El Paisatge d’El Montsec
14 de June , 2008
Zona del paisatge del Montsec a la comarca de La Nogera
Trets distintius:
· Comprèn els relleus més destacats de les serres exteriors prepirinenques, que s’alineen, com tota la serralada pirinenca, en sentit longitudinal. Les altituds oscil.len entre els 1.000 m i els 1.600 m. Es tracta d’un conjunt muntanyós format en bona part per esquerps roquissars, entremig dels quals s’obren alguns traus excavats. La serra del Montsec es descomposa en dos esgraons que originen un replà aprofitat per a la instal.lació de conreus i algun veïnat.
· La Noguera Ribagorçana, a la part més occidental i limítrof de la unitat, i la Noguera Pallaresa, en un segment intermedi, travessen el Montsec i formen, respectivament, els congostos més impressionants del Prepirineu català: Mont-rebei i Terradets.
· El Paisatge està absolutament dominat per elements naturals; sobretot pels imponents relleus abruptes, als peus dels quals s’assenten dos sinclinals de proporcions gegants: la vall d’Àger i la Conca de Meià. La dominància natural s’accentua amb la cobertura vegetal: a les solanes hi trobem el domini del carrascar muntanyenc, mentre que a les obagues ho senyoreja la roureda de fulla petita. L’escassa presència humana es fa palesa a les terres amb major aptitud agrícola, concentrades a la Vall d’Àger i la Conca de Meià, de pendents més moderats o suaus, on predominen els cultius herbacis extensius de secà.
· Poblament escàs i de tipologia rural. Destaquen les poblacions d’Àger i Vilanova de Meià.
· El Montsec posseeix un elevat patrimoni geològic, tant pel que fa a les estructures tectòniques representades en el massís com en els nombrosos jaciments paleontològics (del juràssic inferior fins a l’eocé). Una bona part de la unitat forma part de l’Espai d’Interès Natural Serra del Montsec, declarat Lloc d’Interès Comunitari, i inclòs dins la Xarxa Natura 2000. També inclou la Reserva Natural Parcial del Congost de Mont-rebei, que és un espai de protecció especial.
· L’Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM) neix en el si del projecte Montsec Sostenible, un projecte global pel desenvolupament sostenible de la Serra del Montsec, espai natural situat al nord-oest de Catalunya, i inclou també el Centre d’Observació de l’Univers (COU). L’OAdM té per objectiu la recerca astronòmica, mentre que el COU pretén generar un espai on interactuin les vessants de la recerca, l’educació i la divulgació. Aquests dos equipaments, l’OAdM i el COU, conformen el que s’anomena el Parc Astronòmic del Montsec (PAM). L’emplaçament de l’observatori, en el terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, és un dels millors llocs de Catalunya per construir-hi un observatori astronòmic, segons estudis astronòmics i meteorològics realitzats. Gaudeix d’un cel nocturn sense presència de contaminació lumínica i d’excel·lents condicions meteorològiques.
· Les rutes Agulló-Corçà-Pas de Mont-rebei, l’Argentera-Vilanova de Meià-Pas Nou i de la Baronia Sant Oïsme a Terradets, Port d’Àger-Àger, constitueixen itineraris paisatgístics de gran valor i permeten una adequada percepció dels horitzons i dels contrastos visuals propis d’aquesta zona.
Mapa del Paisatge del Montsec
EL CLIMA. El clima és mediterrani continental, de tipus subhumit, però a la muntanya la mediterraneïtat es matisa i passa a ser submediterrani, amb unes precipitacions mitjanament elevades.
Les inversions tèrmicas de l’hivern provoquen boires espesses que es concentren al fons de vall; les precipitacions varien entre els 1.050 mm de la carena del Montsec als poc menys de 700 mm dels fons de valls. Tot plegat motiva que la vegetació sigui predominantment de fulla marcescent a les obagues i planopernnifòlia a les solanes, distribució diferencial amb clares repercussions en el paisatge: pel que fa a la variació de colors (a la primavera o a la tardor) i pel que fa a l’augment de la visibilitat a l’hivern, en el cos de la vegetació caducifòlia.
LITOLOGIA i GEOMORFOLOGIA. Els materials geològics que afloren a la zona s’han vist extraordinariament afectats per l’orogènia alpina, la qual ha donat lloc als diferents relleus pirinencs i prepirinencs. Hi ha un clar predomini dels materials carbonatats, però hi són presents les lutites, guixos i gresos mesozoics i cenozoics.
