ALOSdeBALAGUER.COM

Primera sala que es troba al entrar a La Cova del Tabac

Situació Geogràfica
Aquesta cova descomunal té una fondària total de 180 metres, i està plena de formes geomètriques per la quantitat d’estalactites i estalagmites, és a dir, actualment es una cova viva. Està localitzada a uns 5 Km de la vila de Camarasa, al costat esquerra del riu Segre, i a uns 300 metres sobre el nivell del riu Segre, en un extrem de la Serra de Mont-Roig (mapa), dins de l’Espai d’Interès Natural de l’Aiguabarreig del Segre – Noguera Pallaresa.

Aquesta cova és coneguda des de temps immemorials i ha estat abric de l’home prehistòric. La seva boca triangular d’enormes dimensions dóna entrada a un vestíbul més baix i a una àmplia galeria amb el terra ple de cates arqueològiques. Als 80 m. canvia de direcció, prenent la S-N. Segueix encara amb bones dimensions fins que acaba obturada per sediments. Prop de l’angle on canvia d’orientacio s’obre a mà esquerra una gatera per on s’accedeix a una saleta molt concrecionada, anomenada “la Sacristia”. El nom li ve a la cova pel fet que antigament se n’extreia una…

Galeria final de La Cova del Tabac – Patrimoni Mundial

Aquesta cova descomunal té una fondària total de 180 metres, i està plena de formes geomètriques per la quantitat d’estalactites i estalagmites. Està localitzada a uns 5 Km de la vila de Camarasa, a la dreta del riu Segre i a 300 metres sobre el nivell del riu, en un extrem de la Serra de Mont-Roig (mapa).

S’ha de dir que l’excursió a la Cova del Tabac és una magnífica caminada, altament recomenada encara que sigui només per descobrir que les vistes des d’aquest lloc són realment impressionants.

Les primeres notícies sobre la Cova del Tabac les donà Zamora el s. XVIII. Posteriorment, l’any 1880 Pleyan de Porta fa referència al fet que va ser habitada per l’home prehistòric. L’any 1894 L. Mariano Vidal hi realitzà excavacions, de les quals en sortiren algunes restes materials. Aquestes dades foren recollides posteriorment per Ceferí Rocafort i estudiades i publicades per J. Serra i Ràfols. Més tard, el Centre Excursionista de Balaguer i, sobretot, J. Maluquer de Motes estudiaren científicament els materials. A aquests estudis s’han…