El Paisatge dels Aspres de la Noguera
12 de June , 2008
Zona del paisatge dels Aspres dins de la comarca de La Nogera
Els trets distintius són:
· Comprèn les terres que abracen una bona prt de les serres marginals prepirinenques, de relleus alts (serra de Sant Mamet, serres de Montclús i de Millà, Mont-Roig, Carbonera…), de relleus modestos (Serra d’Os, Sant Cristòfol, Monteró, Boada…) i també depressions com la de les Avellanes-Vilanova de la Sal.
· És una unitat que combina perfectament rocam i aigua, degut a la presènica de l’embassament de Camarasa, els pantans de la Ribagorçana i l’Aiguabarreig del Segre-Noguera Pallaresa; als extrems oriental i occidental hi predomina el mantell forestal.
· Limita al nord amb la vall d’Àger i la conca de Meià, i davalla gradualment cap al sud, amb línies directrius ben poc definides, tot forman plecs curts, cada cop més petits cap al sud. El paisatge canvia espectacularment en el contacte entre plana i muntanya. Un accident tectònic, separa ambdues formes mofològiques, de manera que els congostos donen pas a les planes tabulars.
· El Segre, abans d’endinsar-se al congost de Camarasa, ha excavat profundament la muntanya i ha format una vall encaixonada, per bé que de fons pla i ample, on les seves ribes es presten al rec i a l’establiment humà.
· Tenen una gran importància els embassaments de Santa Anna i Canelles sobre la Noguera Ribagorçana, al límit oest; l’embassament de Camarasa, sobre la Noguera Pallaresa; i l’embassament d’Alòs de Balaguer sobre el Segre.
· Una bona part de la unitat forma part de l’Espai d’Interès Natural Aiguabarreig del Segre-Noguera Pallaresa. On convé de destacar la Reserva Natural de Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai.
· Al municipi d’Os de Balaguer es troba el Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, d’un gran valor històric i paisatgístic. Tota aquesta zona es caracteritza pel gran nombre de castells, esglèsies i monestirs escampats pel seu territori. És d’especial importància el castell de Montsonís, que forma part de la Ruta dels Castells.
· La ruta des de Tartareu a Àger, la de Sant Llorenç de Montgai a Camarasa i a la Baronia de Sant Oïsme (per la carretera del Doll) i la ruta Artesa de Segre-Vernet-Alòs de Balaguer són d’interès per a la percepció del paisatge d’aquesta zona.
Mapa del Paisatge dels Aspres de La Noguera
El CLIMA. El clima és básicament mediterrani subhumit continental, encara que a la part sud i en algunes valls, és de tipus mediterrani subàrid continental; les precipitacions varien entre els 550-700 mm anuals. Tot plegat motiva que el paisatge de les solanes estigui dominat per formacions de tipus planoperennifòlies, mentre que a les obagues n’hi hagi de marcescents.
A les conques i fondals del territori, en general per dessota dels 700 m, a la tardor i a l’hivern es donen fortes inversions tèrmiques que generen boires persistents. Aquesta boira, a més de ser un meteor de molta significació en el paisatge, genera una inversió generalitzada de la vegetació amb presència de boscos marcescents a les parts baixes i boscos d’esclerofil.les damunt dels nivells on les boires són absents o es dissipen aviat.
LITOLOGIA i GEOMORFOLOGIA. Els materials geològics que afloren en aquesta unitat són predominantment carbonatats (calcàries, dolomites, conglomerats) i corresponen a roques d’edat mesozoica i cenozoica. També estan representats, encara que en un segon ordre d’importància, gresos, lutites, margues i guixos.
Tota aquesta zona abraça les serres prepirinenques situades al sud del Montsec i que augmenten d’altitud de sud a nord. Al sector sud-oriental de la unitat aquestes serres presenten una direcció predominant nord-sud: serres de Boada (764 m), Carbonera (778 m), Mont-Roig (950 m); mentrestant al sector nord adopten una direcció predominant oest-est: serra de Millà, Montclús (977 m), Sant Miquel, Blancafort, Sant Mamet (1391 m). Tots aquests relleus tenen la particularitat de constituir, majoritàriament, relleus invertits, que en general formen combes i sinclinars penjats.
VEGETACIÓ. Hi ha dos dominis potencials de vegetació. Per a les terres més baixes i als costers exposats al sud, el domini correspon al carrascar muntanyenc (Buxo sempervirentis-Quercetum rotundifoliae); per a les parts més enlairades i als costers orientals al nord, el domin potencial és el de roure de fulla petita (Violo willkommii-Querectum fagineae).
