ALOSdeBALAGUER.COM

D.O. Costers del Segre

La tradició vitivinícola de les Terres de Lleida es remunta a l’època dels Ibers, on trobem les primeres llavors de Vitis Vinifera, en el poblat Iber dels Vilars d’Arbeca. No obstant, és durant el període de la romanització de les Terres de Ponent que s’introdueix el cultiu de vinya, convertint-se en uns dels cultius més importants durant el segle XIX, on hi havia plantades un total de 119.000 hectàrees de vinya.

Malauradament, amb l’aparició de la fil·loxera la superfície va reduir-se, dràsticament, fins a 15.000 hectàrees. No obstant aquest lamentable fet, i gràcies a l’acció emprenedora del cellers com Castell del Remei i Raimat, els quals vàrem apostar per renovar les vinyes fil.loxades i realitzar noves plantacions amb l’implantació de varietats innovadores com el Cabernet Sauvignon entre d’altres, han contribuint a que la D.O. Costers del Segre es caracteritzi per la utilització de tecnologia de primera línia, moderna i innovadora.

Artesa, Les Garrigues, Pallars Jussa, Raimat, Segrià i Valls de Ríu Corb, són les quatre subzones lleidatanes que integren la Denominació d’Origen Costers del Segre.

Subzona Artesa (comarca de La Noguera), se situa en un territori accidentat que travessa el riu Segre d’est a oest. Aquesta comarca vitivinícola es caracteritza per un clima molt extremat, d’hiverns especialment…

Els Morts de la Guerra Civil

El día 24 de Desembre de 1938, la 150a Divisió del exercit franquista ocupà el poble de Peralba (avui despoblat) i diverses cotes que li permeteren continuar avançant l’endemà. El día 26 de desembre de 1938 ocuparen la totalitat de la Serra del Montsec i el 27, Vilanova de Meià i Alòs de Balaguer.

L’avenç continuà fins al 30, en què una densa boira va fer acte de presència i aturà les tropes franquistes, tot i que no privà que entressin a Camarasa i que l’endemà la 53a Divisió franquista entrés a Cubells alhora que la resistència de la 72a Divisió republicana que defensava el cap de pont de Balaguer, finalment cedia.

Artesa de Segre caigué el dia 4 de Gener de 1939 després de quedar envoltada per tots costats excepte per la carretera de Ponts i la Seu d’Urgell, per on les tropes republicanes van poder retirar-se.

De la retirada republicana, al municipi d’Alòs de Balaguer, trobem 5 fosses comunes amb 55 soldats republicans. Els indrets on es troben aquestes fosses són: la

Alòs de Balaguer sota les aigües

La comarca de La Noguera ha patit grans inundacions en quatre ocasions durant el segle XX. El 22 d’octubre de 1907 la capital de la comarcal, Balaguer, així com tota la comarca, va tenir inundacions catastròfiques per la crescuda del Segre. El balança va ser de 29 morts i 110 habitatges destruïts.

Però, l’episodi més greu i recent que va afectar a la comarca de La Noguera va ser el de novembre de 1982. La ciutat de Balaguer va esser molt afectada per les inundacions del Segre, on les aigües van arribar als 4 mestres d’alçada al carrer Urgell. La comarca va patir nombroses inundacions sobre camps de conreus y masies, molts pobles van quedar incomunicats y tot plegat va causar greus danys i quantioses pèrdues econòmiques.

Els dies 6 i 7 de novembre de 1982 una marcadíssima situació del sud va provocar pluges superiors als 300 litres per metre quadrat en molts punts del Pirineu, provocant l’augment de cabdal del rius. El tràgic balanç va ser de 14 morts. Curiosament aquest any el Pirineu es va veure afectat per una marcada sequera.

La Noguera, comarca entre rius (el riu Segre i el riu Noguera Pallaresa) de notable cabal, fou afectada per la gran riuada…

Zona del paisatge dels Aspres dins de la comarca de La Nogera

La tipologia de paisatge anomenat “Aspres de la Noguera” compren una superfície de 53.335 ha, i els termes municipals que el componen són en la seva totalitat Les Avellanes i Santa Linya i Alòs de Balaguer. També part dels termes municipals d’Àger, Camarasa, Artesa de Segre, Foradada, Os de Balaguer, Castelló de Farfanya, Algerri i Ivars de Noguera.

