ALOSdeBALAGUER.COM

D.O. Costers del Segre

La tradició vitivinícola de les Terres de Lleida es remunta a l’època dels Ibers, on trobem les primeres llavors de Vitis Vinifera, en el poblat Iber dels Vilars d’Arbeca. No obstant, és durant el període de la romanització de les Terres de Ponent que s’introdueix el cultiu de vinya, convertint-se en uns dels cultius més importants durant el segle XIX, on hi havia plantades un total de 119.000 hectàrees de vinya.

Malauradament, amb l’aparició de la fil·loxera la superfície va reduir-se, dràsticament, fins a 15.000 hectàrees. No obstant aquest lamentable fet, i gràcies a l’acció emprenedora del cellers com Castell del Remei i Raimat, els quals vàrem apostar per renovar les vinyes fil.loxades i realitzar noves plantacions amb l’implantació de varietats innovadores com el Cabernet Sauvignon entre d’altres, han contribuint a que la D.O. Costers del Segre es caracteritzi per la utilització de tecnologia de primera línia, moderna i innovadora.

Artesa, Les Garrigues, Pallars Jussa, Raimat, Segrià i Valls de Ríu Corb, són les quatre subzones lleidatanes que integren la Denominació d’Origen Costers del Segre.

Subzona Artesa (comarca de La Noguera), se situa en un territori accidentat que travessa el riu Segre d’est a oest. Aquesta comarca vitivinícola es caracteritza per un clima molt extremat, d’hiverns especialment…

Els Morts de la Guerra Civil

El día 24 de Desembre de 1938, la 150a Divisió del exercit franquista ocupà el poble de Peralba (avui despoblat) i diverses cotes que li permeteren continuar avançant l’endemà. El día 26 de desembre de 1938 ocuparen la totalitat de la Serra del Montsec i el 27, Vilanova de Meià i Alòs de Balaguer.

L’avenç continuà fins al 30, en què una densa boira va fer acte de presència i aturà les tropes franquistes, tot i que no privà que entressin a Camarasa i que l’endemà la 53a Divisió franquista entrés a Cubells alhora que la resistència de la 72a Divisió republicana que defensava el cap de pont de Balaguer, finalment cedia.

Artesa de Segre caigué el dia 4 de Gener de 1939 després de quedar envoltada per tots costats excepte per la carretera de Ponts i la Seu d’Urgell, per on les tropes republicanes van poder retirar-se.

De la retirada republicana, al municipi d’Alòs de Balaguer, trobem 5 fosses comunes amb 55 soldats republicans. Els indrets on es troben aquestes fosses són: la

Congost de Mur (o del Mu)

Situació Geogràfica
El riu Segre travessa el municipi d’Alòs de Balaguer i bona part d’aquest recorregut transcorre entre espadats i racons fantàstics com el Congost de Mur (o del Mu), on el riu queda encaixonat formant un dels paratges més impressionats del seu curs. El nom d’aquest congost ve donat per l’anomenat Barranc del Mur que es troba just a l’inici del Congost. Al seu torn, el Barranc del Mur rep el seu nom d’un dels pics més representatius, per la seva altitud i la seva morfologia, de la Serra Carbonera, l’anomenat indistintament Lo Mur o El Mu.

El Congost de Mur comença, seguint la direcció del curs del riu, a un parell de kilòmetres a l’oest d’Alòs de Balaguer just on es troba l’estret del Mu seguint el camí del Solà, i finalitza a l’Aiguabarreig del Segre amb el Noguera Pallaresa.