Al domini del carrascar amb boix aquests boscos esclerofil.les ocupen extensions moderades. A les zones més esclarides apareix la garriga (Querecetum cocciferae), i les brolles de romaní (Rosmarino-Ericion) si el grau d’alteració ha estat més profund. La jonceda (Aphyllanthion) és mes escadussera però també es troba representada a les proximitats del domini de les rouredes. Els llistonars (Thero-Brachypodion) són escassos i restringits als llocs més càlids. D’altra banda, la presència de guixos dóna lloc a comunitats gipsòfiles (Gypsophilion) que són més pobres florísticament que aquelles que apareixen més al sud.
El domini de la roureda coincideix amb l’estatge montà i en general aquest bosc es troba ben representat. En aquells llocs on la roureda ha estat malmesa, es desenvolupen boixedes, joncedes i localment pinedes de pinassa (Pinus nigra subsps. salzmannii) mixtes amb roure (Quercus faginea, Quercus cerrioides)
La presència d’extenses superfìcies de roca són un veritable paradís per a les plantes i les comunitats rupícoles. Á més contribueixen a mostrar forts contrastos de color en les roque on creixen. A les cingleres i penyals assolellats es desenvolpen comunitats de composició florística clarament mediterrània (Asplenion petrarchae). En situació d’obaga el predomini florístic és submediterrani i europeu (Saxifragion mediae). En aquestes comunitats, sempre en estacions molt restringides, apareix la clavellina del Montsec (Petrocoptis montsicciana), un endemisme dels Prepirineus centrals.
A les parts més elevades de la serra de Montclús i de Sant Mamet es fan prats calcícoles xeròfils (Festucion gautieri), que en indrets més mediterranis alternen amb els llistonars (Thero-Brachypodium); i a les carenes, apareixen els matollars xeroacàntics calcícoles d’eriçó (Ononidetalia striatae).
Index d'Ecologia del Paisatge del Aspres de la Noguera
A les vores dels rius, torrents i rierols prospera el bosc de ribera (Populion albae), amb més o menys presència de la bardissa (Pruno-Rubion) segons l’estat de conservació de la vegetació arbòria de ribera. Localment en rierols i zones negades és possible trobar canyissars (Phragmition australis) i jonqueres (Molinio-Holoschoenion).
L’aptitud agrícola de les terres d’aquesta zona és, en general, baixa: el 78% de la superfície presenta limitacions importants atès el grau de penden i risc d’erosiò (en cas d’eliminació de la coberta vegetal natural). Les terres de major aptitud es concentren a les valls a les zones d’Alberola, Tartareu, les Avellanes, Vilanova de la Sal, Os de Balaguer i Santa Linya. Els conreus majoritaris en aquestes zones són herbacis extensius de secà (ordi), que molt localment alternen amb ametllers.
El terreny és òptim per a la caça major (senglar), atès al gran desenvolupament d’hàbitats forestats, el caràcter intrincat de la topografia i la baixa densitat de població. La caça menor hi és marginal: tan sols es troba als voltants de les poques zones amb conreus. El valor per al desenvolupament d’activitats turístiques i recreatives és molt elevat, sobretot al voltant dels corredors generats pels cursos d’aigua.
Font: Observatori del Paisatge
Articles Relacionats:
- El Paisatge de la Vall de Rialb
- Amics dels Animals de La Noguera
- Excursió pel Congost de Mur
- Gaspar de Portolà: Primer Governador de California
- Centre de BTT del Montsec a La Noguera
- Observatori Astronòmic del Montsec
- Alòs de Balaguer: Fosses Comunes de la Guerra Civil
- Castell de Montsonís
- Santuari de la Mare de Déu de Salgar
- La Transmontsec
0 Comentaris | 1 Pingbacks | 0 Trackbacks
Categoria: Espais d'Interès Natural, La Noguera
Afegir a: Del.icio.us | Meneame | Digg
Pingback: Alòs de Balaguer: La Geomorfologia | ALÒS de BALAGUER i la Comarca de La Noguera (El Mig Segre) | http://www.alosdebalaguer.com/alos-de-balaguer-geomorfologia | Ho va fer el 19 de June de l'any 2008[...] de Gavarnie, desplaçat posteriorment i que dóna lloc a l’encavalcament frontal de les serres de Mont-roig, Sant Jordi, Boada i Rubió a sobre dels materials terciaris de la depressió de l’Ebre, que actuà com a unitat [...]
