ALOSdeBALAGUER.COM

Arnau Mir de Tost

Arnau Mir de Tost va néixer poc després de l’any 1000, als dominis de Tost, centrats en una vall força desconeguda actualment de l’Alt Urgell. La seva família, pertanyent a la poderosa jerarquia del comtat d’Urgell, li garantí formació i posició, que el jove noble aprofità excel·lentment. Orfe de pare, de ben jove aviat tingué un important paper a la cort comtal d’Ermengol II d’Urgell. L’any 1031 va prendre per muller Arsenda, també de llinatge noble. Després del matrimoni, la parella va marxar cap a la frontera amb la intenció d’establir-s’hi.

Arnau Mir, jove i emprenedor, volia aprofitar la debilitat dels sarraïns, que després de cruentes guerres civils havien perdut el poder del califat, deixant un panorama de regnes de taifa aïllats i debilitats. Arnau Mir de Tost i la seva decidida esposa compraren al comte d’Urgell el llavors humil castell de frontera de Llordà. Allí establiren la base de l’empresa de conquesta. Arnau Mir transformà el castell de Llordà en la fortalesa més poderosa de la Catalunya comtal, i l’emprà com a eficient màquina de guerra per preparar les seves operacions contra Al-Andalus. En poc temps assolí el ple control de la Conca Dellà i arribà…

Trabucs del Segle XVI

A finals del segle XVI, la comarca de La Noguera va patir els efectes del bandolerisme. Els principals capitosts van ser Miquel Joan dit lo Barber de Binèfar, l’anomenat lo Minyó de Montellà, i Arnau Escuder, anomenat El Batlle d’Alòs. Perjudicaven especialment els traginers que anaven a les fires de Balager, asaltaven pobles i castells i tenien aterroritzade a la població. Arnau Escuder i el seu fill, pràcticament varen ser senyors del alt i mig Segre.

El Batlle d’Alòs apareix cap el 1570 i juntament amb el seu fill ,i badonlejaren fins a fer-se amos de l’Alt i el Mig Segre. El Virrei Hurtado de Mendoza procurà reduir-los, obligant els pobles d’Organyà, Peramola, Oliana i Ponts que paguessin una tropa de soldats per emprendre la seva persecució. Però el virrei cessarà i el batlle d’Alòs tindrà cada dia més seguidors. Serà cap dels “nyerros”, contra els petits senyors del país, la majoría dels partit  anomenat dels “cadells”.

L’estiu de 1589, un grup de cavallers lleidatans perseguien esforçadament la quadrilla del Batlle d’Alòs. Figuraven entre els perseguidors Francesc de Gilabert, Bernat de Guimerà, senyor de Ciutadilla i Montclar; Onofre d’Alentorn, senyor de Seró, i els seus fills…

XIII TransMontsec 2008

La Transmontsec es el nom que rep la travessa dels dos Montsecs (el Montsec d’Ares i el Montsec de Rùbies) en BTT en menys de 12 hores. Aquesta travessa està organitzada pel Centre Excursionista de Lleida i a l’any 1994 es va celebrar la I edició.

Enguany el Centre Excursionista de Lleida ha tornat a organitzar la XIII TRANSMONTSEC (el 5 d’octubre de 2008). Es tracta d’una prova no competitiva de BTT on la finalitat és completar el recorregut en menys de 12 hores. L’itinerari assoleix els 2 Montsecs: el Montsec d’Ares i el Montsec de Rúbies. Es tracta d’una prova de les més dures que es troben dins el calendari de proves amb bicicleta de muntanya. I potser sigui així, ja que en cada edició resulta un quilometratge d’uns 100 kms i més de 3000 metres de desnivell acumulat.

Els membres de l’organització procuren any rera any canviar part de l’itinerari, buscar nous camins o senders, el màxim ciclables possibles, oferint així una varietat de recorreguts diferents en cada edició. S’intenta també combinar trams de pista amb trams de senders, evitant al màxim haver de circular per trams asfaltats.

Per aquells participants que no vulguin fer tot l’itinerari,…

Gaspar de Portolà

Gaspar de Portolà i Rovira (1716 – aprox. 1784) fou un soldat, que més tard va arribar a ser Governador de la baixa i alta Califòrnia (Les Califòrnies) del 1768 al 1770. Va ser explorador i fundador de San Diego i Monterey, ambdues a la península de California. Va néixer a Os de Balaguer, de família noble, va fer de soldat a l’exèrcit espanyol a Itàlia i Portugal, i ascendí progressivament a lloctinent el 1743 i a capità el 1764.

