ALOSdeBALAGUER.COM

Ermita de Sant Miquel (Alòs de Balaguer)

L’ermita de Sant Miquel és situada als afores del nucli urbà d’Alòs de Balaguer, situada aproximadament a 800 m del riu.

L’estructura de l’edifici és molt antiga i es conserven dues portes d’accés al temple. El parament de l’edifici és de pedra sorrenca a base de carreus força regulars amb filades uniformes. Probablement es tracta d’un edifici de la primera meitat del s. XI immediatament posterior a la conquesta feudal d’Alòs que almenys ja s’havia produït l’any 1024. Es tracta d’un conjunt genuïnament romànic i conserva pintures en el seu interior.

Va ser destinada durant molts anys a usos agrícoles que van provocar danys irreparables a la pintura i a l’estructura. Va ser l’any 2002 quan es va restaurar i per a finalitats religioses, culturals o d’esbarjo. La restauració va ser possible gràcies als propietaris, l’aportació popular i les institucions.

Característiques Arquitectòniques
És una església d’una nau i un absis rodó cobert amb volta de quart d’esfera, amb arc preabsidal de mig punt, i les mides són 5,80 x 11 metres. La porta és al mur de l’epístola,…

Castell d’Alòs de Balaguer

El conjunt fortificat d’Alòs de Balaguer es troba a la confluència de dos barrancs amb la desembocadura al Segre. Aquesta construcció està protegida per tres costats per uns impressionants penya-segats, essent accessible solament pel costat del poble. De fet era conegut per la seva quasi inaccessibilitat.

El castell d’Alòs és un dels més grans i més complexos d’aquesta comarca. S’hi poden diferenciar diversos elements que poden pertànyer a moments diferents. Un primer element, però no necessàriament el més antic, és la torre circular que hi ha al cim del serrat. Un altre és la muralla en forma d’esperó truncat que hi ha a la banda nord. Un tercer element són les diverses sales repartides en dos nivells que hi ha a migjorn de la torre. A part, cal fer esment de l’ampli recinte que clou tot el serrat. I, finalment, encara, d’una fortificació ja tardana, situada a l’extrem meridional del turó.

Restan nombrosos murs del que també era conegut per “castell de la Mare de Déu de la Torre” (o també conegut popularment com “la Carlana”), així com una…

Penyes de Mania

Les Penyes de Mania formen part de l’extrem nordoriental de la l’altiplà de la Serra d’Arquells (mapa). Justament aquest punt es límit divisori dels termes municipals d’Alòs de Balaguer, Cubells y Foradada. L’altitud arriba fins els 630 metres, malgrat no es de gaire altura, el lloc gaudeix d’una vista molt favorable, cap al sud, arribant fins més enllà dels 60 km.

Al seu valor estratègic s’ha d’afegir la seva condició de lloc de fàcil defensa per estar envoltat de penya-segats. Un enclavament d’extensió limitada, de dificil accés i privilegiada visibilitat, qualitats adecuades per convertir-se en un bon lloc amb funcions de guaita. Això ho demostren les diferents restes arqueològiques que s’han trobat en diverses excavacions que manifesten la seva ocupació des de la Primera Edat de Ferro fins a l’època moderna.

L’any 2002, amb el suport de l’Ajuntament de Cubells y el Museu de la Noguera, es van iniciar les excavacions del jaciment, permetent determinar restes del Primer Ferro-Ibèric Antic, Ibèric Ple, Ibèric Romà, Medieval i finalment Modern.

En una concavitat natural a la roca, van trobar-se restes d’un esquelet d’una ovella…

La Vall d’Àger

La Vall d’Àger es un d’aquells indrets de catalunya que acumulen un passat històric i un patrimoni cultural considerable, a més de ser un lloc amb una bellesa paisagística esclatant. Quan s’hi arriba des de Les Avellanes i s’arriba al port d’Àger, hom pot contemplar tota la magnitud del Montsec d’Ares i la Vall d’Àger al seus peus.

La població d’Àger es troba situada al mig de la vall, a 618 m d’altitud, sota el sector central de la serra del Montsec d’Ares, i s’estén al vessant d’un turó al cim del qual hi ha les restes de l’antic Castell d’Àger i de la col.legiata (o canònica) de Sant Pere. La vila estaba envoltada de muralla, la part que protegia el nucli primitiu (o sobirà), i la que envolta la vila antiga (o jussà). Passejant pels carrers de la vila, és molt fàcil reviure temps passats històrics per la formació del nostre país.

El conjunt de Sant Pere d’Àger fou el nucli entorn al qual sorgí la vila d’Àger. Sobre les velles ruïnes de l’antic castell romà, en ús fins al període àrab,…

Bellpuig de les Avellanes

El monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes comprèn un conjunt d’edificacions, entre les quals destaquen un monestir medieval, una hostatgeria monàstica i un habitatge religiós, on viu una comunitat de germans maristes.

El monestir de Bellpuig de les Avellanes es pot contemplar a peu pla des de la carretera de Balaguer a Àger. Aquest monestir, centre de gran predilecció dels comtes de d’Urgell, va rebre grans quantitats de beneficis i prebendes i aquesta fou la causa de la ràpida prosperitat i expansió de les seves possessions, que s’estenien des de La Noguera fins a les terres del Montsec i es repartien en nou batllies. Les terres i pobles pròxims a l’abadia formaven la baronia de l’abadiat, sobre la qual l’abat del monestir tenia plena jurisdicció civil i criminal.

