ALOSdeBALAGUER.COM

D.O. Costers del Segre

La tradició vitivinícola de les Terres de Lleida es remunta a l’època dels Ibers, on trobem les primeres llavors de Vitis Vinifera, en el poblat Iber dels Vilars d’Arbeca. No obstant, és durant el període de la romanització de les Terres de Ponent que s’introdueix el cultiu de vinya, convertint-se en uns dels cultius més importants durant el segle XIX, on hi havia plantades un total de 119.000 hectàrees de vinya.

Malauradament, amb l’aparició de la fil·loxera la superfície va reduir-se, dràsticament, fins a 15.000 hectàrees. No obstant aquest lamentable fet, i gràcies a l’acció emprenedora del cellers com Castell del Remei i Raimat, els quals vàrem apostar per renovar les vinyes fil.loxades i realitzar noves plantacions amb l’implantació de varietats innovadores com el Cabernet Sauvignon entre d’altres, han contribuint a que la D.O. Costers del Segre es caracteritzi per la utilització de tecnologia de primera línia, moderna i innovadora.

Artesa, Les Garrigues, Pallars Jussa, Raimat, Segrià i Valls de Ríu Corb, són les quatre subzones lleidatanes que integren la Denominació d’Origen Costers del Segre.

Subzona Artesa (comarca de La Noguera), se…

Els Morts de la Guerra Civil

El día 24 de Desembre de 1938, la 150a Divisió del exercit franquista ocupà el poble de Peralba (avui despoblat) i diverses cotes que li permeteren continuar avançant l’endemà. El día 26 de desembre de 1938 ocuparen la totalitat de la Serra del Montsec i el 27, Vilanova de Meià i Alòs de Balaguer.

L’avenç continuà fins al 30, en què una densa boira va fer acte de presència i aturà les tropes franquistes, tot i que no privà que entressin a Camarasa i que l’endemà la 53a Divisió franquista entrés a Cubells alhora que la resistència de la 72a Divisió republicana que defensava el cap de pont de Balaguer, finalment cedia.

Artesa de Segre caigué el dia 4 de Gener de 1939 després de quedar envoltada per tots costats excepte per la carretera de Ponts i la Seu d’Urgell, per on les tropes republicanes van poder retirar-se.

De la retirada republicana, al municipi d’Alòs de Balaguer, trobem 5 fosses comunes amb 55 soldats republicans. Els indrets on es troben aquestes fosses són: la Partida de les Escollades, prop de Sant Martí de la Nou;…

Gaspar de Portolà

Gaspar de Portolà i Rovira (1716 - aprox. 1784) fou un soldat, que més tard va arribar a ser Governador de la baixa i alta Califòrnia (Les Califòrnies) del 1768 al 1770. Va ser explorador i fundador de San Diego i Monterey, ambdues a la península de California. Va néixer a Os de Balaguer, de família noble, va fer de soldat a l’exèrcit espanyol a Itàlia i Portugal, i ascendí progressivament a lloctinent el 1743 i a capità el 1764.

L’origen noble de la familia Portolà a la comarca de la Noguera, s’ha de buscar a la Baronia de Castellnou de Montsec. Els pobles que formen l’actual municipi de Sant Esteve de la Sarga, amb els seus termes, antigament es trobaren vinculats a diferents senyories i jurisdiccions. Una d’aquestes fou la baronia de Castellnou de Montsec, jurisdicció que a la fi del segle XVI pertanyia als Areny, senyors d’Altet i de Lluçà, i que passà als Erill, barons de l’Albi, als Cartellà, barons de Falgons, i als Ardena de Sabastida (cognominats de Cartellà), els quals el 1681 vengueren la baronia…

Fent BTT per La Noguera

El Montsec segueix ampliant la seva oferta d’oci i turisme amb la inauguració, per un costat, de l’Observatori Astronòmic del Montsec i, per l’altre, el nou Centre de BTT del Montsec. A iniciativa i proposta dels ajuntaments d’Àger, les Avellanes i Santa Linya i Os de Balaguer, el Consell Comarcal del Montsec ha decidit dur a terme el projecte d’un Centre de BTT (Bicicleta Tot Terreny), homologat per la Federació Catalana de Ciclisme i per Turisme de Catalunya.

