El Paisatge del Mig Segre a La Noguera
12 de June , 2008
Zona del paisatge del Mig Segre dins de la comarca de La Nogera
Els trets distintius són:
· Fisiogràficament, es correspon amb un altiplà dissectat per l’erosió d’aquest riu i dels seus afluents, els quals han modelat valls relativament obertes i planeres. Les terrasses fluvials superiors han estat fortament erosionades i escampades pels tossals immediats, mentre les inferiors formen una banqueta contínua al costat del riu, intensament aprofitada pels conreus de regadiu.
· L’agricultura tradicional de secà entre Artesa de Segre i Ponts constitueix un element característic d’aquesta unitat, que s’alterna amb els cultius de regadiu en parcel.les amb la morfologia peculiar de les zones d’horta.
· La meitat del territori es considera connector biològic. A la part més occidental de la unitat hi ha la zona nord de les Valls del Sió-Llobregós, espai inclòs a la Xarxa Natura 2000. D’altra banda, la Reclosa del Canal d’Urgell és una zona humida amb una bona representació d’hàbitats aquàtics i terrestres, que adquireix més valor en inserir-se en un medi de muntanya mitjana.
· Artesa de Segre i Ponts són els nuclis de població més importants d’aquesta zona, a més han estat tradicionalment viles mercaderes intermediàries entre la plana i la muntanya. La seva situació estratègica es deu a què es troben a l’encreuament diagonal dels eixos Lleida-Andorra-Barcelona.
· Com revelen els registres arqueològics i arquitectònics, aquesta zona és d’antiga ocupació humana. L’atractiu d’indrets com el poblat ibèric d’Antona o la Cova d’Antona (patrimoni artístic de la Humanitat) dóna al Mig Segre un alt valor paisatgístic, atés que des d’ambdós llocs es pot gaudir de panoràmiques molt interessants. A més, a la zona es localitza un gran nombre d’esglèsies, monestirs i castells, des de molts dels quals es poden observar també panoràmiques destacables.
· Les rutes Anya-Montmagastre, Seró-Colldelrat i Artesa de Segre-Baldomar tenen un alt valor escènic.
Mapa del Paisatge del Mig Segre a La Noguera
EL CLIMA. El clima és de tipus mediterrani subhumit continental, amb temperatures mitjanes anuals compreses entre els 12 i els 13 graus centígrads, i precipitacions mitjanes anuals de 550 a 650 mm. Les boires acostumen a aparèixer a l’hivern al fons de les valls. Tot plegat motiva que la vegetació sigui predominantment planopernnifòlia, encara que a les obagues poden aparèixer bosquets de fulla marcescent.
LITOLOGIA i GEOMORFOLOGIA. Els materials geològics que afloren en el territori són, predominantment marques, lutites, gresos i esporàdicament microconglomerats terciaris continentals. Els materials de textura més grollera conformen diversos sistemes de paleocanals que s’estenen per una gran part de la unitat.
El color generalitzat dels materials no recoberts de vegetació és ocre-vermellós, coloració típica de la major part dels materials terciaris d’origen continental. Aquesta coloració solament es veu modificada a les rodalies del Montmagastre, per tonalitats vermelloses vives degudes a la presència de guixos i argiles triàsiques.
El tram mig del riu Segre vertebra i dóna estructura a aquest territori, situat majoritàriament entre els 300 i els 500 m d’elevació. El penden mitjà és del 18%.
XARXA HIDROGRÀFICA. El Mig Segre es caracteritza per tenir el riu Segre com a curs principal, cosa que li confereix una particularitat paisatgística important. Afluents del Segre que travessen aquesta unitat són, aigües amunt de Ponts, el Rialb per la dreta, a Gualter, ara interceptat per la presa; el Llobregós per l’esquerra també a Ponts; i finalment, el Boix, també per la dreta de Baldomar.
Index d'Ecologia del Paisatge del Mig Segre de La Noguera
VEGETACIÓ. El principal domini potencial de vegetació de la unitat és el carrascar (Quercetum rotundifoliae), encara que actualment els boscos de carrasca són escassos i fragmentaris, a causa de l’explotació actual i històrica per obtenir-ne llenya i carbó vegetal. en el seu lloc, la vegetació natural que sovinteja són bosquines més o menys extenses de garric o coscoll (Rhamno lycioidis-Quercion cocciferae) i brolles calcícole (Rosmarino-Ericion), freqüentment acompanyades de pinedes de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmanii) o de pi blanc (Pinus halepensis). Tanmateix, la major part d’aquest domini ha estat ocupat per les terres agrícoles dedicades al conreu de cereals d’hivern.
A les obagues més pronunciade, el domini potencial de vegetació correspon a la roureda de roure de fulla petita (Violo willkommii-Quercetum fagineae). Quan a etapes serials, trobem, d’una banda restes de rouredes acompanyades de joncedes (Aphyllanthion), i, de l’altre, pinedes de pinassa. A la zona de ribera del riu Segre i dels principals torrents de la zona s’instal.len comunitats de bosc de ribera (Populion albae).
L’agricultura tradicional de secà entre Artesa de Segre i Ponts constitueix un element característic d’aquesta zona, encara que és destacable la presència de cultius de regadiu anteriors al Canal d’Urgell, en parcel.les amb la morfologia peculiar de les zones d’horta de les planes més amples. Aproximadament el 47% de la unitat presenta una bona o moderada aptitud agrícola. Es concentren les terres de major aptitud a la meitat oest de la unitat, on la vall és més ampla, en concret a la plana d’inundació del riu Segre aigües amunt d’Artesa de Segre.
Actualment, cal tenir en compte el considerable nombre de cultius en estat d’abandonament que es troben a les cotes altes, formades en gran mesura per restes d’antigues terrasses de pedra seca amb fruiterars de secà. A les terres d’Artesa de Segre pròximes al riu es practiquen cultius de cereals d’estiu (panís) i hortícoles, principalment patates.
Ara mateix, l’embassament de Rialb és la infraestructura de producció d’energia més destacable a la zona. Pel territori hi passa també el canal d’Urgell que s’inicia a Ponts derivant aigua del Segre.
Font: Observatori del Paisatge
0 Comentaris | 0 Pingbacks | 0 Trackbacks
Categoria: Espais d'Interès Natural,La Noguera
Afegir a: Del.icio.us | Meneame | Digg
No hi ha comentaris.
