ALOSdeBALAGUER.COM

Santuari i Esglesia de Santa Maria de Salgar vist des del Castell de Malagastre

Engorjat entre el puig d’Antona (on es troben les restes del castell de Malagastre i un antic poblat ibèric) i la serra de Salgar, passa el Segre per un cogost espectacular ple de coves i balmes. Aquest paradís natural, és probablament un dels indrets més bells de la comarca de La Noguera (mapa). El Santuari de Salgar està situat al municipi de Foradada, en el punt UTM 31T ED50: x=335128 y=4640096, que es correspon a les coordenades Latitud 41º 53’ 37.6” Longitud 1º 00’ 41.3”, a 299 metres sobre el nivell del mar.

El mot "Salgar" deriva de "algar" molt utilitzat en la toponímia medieval catalana i denomina "cova" o "concavitat". De fet, el mot deriva del mot àrab al-gâr, que vol dir concretament “cova”. Es coneix una llegenda que proposa l’origen del topònim de Salgar com procedent d’un cavaller d’aquest nom que ocupava un castell proper, com a defensa en front dels musulmans.

Una altre llegenda proposa que en una de les coves, uns pastors hi van trobar una imatge de la Mare de Déu (es pot accedir a aquesta cova per la cova…

Figures d’Antona III

Aquest conjunt d’art rupestre, està localitzat en el terme municipal d’Artesa de Segre. Situades davant el Santuari de la Mare de Deu de Salgar, a l’altre costat del riu en el poble de Vernet (mapa).

Aquest conjunt va ser descobert l’any 1976 durant una campanya de prospecció i estudis de la zona del Montsec i rodalies que va ser realitzada per Enric Sunyer i Antoni Borrell de l’Institut de Ciències del Quaternari de Barcelona, junt amb l’alcalde de Baldomar, Lluís Trepat. Aquell mateix any el jaciment va començar a ser estudiat per Díez-Coronel, el qual va començar l’estudi de les estacions rupestres amb la col.laboració  d’E. Carrera Salse,  J.L. Rodríguez Duque i J. Sarrate. Els resultats d’aquestes investigacions varen ser presentats en el XV Congreso Nacional de Arqueología i publicats també a la revista “Ilerda” publicada per l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

Durant l’any 1986 les pintures foren objecte d’una documentació exhaustiva, dins el “Projecte Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya” portat a terme pel Servei d’Arqueològia del Departament…