ALOSdeBALAGUER.COM

Caçadors Prehistòrics al Segre

Fa 10.000 anys en un congost del riu Segre, una banda de Sapiens sapiens va aixecar un campament temporal. Les neus perpètues del Pirineu s’havien fos. Era la fi de les glaciacions i el clan es va adaptar al nou clima mediterrani: molt més benigne. Els boscos de pi i ginebró s’estenien, al riu les truites, els mol.luscs i el crancs completaven la dieta. En definitiva, sobreviure ja no era una empresa tan difícil. I aquests humans eren cada vegada més presumits, sofisticats, innovadors.

Van aprendre a matar a distància amb la fletxa i la javelina llançada amb propulsor. És a dir, utilitzaven el principi de la palanca per multiplicar la força i reduir els riscos. És a distància com maten la cabra salvatge i la cova del Parco, un amagatall foradat al cingle, és el refugi de cacera. Els ocupants del Parco eren grans inventors. D’un nucli de sílex ara en treuen dotzenes d’eines: petites, precises i tallants. Amb un mànec de fusta i una punta de banya han creat l’arpó. Tallen, poleixen i foraden l’os. El resultat és l’agulla de cosir…

Castell d’Alòs de Balaguer

El conjunt fortificat d’Alòs de Balaguer es troba a la confluència de dos barrancs amb la desembocadura al Segre. Aquesta construcció està protegida per tres costats per uns impressionants penya-segats, essent accessible solament pel costat del poble. De fet era conegut per la seva quasi inaccessibilitat.

El castell d’Alòs és un dels més grans i més complexos d’aquesta comarca. S’hi poden diferenciar diversos elements que poden pertànyer a moments diferents. Un primer element, però no necessàriament el més antic, és la torre circular que hi ha al cim del serrat. Un altre és la muralla en forma d’esperó truncat que hi ha a la banda nord. Un tercer element són les diverses sales repartides en dos nivells que hi ha a migjorn de la torre. A part, cal fer esment de l’ampli recinte que clou tot el serrat. I, finalment, encara, d’una fortificació ja tardana, situada a l’extrem meridional del turó.

Restan nombrosos murs del que també era conegut per “castell de la Mare de Déu de la Torre” (o també conegut popularment com “la Carlana”), així com una…

Figura 6 de Les Aparets II

El conjunt d’art rupestre està situat al vessant dret del riu Segre, al terme municipal d’Alòs de Balaguer, a prop del terme  de Rubió, en uns escarpaments pertanyents a la Serra de Mosquera (mapa). A uns 50 metres sobre el riu, hi ha una sèrie de concavitats i abrics en quatre dels quals s’han trobat pintures rupestres del Neolític Mitja / Broze inicial.

Es van descobrir el 1976 per Enric Sunyer i Antoni Borrell juntament amb l’alcalde de Baldomar, Lluís Trepat. A l’any següent va ser quan L. Díez-Coronel començà les seves investigacions. Uns anys més tard, a l’any 1986, aquestes pintures varen ser documentades exhaustivament per Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

De les quatre cavitats amb pintures, dues (Aparets I i Aparets II) són de difícil accés, i les dues restants (Aparets III i Aparets IV) són més accessibles i són parets amb poca profunditat. En total s’han individualitzat 18 figures. Planta de Les Aparets.

APARETS I (Planta i Secció | Figures).
És una cavitat de 2,4 m d’amplada, 4,10 m de profunditat i 3,60…

Penyes de Mania

Les Penyes de Mania formen part de l’extrem nordoriental de la l’altiplà de la Serra d’Arquells (mapa). Justament aquest punt es límit divisori dels termes municipals d’Alòs de Balaguer, Cubells y Foradada. L’altitud arriba fins els 630 metres, malgrat no es de gaire altura, el lloc gaudeix d’una vista molt favorable, cap al sud, arribant fins més enllà dels 60 km.

Al seu valor estratègic s’ha d’afegir la seva condició de lloc de fàcil defensa per estar envoltat de penya-segats. Un enclavament d’extensió limitada, de dificil accés i privilegiada visibilitat, qualitats adecuades per convertir-se en un bon lloc amb funcions de guaita. Això ho demostren les diferents restes arqueològiques que s’han trobat en diverses excavacions que manifesten la seva ocupació des de la Primera Edat de Ferro fins a l’època moderna.

L’any 2002, amb el suport de l’Ajuntament de Cubells y el Museu de la Noguera, es van iniciar les excavacions del jaciment, permetent determinar restes del Primer Ferro-Ibèric Antic, Ibèric Ple, Ibèric Romà, Medieval i finalment Modern.

En una concavitat natural a la roca, van trobar-se restes d’un esquelet d’una ovella…

Necròpolis Tumular de La Colomina (Gerb)

El nou poble de Gerb s’estén plàcidament als peus del turó on s’aixecava el famós Castell de Gerb, que serví com a punt clau de partida de cara a programar la reconquesta de Balaguer. D’aquell antic i famós castell no en queda res, com tampoc del primitiu poble d’on la gent anà marxant i baixant a la plana fèrtil per construir-hi les noves vivendes. La desaparició total del primitiu poble va ser propiciada perque el lloc i les cases van ser aprofitades per filmar-hi la pel.lícula Los últimos días de Pompeya, la qual cosa comportà que fossin cremades les antigues cases per a filmar l’esmentada pel.lícula.

