat, deixant un panorama de regnes de taifa aïllats i debilitats. Arnau Mir de Tost i la seva decidida esposa compraren al comte d’Urgell el llavors humil castell de frontera de Llordà. Allí establiren la basede l’empresa de conquesta. Arnau Mir transformà el castell de Llordà en la fortalesa més poderosa de la Catalunya comtal, i l’emprà com a eficient màquina de guerra per preparar les seves operacions contra Al-Andalus. En poc temps assolí el ple control de la Conca Dellà i arribà als contraforts del Montsec. Ben aviat comprengué que la clau de volta del sistema defensiu andalusí era la poderosa alcassaba d’Àger.
Durant els anys de la Fitna musulmana (1017-1023), que marcà la descomposició del califat de Còrdoba, i que precediren la primera conquesta de d’Àger, Arnau Mir de Tost netejà tot el Montsec de musulmans, i des dels castells refets i repoblats d’aquesta zona, amb la possessió, ensems, de les fortaleses de Montmagastre (1041), on més tard fundaria la coneguda Col.legiat de Sant Miquel, Meià i Santa Linya, permeté l’assaltament i la primera expugnació de la vall d’Àger, tot travessant la imponent mola del Montsec.
El castell i vila d’Àger, enmig d’una altura que domina la vall, era una força tinguda per inexpugnable, per tant es tractava d’un bastió molt eficaç per assegurar la dominació musulmana a la Noguera i a Mig Segre. Àger va caure el setembre de 1034, per després, vers l’any 1041, ser altre cop ocupat per forces musulmanes. Més tard va ser conquerida novament als musulmans, però aquests la recuperaren altre cop. Finalment i per tercera vegada, Arnau Mir de Tost conquerí la vall definitivament. En tant, la conquesta continuava pels termes d’Alòs, per llevant; d’Os i Farfanya per occident; Sant Llorenç de Montgai i Gerb pel sud. I durant aquests anys, Arnau Mir de Tost combaté al costat dels comtes d’Urgell i de Barcelona, i a més acompanyà Ramón Berenguer IV a les conquestes de Camarasa i Cubells.
Un cop esvaït el perill musulmà, Arnau Mir, nomenat senyor d’Àger pel comte d’Urgell, es va lliurar a una febril tasca de repoblació i ordenació del territori conquerit. Va fortificar la vall i va atreure, mitjançant avantatjoses cartes de població, nous contingents de gent a la frontera. Fou el responsable de la repoblació i l’estructuració del Pre-pirineu lleidatà.
El Montsec esdevingué l’eix vertebrador de les noves terres incorporades per Arnau Mir de Tost a la Catalunya comtal. Els dominis d’Arnau Mir, bastits manu militari, s’estenien des dels castells de Vallferosa i Biosca al Solsonès, passant per l’alta Noguera, en llocs com Montmagastre i Artesade Segre, resseguint a banda i banda del Montsec cap a Àger, fins a internar-se en l’occidental Montsec d’Estall, arribant als castells de Purroi i Llaguarres. Més de trenta castells i nombroses possessions agràries conferiren a Arnau Mir de Tost la condició de vescomte, senyor d’un poderós Estat dins el comtat d’Urgell.
No en va, Arnau Mir de Tost, senyor de la guerra, senyor d’Àger i baró més important del comtat d’Urgell, es convertí en la principal espasa de la Catalunya comtal. A causa de la seva provada capacitat militar, i d’una fama que ja s’estenia fins a la Santa Seu, es va erigir en el general dels exèrcits confederats d’Urgell i Barcelona. De fet, la seva meta final era el domini de tota la vall del Segre, aspieració secular i natural del seus senyors, els comtes d’Urgell.
I fou llavors, en el cimal de la seva fama, que veié la possibilitat de fer realitat un ambiciós projecte: conduir una expedició conjunta de les hosts cristianes per conquerir la poderosa ciutat andalusina de Barbastre. Després d’aconseguir el ple suport papal, l’any 1064 liderà els exèrcits d’Urgell en el que fou la primera croada de la història, molt abans que la primera croada a Jerusalem del 1099. Malgrat que Barbastre fou capturat, la reacció andalusina el recuperà cap el 1066, i li costà la vida a Ermengol III, comted’Urgell.
