Art Rupestre de la Cova dels Vilars – Patrimoni Mundial
13 de May , 2008
Les pintures rupestres de la Cova dels Vilars (o dels Vilasos) es troba situada al terme municipal d’Os de Balaguer, La Noguera, al vessant est de la Serra d’Os, en un congost que forma el Barranc dels Vilars, dominant el curs del riu Farfanya, afluent del riu Segre (mapa). Conegudes des de temps abans per un veí d’Os de Balaguer, el Sr. Josep M. Borràs i Viu, el descobriment fou comunicat oficialment l’any 1973.
Es conserva la base d’una murada o tanca en pedra seca poc o gens desbastada, d’amplada important, i al seu interior, petites estructures d’aterrassament i restes de construccions en pedra. Les restes materials són ceràmica a mà, de gra gruixut, similar a la trobada en la resta d’assentament del bronze del terme d’Os de Balaguer. A banda de les restes constructives abans esmentades, es possible que es conservin estrats arqueològics “in situ”, però probablement escassos degut als treballs de repoblació de la zona i a la intensa erosió que ha sofert aquesta vessant, que pràcticament ha quedat en roca nua.
Per accedir-hi, s’han de seguir les indicacions per a arribar a la Cova dels Vilars. Tot just abans d’arribar-hi cal seguir la sendera que surt cap a l’esquerra, remuntant el barranc pel seu marge esquerre (sendera molt utilitzada pels escaladors). En deixar enrrera els penyasegats que van quedant a la nostra dreta i remuntar la petita vessant més suau orientada a Sud-Est, arribem a un collet. Seguim avançant, ara ja camp a través en direcció N fins creuar el tàlveg, trobant el jaciment en la vessant de solana d’aquest barranquet.
Situació en el Mapa
Es tracta d’una balma, formada a la base de les calcàries eocèniques, d’uns 12 metres d’amplada, 8 de profunditat i 3,5 d’alçada orientada a E-SE i a 600 m sobre el nivell del mar. Les pintures es localitzen a dues zones: la paret esquerra de la balma, on s’aprecien el major nombre de representacions, i a la dreta de la porta d’accés que tanca la cova, on les pintures són més difícils d’identificar.
En total es poden comptabilitzar 29 figures fetes amb traços simples i tintes planes; els colors emprats són el negre, utilitzat en quatre del total de les representacions conservades, i els vermellosos (vermell, vermell-castany), que predominen sobre els anteriors. En general, podríem classificar el conjunt dins l’estil esquemàtic, amb paral·lels d’aquest mateix estil en altres jaciments de Catalunya; això no obstant, l’existència d’algunes figures que s’acosten més a un realisme o naturalisme estilitzat aporta la idea de diferents moments cronològics d’execució. Dins d’aquest context, una primera interpretació situaria aquestes obres dins de l’edat del Bronze (1800-650 aC), sense precisar més enllà.
Per la seva situació a la paret exposada al sol i a les tempestes, les pintures han sofert degradacions de tipus natural amb el despreniment de la capa més externa de la roca; d’altra banda, les fogueres dels pastors han produït l’ennegriment de bona part de la superfície. Malgrat això, el conjunt mostra encara un estat de conservació força acceptable. El conjunt forma part de la proposta d’Arte Rupestre del Arco Mediterráneo de la Península Ibérica, declarat Patrimoni Mundial de la UNESCO a Kyoto (Japó) al desembre de 1998.
Representacions humanes. De totes les representacions humanes, l’escena més suggestiva dins de la cova dels Vilars o dels Vilasos d’Os de Balaguer, és formada pel conjunt de tres figures humanes, dues dones i un home central. Les dones serien caracteritzades per l’engrossiment de la part baixa, interpretada com una faldilla o els malucs, i adornaments al cap; l’home, pel seu fal·lus erecte. Alguns autors interpreten el conjunt com una dansa fàl·lica relacionada amb el ritu de fecunditat. Una altra figura humana, aïllada i sense trets identificadors, és interpretada, per la seva postura, com un recol·lector. Podeu observar aquestes figures humanes de forma ampliada. Quadrúpedes. Les figures amb grups d’animals (quadrúpedes) són el grup més representat dins de la cova dels Vilars o dels Vilasos d’Os de Balaguer i palesen diferents estils i tècniques. Tot sovint, es fa fàcil d’identificar a quina espècie pertany cadascun dels animals representats. Dins del conjunt destaquen una cérvola i dos possibles cànids que determinats autors han interpretat com una escena de cacera, si bé la diferència d’estils sembla indicar que haurien estat pintats en moments diferents. Podeu veure aquests quadrúpedes de forma ampliada.Símbols. Quatre cercles concèntrics incomplets dins de la cova dels Vilars o dels Vilasos d’Os de Balaguer, semblen en connexió amb uns altres quatre traços paral·lels, quasi verticals, inferiors, d’estil abstracte, són considerats com l’única mostra del conjunt de caràcter simbòlic, estretament relacionada amb representacions religioses solars. Podeu veure aquests símbols de forma ampliada.
Aquests llocs d’art rupestre de la fi de la prehistòria, a l’arc mediterrani de la Península Ibèrica, constitueixen un conjunt d’una categoria excepcional que descriu la forma de vida, a una fase crítica del desenvolupament humà, de manera viva i gràfica en unes pintures úniques pel seu estil i la seva temàtica. El Conjunt de les pintures rupestres de la fi de la prehistòria situades a l’arc mediterrani de l’Espanya oriental és el més gran grup de llocs d’art rupestre que es poden trobar a tota Europa, i que ofereixen un retrat excepcional de la vida de l’home en un període essencial de l’evolució cultural humana.S’integren en el conegut com Art Esquemàtic, una expressió dels grups del neolític (6.500 – 3.200 abans de la nostra era) present en bona part del territori lleidatà: Bellver de Cerdanya, Vilanova de Meià, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, Os de Balaguer, Tremp, Camarassa, Alfés, Les Borges Blanques, L’Albí, La Granja d’Escarp y El Cogul. A més s’esten per les províncies de Barcelona, Tarragona, Ameria, Jaen, Alacant, Castelló, València, Murcia, Osca, Terol, Saragossa, Albacete, Conca, Guadalajar, etc..
Aquestes pintures van ser declarades Bé Cultural d’Interès Nacional-Zona Arqueològica (BCIN). Ley 6/85, de 25 de junio, del Patrimonio Histórico Español. Llei 9/93, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català. A més van ser declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO, el desembre 1998.
Més Informació: Patrimoni Mundial a Catalunya.
0 Comentaris | 0 Pingbacks | 0 Trackbacks
Categoria: Os De Balaguer,Patrimoni Arqueològic,Patrimoni Mundial
Afegir a: Del.icio.us | Meneame | Digg
No hi ha comentaris.

















