ALOSdeBALAGUER.COM

Cim, Ermita i Refugi de Sant Mamet

Al cim de Sant Mamet (1391 m.) hi ha enclavada l’ermita que duu el mateix nom i annex a ella, el refugi lliure de muntanya. L’ermita va romandre prop de cent anys pràcticament en ruïnes, fins que ara fa quatre dies, l’any 2000, se’n va restaurar tot el conjunt gràcies a l’esforç desinteressat dels veïns d’Alòs. Altre temps, actuava de punt de trobada ancestral dels habitants dels poblets de l’entorn, que hi acudien per celebrar-hi un aplec. El Sant era el patró de les dides perquè conten que tenia facultats per augmentar el cabal de llet de les mares en període de lactància. El Cim de Sant Mamet es situa en el punt UTM 31T ED50: x=329534 y=4649557 (mapa).

Des d’Alòs de Balaguer parteix una pista que en unes quinze mil passes de pagès ens hi duria, còmoda i pràctica a més no poder si hi anem a cavall d’algún giny mecànic, dura i ensopida si la fem en bicicleta, monòtona i avorrida si la fem a peu (un poc més de 4 hores caminant).

Molt més…

Petjades de Dinosaure a la Vall d’Ariet

El 1998 es trobà un jaciment d’icnites (petjades de dinosaure) a Cal Revellit, a la Vall d’Ariet (en el punt UTM 31T ED50: x=333972 y=4648179). Tal com ens aclareix Antoni Lacasa Ruíz, aquestes petjades es situen en els darrers moments de l’era Mesozoica, és a dir, en el Cretaci final, el pis Maastrichtia superior, amb una edad d’uns 65,5 milions d’anys. Són les petjades més joves d’arreu del món. Es van fer quan faltaven uns 200.000 anys aproximadament per la gran extinció.

Les petjades es troben escampades sobre un banc de gres que aflora a la superfície marcant un fort pendent. N’hi ha centenars i se suposa, que, al fons del barranc que fa, hi devia haver un corrent d’aigua, que era on anaven a beure els dinosaures. Com que la superfície que trapitjaven era sorra, les petjades es quedaren marcades fins que s’acabaren fossilitzant.

Per la forma circular de les petjades i pels quinze o vint centímetres de superfície que presenten, s’han atribuït a petits sauròpodes que eren herbívors. Arqueòlegs del Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) van trobar…

Cova i Casa de la Vansa (Tórrec)

Es coneix amb el nom de Baronia de la Vansa l’antiga jurisdicció senyorial formada per les poblacions de Lluçars, Boada i Tórrec. El seu nom i origen cal cercar-lo a la Vansa (Tórrec), grans balmes que han estat habitades des de l’època prehistòrica fins ben entrat el segle XX.

Dintre de les balmes queden restes de fortificacions medievals i antics habitatges reconvertits en corrals de bestiar. La Casa de la Vansa, habitada molts anys encara després de la guerra, conserva la majoria de les dependències d’una casa de pagès i una llinda de principis del segle XVIII. Per construir els murs d’aquestes cases i corrals s’han reutilitzat molts dels carreus de les antigues fortificacions i de l’església de la Mare de Déu de Gràcia. Aquest és un temple romànic que data del segle XI, les restes del qual es troben unes cinquanta passes a ponent de la cova principal.

La noticia més antiga del lloc de la Vansa data de principis del segle XI (cap el 1010). En desaparèixer les jurisdiccions senyorials, el 1836, Lluçars, Tórrec i…

Pintures Rupestres de la Cova del Cogulló - Patrimoni Mundia

Aquestes pintures rupestres localitzat sobre Vilanova de Meià, a la muntanya del Cogulló. La cova es troba prop del cim del Cogulló. Per pujar cal agafar una pista que surt de la Font Blanca, i no deixar-la fins al final, al cim del Cogulló (mapa). A uns 200 m del cim, en direcció Est es troba la Cova.

Situades en una cavitat de dimensions reduïdes (11,60 m d’ample, 6,60 m de profunditat i aproximadament uns 10 m d’alçada), hi ha una figura principal, que es pràcticament la única que es conserva i restes d’altres dos. Per apreciar les dimensions podeu accedir al perfil i la planta.

La figura principal i pràcticament l’única que es conserva sencera, se situa a la dreta de la balma, en una petita coveta d’1,5 metres d’ample, 1,3 metres de profunditat i 3 metres d’alçada. L’abric està orientat a l’E-SE mentre que aquesta figura ho està al S-SW. S’han individualitzat 3 figures que corresponen a un pectiniforme d’estil esquemàtic i restes de pigment. La tècnica utilitzada és de traç simple i…