El descobriment de Califòrnia (la porció que avui forma part d’Estats Units d’Amèrica) es un dels fets històrics menys conegut de tota la conquesta d’Amèrica. Però a Califòrnia, tothom venera i lloa a Gaspar de Portolà. Hotels, teatres, clubs i fins i tot marques de productes comercials porten el seu nom. Hi ha cada any, a Califòrnia, un popular Festival Portolà, que pren extraordinari relleu. Amb romàntica candorositat, es reconstrueix el seguici de la seva famosa “marxa”. Un centenar de genets, abillats com fa més de 200 anys vestia Portolà i els Voluntaris Catalans que l’acompanyaren, recorre fidelment el seu itinerari tot al llarg del Camino Real, des de la badia de San Diego al port de

Fent BTT per La Noguera

El Montsec segueix ampliant la seva oferta d’oci i turisme amb la inauguració, per un costat, de l’Observatori Astronòmic del Montsec i, per l’altre, el nou Centre de BTT del Montsec. A iniciativa i proposta dels ajuntaments d’Àger, les Avellanes i Santa Linya i Os de Balaguer, el Consell Comarcal del Montsec ha decidit dur a terme el projecte d’un Centre de BTT (Bicicleta Tot Terreny), homologat per la Federació Catalana de Ciclisme i per Turisme de Catalunya.

El Centre BTT de La Noguera està projectat amb dos punts o àrees d’arribada i de sortida de circuits que seran: el Càmping Vall d’Àger i el Monestir de Santa Maria de Bellpuig de Les Avellanes. En aquests punts d’acollida hi ha els serveis d’informació sobre el Centre BTT, assessorament dels diversos circuits, lloguer de bicicletes i cascs, rentat de bicicletes, aparcament de bicicletes i vehicles de motor, dutxes i lavabos.

També està…

Amics dels Animals de La Noguera

Amics dels Animals de la Noguera és una associació protectora sense ànim de lucre, formada per voluntaris que vetllen pel benestar dels Animals i fomenten el seu respecte.

És un grup de voluntaris de la comarca de la Noguera (Lleida), situats concretamente al poble de Foradada, que després de comprovar amb impotència com els pobles i carreteres s’omplen de gossos i gats abandonats, van decidir formar una associació per donar-los acollida i buscar una segona família que els estimi.

Els voluntaris s’esforcen per donar als gossos i gats unes condicions de vida dignes al seu pas per la protectora, mentre esperen ser adoptats. Aquesta associació afirma no sacrificar els animals si no és que pateixen i no hi ha per ells possibilitat de curació.

Es financien amb les quotes dels socis i les donacions de particulars i d’empreses. Els animals que són adoptats surten esteril.litzats i xipats, i els adoptants signen un contracte d’adopció amb totes les seves dades i amb una sèrie de clàusules amb les seves obligacions envers l’animal. Aquesta associació ens explica que la seva tasca com a animalistes no es vol limitar a la cura dels animals del refugi. També fomenten el respecte envers els animals, promouen la…

Observatori del Montsec

L’Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM) neix en el si del projecte Montsec Sostenible, un projecte global pel desenvolupament sostenible de la Serra del Montsec, espai natural situat al nord-oest de Catalunya, i inclou també el Centre d’Observació de l’Univers (COU). L’OAdM té per objectiu la recerca astronòmica, mentre que el COU pretén generar un espai on interactuin les vessants de la recerca, l’educació i la divulgació. Aquests dos equipaments, l’OAdM i el COU, conformen el que s’anomena el Parc Astronòmic del Montsec (PAM).

L’emplaçament de l’observatori, en el terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, és un dels millors llocs de Catalunya per construir-hi un observatori astronòmic, segons estudis astronòmics i meteorològics realitzats. Gaudeix d’un cel nocturn sense presència de contaminació lumínica i d’excel·lents condicions meteorològiques.

L’OAdM està situat en un dels cims del Montsec d’Ares (dista 1250 m del Coll d’Ares), a l’espai natural de la Serra del Montsec (espai inclòs en el Pla d’Espais d’Interès Natural definit per la Generalitat de Catalunya). Aquest espai natural es troba entre les comarques de La Noguera i el Pallars…

Arxiu Gavin

L’arxiu Gavín és segons la UNESCO l’arxiu particular més important d’Europa. El seu creador és el senyor Josep Maria Gavín i Barceló, de Valldoreix, lloc on ha estat ubicat l’arxiu des dels seus orígens. Molt aviat però canvairà definitivament la seua ubicació, en un nou edifici situat a Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. El proper dissabte dia 4 d’octubre a dos quarts de dotze del matí començaran els actes de la inauguració de l’arxiu.

L’arxiu Gavín està format per un fons molt divers, però sempre relacionat amb el nostre país. Hi podem trobar els següents tipus de fons d’arxiu i col·leccions:

· L’inventari d’esglésies de Catalunya, l’únic del món que ha estudiat i fotografiat (prop de 300.000 fotografies) totes les esglésies d’un país, prop de 27.000 esglésies i edificis religiosos, del Principat, la Franja de Ponent, Andorra i la Catalunya Nord. Seixanta-dues d’aquestes esglésies van ser descobertes en aquest inventari.

· Patrimoni arquitectònic divers format per més de 500.000 postals i fotografies del món i 70.000 de Catalunya.

· Personatges catalans amb més de 76.000 personatges catalans (músics, escriptors, pintors, escultors, eclesiàstics, etc.)