Els trets distintius són:

· Comprèn les terres que abracen una bona prt de les serres marginals prepirinenques, de relleus alts (serra de Sant Mamet, serres de Montclús i de Millà, Mont-Roig, Carbonera…), de relleus modestos (Serra d’Os, Sant Cristòfol, Monteró, Boada…) i també depressions com la de les Avellanes-Vilanova de la Sal.

· És una unitat que combina perfectament rocam i aigua, degut a la presènica de l’embassament de Camarasa, els pantans de la Ribagorçana i l’Aiguabarreig del Segre-Noguera Pallaresa; als extrems oriental i occidental hi predomina el mantell forestal.…

L’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa

L’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, és un Espai d’Interès Natural i Reserva Natural de Fauna Salvatge que forma part de la Xarxa Natura 2000. Natura 2000, es una xarxa ecològica europea de àrees de conservació de la biodiversitat. Consta de Zones Especials de Conservació designades d’acord amb la Directiva Hàbitat, així com de Zonas d’Especial Protecció per a les Aus establertes en virtut de la Directiva d’Aus.

La finalitat de la Xarxa Natura 2000 és asegurar la supervivència a llarg plaç de les espècies i els hàbitats més amenaçats d’Europa, contribuint a detenir la pérdua de biodiversitad ocasionada per l’impacte advers de les activitats humanes. És el principal instrument per a la conservació de la natura dins la Unió Europea.

La Directiva hàbitats defineix “hàbitat natural” com aquelles zones terrestres o aquàtiques diferenciades per les seves característiques geogràfiques, abiòtiques i biòtiques, tant si són totalment naturals com seminaturals. Hàbitats naturals d’interès comunitari són aquells d’entre els hàbitats naturals presents en el territori de la UE, que compleixin alguna d’aquestes característiques:

a) Es troben amenaçats de desaparició en la seva àrea de distribució natural.
b) Tenen una àrea de distribució reduïda a causa de la seva regressió…

Any 1921. El riu Segre i El Montroig prop de Camarasa

Josep Salvany i Blanch neix a Martorell el 4 de desembre de 1866. Va cursar estudis de medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona i es llicencià el 1891. Josep Salvany va morir a Barcelona el 28 de gener de 1929.

Gran afeccionat a l’excursionisme científic i a la fotografia, l’any 1905 va ingressar al Centre Excursionista de Catalunya col·laborant activament en la publicació dels seus butlletins entre els anys 1918 i 1924.Van ser les seves excursions arreu de Catalunya les que li permetran crear una important col·lecció de fotografies. Va viatjar també per les Illes Balears i la resta d’Espanya, pels Estats Units, Europa, Egipte, Pròxim Orient, i en tots aquests viatges captà amb la seva càmera fotogràfica els monuments i la gent del diferents països.

El Fons Salvany, dipositat a la Biblioteca de Catalunya, conté aproximadament 10.000 imatges en clixés positius i negatius en placa estereoscòpica de vidre en format 6 x 13 cm. Aquestes plaques fotogràfiques es conserven en les seves capses originals i cada una d’elles té un número identificador. Tot i que la majoria de fotografies estan realitzades pel propi Salvany podem trobar algunes d’altres…

Arnau Mir de Tost

Arnau Mir de Tost va néixer poc després de l’any 1000, als dominis de Tost, centrats en una vall força desconeguda actualment de l’Alt Urgell. La seva família, pertanyent a la poderosa jerarquia del comtat d’Urgell, li garantí formació i posició, que el jove noble aprofità excel·lentment. Orfe de pare, de ben jove aviat tingué un important paper a la cort comtal d’Ermengol II d’Urgell. L’any 1031 va prendre per muller Arsenda, també de llinatge noble. Després del matrimoni, la parella va marxar cap a la frontera amb la intenció d’establir-s’hi.

