ALOSdeBALAGUER.COM

Antoni d’Alòs i de Rius (1693-1780)

Durant l’Any 1736, Felip V (Felip IV d’Aragó i V de Castella, o senzillament Felip d’Anjou) atorgà el Marquesat d’Alòs (amb seu al Castell d’Alòs de Balaguer) al tinent general Antoni d’Alòs i de Rius (1693-1780), originari de Moià, un dels caps borbònics que havien contribuït a la caiguda de Barcelona a mans castellanes l’any 1714, i que ajudà a James Fitz-James, Duc de Berwick al Setge de Barcelona.

El Setge de Barcelona va ser la darrera operació militar de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l’11 de setembre de 1714, i va enfrontar els defensors de Barcelona, composats per “la Coronela” (força armada de la ciutad de Barcelona), l’exèrcit regular català, de tropa procedent de la resta de territoris de la Corona d’Aragó, i soldats d’altres territoris que recolzaven a Carles III d’Aragó. Molt sobrepassats en nombre, i completament envoltats de soldats borbònics, els catalans van escollir la resistència fins la mort.

La defensa a la Batalla…

Any 1921. El riu Segre i El Montroig prop de Camarasa

Josep Salvany i Blanch neix a Martorell el 4 de desembre de 1866. Va cursar estudis de medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona i es llicencià el 1891. Josep Salvany va morir a Barcelona el 28 de gener de 1929.

Gran afeccionat a l’excursionisme científic i a la fotografia, l’any 1905 va ingressar al Centre Excursionista de Catalunya col·laborant activament en la publicació dels seus butlletins entre els anys 1918 i 1924.Van ser les seves excursions arreu de Catalunya les que li permetran crear una important col·lecció de fotografies. Va viatjar també per les Illes Balears i la resta d’Espanya, pels Estats Units, Europa, Egipte, Pròxim Orient, i en tots aquests viatges captà amb la seva càmera fotogràfica els monuments i la gent del diferents països.

El Fons Salvany, dipositat a la Biblioteca de Catalunya, conté aproximadament 10.000 imatges en clixés positius i negatius en placa estereoscòpica de vidre en format 6 x 13 cm. Aquestes plaques fotogràfiques es conserven en les seves capses originals i cada una d’elles té un número identificador. Tot i que la majoria de fotografies estan realitzades pel propi Salvany podem trobar algunes d’altres…

Arnau Mir de Tost

Arnau Mir de Tost va néixer poc després de l’any 1000, als dominis de Tost, centrats en una vall força desconeguda actualment de l’Alt Urgell. La seva família, pertanyent a la poderosa jerarquia del comtat d’Urgell, li garantí formació i posició, que el jove noble aprofità excel·lentment. Orfe de pare, de ben jove aviat tingué un important paper a la cort comtal d’Ermengol II d’Urgell. L’any 1031 va prendre per muller Arsenda, també de llinatge noble. Després del matrimoni, la parella va marxar cap a la frontera amb la intenció d’establir-s’hi.

Arnau Mir, jove i emprenedor, volia aprofitar la debilitat dels sarraïns, que després de cruentes guerres civils havien perdut el poder del califat, deixant un panorama de regnes de taifa aïllats i debilitats. Arnau Mir de Tost i la seva decidida esposa compraren al comte d’Urgell el llavors humil castell de frontera de Llordà. Allí establiren la base de l’empresa de conquesta. Arnau Mir transformà el castell de Llordà en la fortalesa més poderosa de la Catalunya comtal, i l’emprà com a eficient màquina de guerra per preparar les seves operacions contra Al-Andalus. En poc temps assolí el ple control de la Conca Dellà i arribà…

Trabucs del Segle XVI

A finals del segle XVI, la comarca de La Noguera va patir els efectes del bandolerisme. Els principals capitosts van ser Miquel Joan dit lo Barber de Binèfar, l’anomenat lo Minyó de Montellà, i Arnau Escuder, anomenat El Batlle d’Alòs. Perjudicaven especialment els traginers que anaven a les fires de Balager, asaltaven pobles i castells i tenien aterroritzade a la població. Arnau Escuder i el seu fill, pràcticament varen ser senyors del alt i mig Segre.

El Batlle d’Alòs apareix cap el 1570 i juntament amb el seu fill ,i badonlejaren fins a fer-se amos de l’Alt i el Mig Segre. El Virrei Hurtado de Mendoza procurà reduir-los, obligant els pobles d’Organyà, Peramola, Oliana i Ponts que paguessin una tropa de soldats per emprendre la seva persecució. Però el virrei cessarà i el batlle d’Alòs tindrà cada dia més seguidors. Serà cap dels “nyerros”, contra els petits senyors del país, la majoría dels partit  anomenat dels “cadells”.

L’estiu de 1589, un grup de cavallers lleidatans perseguien esforçadament la quadrilla del Batlle d’Alòs. Figuraven entre els perseguidors Francesc de Gilabert, Bernat de Guimerà, senyor de Ciutadilla i Montclar; Onofre d’Alentorn, senyor de Seró, i els seus fills…

Gaspar de Portolà

Gaspar de Portolà i Rovira (1716 – aprox. 1784) fou un soldat, que més tard va arribar a ser Governador de la baixa i alta Califòrnia (Les Califòrnies) del 1768 al 1770. Va ser explorador i fundador de San Diego i Monterey, ambdues a la península de California. Va néixer a Os de Balaguer, de família noble, va fer de soldat a l’exèrcit espanyol a Itàlia i Portugal, i ascendí progressivament a lloctinent el 1743 i a capità el 1764.

El descobriment de Califòrnia (la porció que avui forma part d’Estats Units d’Amèrica) es un dels fets històrics menys conegut de tota la conquesta d’Amèrica. Però a Califòrnia, tothom venera i lloa a Gaspar de Portolà. Hotels, teatres, clubs i fins i tot marques de productes comercials porten el seu nom. Hi ha cada any, a Califòrnia, un popular Festival Portolà, que pren extraordinari relleu. Amb romàntica candorositat, es reconstrueix el seguici de la seva famosa “marxa”. Un centenar de genets, abillats com fa més de 200 anys vestia Portolà i els Voluntaris Catalans que l’acompanyaren, recorre fidelment el seu itinerari tot al llarg del Camino Real, des de la badia de San Diego al port de