Monestir de Santa Maria de Bellpuig de Les Avellanes
14 de September , 2008
Bellpuig de les Avellanes
El monestir de Bellpuig de les Avellanes es pot contemplar a peu pla des de la carretera de Balaguer a Àger. Aquest monestir, centre de gran predilecció dels comtes de d’Urgell, va rebre grans quantitats de beneficis i prebendes i aquesta fou la causa de la ràpida prosperitat i expansió de les seves possessions, que s’estenien des de La Noguera fins a les terres del Montsec i es repartien en nou batllies. Les terres i pobles pròxims a l’abadia formaven la baronia de l’abadiat, sobre la qual l’abat del monestir tenia plena jurisdicció civil i criminal.
Els Origens
L’ordre dels premonstratencs va ser fundat a Magdeburg (Alemanya) l’any 1120 per Sant Norbert i de seguida es va expandir. Seguidors de la regla de Sant Agustí d’Hipona, la seva vida se centrava en la pregària, el treball i la penitència. Com a ordre de canonges regualrs, renunciaven als béns i vivien la vida comunitaria.
Durant el Concili de Reims l’any 1148, Ramon Berenguer IV i el papa Eugeni III van demanar reforços per a la croada catalana contra els árabs. Dos monjos premosnstratencs van ser enviats a Catalunya per ajudar en el setge de Tortosa, l’abat Esteve i Gualter, que procedien de França. Tortosa va ser conquerida el 31 de desembre de 1148. El comte Ramon va semanar als monjos que romanguessin al país i per això els va donar un ampli espai a Vallclara, a la diòcesi de Tortosa.
La vida espiritual a Vallclara era molt intensa i les vocacions creixien (entre les noves vocacions arribà Joan d’Organya), però si seguien les normes de l’ordre premonstratenc no podrien aixecar cap temple a Vallclara. Llavors van decidir de traslladar-se. Així el 1158 els premonstratencs de Vallclara es van instal.lar al mont Malet, a la diòcesi d’Urgell, i al terme de Vilanova de la Sal es va fundar el monestir que va dur el nom de Bellpuig el Bell. Els monjos francesos van marxar del país i la fundació va ser duta a terme gràcies a Joan d’Organyà, conegut per Sant Cap, el qual va rebre com a donació del comte d’Urgell, Ermengol VII, el mont Malet i els terrenys que l’envoltaven.
Més tard però, el successor del beat Joan d’Organya, el prior Guillem, va començar una nova construcció gràcies a l’ajut d’Ermengol VII. Bellpuig el Nou, que, per trobar-se proper del poble de Les Avellanes, rebrà ben aviat el nom de Bellpuig de les Avellanes, o en català salat, que aleshores es parlava pertot arreu, Çes Avellanes, com lleguin en la Cróniques de Jaume el Conqueridor.
Situació en el Mapa
La Vida de Bellpuig el Nou
Aviat, amb un estil romànc sever, es va començar a aixecar el claustre, que va servir d’habitatge als constructors durant tot el temps de l’obra. el títol de fundació del monestir duu la dat de l’1 de febrer de 1166. Deveia ser l’any 1195 que els monjos de Bellpuig el Vell es van traslladar a aquesta nova construcció. Posat sota la mirada maternal de la Mare de Déu, el monestir va rebre el nom de Nostra Senyora de Bellpuig Çes Avellanes.
L’11 d’agost de 1184, quan Ermengol VII tornava victoriós d’una expedició contra els moros de València, a prop de la vila de Requena, va ser victima d’una emboscada en la qual perdé la vida. El van enterrar a l’església romànica primitiva del monestir. Madona Dolça, la seva esposa, va morir el 25 de desembre de 1208.
El monestir anava creixent. El claustre, l’església romànica i les construccións necessàries per a una petita comunitat ja s’havien dut a terme. Es va rebre la donació de la font de la Mallola, deu abondosa que va regalar Berenguer de Correa, senyor de la Tosca, l’any 1210.
Sepulcre de Ermenglo X (Museu 'The Cloisters' de Nova York)
El projecte de renovar totalment el monestir el va concebre Ermengol X d’Urgell. Farà construir un sepulcre sobri i majestuos per al comte Ermengol VII, que s’ubicaria a l’altar al costat esquerre, i un altre per al seva esposa, Dolça de Foix, situal al davant del sepulcre del comte, a la dreta de l’altar. Va fer preparar sepulcres per a ell, els seus successors, i per al seu germà Àlvar de Cabrera, vescomte d’Àger. La inesperada mort d’Ermengol X, va fer aturar les obres que no es van acabar fins el segle XVIII sense seguir els plànos de la idea original.
Els sepulcres són quatre. Són veritables peces mestres, que tingueren gran incidència en l’art del temps. Malauradament ja no són a les Avellanes. Avui, qui vulgui veure’ls ha d’anar al museu The Cloisters del Metropolitan de Nova York. Els comprà un americà a l’antic propietari (Agustí Santesmases i Pujol, un banquer de Lleida) per 15.000 ptas l’any 1906.
Època Marista
Victòria Pujol, mare d’Agustí Santesmases, va llogar l’any 1910 el monestir a l’Institut Marista i van arribar els deu joves maristes al monestir de les Avellanes. L’església, enrunada aleshores, no es va poder tornar a utilitzar fins a començaments de 1911. Durant la guerra civil espanyola el monestir es va convertir en hospital de sang. Més tard, l’any 1952, es van començar les obres que han fet del monestir el que és ara. Aquest monestir, que va servir de noviciat i de seminari marista durant molts anys, avui és una casa oberta a la societat on s’ofereix un àmbit d’espiritualitat a tots els qui ho desitgin.
Fonts:
· El Fil de la Memòria. Col.lecció Mor-Mur. Tàrrega.
· Joan Bellmunt. Fets, Costums i Llegendes de La Noguera. Pagès Editors. Lleida 1994.
0 Comentaris | 1 Pingbacks | 0 Trackbacks
Categoria: Les Avellanes,Patrimoni Arquitectònic
Afegir a: Del.icio.us | Meneame | Digg
Pingback: Arxiu Gavín al Monestir de les Avellanes | ALOSdeBALAGUER.COM | http://www.alosdebalaguer.com/arxiu-gavin-monestir-de-les-avellanes | Ho va fer el 15 de October de l'any 2008[...] orígens. Molt aviat però canvairà definitivament la seua ubicació, en un nou edifici situat a Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. El proper dissabte dia 4 d’octubre a dos quarts de dotze del matí començaran els actes de la [...]