La disposició i la diferent competència d’aquests materials dóna lloc a esglaons, formes escarpades i fondalades, així com a diverses percepcions sensorials derivades, fonamentalment, de les coloracions dels materials. Els colors grisos i rosats són atribuïbles a les calcàries, els foscos a les dolomites, els ocres als gresos i limolites, i els vermells a l’aflorament de guixox i argiles amb òxids de ferro.
Són espectaculars els esvorancs oberts pels rius Noguera Ribagorçana (Congost de Mont-rebei), Noguera Pallaresa (
XARXA HIDROGRÀFICA. Els principals cursos d’aigua, que travessen la zona de nord a sud, són els següents. la Noguera Ribagorçana, a la part més occidental; la Nogera Pallaresa, que la travessa en un segment intermedi i voreja la Baronia de Sant Oïsme; el riu Boix que ha format el Pas Nou, vora Vilanova de Meià, i, finalment, el riu de les Segues, ja a la part més oriental de la zona. També hi menen altres rius o barrancs secundaris subsegüents als principals, com el riu Fred de Puí, afluent de la Noguera Pallaresa. Aquests cursos d’aigua permeten el desenvolupament d’una vegetació formada per pollancredes, omedes i salzades, en alguns trams força singular.
Index d'Ecologia del Paisatge del Montsec a La Noguera
VEGETACIÓ. La vegetació de la major part de la zona correspon, en línies generals, al domini de la vegetació potencial del carrascar muntanyenc o carrascar amb boix (Buxo sempervirentis-Quercetum rotundifoliae); només les obagues més frescals i alguns fons de vall pertanyen al domini potencial de la roureda de roure de fulla petita (Violo willkommii-Quercetum fagineae).
El domini del carrascar muntanyenc, majoritàriament constituït per plantes de fulla perenne, s’estén per totes les solaenes, quasi tots els fons de vall i bona part de les obagues de sòls superficials. Actualment, la majoria dels fons de vall han estat desforestats i transformats en camps de conrreus. Donat l’empobriment reiterat del sòl, la vegetació dominant avui dia està composada de comunitats secundàries: les garrigues (Quercetum cocciferae) i les brolles calcícoles de romaní (Rosmarino-Ericion), acompanyades sovint de pasturatges de jonça (Aphyllanthion. Molt localment, allí on afloren els gresos que donen sòls de racció àcida, apareisen formacions de carrascar amb bruc, associades a brolles calcífugues (Cistion laurifolii) i landes adaptades a climes submediterranis (Calluno-Genistion).
La Vegetació rupestre té una gran importància en aquest domini, sobretot als vessants més escarpats de la cara meridional del Montsec; en exposicions de solana domina la comunitat de te de roca (Asplenion petrarchae), mentre que a l’obaga ho fan diverses comunitats de l’aliança Saxifragion mediae, entre les quals destaca la comunitat amb corona de rei (Saxifrago longifoliae-Ramondetum myconii) i la comunitat de clavelina del Montsec (Petrocoptido montsiccianae-Antirrhinetum mollis). Unes i altres confereixen a les parets verticals calcàries el seu aspecte tan característic a primavera. A les tarteres també hi ha una migrada vegetació, amb notable interès biogeogràfic, integrada a l’aliança Stipion calamagrostis. Als marges de la Noguera Pallaresa, a la cua de l’embassament i als principals torrents de la zona, apareixen les salzedes, alberedes i omedes (Populetalia albae).
El domini de la roureda de roure de fulla petita es localitza principalment a les obagues d’Àger i Vilanova de Meià. En situacións secundàries de degradació de la roureda, apareixen boixedes, pastures de jonça (Aphyllanthion) i bardisses (Pruno-Rubion). Molt localment, trobem alguna avellanosa. La vegetació rupestre d’aquest ambien més humit correspon a la comunitat amb orella d’ós (Ramondo myconii-Asplenietum fontani).
A la carena del Montsec, ja al límit septentrional de la zona, apareixen algunes formacions vegetals permanents com les comunitats de coixinets de carena (Genistion lobelii), adaptades al fort vent de la zona, així com diversos prats i gespes (Festucion scopariae, Thero-Airion).
En general, i atesa la morfologia del relleu, l’aptitud agrícola de les terres és baixa. Les terres amb més aptitud agrícola es concentren a la vall d’Àger i a la Conca de Meià, on els pendens són més moderats o suaus. Aquestes àrees representen solament el 15% de la zona. Tant a la vall d’Àger com a la conca de Meià destaquen els usos de sòl agrícoles, per bé que restringits a parcel.les que s’adapten a la morfologia del terreny, amb parets de pedra a les zones de pendent més elevada, en especial a la vall d’Àger. Hi predominen els cultius herbacis extensius de secà, principalment ordi, però també s’hi fa blat, mentre que la civada té un caràcter testimonial; també es cultiven fruiters de secà, sobretot ametllers, encara que es poden trobar algunes oliveres i, localment, conreus farratgers de trepadella.