Arnau Mir, jove i emprenedor, volia aprofitar la debilitat dels sarraïns, que després de cruentes guerres civils havien perdut el poder del califat, deixant un panorama de regnes de taifa aïllats i debilitats. Arnau Mir de Tost i la seva decidida esposa compraren al comte d’Urgell el llavors humil castell de frontera de Llordà. Allí establiren la base de l’empresa de conquesta. Arnau Mir transformà el castell de Llordà en la fortalesa més poderosa de la Catalunya comtal, i l’emprà com a eficient màquina de guerra per preparar les seves operacions contra Al-Andalus. En poc temps assolí el ple control de la Conca Dellà i arribà…

Trabucs del Segle XVI

A finals del segle XVI, la comarca de La Noguera va patir els efectes del bandolerisme. Els principals capitosts van ser Miquel Joan dit lo Barber de Binèfar, l’anomenat lo Minyó de Montellà, i Arnau Escuder, anomenat El Batlle d’Alòs. Perjudicaven especialment els traginers que anaven a les fires de Balager, asaltaven pobles i castells i tenien aterroritzade a la població. Arnau Escuder i el seu fill, pràcticament varen ser senyors del alt i mig Segre.

El Batlle d’Alòs apareix cap el 1570 i juntament amb el seu fill ,i badonlejaren fins a fer-se amos de l’Alt i el Mig Segre. El Virrei Hurtado de Mendoza procurà reduir-los, obligant els pobles d’Organyà, Peramola, Oliana i Ponts que paguessin una tropa de soldats per emprendre la seva persecució. Però el virrei cessarà i el batlle d’Alòs tindrà cada dia més seguidors. Serà cap dels “nyerros”, contra els petits senyors del país, la majoría dels partit  anomenat dels “cadells”.

L’estiu de 1589, un grup de cavallers lleidatans perseguien esforçadament la quadrilla del Batlle d’Alòs. Figuraven entre els perseguidors Francesc de Gilabert, Bernat de Guimerà, senyor de Ciutadilla i Montclar; Onofre d’Alentorn, senyor de Seró, i els seus fills…

XIII TransMontsec 2008

La Transmontsec es el nom que rep la travessa dels dos Montsecs (el Montsec d’Ares i el Montsec de Rùbies) en BTT en menys de 12 hores. Aquesta travessa està organitzada pel Centre Excursionista de Lleida i a l’any 1994 es va celebrar la I edició.

Enguany el Centre Excursionista de Lleida ha tornat a organitzar la XIII TRANSMONTSEC (el 5 d’octubre de 2008). Es tracta d’una prova no competitiva de BTT on la finalitat és completar el recorregut en menys de 12 hores. L’itinerari assoleix els 2 Montsecs: el Montsec d’Ares i el Montsec de Rúbies. Es tracta d’una prova de les més dures que es troben dins el calendari de proves amb bicicleta de muntanya. I potser sigui així, ja que en cada edició resulta un quilometratge d’uns 100 kms i més de 3000 metres de desnivell acumulat.

Els membres de l’organització procuren any rera any canviar part de l’itinerari, buscar nous camins o senders, el màxim ciclables possibles, oferint així una varietat de recorreguts diferents en cada edició. S’intenta també combinar trams de pista amb trams de senders, evitant al màxim haver de circular per trams asfaltats.

Per aquells participants que no vulguin fer tot l’itinerari,…

Gaspar de Portolà

Gaspar de Portolà i Rovira (1716 – aprox. 1784) fou un soldat, que més tard va arribar a ser Governador de la baixa i alta Califòrnia (Les Califòrnies) del 1768 al 1770. Va ser explorador i fundador de San Diego i Monterey, ambdues a la península de California. Va néixer a Os de Balaguer, de família noble, va fer de soldat a l’exèrcit espanyol a Itàlia i Portugal, i ascendí progressivament a lloctinent el 1743 i a capità el 1764.

El descobriment de Califòrnia (la porció que avui forma part d’Estats Units d’Amèrica) es un dels fets històrics menys conegut de tota la conquesta d’Amèrica. Però a Califòrnia, tothom venera i lloa a Gaspar de Portolà. Hotels, teatres, clubs i fins i tot marques de productes comercials porten el seu nom. Hi ha cada any, a Califòrnia, un popular Festival Portolà, que pren extraordinari relleu. Amb romàntica candorositat, es reconstrueix el seguici de la seva famosa “marxa”. Un centenar de genets, abillats com fa més de 200 anys vestia Portolà i els Voluntaris Catalans que l’acompanyaren, recorre fidelment el seu itinerari tot al llarg del Camino Real, des de la badia de San Diego al port de

Fent BTT per La Noguera

El Montsec segueix ampliant la seva oferta d’oci i turisme amb la inauguració, per un costat, de l’Observatori Astronòmic del Montsec i, per l’altre, el nou Centre de BTT del Montsec. A iniciativa i proposta dels ajuntaments d’Àger, les Avellanes i Santa Linya i Os de Balaguer, el Consell Comarcal del Montsec ha decidit dur a terme el projecte d’un Centre de BTT (Bicicleta Tot Terreny), homologat per la Federació Catalana de Ciclisme i per Turisme de Catalunya.

