Art Rupestre d’Antona - Patrimoni Mundial
7 de May , 2008
Figures d'Antona III
Aquest conjunt va ser descobert l’any 1976 durant una campanya de prospecció i estudis de la zona del Montsec i rodalies que va ser realitzada per Enric Sunyer i Antoni Borrell de l’Institut de Ciències del Quaternari de Barcelona, junt amb l’alcalde de Baldomar, Lluís Trepat. Aquell mateix any el jaciment va començar a ser estudiat per Díez-Coronel, el qual va començar l’estudi de les estacions rupestres amb la col.laboració d’E. Carrera Salse, J.L. Rodríguez Duque i J. Sarrate. Els resultats d’aquestes investigacions varen ser presentats en el XV Congreso Nacional de Arqueología i publicats també a la revista “Ilerda” publicada per l’Institut d’Estudis Ilerdencs.
Durant l’any 1986 les pintures foren objecte d’una documentació exhaustiva, dins el “Projecte Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya” portat a terme pel Servei d’Arqueològia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Situació en el Mapa
El conjunt d’Antona presenta diverses balmes però únicament s’han identificat pintures en tres d’elles. La primera, situada en un nivell inferior, Antona I, i les dues restants a la dreta de l’anterior i a pocs metres per sobre. En total s’han individualitzat 34 figures que, per les seves característiques, fan que aquest jaciment s’integri perfectament en la sèrie de jaciments amb pintura esquemàtica. Planta de les Coves d’Antona.
ANTONA I (Planta i Secció | Figures). Les figures es localitzen a la paret esquerra, a uns 7 m de l’entrada, i es concentren pràcticament al llarg de 3 m de suport rocós. S’han individualitzat 16 figures, totes elles amb la mateixa coloració vermell-castany, que en algunes zones sembla més clara, encara que segurament es tracta de la mateixa pigmentació, que pot variar per efectes de la dissolució, de l’estat i de la coloració del suport o de la conservació de la zona on se situa. Aquestes figures corresponen a traços, anells, cercles, ramiformes, alteriformes i restes de pigment, que mostren diferències tècniques (traç simple i tinta plana).
ANTONA II (Planta i Secció | Figures). És una gran cavitat que conserva 3 figures que corresponen a barres. La tècnica utilitzada és de traç simple i els colors són el vermell-castany i el vermell.
ANTONA III (Planta i Secció | Figures). Es tracta d’una cavitat de grans dimensions immediatament contigua a l’anterior. La majoria de les figures es localitzen al fons de la balma, excepte dues que es troben en una petita cavitat a la dreta. S’han individualitzat 15 figures que corresponen a un pectiniforme, un ramiforme, indeterminats, quadrúpedes, un antropomorf, un ancoriforme i restes de pigment, totes elles de color vermell-castany, excepte l’ancoriforme que és de color vermell-carmí. La tècnica és de traç simple.
Aquests llocs d’art rupestre de la fi de la prehistòria, a l’arc mediterrani de la Península Ibèrica, constitueixen un conjunt d’una categoria excepcional que descriu la forma de vida, a una fase crítica del desenvolupament humà, de manera viva i gràfica en unes pintures úniques pel seu estil i la seva temàtica. El Conjunt de les pintures rupestres de la fi de la prehistòria situades a l’arc mediterrani de l’Espanya oriental és el més gran grup de llocs d’art rupestre que es poden trobar a tota Europa, i que ofereixen un retrat excepcional de la vida de l’home en un període essencial de l’evolució cultural humana.
S’integren en el conegut com Art Esquemàtic, una expressió dels grups del neolític (6.500 - 3.200 abans de la nostra era) present en bona part del territori lleidatà: Bellver de Cerdanya, Vilanova de Meià, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, Os de Balaguer, Tremp, Camarassa, Alfés, Les Borges Blanques, L’Albí, La Granja d’Escarp y El Cogul. A més s’esten per les províncies de Barcelona, Tarragona, Ameria, Jaen, Alacant, Castelló, València, Murcia, Osca, Terol, Saragossa, Albacete, Conca, Guadalajar, etc..
Aquestes pintures van ser declarades Bé Cultural d’Interès Nacional-Zona Arqueològica (BCIN). Ley 6/85, de 25 de junio, del Patrimonio Histórico Español. Llei 9/93, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català. A més van ser declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO, el desembre 1998.
Més Informació: Patrimoni Mundial a Catalunya.
Bibliografia: DÍEZ-CORONEL, 1978 / DÍEZ-CORONEL, 1979 / VIÑAS-ALONSO, 1977-78 / VIÑAS-SARRIA-ALONSO, 1983 / CPRC1, 1990 / C.A. La Noguera
Articles Relacionats:
- Art Rupestre del Tallat de Les Aparets - Patrimoni Mundial
- Art Rupestre de la Balma del Pantà - Patrimoni Mundial
- Art Rupestre de la Cova del Tabac - Patrimoni Mundial
- Art Rupestre de la Cova dels Vilars - Patrimoni Mundial
- Art Rupestres de la Cova del Cogulló - Patrimoni Mundial
- Alòs de Balaguer
- El Paisatge del Mig Segre a La Noguera
- Seró: Una Singular Tomba Megalítica
- Penyes de Mania - Serra d’Arquells
- Gerb: Necròpolis de La Colomina
0 Comentaris | 2 Pingbacks | 0 Trackbacks
Categoria: Antona, Artesa de Segre, Patrimoni Arqueològic, Patrimoni Mundial, Vernet
Afegir a: Del.icio.us | Meneame | Digg
Pingback: El Paisatge del Mig Segre a La Noguera | ALÒS de BALAGUER i la Comarca de La Noguera (El Mig Segre) | http://www.alosdebalaguer.com/el-paisatge-del-mig-segre-a-la-noguera | Ho va fer el 12 de June de l'any 2008[...] ocupació humana. L’atractiu d’indrets com el poblat ibèric d’Antona o la Cova d’Antona (patrimoni artístic de la Humanitat) dóna al Mig Segre un alt valor paisatgístic, atés que des [...]
Pingback: Santuari de la Mare de Déu de Salgar | ALÒS de BALAGUER i la Comarca de La Noguera (El Mig Segre) | http://www.alosdebalaguer.com/santuari-de-la-mare-de-deu-de-salgar | Ho va fer el 21 de July de l'any 2008[...] a davant del Santuari de Salgar, es troben les pintures rupestres d’Antona. Aquestes pintures van ser declarades Bé Cultural d’Interès Nacional-Zona Arqueològica (BCIN). [...]