Tot i l’escaasa aptitud agrícola de les àrees més abruptes, són patents els abancalaments que testimonien un aprofitament agrícola més extens en antigues èpoques d’escassetat, els quals assoleixen cotes altes força inversemblants actualment. L’abandonament continuat i prolongat de les terrasses de pedra provoca visibles problemes d’erosió.
La ramaderia també s’hi practica i sovint es poden veure ramats de cabres i ovelles, pels replans mitjans de la serra del Montsec. A la vall d’Àger, es localitzen també un bon nombre d’explotacions ramaderes, en especial a les proximitats dels pobles. Els accessos a les poblacions comencen a poblar-se amb petites indústries de serveis, majoritàriament d’oci. El potencial turístic de la zona és molt elevat.
Dins dels valors naturals, convé no perdre de vista que el Montsec posseeix un elevat patrimoni geològic, tant pel que fa a les estructures tectòniques representades al massís, com en els nombrosos jaciments paleontològics que comprenen un dilatat període de temps que va des del juràssic inferior fins a l’eocè. A la zona hi ha un nombre indefinit, però ampli, de jaciments fossilífers que apleguen una gran diversistat d’organismes invertebrats del juràssic (braquiòpodes, bivalves, blemnits, ammonits…), cretaci (vegetals, foraminífers, rudistes, ammonits, coralls…) i paleogen (bivalves, forminífers…). Alguns d’aquests jaciments han estat recollits a l’inventari d’espais d’interès geològic a Catalunya per exemple les calcàries litogràfiques del Montsec.
També han estat recollits a l’esmentat inventari altres espais, ateses les singularitats tectòniques i sedimentàries que presenten: Àger-Colobor-Sant Alís, la Règola-Vall d’Àger, Corçà-Vall d’Àger i el Congost de Mont-rebei-La Pertusa.
Aproximadament un 42% de la superficie és corredor biològic i la seva totalitat està inclosa al Pla de Recuperació de Trencalòs. També convé destacar que és una zona clau per a la connectivitat d’espècies rapinyaires com l’aufrany.
D’altra banda, el Montsec hi ha unes poblacions faunístiques d’enorme interès, per exemple d’espècies que habiten coves i avencs, de rapinyaires, concretament el trencalòs (Gypaetus barbatus), l’àliga daurada (Aquila chrysaetos), el falcó pelegrí (Falco Peregrinus), el voltor (Gyps fulvus) i l’àliga cuabarrada (Hieraetus fasciatus), i de mamífers com la llúdrida.
Font: Observatori del Paisatge
0 Comentaris | 3 Pingbacks | 0 Trackbacks
Categoria: Espais d'Interès Natural,La Noguera
Afegir a: Del.icio.us | Meneame | Digg
Pingback: Alòs de Balaguer: La Geomorfologia | ALÒS de BALAGUER i la Comarca de La Noguera (El Mig Segre) | http://www.alosdebalaguer.com/alos-de-balaguer-geomorfologia | Ho va fer el 19 de June de l'any 2008[...] Pirineus catalans comprèn dues unitats d’aquest estil: la nord, que forma part del mantell del Montsec, serra que forma el front d’aquesta unitat, i el mantell de Gavarnie, desplaçat posteriorment i [...]
Pingback: Observatori Astronòmic del Montsec | ALOSdeBALAGUER.COM | http://www.alosdebalaguer.com/observatori-astronomic-del-montsec | Ho va fer el 22 de October de l'any 2008[...] cims del Montsec d’Ares (dista 1250 m del Coll d’Ares), a l’espai natural de la Serra del Montsec (espai inclòs en el Pla d’Espais d’Interès Natural definit per la Generalitat de [...]
Pingback: Alòs de Balaguer: Fosses Comunes | ALOSdeBALAGUER.COM | http://www.alosdebalaguer.com/alos-de-balaguer-fosses-comunes | Ho va fer el 19 de November de l'any 2008[...] continuar avançant l’endemà. El día 26 de desembre de 1938 ocuparen la totalitat de la Serra del Montsec i el 27, Vilanova de Meià i Alòs de Balaguer. L’avenç continuà fins al 30, en què una [...]
