ALOSdeBALAGUER.COM

Castell de Montsonís

La carretera que arriba a Montsonís des d’Artesa de Segre va enfilant la Serra del Munt i en arribar al poble es transforma en carrer major. Un carrer arrenglarat de cases netes i polides, que més endavant s’aixampla en una petita plaça on es troben el castell i l’església al seu costat (mapa).

A dalt d’un turó es poden veure les restes de unes fortificacions i de l’antiga església de Sant Urbà. Aquest turó era el punt més alt de l’antiga muralla que antigament tancava el conjunt del que formaven part tant les restes de fortificacions del turó com l’actual castell. Al llarg del temps el castell-fortalesa i l’església del turó van canviar d’ubicació i es van desplaçar cap al lloc actual. L’església va canviar d’advocació (ara es Santa Maria) i el castell es va convertir en lloc de residència senyorial.

L’església de Sant Urbà de Montsonís és anomenada per primera vegada en documents que daten de 1311 quan el vescomte Guerau Ponç II de Cabrera (i primer vescomte d’Àger) féu donació del castell amb el seu terme, pertinences…

Megàlit de Seró

Els treballs de construcció d’una de les canonades de la xarxa de distribució del reg del sistema Segarra-Garrigues al terme municipal d’Artesa de Segre van posar al descobert en l’any 2007 una excepcional tomba megalítica, del tipus conegut com a “cista amb túmul”. El megàlit es troba a la banda esquerra de la carretera C-14, en direcció a Andorra, una mica més amunt de la cruïlla de Seró i molt a prop del camí a Refet, en l’indret conegut com Els Reguers.

Prop d’aquest indret hi ha indicis de possibles restes ibero-romanes. Per això alguns estudiosos opinen que aquesta zona podria tenir un cert atractiu espiritual des de la Prehistòria fins als nostres dies. Cal recordar que avui el santuari de Refet és un lloc de molta devoció per part de tota la gent de la rodalia. La ubicació definitiva d’aquest monument megalític no està clara a hores d’ara. Tot i que és segur que no es podrà mantenir al mateix indret de la troballa, per on ha de passar la canonada del canal, el dubte és si es quedarà al municipi o bé se l’enduran a un altre lloc.

El túmul, parcialment seccionat durant els treballs, apareix delimitat per un cròmlec (anell…

Figures d’Antona III

Aquest conjunt d’art rupestre, està localitzat en el terme municipal d’Artesa de Segre. Situades davant el Santuari de la Mare de Deu de Salgar, a l’altre costat del riu en el poble de Vernet (mapa).

Aquest conjunt va ser descobert l’any 1976 durant una campanya de prospecció i estudis de la zona del Montsec i rodalies que va ser realitzada per Enric Sunyer i Antoni Borrell de l’Institut de Ciències del Quaternari de Barcelona, junt amb l’alcalde de Baldomar, Lluís Trepat. Aquell mateix any el jaciment va començar a ser estudiat per Díez-Coronel, el qual va començar l’estudi de les estacions rupestres amb la col.laboració  d’E. Carrera Salse,  J.L. Rodríguez Duque i J. Sarrate. Els resultats d’aquestes investigacions varen ser presentats en el XV Congreso Nacional de Arqueología i publicats també a la revista “Ilerda” publicada per l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

Durant l’any 1986 les pintures foren objecte d’una documentació exhaustiva, dins el “Projecte Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya” portat a terme pel Servei d’Arqueològia del Departament…

Esglesia de Sant Bartomeu a la Vall d’Ariet

Ocupant un sector que abraça la frontera del terme occidental del municipi d’Artesa de Segre, trobem fortament disseminat el nucli que pren com a nom l’accident orogràfic on està ubicat: La Vall d’Ariet. Aquesta partida del municipi, més que un nucli és un conjunt de masies disseminades dins d’un espai territorial que es subdivideix amb noms propis: Ariet de Sols, Ariet del Mig i Ariet de Caps. Avui, totes aquestes masies estan deshabitades i moltes d’elles en estat ruïnós.

Situació.
L’antiga parròquia de Sant Bartomeu la tenim situada a La Vall d’Ariet de Sols, a la part baixa d’aquesta vall que neix prop de la frontera municipal entre Vilanova de Meià i Artesa de Segre, a l’aiguabarreig dels barrancs de les Planes i d’en Gener, els quals esdevenen el Barranc de la Clua. Aquesta vall està protegida per les muralles calcàries i les vessants que formen la Serra de l’Obac, a l’esquerra de la vall, i la de Sant Sant Mamet, a la seva vessant dreta. L’accés es fa des de Baldomà, seguint la carretera que porta a Clua (abans la Clua de Meià), en la que transcorreguts 4,6…