El Centre BTT de La Noguera està projectat amb dos punts o àrees d’arribada i de sortida de circuits que seran: el Càmping Vall d’Àger i el Monestir de Santa Maria de Bellpuig de Les Avellanes. En aquests punts d’acollida hi ha els serveis d’informació sobre el Centre BTT, assessorament dels diversos circuits, lloguer de bicicletes i cascs, rentat de bicicletes, aparcament de bicicletes i vehicles de motor, dutxes i lavabos.

També està…

Amics dels Animals de La Noguera

Amics dels Animals de la Noguera és una associació protectora sense ànim de lucre, formada per voluntaris que vetllen pel benestar dels Animals i fomenten el seu respecte.

És un grup de voluntaris de la comarca de la Noguera (Lleida), situats concretamente al poble de Foradada, que després de comprovar amb impotència com els pobles i carreteres s’omplen de gossos i gats abandonats, van decidir formar una associació per donar-los acollida i buscar una segona família que els estimi.

Els voluntaris s’esforcen per donar als gossos i gats unes condicions de vida dignes al seu pas per la protectora, mentre esperen ser adoptats. Aquesta associació afirma no sacrificar els animals si no és que pateixen i no hi ha per ells possibilitat de curació.

Es financien amb les quotes dels socis i les donacions de particulars i d’empreses. Els animals que són adoptats surten esteril.litzats i xipats, i els adoptants signen un contracte d’adopció amb totes les seves dades i amb una sèrie de clàusules amb les seves obligacions envers l’animal. Aquesta associació ens explica que la seva tasca com a animalistes no es vol limitar a la cura dels animals del refugi. També fomenten el respecte envers els animals, promouen la…

Observatori del Montsec

L’Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM) neix en el si del projecte Montsec Sostenible, un projecte global pel desenvolupament sostenible de la Serra del Montsec, espai natural situat al nord-oest de Catalunya, i inclou també el Centre d’Observació de l’Univers (COU). L’OAdM té per objectiu la recerca astronòmica, mentre que el COU pretén generar un espai on interactuin les vessants de la recerca, l’educació i la divulgació. Aquests dos equipaments, l’OAdM i el COU, conformen el que s’anomena el Parc Astronòmic del Montsec (PAM).

L’emplaçament de l’observatori, en el terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, és un dels millors llocs de Catalunya per construir-hi un observatori astronòmic, segons estudis astronòmics i meteorològics realitzats. Gaudeix d’un cel nocturn sense presència de contaminació lumínica i d’excel·lents condicions meteorològiques.

L’OAdM està situat en un dels cims del Montsec d’Ares (dista 1250 m del Coll d’Ares), a l’espai natural de la Serra del Montsec (espai inclòs en el Pla d’Espais d’Interès Natural definit per la Generalitat de Catalunya). Aquest espai natural es troba entre les comarques de La Noguera i el Pallars…

Zona del paisatge de la Vall de Rialb, comarca de La Nogera

Aquest paisatge pertany integrament a la comarca de la Noguera tot i que es prolonga vers l’Alt Urgell i el Solsonès, que ja formen part de l’àmbit de l’Alt Pirineu, compren una superfície de 16.583 ha, i integra majoritàriament el terme municipal de la Baronia de Rialb i Tiurana i una petita part d’Artesa de Segre, Vilanova de Meia, i Vilanova de l’Aguda.

Els trets distintius són:

· La vall de Rialb inclou una notable varietat de paisatges. La matriu és forestal, però hom ha obert tessel·les llaurades enmig dels boscos, sovint centrades per minúsculs nuclis de població i masos d’origen reculat en el temps, com demostra l’abundància d’ermites romàniques. Tanmateix, ara el territori està profundament despoblat.

