ALOSdeBALAGUER.COM

Figura 6 de Les Aparets II

El conjunt d’art rupestre està situat al vessant dret del riu Segre, al terme municipal d’Alòs de Balaguer, a prop del terme  de Rubió, en uns escarpaments pertanyents a la Serra de Mosquera (mapa). A uns 50 metres sobre el riu, hi ha una sèrie de concavitats i abrics en quatre dels quals s’han trobat pintures rupestres del Neolític Mitja / Broze inicial.

Es van descobrir el 1976 per Enric Sunyer i Antoni Borrell juntament amb l’alcalde de Baldomar, Lluís Trepat. A l’any següent va ser quan L. Díez-Coronel començà les seves investigacions. Uns anys més tard, a l’any 1986, aquestes pintures varen ser documentades exhaustivament per Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

De les quatre cavitats amb pintures, dues (Aparets I i Aparets II) són de difícil accés, i les dues restants (Aparets III i Aparets IV) són més accessibles i són parets amb poca profunditat. En total s’han individualitzat 18 figures. Planta de Les Aparets.

APARETS I (Planta i Secció | Figures).
És una cavitat de 2,4…

Cova dels Vilars o Vilasos – Patrimoni Mundial

Les pintures rupestres de la Cova dels Vilars (o dels Vilasos) es troba situada al terme municipal d’Os de Balaguer, La Noguera, al vessant est de la Serra d’Os, en un congost que forma el Barranc dels Vilars, dominant el curs del riu Farfanya, afluent del riu Segre (mapa). Conegudes des de temps abans per un veí d’Os de Balaguer, el Sr. Josep M. Borràs i Viu, el descobriment fou comunicat oficialment l’any 1973.

Es conserva la base d’una murada o tanca en pedra seca poc o gens desbastada, d’amplada important, i al seu interior, petites estructures d’aterrassament i restes de construccions en pedra. Les restes materials són ceràmica a mà, de gra gruixut, similar a la trobada en la resta d’assentament del bronze del terme d’Os de Balaguer. A banda de les restes constructives abans esmentades, es possible que es conservin estrats arqueològics “in situ”, però probablement escassos degut als treballs de repoblació de la zona i a la intensa erosió que ha sofert aquesta vessant, que pràcticament ha quedat en roca nua.

Per accedir-hi, s’han de seguir les indicacions per a arribar a la Cova dels Vilars. Tot…

Pintures Rupestres de la Cova del Cogulló – Patrimoni Mundia

Aquestes pintures rupestres localitzat sobre Vilanova de Meià, a la muntanya del Cogulló. La cova es troba prop del cim del Cogulló. Per pujar cal agafar una pista que surt de la Font Blanca, i no deixar-la fins al final, al cim del Cogulló (mapa). A uns 200 m del cim, en direcció Est es troba la Cova.

Situades en una cavitat de dimensions reduïdes (11,60 m d’ample, 6,60 m de profunditat i aproximadament uns 10 m d’alçada), hi ha una figura principal, que es pràcticament la única que es conserva i restes d’altres dos. Per apreciar les dimensions podeu accedir al perfil i la planta.

La figura principal i pràcticament l’única que es conserva sencera, se situa a la dreta de la balma, en una petita coveta d’1,5 metres d’ample, 1,3 metres de profunditat i 3 metres d’alçada. L’abric està orientat a l’E-SE mentre que aquesta figura ho està al S-SW. S’han individualitzat 3 figures que corresponen a un pectiniforme d’estil…

Galeria final de La Cova del Tabac – Patrimoni Mundial

Aquesta cova descomunal té una fondària total de 180 metres, i està plena de formes geomètriques per la quantitat d’estalactites i estalagmites. Està localitzada a uns 5 Km de la vila de Camarasa, a la dreta del riu Segre i a 300 metres sobre el nivell del riu, en un extrem de la Serra de Mont-Roig (mapa).

S’ha de dir que l’excursió a la Cova del Tabac és una magnífica caminada, altament recomenada encara que sigui només per descobrir que les vistes des d’aquest lloc són realment impressionants.

Les primeres notícies sobre la Cova del Tabac les donà Zamora el s. XVIII. Posteriorment, l’any 1880 Pleyan de Porta fa referència al fet que va ser habitada per l’home prehistòric. L’any 1894 L. Mariano Vidal hi realitzà excavacions, de les quals en sortiren algunes restes materials. Aquestes dades foren recollides posteriorment per Ceferí Rocafort i estudiades i publicades per J. Serra i Ràfols. Més tard, el Centre Excursionista de Balaguer i, sobretot, J. Maluquer de Motes estudiaren científicament els materials. A aquests estudis s’han…

Pintura Rupestre de la Balma del Pantà – Patrimoni Mundial

Localitzat a uns 5 Km de la vila de Camarasa, a uns 400 m al N de l’embassament i al costat esquerre del riu Noguera Pallaresa. Per arribar a la Balma cal passar el pantà de Camarasa. Es troba al marge esquerra del riu, després de l’anomenada Rendisclera de La Massana (mapa), muntanya que es troba a la dreta de la carretera només passar la presa. Allà es troba una pista molt malmesa, que cal seguir a peu. Aquesta pista s’ha de deixar per anar pujant fins al peu del primer cingló, alçada a la qual es troba la balma amb la pintura.

La morfologia d’aquesta resta -poc definitòria- no permet parlar amb certesa d’una cronologia. L’única figura que s’observa en aquesta balma fou descoberta pels arqueòlegs R. Viñas, E. Sarrià i A. Alonso durant una prospecció de la zona. Durant l’any 1988 la pintura fou objecte d’una documentació exhaustiva, dins el “Projecte Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya” portat a terme pel Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta balma (

Figures d’Antona III

Aquest conjunt d’art rupestre, està localitzat en el terme municipal d’Artesa de Segre. Situades davant el Santuari de la Mare de Deu de Salgar, a l’altre costat del riu en el poble de Vernet (mapa).

Aquest conjunt va ser descobert l’any 1976 durant una campanya de prospecció i estudis de la zona del Montsec i rodalies que va ser realitzada per Enric Sunyer i Antoni Borrell de l’Institut de Ciències del Quaternari de Barcelona, junt amb l’alcalde de Baldomar, Lluís Trepat. Aquell mateix any el jaciment va començar a ser estudiat per Díez-Coronel, el qual va començar l’estudi de les estacions rupestres amb la col.laboració  d’E. Carrera Salse,  J.L. Rodríguez Duque i J. Sarrate. Els resultats d’aquestes investigacions varen ser presentats en el XV Congreso Nacional de Arqueología i publicats també a la revista “Ilerda” publicada per l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

Durant l’any 1986 les pintures foren objecte d’una documentació exhaustiva, dins el “Projecte Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya” portat a terme pel Servei d’Arqueològia del Departament…