Tot i que l’anomenat Congost de Mur pròpiament dit, només arriba fins l’Aiguabarreig, l’excursió es pot allargar tres o quatre kilòmetres més, caminant per una pista asfaltada gens transitada que circula a peu del riu Segre i que queda encaixonada dins del Congost de Camarasa, fins que arriba al Pont…

Cim, Ermita i Refugi de Sant Mamet

Al cim de Sant Mamet (1391 m.) hi ha enclavada l’ermita que duu el mateix nom i annex a ella, el refugi lliure de muntanya. L’ermita va romandre prop de cent anys pràcticament en ruïnes, fins que ara fa quatre dies, l’any 2000, se’n va restaurar tot el conjunt gràcies a l’esforç desinteressat dels veïns d’Alòs. Altre temps, actuava de punt de trobada ancestral dels habitants dels poblets de l’entorn, que hi acudien per celebrar-hi un aplec. El Sant era el patró de les dides perquè conten que tenia facultats per augmentar el cabal de llet de les mares en període de lactància. El Cim de Sant Mamet es situa en el punt UTM 31T ED50: x=329534 y=4649557 (mapa).

Des d’Alòs de Balaguer parteix una pista que en unes quinze mil passes de pagès ens hi duria, còmoda i pràctica a més no poder si hi anem a cavall d’algún giny mecànic, dura i ensopida si la fem en bicicleta, monòtona i avorrida si la fem a peu (un poc més de 4 hores caminant).

Molt més gratificant, molt més bella i molt més agraïda es la pujada des del…

Primera sala que es troba al entrar a La Cova del Tabac

Situació Geogràfica
Aquesta cova descomunal té una fondària total de 180 metres, i està plena de formes geomètriques per la quantitat d’estalactites i estalagmites, és a dir, actualment es una cova viva. Està localitzada a uns 5 Km de la vila de Camarasa, al costat esquerra del riu Segre, i a uns 300 metres sobre el nivell del riu Segre, en un extrem de la Serra de Mont-Roig (mapa), dins de l’Espai d’Interès Natural de l’Aiguabarreig del Segre – Noguera Pallaresa.

Aquesta cova és coneguda des de temps immemorials i ha estat abric de l’home prehistòric. La seva boca triangular d’enormes dimensions dóna entrada a un vestíbul més baix i a una àmplia galeria amb el terra ple de cates arqueològiques. Als 80 m. canvia de direcció, prenent la S-N. Segueix encara amb bones dimensions fins que acaba obturada per sediments. Prop de l’angle on canvia d’orientacio s’obre a mà esquerra una gatera per on s’accedeix a una saleta molt concrecionada, anomenada “la Sacristia”. El nom li ve a la cova pel fet que antigament se n’extreia una…

Antoni d’Alòs i de Rius (1693-1780)

Durant l’Any 1736, Felip V (Felip IV d’Aragó i V de Castella, o senzillament Felip d’Anjou) atorgà el Marquesat d’Alòs (amb seu al Castell d’Alòs de Balaguer) al tinent general Antoni d’Alòs i de Rius (1693-1780), originari de Moià, un dels caps borbònics que havien contribuït a la caiguda de Barcelona a mans castellanes l’any 1714, i que ajudà a James Fitz-James, Duc de Berwick al Setge de Barcelona.

El Setge de Barcelona va ser la darrera operació militar de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l’11 de setembre de 1714, i va enfrontar els defensors de Barcelona, composats per “la Coronela” (força armada de la ciutad de Barcelona), l’exèrcit regular català, de tropa procedent de la resta de territoris de la Corona d’Aragó, i soldats d’altres territoris que recolzaven a Carles III d’Aragó. Molt sobrepassats en nombre, i completament envoltats de soldats borbònics, els catalans van escollir la resistència fins la mort.

La defensa a la Batalla…

Alòs de Balaguer sota les aigües

La comarca de La Noguera ha patit grans inundacions en quatre ocasions durant el segle XX. El 22 d’octubre de 1907 la capital de la comarcal, Balaguer, així com tota la comarca, va tenir inundacions catastròfiques per la crescuda del Segre. El balança va ser de 29 morts i 110 habitatges destruïts.