El Centre BTT de La Noguera està projectat amb dos punts o àrees d’arribada i de sortida de circuits que seran: el Càmping Vall d’Àger i el Monestir de Santa Maria de Bellpuig de Les Avellanes. En aquests punts d’acollida hi ha els serveis d’informació sobre el Centre BTT, assessorament dels diversos circuits, lloguer de bicicletes i cascs, rentat de bicicletes, aparcament de bicicletes i vehicles de motor, dutxes i lavabos.

També està previst que hi hagi un servei de guies - acompanyants i un taller de reparació de bicicletes. Des del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de Les Avellanes surten 8 circuits i 4 extensions de…

Amics dels Animals de La Noguera

Amics dels Animals de la Noguera és una associació protectora sense ànim de lucre, formada per voluntaris que vetllen pel benestar dels Animals i fomenten el seu respecte.

És un grup de voluntaris de la comarca de la Noguera (Lleida), situats concretamente al poble de Foradada, que després de comprovar amb impotència com els pobles i carreteres s’omplen de gossos i gats abandonats, van decidir formar una associació per donar-los acollida i buscar una segona família que els estimi.

Els voluntaris s’esforcen per donar als gossos i gats unes condicions de vida dignes al seu pas per la protectora, mentre esperen ser adoptats. Aquesta associació afirma no sacrificar els animals si no és que pateixen i no hi ha per ells possibilitat de curació.

Es financien amb les quotes dels socis i les donacions de particulars i d’empreses. Els animals que són adoptats surten esteril.litzats i xipats, i els adoptants signen un contracte d’adopció amb totes les seves dades i amb una sèrie de clàusules amb les seves obligacions envers l’animal. Aquesta associació ens explica que la seva tasca…

Observatori del Montsec

L’Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM) neix en el si del projecte Montsec Sostenible, un projecte global pel desenvolupament sostenible de la Serra del Montsec, espai natural situat al nord-oest de Catalunya, i inclou també el Centre d’Observació de l’Univers (COU). L’OAdM té per objectiu la recerca astronòmica, mentre que el COU pretén generar un espai on interactuin les vessants de la recerca, l’educació i la divulgació. Aquests dos equipaments, l’OAdM i el COU, conformen el que s’anomena el Parc Astronòmic del Montsec (PAM).

L’emplaçament de l’observatori, en el terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, és un dels millors llocs de Catalunya per construir-hi un observatori astronòmic, segons estudis astronòmics i meteorològics realitzats. Gaudeix d’un cel nocturn sense presència de contaminació lumínica i d’excel·lents condicions meteorològiques.

L’OAdM està situat en un dels cims del Montsec d’Ares (dista 1250 m del Coll d’Ares), a l’espai natural de la Serra del Montsec (espai inclòs en el Pla d’Espais d’Interès Natural definit per la Generalitat de Catalunya). Aquest espai natural es troba entre les comarques de La Noguera i el Pallars Jussà, a 50 km…

Zona del paisatge de la Vall de Rialb, comarca de La Nogera

Aquest paisatge pertany integrament a la comarca de la Noguera tot i que es prolonga vers l’Alt Urgell i el Solsonès, que ja formen part de l’àmbit de l’Alt Pirineu, compren una superfície de 16.583 ha, i integra majoritàriament el terme municipal de la Baronia de Rialb i Tiurana i una petita part d’Artesa de Segre, Vilanova de Meia, i Vilanova de l’Aguda.

Els trets distintius són:

· La vall de Rialb inclou una notable varietat de paisatges. La matriu és forestal, però hom ha obert tessel·les llaurades enmig dels boscos, sovint centrades per minúsculs nuclis de població i masos d’origen reculat en el temps, com demostra l’abundància d’ermites romàniques. Tanmateix, ara el territori està profundament despoblat.

