El Paisatge de la Vall de Rialb
13 de September , 2008
Zona del paisatge de la Vall de Rialb, comarca de La Nogera
Els trets distintius són:
· La vall de Rialb inclou una notable varietat de paisatges. La matriu és forestal, però hom ha obert tessel·les llaurades enmig dels boscos, sovint centrades per minúsculs nuclis de població i masos d’origen reculat en el temps, com demostra l’abundància d’ermites romàniques. Tanmateix, ara el territori està profundament despoblat.
· El riu Rialb és un element important a la zona, atès que ha generat un engorjat paisatgísticament molt notable. Al costat del riu Rialb hi ha la surgència càrstica del Forat de Buli, que constitueix un indret molt singular.
· Territori de vocació clarament forestal, on destaca el color verd de les pinedes, les quals formen un mantell sovint continu, interromput solament pel rocam que en alguns punts es presenta molt compacte i forma cingleres imponents. La recent construcció del pantà de Rialb ha transformat notablement aquest paisatge.
· Brinda nombroses oportunitats per al turisme de muntanya, en especial orientat al senderisme i als esports d’aventura. L’existència d’una nombrosa oferta històrica i cultural també afegeix atractius turístics a aquest territori.
Mapa del Paisatge de la Vall de Rialb a La Noguera
El Clima. El clima és mediterrani continental però, a mesura que es guanya en alçada, augmenten les precipitacions i disminueix la temperatura mitjana, per la qual cosa canvia la vegetació: es pasa del domini del carrascar, a la part basal, a les rouredes, a la part de muntanya.
Geomorfologia. Els materials geològics són conglomerats a les parts més enlairades del territori i gresos i lutites a les parts més baixes. tots aquests materials són d’origen continental i d’edat terciària i tenen coloracions grises i pàtines vermelloses, tonalitats especialment evidents en aquelles àrees que no estan cobertes de vegetació. La presència de roques de textura grollera com els conglomerats donen lloc a formes de relleu molt resistents a l’erosió. Aquestes formes es manifesten en forma de cingleres i escarpats que es poden contemplar per exemple, al congost del riu Rialb, amb les seves epectaculars parets verticals.
Xarxa Hidrogràfica. La zona de la Vall del riu Rialb integra en primer terme la conca del riu Rialb. Al curs alt del riu Rialb hi ha l’engorjat del Forat de Buli. A banda d’aquesta conca, n’hi ha d’altres que pertanyen a aquesta zona només de resquitllada: el riu de les Segues, al costat occidental i petites rieres tributàries del riu Segre o del riu Llobregós, a la part meridional.
Index d'Ecologia del Paisatge de la Vall de Rialb, comarca de La Noguera
Vegetació. El principal domini potencial de vegetació és el de la roureda de roure de fulla petita (Violo willkommii-Quercetum fagineae), que es troba en les zones més o menys planes i no gaire seques. Tanmateix, les rouredes de roure de fulla petita són actualment escasses, ja que la vegetació dominant en el paisatge són les pinedes de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii), les quals es poden barrejar a les zones més elevades, ja al límit nord, amb pi roig (Pinus sylvestris). Les pastures de jonça (Aphyllanthion) també tenen una certa importància en el paisatge.
El domini potencial del carrascar amb boix (Buxo sempervirentis-Quercetum rotundifoliae) es correspon amb les zones més assolellades i pendents; sovint els carrascars es presenten més o menys aclarits, però també hi tenen una certa importància les brolles de romaní (Rosmarino-Ericion) i, més localment, els savinrs de Juniperus phoenicea. Al fons del congost del Rialb, molt localitzats, hi ha petits retalls de la comunitat termòfila d’alzinar amb marfull (Viburno tini-Quercetum ilicis).
És un territori on destaca el color verd dels pins, que forma un mantell sovint continu interromput només pel rocam que, en alguns punts, es presenta molt compacte i formant cingleres. La principal explotació del territori és la forestal, però no és intensiva i es troba en crisi.
L’aptitud agrícola de les terres és baixa. Les terres de més aptitud solament representen el 14% de la zona. Els pocs cultius de la zona es troben en el domini de la roureda, dispersos en la matriu forestal de pinassa, i corresponen a conreus herbaics de secà, principalment ordi, amb algun cmap de trepadella. És patent un canvi progressiu en els diversos usos del sòl, donada la creixent demanda turística. En efecte, s’incrementen les activitats i localitzacions de serveis relacionats amb l’oci i el turisme.
L’apicultura és una activitat que sempre s’ha practicat en aquestes terres, encara que ha perdut importància. La ramaderia tampoc no és gaire important, malgrat que antigament una part d’aquestes terres eren pasturades pels ramats de muntanya, que baixaven a la plana a passar l’hivern.
El terreny és òptim per a la caça major. Degut al gran desenvolupament d’hàbitats forestals i a la baixa pressió que pateixen els senglars, la seva població s’ha incrementat de forma notable els últims anys. La caça menor és quasi inexistent.
La Població. Aquesta zona està pràcticament despoblada i presenta una tipologia molt rural. La Baronia de Rialb és un extens municipi molt dispers que comprén una munió de petits nuclis de poblament i antigues parròquies, torres i masies. La seva capital és
A banda dels nuclis de la Baronia de Rialb, convé no perdre de vista els nuclis de població que han quedat inundats recentment per les aigües, principalment Tiurana i Miralpeix. El nucli de Tiurana s’ha refundat al costat de l’ermita de Solers. A més a més, a la zona hi ha altres poblacions que no són pròpiament de la vall de Rialb: Montargull (terme d’Artesa de Segre) o Tòrrec (terme de Vilanova de Meià). També pertanyen a la unitat alguns masos dels termes de Tiurana i Vilanova de l’Aguda.
Font: Observatori del Paisatge
0 Comentaris | 0 Pingbacks | 0 Trackbacks
Categoria: Baronia de Rialb,Espais d'Interès Natural,La Noguera
Afegir a: Del.icio.us | Meneame | Digg
No hi ha comentaris.