Però, l’episodi més greu i recent que va afectar a la comarca de La Noguera va ser el de novembre de 1982. La ciutat de Balaguer va esser molt afectada per les inundacions del Segre, on les aigües van arribar als 4 mestres d’alçada al carrer Urgell. La comarca va patir nombroses inundacions sobre camps de conreus y masies, molts pobles van quedar incomunicats y tot plegat va causar greus danys i quantioses pèrdues econòmiques.

Els dies 6 i 7 de novembre de 1982 una marcadíssima situació del sud va provocar pluges superiors als 300 litres per metre quadrat en molts punts del Pirineu, provocant l’augment de cabdal del rius. El tràgic balanç va ser de 14 morts. Curiosament aquest any el Pirineu es va veure afectat per una marcada sequera.

La Noguera, comarca entre rius (el riu Segre i el riu Noguera Pallaresa) de notable cabal, fou afectada per la gran riuada…

Vista d’Alòs de Balaguer des de la carretara nova cap a Clua

L’àrea d’Alòs de Balaguer és a la vall mitjana del Segre en un sector on el curs fluvial deixa la direcció normal nord-sud dels rius sud-pirinencs per prendre un camí cap a l’oest entre les localitats de Ponts i Camarasa.

El riu travessa, en primer lloc, un sector constituït per sediments terciaris que formen part del marge nord de la Depressió Central Catalana per introdui-se, posteriorment, en les serralades exteriors dels Pirineus a través d’un estret i profund congost (Congost del Mur) a partir d’Alòs de Balaguer i, finalment, sortir de nou a la depressió de l’Ebre al tram Camarasa-Balaguer.

El tram de direcció est-oest dóna unes característiques geogràfiques particulars a aquest sector fluvial que no es repeteixen en altres rius dels Pirineus; a més, la resistència dels materials entre Alòs de Balaguer i Camarasa genera un paisatge abrupte, no habitual en una zona tan meridional. Les altituds màximes estan entre 669 m (Grialó) al sector d’Artesa de Segre i 773 m (Lo Castellar) al d’Alòs-Camarasa, mentre que el riu davalla a una altitud entre 340 i 250 m.

Ermita de Sant Miquel (Alòs de Balaguer)

L’ermita de Sant Miquel és situada als afores del nucli urbà d’Alòs de Balaguer, situada aproximadament a 800 m del riu.

L’estructura de l’edifici és molt antiga i es conserven dues portes d’accés al temple. El parament de l’edifici és de pedra sorrenca a base de carreus força regulars amb filades uniformes. Probablement es tracta d’un edifici de la primera meitat del s. XI immediatament posterior a la conquesta feudal d’Alòs que almenys ja s’havia produït l’any 1024. Es tracta d’un conjunt genuïnament romànic i conserva pintures en el seu interior.

Va ser destinada durant molts anys a usos agrícoles que van provocar danys irreparables a la pintura i a l’estructura. Va ser l’any 2002 quan es va restaurar i per a finalitats religioses, culturals o d’esbarjo. La restauració va ser possible gràcies als propietaris, l’aportació popular i les institucions.

Característiques Arquitectòniques
És una església d’una nau i un absis rodó cobert amb volta de quart d’esfera, amb arc preabsidal de mig punt, i les mides són 5,80 x 11 metres. La porta és al mur de l’epístola, una altra de més ampla al frontis, les dues d’arc de mig punt adovellat.

La nau es coberta amb volta de canó. Dos arcs torals lliures…

Pesca de Salmònids al Segre

L’any 1.991, l’Associació de Pesca Conservacionista-Amics dels Rius constituí una secció de pesca esportiva que anomenà Societat de Pesca Alòs de Balaguer, i aconseguí per a ella la gestió de la pesca del riu Segre en el tram de riu corresponent al terme municipal a Alòs de Balaguer. Més concretament, el tram està comprès entre els termes municipals d’Artesa de Segre i Camarasa. Aquest és el darrer tram mig de riu Segre que sobreviu després de la construcció de l’embassament de Rialb. I és, també, el darrer tram mig caraterístic de riu mediterrani que resta a Catalunya. Els objectius que van assumir acceptant la gestió d’aquest tram de riu, son:

a) Rehabilitar aquest tram de riu Segre, que estava quasi totalment mort per l’absència de cabals, pels abocaments contaminants (principalment de purins) i per les continues, abusives i descontrolades extraccions d’àrids.

b) Promoure la conservació del riu, especialment a nivell local.

c) I desenvolupar un tipus de gestió i explotació dels recursos piscícoles que té com a fonament la gestió integral de l’ecosistema fluvial.