Però l’any 1965 en procedir a l’explanació d’uns terrenys agrícoles al nou poble de Gerb, es va sortir a la llum una necròpolis tumular d’Incineració, anomenada “La Colomina”. L’excavació de salvament permeté aleshores documentar l’existència de setze estructures tumulars intactes i recuperar disset urnes-ossaris fora de context. L’any 1987, com a conseqüència dels treballs d’anivellament de terres per tal d’habilitar la zona com a camps de conreu, aparegueren (a l’oest del…

La Vall d’Àger

La Vall d’Àger es un d’aquells indrets de catalunya que acumulen un passat històric i un patrimoni cultural considerable, a més de ser un lloc amb una bellesa paisagística esclatant. Quan s’hi arriba des de Les Avellanes i s’arriba al port d’Àger, hom pot contemplar tota la magnitud del Montsec d’Ares i la Vall d’Àger al seus peus.

La població d’Àger es troba situada al mig de la vall, a 618 m d’altitud, sota el sector central de la serra del Montsec d’Ares, i s’estén al vessant d’un turó al cim del qual hi ha les restes de l’antic Castell d’Àger i de la col.legiata (o canònica) de Sant Pere. La vila estaba envoltada de muralla, la part que protegia el nucli primitiu (o sobirà), i la que envolta la vila antiga (o jussà). Passejant pels carrers de la vila, és molt fàcil reviure temps passats històrics per la formació del nostre país.

El conjunt de Sant Pere d’Àger fou el nucli entorn al qual sorgí la vila d’Àger. Sobre les velles ruïnes de l’antic castell romà, en ús fins al període àrab,…

Petjades de Dinosaure a la Vall d’Ariet

El 1998 es trobà un jaciment d’icnites (petjades de dinosaure) a Cal Revellit, a la Vall d’Ariet (en el punt UTM 31T ED50: x=333972 y=4648179). Tal com ens aclareix Antoni Lacasa Ruíz, aquestes petjades es situen en els darrers moments de l’era Mesozoica, és a dir, en el Cretaci final, el pis Maastrichtia superior, amb una edad d’uns 65,5 milions d’anys. Són les petjades més joves d’arreu del món. Es van fer quan faltaven uns 200.000 anys aproximadament per la gran extinció.

Les petjades es troben escampades sobre un banc de gres que aflora a la superfície marcant un fort pendent. N’hi ha centenars i se suposa, que, al fons del barranc que fa, hi devia haver un corrent d’aigua, que era on anaven a beure els dinosaures. Com que la superfície que trapitjaven era sorra, les petjades es quedaren marcades fins que s’acabaren fossilitzant.

Per la forma circular de les petjades i pels quinze o vint centímetres de superfície que presenten, s’han atribuït a petits sauròpodes que eren herbívors. Arqueòlegs del Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) van trobar…

Cova i Casa de la Vansa (Tórrec)

Es coneix amb el nom de Baronia de la Vansa l’antiga jurisdicció senyorial formada per les poblacions de Lluçars, Boada i Tórrec. El seu nom i origen cal cercar-lo a la Vansa (Tórrec), grans balmes que han estat habitades des de l’època prehistòrica fins ben entrat el segle XX.

Dintre de les balmes queden restes de fortificacions medievals i antics habitatges reconvertits en corrals de bestiar. La Casa de la Vansa, habitada molts anys encara després de la guerra, conserva la majoria de les dependències d’una casa de pagès i una llinda de principis del segle XVIII. Per construir els murs d’aquestes cases i corrals s’han reutilitzat molts dels carreus de les antigues fortificacions i de l’església de la Mare de Déu de Gràcia. Aquest és un temple romànic que data del segle XI, les restes del qual es troben unes cinquanta passes a ponent de la cova principal.

La noticia més antiga del lloc de la Vansa data de principis del segle XI (cap el 1010). En desaparèixer les jurisdiccions senyorials, el 1836, Lluçars, Tórrec i…

Megàlit de Seró

Els treballs de construcció d’una de les canonades de la xarxa de distribució del reg del sistema Segarra-Garrigues al terme municipal d’Artesa de Segre van posar al descobert en l’any 2007 una excepcional tomba megalítica, del tipus conegut com a “cista amb túmul”. El megàlit es troba a la banda esquerra de la carretera C-14, en direcció a Andorra, una mica més amunt de la cruïlla de Seró i molt a prop del camí a Refet, en l’indret conegut com Els Reguers.

Prop d’aquest indret hi ha indicis de possibles restes ibero-romanes. Per això alguns estudiosos opinen que aquesta zona podria tenir un cert atractiu espiritual des de la Prehistòria fins als nostres dies. Cal recordar que avui el santuari de Refet és un lloc de molta devoció per part de tota la gent de la rodalia. La ubicació definitiva d’aquest monument megalític no està clara a hores d’ara. Tot i que és segur que no es podrà mantenir al mateix indret de la troballa, per on ha de passar la canonada del canal, el dubte és si es quedarà al…

Cova dels Vilars o Vilasos - Patrimoni Mundial

Les pintures rupestres de la Cova dels Vilars (o dels Vilasos) es troba situada al terme municipal d’Os de Balaguer, La Noguera, al vessant est de la Serra d’Os, en un congost que forma el Barranc dels Vilars, dominant el curs del riu Farfanya, afluent del riu Segre (mapa). Conegudes des de temps abans per un veí d’Os de Balaguer, el Sr. Josep M. Borràs i Viu, el descobriment fou comunicat oficialment l’any 1973.

Es conserva la base d’una murada o tanca en pedra seca poc o gens desbastada, d’amplada important, i al seu interior, petites estructures d’aterrassament i restes de construccions en pedra. Les restes materials són ceràmica a mà, de gra gruixut, similar a la trobada en la resta d’assentament del bronze del terme d’Os de Balaguer. A banda de les restes constructives abans esmentades, es possible que es conservin estrats arqueològics “in situ”, però probablement escassos degut als treballs de repoblació de la zona i a la intensa erosió que ha sofert aquesta vessant, que pràcticament ha quedat en roca nua.

Per accedir-hi, s’han…