Congost de Mur (o del Mu)

El Congost de Mur comença, seguint la direcció del curs del riu, a un parell de kilòmetres a l’oest d’Alòs de Balaguer just on es troba l’estret del Mu seguint el camí del Solà, i finalitza a l’Aiguabarreig del Segre amb el Noguera Pallaresa.

Tot i que l’anomenat Congost de Mur pròpiament dit, només arriba fins l’Aiguabarreig, l’excursió es pot allargar tres o quatre kilòmetres més, caminant per una pista asfaltada gens transitada que circula a peu del riu Segre i que queda encaixonada dins del Congost de Camarasa, fins que arriba al Pont…

Zona del paisatge dels Aspres dins de la comarca de La Nogera

Els trets distintius són:

· Comprèn les terres que abracen una bona prt de les serres marginals prepirinenques, de relleus alts (serra de Sant Mamet, serres de Montclús i de Millà, Mont-Roig, Carbonera…), de relleus modestos (Serra d’Os, Sant Cristòfol, Monteró, Boada…) i també depressions com la de les Avellanes-Vilanova de la Sal.

· És una unitat que combina perfectament rocam i aigua, degut a la presènica de l’embassament de Camarasa, els pantans de la Ribagorçana i l’Aiguabarreig del Segre-Noguera Pallaresa; als extrems oriental i occidental hi predomina el mantell forestal.…

L'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa

La finalitat de la Xarxa Natura 2000 és asegurar la supervivència a llarg plaç de les espècies i els hàbitats més amenaçats d’Europa, contribuint a detenir la pérdua de biodiversitad ocasionada per l’impacte advers de les activitats humanes. És el principal instrument per a la conservació de la natura dins la Unió Europea.

La Directiva hàbitats defineix “hàbitat natural” com aquelles zones terrestres o aquàtiques diferenciades per les seves característiques geogràfiques, abiòtiques i biòtiques, tant si són totalment naturals com seminaturals. Hàbitats naturals d’interès comunitari són aquells d’entre els hàbitats naturals presents en el territori de la UE, que compleixin alguna d’aquestes característiques:

a) Es troben amenaçats de desaparició en la seva àrea de distribució natural.
b) Tenen una àrea de distribució reduïda a causa de la seva regressió…

Zona del paisatge de la Vall de Rialb, comarca de La Nogera

· La vall de Rialb inclou una notable varietat de paisatges. La matriu és forestal, però hom ha obert tessel·les llaurades enmig dels boscos, sovint centrades per minúsculs nuclis de població i masos d’origen reculat en el temps, com demostra l’abundància d’ermites romàniques. Tanmateix, ara el territori està profundament despoblat.

· El riu Rialb és un element important a la zona, atès que ha generat un engorjat paisatgísticament molt notable. Al costat del riu Rialb hi ha la surgència càrstica del Forat de Buli, que constitueix un indret molt singular.

· Territori de vocació clarament forestal, on destaca el color verd de les pinedes, les…

Zona del paisatge del Montsec a la comarca de La Nogera

Trets distintius:
· Comprèn els relleus més destacats de les serres exteriors prepirinenques, que s’alineen, com tota la serralada pirinenca, en sentit longitudinal. Les altituds oscil.len entre els 1.000 m i els 1.600 m. Es tracta d’un conjunt muntanyós format en bona part per esquerps roquissars, entremig dels quals s’obren alguns traus excavats. La serra del Montsec es descomposa en dos esgraons que originen un replà aprofitat per a la instal.lació de conreus i algun veïnat.

· La Noguera Ribagorçana, a la part més occidental i limítrof de la unitat, i la Noguera Pallaresa, en un segment intermedi, travessen el Montsec i formen, respectivament, els congostos més impressionants del Prepirineu català: Mont-rebei i Terradets.

· El Paisatge està absolutament dominat per elements naturals; sobretot pels imponents relleus abruptes, als peus dels quals s’assenten…

Zona del paisatge del Mig Segre dins de la comarca de La Nogera

· Fisiogràficament, es correspon amb un altiplà dissectat per l’erosió d’aquest riu i dels seus afluents, els quals han modelat valls relativament obertes i planeres. Les terrasses fluvials superiors han estat fortament erosionades i escampades pels tossals immediats, mentre les inferiors formen una banqueta contínua al costat del riu, intensament aprofitada pels conreus de regadiu.

· L’agricultura tradicional de secà entre Artesa de Segre i Ponts constitueix un element característic d’aquesta unitat, que s’alterna amb els cultius de regadiu en parcel.les amb la morfologia peculiar de les zones d’horta.

· La meitat del territori es considera connector biològic. A la part més occidental de la unitat hi ha la zona nord de les Valls del Sió-Llobregós, espai inclòs…