Així, la societat fa un seguiment constant de la…

L’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa

L’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, és un Espai d’Interès Natural i Reserva Natural de Fauna Salvatge que forma part de la Xarxa Natura 2000. Natura 2000, es una xarxa ecològica europea de àrees de conservació de la biodiversitat. Consta de Zones Especials de Conservació designades d’acord amb la Directiva Hàbitat, així com de Zonas d’Especial Protecció per a les Aus establertes en virtut de la Directiva d’Aus.

La finalitat de la Xarxa Natura 2000 és asegurar la supervivència a llarg plaç de les espècies i els hàbitats més amenaçats d’Europa, contribuint a detenir la pérdua de biodiversitad ocasionada per l’impacte advers de les activitats humanes. És el principal instrument per a la conservació de la natura dins la Unió Europea.

La Directiva hàbitats defineix “hàbitat natural” com aquelles zones terrestres o aquàtiques diferenciades per les seves característiques geogràfiques, abiòtiques i biòtiques, tant si són totalment naturals com seminaturals. Hàbitats naturals d’interès comunitari són aquells d’entre els hàbitats naturals presents en el territori de la UE, que compleixin alguna d’aquestes característiques:

a) Es troben amenaçats de desaparició en la seva àrea de distribució natural.
b) Tenen una àrea de distribució reduïda a causa de la seva regressió…

Any 1921. El riu Segre i El Montroig prop de Camarasa

Josep Salvany i Blanch neix a Martorell el 4 de desembre de 1866. Va cursar estudis de medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona i es llicencià el 1891. Josep Salvany va morir a Barcelona el 28 de gener de 1929.

Gran afeccionat a l’excursionisme científic i a la fotografia, l’any 1905 va ingressar al Centre Excursionista de Catalunya col·laborant activament en la publicació dels seus butlletins entre els anys 1918 i 1924.Van ser les seves excursions arreu de Catalunya les que li permetran crear una important col·lecció de fotografies. Va viatjar també per les Illes Balears i la resta d’Espanya, pels Estats Units, Europa, Egipte, Pròxim Orient, i en tots aquests viatges captà amb la seva càmera fotogràfica els monuments i la gent del diferents països.

El Fons Salvany, dipositat a la Biblioteca de Catalunya, conté aproximadament 10.000 imatges en clixés positius i negatius en placa estereoscòpica de vidre en format 6 x 13 cm. Aquestes plaques fotogràfiques es conserven en les seves capses originals i cada una d’elles té un número identificador. Tot i que la majoria de fotografies estan realitzades pel propi Salvany podem trobar algunes d’altres…

Caçadors Prehistòrics al Segre

Fa 10.000 anys en un congost del riu Segre, una banda de Sapiens sapiens va aixecar un campament temporal. Les neus perpètues del Pirineu s’havien fos. Era la fi de les glaciacions i el clan es va adaptar al nou clima mediterrani: molt més benigne. Els boscos de pi i ginebró s’estenien, al riu les truites, els mol.luscs i el crancs completaven la dieta. En definitiva, sobreviure ja no era una empresa tan difícil. I aquests humans eren cada vegada més presumits, sofisticats, innovadors.

