Figura 6 de Les Aparets II

Es van descobrir el 1976 per Enric Sunyer i Antoni Borrell juntament amb l’alcalde de Baldomar, Lluís Trepat. A l’any següent va ser quan L. Díez-Coronel començà les seves investigacions. Uns anys més tard, a l’any 1986, aquestes pintures varen ser documentades exhaustivament per Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

De les quatre cavitats amb pintures, dues (Aparets I i Aparets II) són de difícil accés, i les dues restants (Aparets III i Aparets IV) són més accessibles i són parets amb poca profunditat. En total s’han individualitzat 18 figures. Planta de Les Aparets.

APARETS I (Planta i Secció | Figures).
És una cavitat de 2,4…

Cova dels Vilars o Vilasos - Patrimoni Mundial

Es conserva la base d’una murada o tanca en pedra seca poc o gens desbastada, d’amplada important, i al seu interior, petites estructures d’aterrassament i restes de construccions en pedra. Les restes materials són ceràmica a mà, de gra gruixut, similar a la trobada en la resta d’assentament del bronze del terme d’Os de Balaguer. A banda de les restes constructives abans esmentades, es possible que es conservin estrats arqueològics “in situ”, però probablement escassos degut als treballs de repoblació de la zona i a la intensa erosió que ha sofert aquesta vessant, que pràcticament ha quedat en roca nua.

Per accedir-hi, s’han de seguir les indicacions per a arribar a la Cova dels Vilars. Tot…

Pintures Rupestres de la Cova del Cogulló - Patrimoni Mundia

Situades en una cavitat de dimensions reduïdes (11,60 m d’ample, 6,60 m de profunditat i aproximadament uns 10 m d’alçada), hi ha una figura principal, que es pràcticament la única que es conserva i restes d’altres dos. Per apreciar les dimensions podeu accedir al perfil i la planta.

La figura principal i pràcticament l’única que es conserva sencera, se situa a la dreta de la balma, en una petita coveta d’1,5 metres d’ample, 1,3 metres de profunditat i 3 metres d’alçada. L’abric està orientat a l’E-SE mentre que aquesta figura ho està al S-SW. S’han individualitzat 3 figures que corresponen a un pectiniforme d’estil…

Galeria final de La Cova del Tabac - Patrimoni Mundial

S’ha de dir que l’excursió a la Cova del Tabac és una magnífica caminada, altament recomenada encara que sigui només per descobrir que les vistes des d’aquest lloc són realment impressionants.

Les primeres notícies sobre la Cova del Tabac les donà Zamora el s. XVIII. Posteriorment, l’any 1880 Pleyan de Porta fa referència al fet que va ser habitada per l’home prehistòric. L’any 1894 L. Mariano Vidal hi realitzà excavacions, de les quals en sortiren algunes restes materials. Aquestes dades foren recollides posteriorment per Ceferí Rocafort i estudiades i publicades per J. Serra i Ràfols. Més tard, el Centre Excursionista de Balaguer i, sobretot, J. Maluquer de Motes estudiaren científicament els materials. A aquests estudis s’han…

Pintura Rupestre de la Balma del Pantà - Patrimoni Mundial

La morfologia d’aquesta resta -poc definitòria- no permet parlar amb certesa d’una cronologia. L’única figura que s’observa en aquesta balma fou descoberta pels arqueòlegs R. Viñas, E. Sarrià i A. Alonso durant una prospecció de la zona. Durant l’any 1988 la pintura fou objecte d’una documentació exhaustiva, dins el “Projecte Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya” portat a terme pel Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta balma ( Related posts brought to you by Yet Another Related Posts Plugin.]]> http://www.alosdebalaguer.com/art-rupestre-de-la-balma-del-panta-patrimoni-mundial/feed 0 http://www.alosdebalaguer.com/art-rupestre-antona-patrimoni-mundial http://www.alosdebalaguer.com/art-rupestre-antona-patrimoni-mundial#comments Wed, 07 May 2008 18:54:35 +0000 admin http://www.alosdebalaguer.com/?p=35

Figures d'Antona III

Aquest conjunt va ser descobert l’any 1976 durant una campanya de prospecció i estudis de la zona del Montsec i rodalies que va ser realitzada per Enric Sunyer i Antoni Borrell de l’Institut de Ciències del Quaternari de Barcelona, junt amb l’alcalde de Baldomar, Lluís Trepat. Aquell mateix any el jaciment va començar a ser estudiat per Díez-Coronel, el qual va començar l’estudi de les estacions rupestres amb la col.laboració  d’E. Carrera Salse,  J.L. Rodríguez Duque i J. Sarrate. Els resultats d’aquestes investigacions varen ser presentats en el XV Congreso Nacional de Arqueología i publicats també a la revista “Ilerda” publicada per l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

Durant l’any 1986 les pintures foren objecte d’una documentació exhaustiva, dins el “Projecte Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya” portat a terme pel Servei d’Arqueològia del Departament…