D.O. Costers del Segre

Malauradament, amb l’aparició de la fil·loxera la superfície va reduir-se, dràsticament, fins a 15.000 hectàrees. No obstant aquest lamentable fet, i gràcies a l’acció emprenedora del cellers com Castell del Remei i Raimat, els quals vàrem apostar per renovar les vinyes fil.loxades i realitzar noves plantacions amb l’implantació de varietats innovadores com el Cabernet Sauvignon entre d’altres, han contribuint a que la D.O. Costers del Segre es caracteritzi per la utilització de tecnologia de primera línia, moderna i innovadora.

Artesa, Les Garrigues, Pallars Jussa, Raimat, Segrià i Valls de Ríu Corb, són les quatre subzones lleidatanes que integren la Denominació d’Origen Costers del Segre.

Subzona Artesa (comarca de La Noguera), se situa en un territori accidentat que travessa el riu Segre d’est a oest. Aquesta comarca vitivinícola es caracteritza per un clima molt extremat, d’hiverns especialment…

Els Morts de la Guerra Civil

L’avenç continuà fins al 30, en què una densa boira va fer acte de presència i aturà les tropes franquistes, tot i que no privà que entressin a Camarasa i que l’endemà la 53a Divisió franquista entrés a Cubells alhora que la resistència de la 72a Divisió republicana que defensava el cap de pont de Balaguer, finalment cedia.

Artesa de Segre caigué el dia 4 de Gener de 1939 després de quedar envoltada per tots costats excepte per la carretera de Ponts i la Seu d’Urgell, per on les tropes republicanes van poder retirar-se.

De la retirada republicana, al municipi d’Alòs de Balaguer, trobem 5 fosses comunes amb 55 soldats republicans. Els indrets on es troben aquestes fosses són: la Related posts brought to you by Yet Another Related Posts Plugin.]]> http://www.alosdebalaguer.com/alos-de-balaguer-fosses-comunes-guerra-civil/feed 0 http://www.alosdebalaguer.com/excursio-pel-congost-de-mur http://www.alosdebalaguer.com/excursio-pel-congost-de-mur#comments Tue, 11 Nov 2008 22:20:33 +0000 admin http://www.alosdebalaguer.com/?p=151

Congost de Mur (o del Mu)

El Congost de Mur comença, seguint la direcció del curs del riu, a un parell de kilòmetres a l’oest d’Alòs de Balaguer just on es troba l’estret del Mu seguint el camí del Solà, i finalitza a l’Aiguabarreig del Segre amb el Noguera Pallaresa.

Tot i que l’anomenat Congost de Mur pròpiament dit, només arriba fins l’Aiguabarreig, l’excursió es pot allargar tres o quatre kilòmetres més, caminant per una pista asfaltada gens transitada que circula a peu del riu Segre i que queda encaixonada dins del Congost de Camarasa, fins que arriba al Pont…

Cim, Ermita i Refugi de Sant Mamet

Des d’Alòs de Balaguer parteix una pista que en unes quinze mil passes de pagès ens hi duria, còmoda i pràctica a més no poder si hi anem a cavall d’algún giny mecànic, dura i ensopida si la fem en bicicleta, monòtona i avorrida si la fem a peu (un poc més de 4 hores caminant).

Molt més gratificant, molt més bella i molt més agraïda es la pujada des del…

Primera sala que es troba al entrar a La Cova del Tabac

Aquesta cova és coneguda des de temps immemorials i ha estat abric de l’home prehistòric. La seva boca triangular d’enormes dimensions dóna entrada a un vestíbul més baix i a una àmplia galeria amb el terra ple de cates arqueològiques. Als 80 m. canvia de direcció, prenent la S-N. Segueix encara amb bones dimensions fins que acaba obturada per sediments. Prop de l’angle on canvia d’orientacio s’obre a mà esquerra una gatera per on s’accedeix a una saleta molt concrecionada, anomenada “la Sacristia”. El nom li ve a la cova pel fet que antigament se n’extreia una…

Antoni d’Alòs i de Rius (1693-1780)

El Setge de Barcelona va ser la darrera operació militar de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l’11 de setembre de 1714, i va enfrontar els defensors de Barcelona, composats per “la Coronela” (força armada de la ciutad de Barcelona), l’exèrcit regular català, de tropa procedent de la resta de territoris de la Corona d’Aragó, i soldats d’altres territoris que recolzaven a Carles III d’Aragó. Molt sobrepassats en nombre, i completament envoltats de soldats borbònics, els catalans van escollir la resistència fins la mort.