Van aprendre a matar a distància amb la fletxa i la javelina llançada amb propulsor. És a dir, utilitzaven el principi de la palanca per multiplicar la força i reduir els riscos. És a distància com maten la cabra salvatge i la cova del Parco, un amagatall foradat al cingle, és el refugi de cacera. Els ocupants del Parco eren grans inventors. D’un nucli de sílex ara en treuen dotzenes d’eines: petites, precises i tallants. Amb un mànec de fusta i una punta de banya han creat l’arpó. Tallen, poleixen i foraden l’os. El resultat és l’agulla de cosir i la confecció de polaines, mocassins, pantalons, faldilles i abrics.

La Cova de El Parco es troba en el terme municipal d’Alòs de…

Esquelet fòssil d’Ictiosaure

Alòs de Balaguer és una població ubicada en un paisatge geològic extraordinari, on el riu Segre es canalitza per un congost de gran bellesa. Els exemples són notables, doncs es poden observar les roques de les muntanyes de Carbonera i Sant Jordi turmentades pels moviments geològics ocorreguts durantels darrers 40 milions d’anys.

En aquestes muntanyes, apareixen els testimonis petrificats que donen fe d’una local vida animal antiquíssima. Entre ells, varen sortir uns estranys fòssils, en forma de cilindres bastant aplanats, que una vegada identificats, es tractaven de vèrtebres d’un gran animal marí. Les observacions practicades indicaven que pertanyien a un ictiosaure, rèptil marí en forma semblant a la d’un dofí però amb un morro allargassat i ple de dents punxents que el capacitaven per una pesca efectiva de les preses. Les mides de les seves vèrtebres evoquen un exemplar de més de 6 metres de llargària.

Des de l’any 2002 a l’ajuntament d’Alòs de Balaguer, es pot visitar una reproducció d’un Stenopterygius quadriscissus de mida real d’uns 2 metres de llargaria. Aquesta reproducció del Stenopterygius es un animal extingit que pertany a l’ordre dels ictiosaures (llargandaix peix), encara que és més petit que les espècies més grans de l’ordre, i és similar físicament…

Castell d’Alòs de Balaguer

El conjunt fortificat d’Alòs de Balaguer es troba a la confluència de dos barrancs amb la desembocadura al Segre. Aquesta construcció està protegida per tres costats per uns impressionants penya-segats, essent accessible solament pel costat del poble. De fet era conegut per la seva quasi inaccessibilitat.

El castell d’Alòs és un dels més grans i més complexos d’aquesta comarca. S’hi poden diferenciar diversos elements que poden pertànyer a moments diferents. Un primer element, però no necessàriament el més antic, és la torre circular que hi ha al cim del serrat. Un altre és la muralla en forma d’esperó truncat que hi ha a la banda nord. Un tercer element són les diverses sales repartides en dos nivells que hi ha a migjorn de la torre. A part, cal fer esment de l’ampli recinte que clou tot el serrat. I, finalment, encara, d’una fortificació ja tardana, situada a l’extrem meridional del turó.

Restan nombrosos murs del que també era conegut per “castell de la Mare de Déu de la Torre” (o també conegut popularment com “la Carlana”), així com una torre rodona en el seu interior i alguns arcs. Es pot suposar l’existència d’una primera construcció musulmana, a la qual correspondrien part del mur N, el petit mur…

Figura 6 de Les Aparets II

El conjunt d’art rupestre està situat al vessant dret del riu Segre, al terme municipal d’Alòs de Balaguer, a prop del terme  de Rubió, en uns escarpaments pertanyents a la Serra de Mosquera (mapa). A uns 50 metres sobre el riu, hi ha una sèrie de concavitats i abrics en quatre dels quals s’han trobat pintures rupestres del Neolític Mitja / Broze inicial.

Es van descobrir el 1976 per Enric Sunyer i Antoni Borrell juntament amb l’alcalde de Baldomar, Lluís Trepat. A l’any següent va ser quan L. Díez-Coronel començà les seves investigacions. Uns anys més tard, a l’any 1986, aquestes pintures varen ser documentades exhaustivament per Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

De les quatre cavitats amb pintures, dues (Aparets I i Aparets II) són de difícil accés, i les dues restants (Aparets III i Aparets IV) són més accessibles i són parets amb poca profunditat. En total s’han individualitzat 18 figures. Planta de Les Aparets.

