Cim, Ermita i Refugi de Sant Mamet

Des d’Alòs de Balaguer parteix una pista que en unes quinze mil passes de pagès ens hi duria, còmoda i pràctica a més no poder si hi anem a cavall d’algún giny mecànic, dura i ensopida si la fem en bicicleta, monòtona i avorrida si la fem a peu (un poc més de 4 hores caminant).

Molt més gratificant, molt més bella i molt més agraïda es la pujada des del…

Petjades de Dinosaure a la Vall d'Ariet

Les petjades es troben escampades sobre un banc de gres que aflora a la superfície marcant un fort pendent. N’hi ha centenars i se suposa, que, al fons del barranc que fa, hi devia haver un corrent d’aigua, que era on anaven a beure els dinosaures. Com que la superfície que trapitjaven era sorra, les petjades es quedaren marcades fins que s’acabaren fossilitzant.

Per la forma circular de les petjades i pels quinze o vint centímetres de superfície que presenten, s’han atribuït a petits sauròpodes que eren herbívors. Arqueòlegs del Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) van trobar aquestes petjades fosilitzades en hiperrelleu dels últims dinosaures que van habitar Europa, durant el cretaci…

Cova i Casa de la Vansa (Tórrec)

Dintre de les balmes queden restes de fortificacions medievals i antics habitatges reconvertits en corrals de bestiar. La Casa de la Vansa, habitada molts anys encara després de la guerra, conserva la majoria de les dependències d’una casa de pagès i una llinda de principis del segle XVIII. Per construir els murs d’aquestes cases i corrals s’han reutilitzat molts dels carreus de les antigues fortificacions i de l’església de la Mare de Déu de Gràcia. Aquest és un temple romànic que data del segle XI, les restes del qual es troben unes cinquanta passes a ponent de la cova principal.

La noticia més antiga del lloc de la Vansa data de principis del segle XI (cap el 1010). En desaparèixer les jurisdiccions senyorials, el 1836, Lluçars, Tórrec i Boada van formar un municipi amb el nom de la Baronia de la Vansa, pocs anys després hi van ser agregats Argentera i Gàrzola. Les cinc poblacions,…

Pintures Rupestres de la Cova del Cogulló - Patrimoni Mundia

Situades en una cavitat de dimensions reduïdes (11,60 m d’ample, 6,60 m de profunditat i aproximadament uns 10 m d’alçada), hi ha una figura principal, que es pràcticament la única que es conserva i restes d’altres dos. Per apreciar les dimensions podeu accedir al perfil i la planta.

La figura principal i pràcticament l’única que es conserva sencera, se situa a la dreta de la balma, en una petita coveta d’1,5 metres d’ample, 1,3 metres de profunditat i 3 metres d’alçada. L’abric està orientat a l’E-SE mentre que aquesta figura ho està al S-SW. S’han individualitzat 3 figures que corresponen a un pectiniforme d’estil…