· El riu Rialb és un element important a la zona, atès que ha generat un engorjat paisatgísticament molt notable. Al costat del riu Rialb hi ha la surgència càrstica del Forat de Buli, que constitueix un indret molt singular.

· Territori de vocació clarament forestal, on destaca el color verd de les pinedes, les quals formen un mantell…

Alòs de Balaguer sota les aigües

La comarca de La Noguera ha patit grans inundacions en quatre ocasions durant el segle XX. El 22 d’octubre de 1907 la capital de la comarcal, Balaguer, així com tota la comarca, va tenir inundacions catastròfiques per la crescuda del Segre. El balança va ser de 29 morts i 110 habitatges destruïts.

Però, l’episodi més greu i recent que va afectar a la comarca de La Noguera va ser el de novembre de 1982. La ciutat de Balaguer va esser molt afectada per les inundacions del Segre, on les aigües van arribar als 4 mestres d’alçada al carrer Urgell. La comarca va patir nombroses inundacions sobre camps de conreus y masies, molts pobles van quedar incomunicats y tot plegat va causar greus danys i quantioses pèrdues econòmiques.

Els dies 6 i 7 de novembre de 1982 una marcadíssima situació del sud va provocar pluges superiors als 300 litres per metre quadrat en molts punts del Pirineu, provocant l’augment de cabdal del rius. El tràgic balanç va ser de 14 morts. Curiosament aquest any el Pirineu es va veure…

Zona del paisatge del Montsec a la comarca de La Nogera

El paisatge del Montsec es defineix íntegrament a la comarca de La Noguera, té una extensió de 24.188 ha, i comprèn la meitat aproximadament del terme municipal d’Àger, part de Camarasa, bona part de Vilanova de Meià, una petita part d’Artesa de Segre i de la Baronia de Rialb.

Trets distintius:
· Comprèn els relleus més destacats de les serres exteriors prepirinenques, que s’alineen, com tota la serralada pirinenca, en sentit longitudinal. Les altituds oscil.len entre els 1.000 m i els 1.600 m. Es tracta d’un conjunt muntanyós format en bona part per esquerps roquissars, entremig dels quals s’obren alguns traus excavats. La serra del Montsec es descomposa en dos esgraons que originen un replà aprofitat per a la instal.lació de conreus i algun veïnat.

· La Noguera Ribagorçana, a la part més occidental i limítrof de la unitat, i la Noguera Pallaresa, en un segment intermedi, travessen el Montsec i formen, respectivament, els congostos més impressionants del Prepirineu català: Mont-rebei i Terradets.

· El Paisatge està absolutament dominat per elements naturals; sobretot pels imponents relleus…

Zona del paisatge del Mig Segre dins de la comarca de La Nogera

Aquest tipus de paisatge correspon íntegrament a la comarca de La Noguera, compren una superfície de 14.006 ha, i majoritàriament es correspon amb el terme municipal d’Artesa de Segre. A la banda oriental de la unitat hi ha petites parts dels termes de la Baronia de Rialb i Ponts, i a l’occidental, el terme municipal de Foradada.

Els trets distintius són:

· Fisiogràficament, es correspon amb un altiplà dissectat per l’erosió d’aquest riu i dels seus afluents, els quals han modelat valls relativament obertes i planeres. Les terrasses fluvials superiors han estat fortament erosionades i escampades pels tossals immediats, mentre les inferiors formen una banqueta contínua al costat del riu, intensament aprofitada pels conreus de regadiu.

· L’agricultura tradicional de secà entre Artesa de Segre i Ponts constitueix un element característic d’aquesta unitat, que s’alterna amb els cultius de regadiu en parcel.les amb la morfologia peculiar de les zones d’horta.

· La meitat del territori es considera connector biològic. A la part més occidental de la unitat hi ha la zona nord de les Valls…