APARETS I (Planta i Secció | Figures).
És una cavitat de 2,4…

Penyes de Mania

Les Penyes de Mania formen part de l’extrem nordoriental de la l’altiplà de la Serra d’Arquells (mapa). Justament aquest punt es límit divisori dels termes municipals d’Alòs de Balaguer, Cubells y Foradada. L’altitud arriba fins els 630 metres, malgrat no es de gaire altura, el lloc gaudeix d’una vista molt favorable, cap al sud, arribant fins més enllà dels 60 km.

Al seu valor estratègic s’ha d’afegir la seva condició de lloc de fàcil defensa per estar envoltat de penya-segats. Un enclavament d’extensió limitada, de dificil accés i privilegiada visibilitat, qualitats adecuades per convertir-se en un bon lloc amb funcions de guaita. Això ho demostren les diferents restes arqueològiques que s’han trobat en diverses excavacions que manifesten la seva ocupació des de la Primera Edat de Ferro fins a l’època moderna.

L’any 2002, amb el suport de l’Ajuntament de Cubells y el Museu de la Noguera, es van iniciar les excavacions del jaciment, permetent determinar restes del Primer Ferro-Ibèric Antic, Ibèric Ple, Ibèric Romà, Medieval i finalment Modern.

En una concavitat natural a la roca, van trobar-se restes d’un esquelet d’una ovella juntament amb ceràmica ibèrica, del que sembla ser un…

Alòs de Balaguer

El municipi d’Alòs de Balaguer (antigament Alòs del Marquesat, ja que pertanyia al Marquesat de Camarasa) es situa a la comarca de la Noguera, dins de la província de Lleida i te una extensió de 68,76 km². Limita al nord amb Vilanova de Meià, a l’est amb amb Artesa de Segre, a l’oest amb Camarasa, i al sud amb Cubells.

Alòs de Balaguer és el típic asentament de carrers costeruts i cases recolzades a la roca. Es troba a la riba dreta del riu Segre, després del meandre de Salgar i en el tram abans del Congost del Mur que arriba fins a l’aiguabarreig del Segre amb el Noguera Pallaresa (sota la presa de Camarasa), a 297 metres d’altitud, esglaonat als vessants del turó on hi ha l’antic Castell d’Alòs de Balaguer.

Geogràficament, Alòs de Balaguer engloba al nord la Serra de Sant Mamet, altura màxima del municipi amb 1.391 metres d’altura (i amb un desnivell de més de 1000 metres en poc més de 7 Km respecte el poble), a ponent pel Montservó…

Arnau Mir de Tost

Arnau Mir de Tost va néixer poc després de l’any 1000, als dominis de Tost, centrats en una vall força desconeguda actualment de l’Alt Urgell. La seva família, pertanyent a la poderosa jerarquia del comtat d’Urgell, li garantí formació i posició, que el jove noble aprofità excel·lentment. Orfe de pare, de ben jove aviat tingué un important paper a la cort comtal d’Ermengol II d’Urgell. L’any 1031 va prendre per muller Arsenda, també de llinatge noble. Després del matrimoni, la parella va marxar cap a la frontera amb la intenció d’establir-s’hi.

Arnau Mir, jove i emprenedor, volia aprofitar la debilitat dels sarraïns, que després de cruentes guerres civils havien perdut el poder del califat, deixant un panorama de regnes de taifa aïllats i debilitats. Arnau Mir de Tost i la seva decidida esposa compraren al comte d’Urgell el llavors humil castell de frontera de Llordà. Allí establiren la base de l’empresa de conquesta. Arnau Mir transformà el castell de Llordà en la fortalesa més poderosa de la Catalunya comtal, i l’emprà com a eficient màquina de guerra per preparar les seves operacions contra Al-Andalus. En poc temps assolí el ple control de la Conca Dellà i arribà…