Arnau Mir de Tost vetllà pel comtat d’Urgell fins a la majoria d’edat del comte Ermengol IV. L’any 1072, després del seu possible pelegrinatge a Santiago de Compostela, redactà el seu important testament. Just abans d’emprendre el darrer viatge, el poderós cavaller urgellenc lamentà profundament que la vida no li hagués donat més dies per poder conquerir les somiades ciutats de Balaguer i Lleida, encara a les mans dels sarraïns. Temut pels seus enemics, respectat pels seus amics, Arnau Mir de Tost basteix els fonaments catalans de les Terres de Lleida.
En el testament, Arnau Mir de Tost anomena vescomtes la seva filla Letgarda i Ponç Guerau. Aquest matrimoni suposà la creació del vescomtat d’Àger i acreixerà el prestigi de la nissaga, fent que el nom del ambiciós Ponç Guerau figuri en el primer lloc entre els magnats convocats per promulgar els Usatges de Barcelona l’any 1071, precissament l’any de la mort d’Arnau Mir de Tost, el seu sogre.
La fama i renom que assolí Arnau Mir de Tost perdurà durant molt de temps en el país, i la pressència de la abadia de Sant Pere d’Àger, exempta i rica, permetrà la pervivència secular d’una devoció enorme cap el seu fundador.
Font: Arnau Mir de Tost. Josep Lladonosa. Rafael Dalmau, Editor. 1974.
Articles Relacionats:
- Arnau Escuder, El Batlle d’Alòs
- Santuari de la Mare de Déu de Salgar
- El Paisatge dels Aspres de la Noguera
- Àger
- Alòs de Balaguer: El Castell
- Alòs de Balaguer
- Centre de BTT del Montsec a La Noguera
- Observatori Astronòmic del Montsec
- El Paisatge d’El Montsec
- La Noguera i les Inundacions de 1907 i 1982
0 Comentaris | 4 Pingbacks | 0 Trackbacks
Categoria: Alòs de Balaguer, La Noguera, Montsonís, Personatges Històrics, Personatges Il.lustres, Àger
Afegir a: Del.icio.us | Meneame | Digg
Pingback: Alòs de Balaguer. El castell | ALÒS de BALAGUER i la Comarca de La Noguera (El Mig Segre) | http://www.alosdebalaguer.com/alos-de-balaguer-el-castell | Ho va fer el 25 de June de l'any 2008[...] dit el Pelegrí (1009-1038) Comte d’Urgell (1010-35), en el qual també hi figura el cabdill Arnau Mir de Tost, pel qual el comte barceloní s’avenia a donar el domini directe dels castells de Montmagastre [...]
Pingback: Santuari de la Mare de Déu de Salgar | ALÒS de BALAGUER i la Comarca de La Noguera (El Mig Segre) | http://www.alosdebalaguer.com/santuari-de-la-mare-de-deu-de-salgar | Ho va fer el 15 de July de l'any 2008[...] ja surt referenciat en la dotació que feren Arnau Mir de Tost, la seva muller Arsenda i el seu fill Guillem a la canònica de Montmagastre el 1054. Entre les [...]
Pingback: Baronia de Sant Oïsme | ALÒS de BALAGUER i la Comarca de La Noguera (El Mig Segre) | http://www.alosdebalaguer.com/baronia-de-sant-oisme | Ho va fer el 19 de August de l'any 2008[...] conquerit als sarraïns juntament amb el d’Oroners i el de l’Ametlla del Montsec per Arnau Mir de Tost el 1034, i tots ells van ser reconquerits definitivament altre cop el 1048. Aquesta zona va ser [...]
Pingback: Àger | ALOSDEBALAGUER.COM | http://www.alosdebalaguer.com/ager | Ho va fer el 17 de September de l'any 2008[...] Sobre les velles ruïnes de l’antic castell romà, en ús fins al període àrab, Arnau Mir de Tost aixecà el seu propi castell i la insigne església col.legiat dedicada al príncep dels apòstols, [...]