· El riu Rialb és un element important a la zona, atès que ha generat un engorjat paisatgísticament molt notable. Al costat del riu Rialb hi ha la surgència càrstica del Forat de Buli, que constitueix un indret molt singular.

· Territori de vocació clarament forestal, on destaca el color verd de les pinedes, les…

Zona del paisatge del Montsec a la comarca de La Nogera

El paisatge del Montsec es defineix íntegrament a la comarca de La Noguera, té una extensió de 24.188 ha, i comprèn la meitat aproximadament del terme municipal d’Àger, part de Camarasa, bona part de Vilanova de Meià, una petita part d’Artesa de Segre i de la Baronia de Rialb.

Trets distintius:
· Comprèn els relleus més destacats de les serres exteriors prepirinenques, que s’alineen, com tota la serralada pirinenca, en sentit longitudinal. Les altituds oscil.len entre els 1.000 m i els 1.600 m. Es tracta d’un conjunt muntanyós format en bona part per esquerps roquissars, entremig dels quals s’obren alguns traus excavats. La serra del Montsec es descomposa en dos esgraons que originen un replà aprofitat per a la instal.lació de conreus i algun veïnat.

· La Noguera Ribagorçana, a la part més occidental i limítrof de la unitat, i la Noguera Pallaresa, en un segment intermedi, travessen el Montsec i formen, respectivament, els congostos més impressionants del Prepirineu català: Mont-rebei i Terradets.

· El Paisatge està absolutament dominat per elements naturals; sobretot pels imponents relleus abruptes, als peus dels quals s’assenten…

Zona del paisatge del Mig Segre dins de la comarca de La Nogera

Aquest tipus de paisatge correspon íntegrament a la comarca de La Noguera, compren una superfície de 14.006 ha, i majoritàriament es correspon amb el terme municipal d’Artesa de Segre. A la banda oriental de la unitat hi ha petites parts dels termes de la Baronia de Rialb i Ponts, i a l’occidental, el terme municipal de Foradada.

Els trets distintius són:

· Fisiogràficament, es correspon amb un altiplà dissectat per l’erosió d’aquest riu i dels seus afluents, els quals han modelat valls relativament obertes i planeres. Les terrasses fluvials superiors han estat fortament erosionades i escampades pels tossals immediats, mentre les inferiors formen una banqueta contínua al costat del riu, intensament aprofitada pels conreus de regadiu.

· L’agricultura tradicional de secà entre Artesa de Segre i Ponts constitueix un element característic d’aquesta unitat, que s’alterna amb els cultius de regadiu en parcel.les amb la morfologia peculiar de les zones d’horta.

· La meitat del territori es considera connector biològic. A la part més occidental de la unitat hi ha la zona nord de les Valls del Sió-Llobregós, espai inclòs…

Situació de la comarca de La Noguera al mapa de Catalunya

La comarca de la Noguera, amb una superfície total de 1.784’06 quilòmetres quadrats, és la més extensa de tot Catalunya. Se situa al sector central de la demarcació de Lleida i és la comarca que exerceix de transició entre la plana i els relleus pirinencs. Limita al nord amb el Pallars Jussà, al nord-est amb l’Alt Urgell, a l’est amb el Solsonès i la Segarra, al sud amb el Segrià, el Pla d’Urgell i l’Urgell, i a l’oest amb el territori aragonès.

Destaca la majestuositat de la serralada del Montsec, que dividida pels rius Noguera Pallaresa i Ribagorçana forma el Montsec d’Ares i el Montsec de Rúbies. El pas d’aquests rius disposa els talls impressionants i feréstecs dels congostos de Mont-rebei i Terradets.

Seguint la mateixa orientació trobem les valls d’Àger i la Coma de Meià amb un seguit de serres intermèdies com Montclús, Sant Mamet, Sant Miquel, Mont-Roig, Serra Carbonera, etc. que acullen coves, avencs i indrets d’impressionant bellesa. La Noguera Alta contrasta amb la plana de la Noguera Baixa, que ocupa un àmplia extensió de terres molt suaus i regades per sèquies i canals. El paisatge d’aquestes vastes planures és ple del verd dels farratges, els cereals i…