La defensa a la Batalla…

Alòs de Balaguer sota les aigües

Però, l’episodi més greu i recent que va afectar a la comarca de La Noguera va ser el de novembre de 1982. La ciutat de Balaguer va esser molt afectada per les inundacions del Segre, on les aigües van arribar als 4 mestres d’alçada al carrer Urgell. La comarca va patir nombroses inundacions sobre camps de conreus y masies, molts pobles van quedar incomunicats y tot plegat va causar greus danys i quantioses pèrdues econòmiques.

Els dies 6 i 7 de novembre de 1982 una marcadíssima situació del sud va provocar pluges superiors als 300 litres per metre quadrat en molts punts del Pirineu, provocant l’augment de cabdal del rius. El tràgic balanç va ser de 14 morts. Curiosament aquest any el Pirineu es va veure afectat per una marcada sequera.

La Noguera, comarca entre rius (el riu Segre i el riu Noguera Pallaresa) de notable cabal, fou afectada per la gran riuada…

Vista d'Alòs de Balaguer des de la carretara nova cap a Clua

El riu travessa, en primer lloc, un sector constituït per sediments terciaris que formen part del marge nord de la Depressió Central Catalana per introdui-se, posteriorment, en les serralades exteriors dels Pirineus a través d’un estret i profund congost (Congost del Mur) a partir d’Alòs de Balaguer i, finalment, sortir de nou a la depressió de l’Ebre al tram Camarasa-Balaguer.

El tram de direcció est-oest dóna unes característiques geogràfiques particulars a aquest sector fluvial que no es repeteixen en altres rius dels Pirineus; a més, la resistència dels materials entre Alòs de Balaguer i Camarasa genera un paisatge abrupte, no habitual en una zona tan meridional. Les altituds màximes estan entre 669 m (Grialó) al sector d’Artesa de Segre i 773 m (Lo Castellar) al d’Alòs-Camarasa, mentre que el riu davalla a una altitud entre 340 i 250 m.

Related posts brought to you by Yet Another Related Posts Plugin.]]> http://www.alosdebalaguer.com/alos-de-balaguer-geomorfologia/feed 1 http://www.alosdebalaguer.com/alos-de-balaguer-ermita-sant-miquel http://www.alosdebalaguer.com/alos-de-balaguer-ermita-sant-miquel#comments Tue, 17 Jun 2008 19:31:38 +0000 admin http://www.alosdebalaguer.com/?p=76

Ermita de Sant Miquel (Alòs de Balaguer)

L’estructura de l’edifici és molt antiga i es conserven dues portes d’accés al temple. El parament de l’edifici és de pedra sorrenca a base de carreus força regulars amb filades uniformes. Probablement es tracta d’un edifici de la primera meitat del s. XI immediatament posterior a la conquesta feudal d’Alòs que almenys ja s’havia produït l’any 1024. Es tracta d’un conjunt genuïnament romànic i conserva pintures en el seu interior.

Va ser destinada durant molts anys a usos agrícoles que van provocar danys irreparables a la pintura i a l’estructura. Va ser l’any 2002 quan es va restaurar i per a finalitats religioses, culturals o d’esbarjo. La restauració va ser possible gràcies als propietaris, l’aportació popular i les institucions.

Característiques Arquitectòniques
És una església d’una nau i un absis rodó cobert amb volta de quart d’esfera, amb arc preabsidal de mig punt, i les mides són 5,80 x 11 metres. La porta és al mur de l’epístola, una altra de més ampla al frontis, les dues d’arc de mig punt adovellat.

La nau es coberta amb volta de canó. Dos arcs torals lliures…

Pesca de Salmònids al Segre

a) Rehabilitar aquest tram de riu Segre, que estava quasi totalment mort per l’absència de cabals, pels abocaments contaminants (principalment de purins) i per les continues, abusives i descontrolades extraccions d’àrids.

b) Promoure la conservació del riu, especialment a nivell local.

c) I desenvolupar un tipus de gestió i explotació dels recursos piscícoles que té com a fonament la gestió integral de l’ecosistema fluvial.

