Gerb: Necròpolis de La Colomina
18 de September , 2008
El nou poble de Gerb s’estén plàcidament als peus del turó on s’aixecava el famós Castell de Gerb, que serví com a punt clau de partida de cara a programar la reconquesta de Balaguer. D’aquell antic i famós castell no en queda res, com tampoc del primitiu poble d’on la gent anà marxant i baixant a la plana fèrtil per construir-hi les noves vivendes. La desaparició total del primitiu poble va ser propiciada perque el lloc i les cases van ser aprofitades per filmar-hi la pel.lícula Los últimos días de Pompeya, la qual cosa comportà que fossin cremades les antigues cases per a filmar l’esmentada pel.lícula.
Però l’any 1965 en procedir a l’explanació d’uns terrenys agrícoles al nou poble de Gerb, es va sortir a la llum una necròpolis tumular d’Incineració, anomenada “La Colomina”. L’excavació de salvament permeté aleshores documentar l’existència de setze estructures tumulars intactes i recuperar disset urnes-ossaris fora de context. L’any 1987, com a conseqüència dels treballs d’anivellament de terres per tal d’habilitar la zona com a camps de conreu, aparegueren (a l’oest del sector excavat) trenta noves estructures funeràries en perfecte estat de conservació de les quals quinze han estat excavades en els darrers anys. Curiosament aquesta necròpolis es troba al costat del actual cementiri de Gerb.
La Necròpolis de la Colomina es troba aproximadament a 1 km al nord del poble de Gerb. S’ubica al peu i en la part baixa del vessant est de la Serra de la Mora, una de les múltiples estribacions que conformen la Serra Llarga, anticlinal orientat est-oest que constitueix un dels primers accidents geogràfics que, vist des de la plana, anuncia la presència de les serralades prepirinenques. Està situada a la riba dreta del riu Segre, a uns 900 m del seu curs actual i entre els Barranc de la Boga i el Barranc del Macip, al nord i sud respectivament.
Situació en el mapa
La característica principal, a diferència d’altres necròpolis de la vall del Segre, és la uniformitat estructural que palesen tots els túmuls des del punt de vista constructiu. Consten d’una estructura interna tipus fossa simple amb cavitat interna desplaçada de l’eix de la boca per protegir l’urna. Les urnes, normalment falcades amb pedres o grava, apareixen tapades amb una lloseta i en un cas concret, amb una tapadora. Presenten una osca a la vora amb un significat simbòlic que es desconeix. La fossa o loculus se segella també amb terra i amb un llosa més o menys gran tapant la boca.
L’extructura externa presenta més variants que afecten principalment a la mida i als elements de senyalització. Un anell de còdols o de pedres sorrenques clavades al terra delimiten totes les tombes, definint plantes circulars o lleugerament ovalades. Diverses capes d’enllosats formen l’inici del con tumular sense sobrepassar l’anell perimetral i, en alguns casos, apareixen encara damunt altres anells concènctrics de mides inferiors.
En el centre, es col.loca finalment una estela sostinguda per un nucli de pedres o bé una llosa plana. Es desconeix el significat social d’aquesta diferenciació, però cal destacar que fou la primera necròpolis on aparegué aquest tipus d’element. Finalment, el conjunt es recobreix amb una capa de graves, deixant solament vistos els anells i els senyalitzadors. Les esteles molt puntualment presenten marques de talla i la major part dels casos són simples còdols de majors dimensions.
Els diàmetres de les diferents tombes se situen entre 1 i 4 m, observant-se un cas singular d’un tumul de majors dimensions que assoleix 5,5 m de diàmetre. Esdevé impossible també interpretar el possible significat social de les diferents mides, però pot aventurar-se la hipòtesi que les tombes més petites podrien correspondre a infants de curta edat.
Les urnes-ossaris que acollien les despulles del difunt pertanyen tipològicament a la cultura material que caracteritza el Bronze Final IIIa-IIIb i poden situar-se cronològicament entre el 850-650 a.C. Decorades amb acanalats, amb cordons impressos o simplement llises, les urnes contenien en alguns casos, restes de l’aixovar que acompanyà al mort en el moment de la cremació, especialment, objectes de bronze d’ornamentació personal: braçalets, torques, anelles, arracades, sivelles de cinturó de dos garfis, etc…
L’aparició d’aquests aixovars, juntament amb la grandària de la tomba i la seva situació respecte a les altres sembla indicar una incipient jerarquització de l’espai dels enterraments i certifiquen, en última instància, l’existència d’una diferenciació basada en l’edat, el sexe i la categoria social dels individus que ve determinada per la situació que ocupen en el conjunt de la necròpolis.

Necròpolis Tumular de La Colomina (Gerb)
0 Comentaris | 0 Pingbacks | 0 Trackbacks
Categoria: Gerb,Patrimoni Arqueològic
Afegir a: Del.icio.us | Meneame | Digg
No hi ha comentaris.