Els Origens
L’ordre dels premonstratencs va ser fundat a Magdeburg (Alemanya) l’any 1120 per Sant Norbert i de seguida es va expandir. Seguidors de la regla de Sant Agustí d’Hipona, la seva vida se centrava en la pregària, el treball i la penitència. Com a ordre de canonges regualrs, renunciaven als béns…

Santa Maria de Gualter

El poble de Gualter es troba prop de Ponts, a la dreta del riu Segre i pertany al municipi de la Baronia de Rialb. La Baronia de Rialb també és anomenada la vall del riu Rialb. El topònim de riu Rialb prové del baix llatí rivus albus (riu Alb, albí), riu blanc per la tonalitat blanquinosa de la llera, donat el seu caràcter calcari. Aquesta vall ha estat sempre un refugi formidable, especialment a la seva part més alta, solcada per estrets torrents i barrancs gairebé infranquejables (veure mapa).

A partir del s. XI, el reforçament del sistema feudal encapçalat pels comtes d’Urgell repoblà abundantment la vall, fins que la saturà d’habitants, com bé ho demostra l’existència de prop de 25 esglésies i capelles romàniques dins de la demarcació del municipi. Amb el temps, aquest repoblament medieval tendiria a descongestionar-se per mitjà de l’expansió militar, empresa pels mateixos comtes d’Urgell, cap a ponent i cap al sud. El territori es caracteritzà també per les abundants fortificacions defensives, antigues Turres o torres de guaita i nuclis fortificats.

L’indret de Ponts i de…

Torre a la Baronia de Sant Oïsme

La Baronia de Sant Oïsme és un petit poblet situat al cim d’una roca, sobre el Pantà de Camarasa, en un lloc d’enorme bellesa paisatgística, on un petit conjunt de cases s’agrupa sota mateix d’una torre de defensa (el castell) i sota mateix de l’església dedicada a Sant Bartomeu. Aquest poble el trobem seguint la carretera de Lleida a Tremp (també dita Carretera del Doll), a 5 kilòmetres abans d’arribar al Pas de Terradets. Aquest poble també conegut com Sant Oïsme o simplement la Baronia, actualment pertanya al municipi de Camarasa, comarca de La Noguera. Les coordenades de la Baronia són UTM 31T ED50 són: x=321521 y=4652121 i està situat a 530 metres sobre el nivell del mar (veure mapa).

El seu nom és una corrupció del de Santa Eufèmia, que era el topònim primitiu. La primera notícia que tenim d’aquest lloc correspón a l’any 1095 i es descobreix el nom primitiu de Santa Eufèmia per un document de l’any 1099. En principi l’església de Sant Bartomeu devia ser la capella del castell, ja que la parròquia…

Castell de Montsonís

La carretera que arriba a Montsonís des d’Artesa de Segre va enfilant la Serra del Munt i en arribar al poble es transforma en carrer major. Un carrer arrenglarat de cases netes i polides, que més endavant s’aixampla en una petita plaça on es troben el castell i l’església al seu costat (mapa).

A dalt d’un turó es poden veure les restes de unes fortificacions i de l’antiga església de Sant Urbà. Aquest turó era el punt més alt de l’antiga muralla que antigament tancava el conjunt del que formaven part tant les restes de fortificacions del turó com l’actual castell. Al llarg del temps el castell-fortalesa i l’església del turó van canviar d’ubicació i es van desplaçar cap al lloc actual. L’església va canviar d’advocació (ara es Santa Maria) i el castell es va convertir en lloc de residència senyorial.

L’església de Sant Urbà de Montsonís és anomenada per primera vegada en documents que daten de 1311 quan el vescomte Guerau Ponç II de Cabrera (i primer vescomte d’Àger) féu donació del castell amb el seu terme, pertinences i primícies a l’abadia…

Cova i Casa de la Vansa (Tórrec)

Es coneix amb el nom de Baronia de la Vansa l’antiga jurisdicció senyorial formada per les poblacions de Lluçars, Boada i Tórrec. El seu nom i origen cal cercar-lo a la Vansa (Tórrec), grans balmes que han estat habitades des de l’època prehistòrica fins ben entrat el segle XX.

Dintre de les balmes queden restes de fortificacions medievals i antics habitatges reconvertits en corrals de bestiar. La Casa de la Vansa, habitada molts anys encara després de la guerra, conserva la majoria de les dependències d’una casa de pagès i una llinda de principis del segle XVIII. Per construir els murs d’aquestes cases i corrals s’han reutilitzat molts dels carreus de les antigues fortificacions i de l’església de la Mare de Déu de Gràcia. Aquest és un temple romànic que data del segle XI, les restes del qual es troben unes cinquanta passes a ponent de la cova principal.

La noticia més antiga del lloc de la Vansa data de principis del segle XI (cap el 1010). En desaparèixer les jurisdiccions senyorials, el 1836, Lluçars, Tórrec i…

Esglesia de Sant Bartomeu a la Vall d’Ariet

Ocupant un sector que abraça la frontera del terme occidental del municipi d’Artesa de Segre, trobem fortament disseminat el nucli que pren com a nom l’accident orogràfic on està ubicat: La Vall d’Ariet. Aquesta partida del municipi, més que un nucli és un conjunt de masies disseminades dins d’un espai territorial que es subdivideix amb noms propis: Ariet de Sols, Ariet del Mig i Ariet de Caps. Avui, totes aquestes masies estan deshabitades i moltes d’elles en estat ruïnós.

Situació.
L’antiga parròquia de Sant Bartomeu la tenim situada a La Vall d’Ariet de Sols, a la part baixa d’aquesta vall que neix prop de la frontera municipal entre Vilanova de Meià i Artesa de Segre, a l’aiguabarreig dels barrancs de les Planes i d’en Gener, els quals esdevenen el Barranc de la Clua. Aquesta vall està protegida per les muralles calcàries i les vessants que formen la Serra de l’Obac, a l’esquerra de la vall, i la de Sant Sant Mamet, a la seva vessant dreta. L’accés es fa des de Baldomà, seguint la carretera que…