Així, la societat fa un seguiment constant de la…

Zona del paisatge dels Aspres dins de la comarca de La Nogera

Els trets distintius són:

· Comprèn les terres que abracen una bona prt de les serres marginals prepirinenques, de relleus alts (serra de Sant Mamet, serres de Montclús i de Millà, Mont-Roig, Carbonera…), de relleus modestos (Serra d’Os, Sant Cristòfol, Monteró, Boada…) i també depressions com la de les Avellanes-Vilanova de la Sal.

· És una unitat que combina perfectament rocam i aigua, degut a la presènica de l’embassament de Camarasa, els pantans de la Ribagorçana i l’Aiguabarreig del Segre-Noguera Pallaresa; als extrems oriental i occidental hi predomina el mantell forestal.…

L'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa

La finalitat de la Xarxa Natura 2000 és asegurar la supervivència a llarg plaç de les espècies i els hàbitats més amenaçats d’Europa, contribuint a detenir la pérdua de biodiversitad ocasionada per l’impacte advers de les activitats humanes. És el principal instrument per a la conservació de la natura dins la Unió Europea.

La Directiva hàbitats defineix “hàbitat natural” com aquelles zones terrestres o aquàtiques diferenciades per les seves característiques geogràfiques, abiòtiques i biòtiques, tant si són totalment naturals com seminaturals. Hàbitats naturals d’interès comunitari són aquells d’entre els hàbitats naturals presents en el territori de la UE, que compleixin alguna d’aquestes característiques:

a) Es troben amenaçats de desaparició en la seva àrea de distribució natural.
b) Tenen una àrea de distribució reduïda a causa de la seva regressió…

Any 1921. El riu Segre i El Montroig prop de Camarasa

Gran afeccionat a l’excursionisme científic i a la fotografia, l’any 1905 va ingressar al Centre Excursionista de Catalunya col·laborant activament en la publicació dels seus butlletins entre els anys 1918 i 1924.Van ser les seves excursions arreu de Catalunya les que li permetran crear una important col·lecció de fotografies. Va viatjar també per les Illes Balears i la resta d’Espanya, pels Estats Units, Europa, Egipte, Pròxim Orient, i en tots aquests viatges captà amb la seva càmera fotogràfica els monuments i la gent del diferents països.

El Fons Salvany, dipositat a la Biblioteca de Catalunya, conté aproximadament 10.000 imatges en clixés positius i negatius en placa estereoscòpica de vidre en format 6 x 13 cm. Aquestes plaques fotogràfiques es conserven en les seves capses originals i cada una d’elles té un número identificador. Tot i que la majoria de fotografies estan realitzades pel propi Salvany podem trobar algunes d’altres…

Caçadors Prehistòrics al Segre

Van aprendre a matar a distància amb la fletxa i la javelina llançada amb propulsor. És a dir, utilitzaven el principi de la palanca per multiplicar la força i reduir els riscos. És a distància com maten la cabra salvatge i la cova del Parco, un amagatall foradat al cingle, és el refugi de cacera. Els ocupants del Parco eren grans inventors. D’un nucli de sílex ara en treuen dotzenes d’eines: petites, precises i tallants. Amb un mànec de fusta i una punta de banya han creat l’arpó. Tallen, poleixen i foraden l’os. El resultat és l’agulla de cosir i la confecció de polaines, mocassins, pantalons, faldilles i abrics.

La Cova de El Parco es troba en el terme municipal d’Alòs de…

Esquelet fòssil d'Ictiosaure

En aquestes muntanyes, apareixen els testimonis petrificats que donen fe d’una local vida animal antiquíssima. Entre ells, varen sortir uns estranys fòssils, en forma de cilindres bastant aplanats, que una vegada identificats, es tractaven de vèrtebres d’un gran animal marí. Les observacions practicades indicaven que pertanyien a un ictiosaure, rèptil marí en forma semblant a la d’un dofí però amb un morro allargassat i ple de dents punxents que el capacitaven per una pesca efectiva de les preses. Les mides de les seves vèrtebres evoquen un exemplar de més de 6 metres de llargària.

Des de l’any 2002 a l’ajuntament d’Alòs de Balaguer, es pot visitar una reproducció d’un Stenopterygius quadriscissus de mida real d’uns 2 metres de llargaria. Aquesta reproducció del Stenopterygius es un animal extingit que pertany a l’ordre dels ictiosaures (llargandaix peix), encara que és més petit que les espècies més grans de l’ordre, i és similar físicament…