La Baronia de Rialb: Santa Maria de Gualter
27 de August , 2008
Santa Maria de Gualter
A partir del s. XI, el reforçament del sistema feudal encapçalat pels comtes d’Urgell repoblà abundantment la vall, fins que la saturà d’habitants, com bé ho demostra l’existència de prop de 25 esglésies i capelles romàniques dins de la demarcació del municipi. Amb el temps, aquest repoblament medieval tendiria a descongestionar-se per mitjà de l’expansió militar, empresa pels mateixos comtes d’Urgell, cap a ponent i cap al sud. El territori es caracteritzà també per les abundants fortificacions defensives, antigues Turres o torres de guaita i nuclis fortificats.
L’indret de Ponts i de Gualter fou ocupat pel comte Guifré el Pilós abans del 890 i cedit al monestir de Ripoll perquè hi establís un priorat benedictí. La jurisdicció d’aquestes terres era del comte d’Urgell i del monestir de Santa Maria de Gualter i sota la suprema direcció i protecció del monestir de Ripoll s’hi establí definitivament un priorat, el Priorat de Gualter, i una comunitat benedictina.
La primitiva església no seria apta per al culte o litúrgia pròpia d’un monestir de benedictins i es fundà una confraria per ajudar a la construcció del monestir de Gualter. Vers el 1118, amb la constitució d’una confraria de clergues i laics per dur a terme les obres, la primitiva església existent fou renovada per una altra, enllestida i consagrada el 1207. El monestir no va passar mai de ser un petit priorat dependent de Ripoll. Aquest priorat fou un centre important de vida religiosa i comunitària que quedà demostrat per les contínues donacions, per l’activitat contractual i per la intervenció dels legats papals a favor del monestir.
El monestir s’autoabastia de quasi totes les necessitats tant espirituals com temporals, fet que implicava una reglamentació, un habitacle i uns mitjans de treball. El refectori estava situat a l’ala oposada a l’església, el celler a la banda d’occident i els dormitoris a la banda d’orient. Tots els grans monestirs medievals de la Catalunya Vella seguien bastant fidelment aquest esquema de distribució. El 1593, el papa Climent VIII suprimí el cenobi i l’edifici passà a ser església parroquial. El conjunt monàstic entrà aleshores en un estat d’abandó progressiu.
A la actualitat el monestir està restaurat en part, ja que a causa de l’explosió d’un polvorí que hi havia al seu interior (provocada per l’exèrcit republicà) que tingué lloc durant la darrera Guerra Civil, el 1939, el conjunt va ser destruït. El temple és un edifici de tres naus, amb un gran absis major i dues absidioles laterals. Actualment, hi ha constituït un patronat, el Patronat d’Amics i Protectors del Monestir de Santa Maria de Gualter, el qual, amb l’ajut institucional de l’Ajuntament de la Baronia de Rialb, té cura de la rehabilitació d’aquest antic conjunt monàstic.
Per donar continuïtat als costums i tradicions religiosos i per vetllar per a la conservació del conjunt monàstic, cada any, a finals de juliol es celebra la Trobada al Monestir de Sta. M. de Gualter. S’han construït uns passadissos de formigó amb baranes metàl·liques que faciliten la visita i la visualització en alçada de les diferents perspectives de l’estructura.
L’església, de planta basilical i de dimensions desmesurades pel cens d’aquells pobles (32 metres de llarg per 18 d’ample), es componia de tres naus, amb creuer i cimbori al centre. La nau central era de canó seguit i apuntat, i a les laterals la vosta era completament semicircular.
Del claustre original romànic, avui només es manté alçada la galeria sud. És una estructura del segle XII amb coberta de fusta i amb uns arcs de mig punt, sostinguts per unes curtes columnes rematades per uns capitells esculpits amb temes vegetals. Era un claustre seinzill, que palesava l’austeritat característica de la darreria del segle XII i la primeria del segle XIII, constituït per columnes alternades amb pilars. També eren molt interessants dos sarcòfags decorats amb rústics motius romàntics.
Situació en el Mapa
El Retaule Gòtic de Sant Esteve de Gualter
Aquest retaule gòtic del segle XIV havia format part del patrimoni artístic del monestir de Santa Maria de Gualter i ocupava un dels altars laterals de la capçalera de l’església basilical. El retaule és un conjunt pictòric realitzat amb la tècnica del tremp sobre fusta i estructurat en tres taules unides verticalment (tríptic) i dividides en compartiments quadrangulars separats per sanefes de brodadura picada; les escenes o seqüències superiors estan rematades per arcs lleugerament apuntats i coronats per uns elegants florons i cresteries.
Els bastiments externs i interns que cmmarquen les taules són ornamentals a base d’estilitzades sanefes daurades i rematats amb agulles perlejades. Fa 186 x 185 cm i, tot i que li manca el bancal inferior, es conserva en bon estat a la secció d’art gòtic del Museu d’Art de Catalunya, on ingressà a mitjan anys vint del segle actual.
L’autor es Jaume Serra, el segon dels germans Serra, el qual apareix documental l’any 1358 quan contractà un retaule per la Catedral de Girona. En aquesta època ja era un pintor plenament qualificat que treballava en col.laboració amb els seus germans Francesc i Pere, l’obrador dels quals va dominar el panorama pictòric de la Barcelona del darrer terç del segle XIV, amb ramificacions als regmes de València i Aragó.
0 Comentaris | 0 Pingbacks | 0 Trackbacks
Categoria: Baronia de Rialb,Gualter,Patrimoni Arquitectònic
Afegir a: Del.icio.us | Meneame | Digg
No hi ha comentaris.