· Recull de documentació

…

Necròpolis Tumular de La Colomina (Gerb)

El nou poble de Gerb s’estén plàcidament als peus del turó on s’aixecava el famós Castell de Gerb, que serví com a punt clau de partida de cara a programar la reconquesta de Balaguer. D’aquell antic i famós castell no en queda res, com tampoc del primitiu poble d’on la gent anà marxant i baixant a la plana fèrtil per construir-hi les noves vivendes. La desaparició total del primitiu poble va ser propiciada perque el lloc i les cases van ser aprofitades per filmar-hi la pel.lícula Los últimos días de Pompeya, la qual cosa comportà que fossin cremades les antigues cases per a filmar l’esmentada pel.lícula.

Però l’any 1965 en procedir a l’explanació d’uns terrenys agrícoles al nou poble de Gerb, es va sortir a la llum una necròpolis tumular d’Incineració, anomenada “La Colomina”. L’excavació de salvament permeté aleshores documentar l’existència de setze estructures tumulars intactes i recuperar disset urnes-ossaris fora de context. L’any 1987, com a conseqüència dels treballs d’anivellament de terres per tal d’habilitar la zona com a camps de conreu, aparegueren (a l’oest del sector excavat) trenta noves estructures funeràries en perfecte estat de conservació de les quals quinze han…

La Vall d’Àger

La Vall d’Àger es un d’aquells indrets de catalunya que acumulen un passat històric i un patrimoni cultural considerable, a més de ser un lloc amb una bellesa paisagística esclatant. Quan s’hi arriba des de Les Avellanes i s’arriba al port d’Àger, hom pot contemplar tota la magnitud del Montsec d’Ares i la Vall d’Àger al seus peus.

La població d’Àger es troba situada al mig de la vall, a 618 m d’altitud, sota el sector central de la serra del Montsec d’Ares, i s’estén al vessant d’un turó al cim del qual hi ha les restes de l’antic Castell d’Àger i de la col.legiata (o canònica) de Sant Pere. La vila estaba envoltada de muralla, la part que protegia el nucli primitiu (o sobirà), i la que envolta la vila antiga (o jussà). Passejant pels carrers de la vila, és molt fàcil reviure temps passats històrics per la formació del nostre país.

El conjunt de Sant Pere d’Àger fou el nucli entorn al qual sorgí la vila d’Àger. Sobre les velles ruïnes de l’antic castell romà, en ús fins al període àrab, Arnau Mir de Tost aixecà el seu propi castell i la insigne església col.legiat dedicada…

Bellpuig de les Avellanes

El monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes comprèn un conjunt d’edificacions, entre les quals destaquen un monestir medieval, una hostatgeria monàstica i un habitatge religiós, on viu una comunitat de germans maristes.

El monestir de Bellpuig de les Avellanes es pot contemplar a peu pla des de la carretera de Balaguer a Àger. Aquest monestir, centre de gran predilecció dels comtes de d’Urgell, va rebre grans quantitats de beneficis i prebendes i aquesta fou la causa de la ràpida prosperitat i expansió de les seves possessions, que s’estenien des de La Noguera fins a les terres del Montsec i es repartien en nou batllies. Les terres i pobles pròxims a l’abadia formaven la baronia de l’abadiat, sobre la qual l’abat del monestir tenia plena jurisdicció civil i criminal.

Els Origens
L’ordre dels premonstratencs va ser fundat a Magdeburg (Alemanya) l’any 1120 per Sant Norbert i de seguida es va expandir. Seguidors de la regla de Sant Agustí d’Hipona, la seva vida se centrava en la pregària, el treball i la penitència. Com a ordre de canonges regualrs, renunciaven als béns i vivien la vida comunitaria.

Durant el Concili de Reims l’any 1148, Ramon Berenguer IV i el…

Zona del paisatge de la Vall de Rialb, comarca de La Nogera

Aquest paisatge pertany integrament a la comarca de la Noguera tot i que es prolonga vers l’Alt Urgell i el Solsonès, que ja formen part de l’àmbit de l’Alt Pirineu, compren una superfície de 16.583 ha, i integra majoritàriament el terme municipal de la Baronia de Rialb i Tiurana i una petita part d’Artesa de Segre, Vilanova de Meia, i Vilanova de l’Aguda.

Els trets distintius són:

· La vall de Rialb inclou una notable varietat de paisatges. La matriu és forestal, però hom ha obert tessel·les llaurades enmig dels boscos, sovint centrades per minúsculs nuclis de població i masos d’origen reculat en el temps, com demostra l’abundància d’ermites romàniques. Tanmateix, ara el territori està profundament despoblat.

· El riu Rialb és un element important a la zona, atès que ha generat un engorjat paisatgísticament molt notable. Al costat del riu Rialb hi ha la surgència càrstica del Forat de Buli, que constitueix un indret molt singular.

· Territori de vocació clarament forestal, on destaca el color verd de les pinedes, les…

Sant Pere de Ponts

Sobre la vila de Ponts, en el turó que presideixen les runes del seu antic castell, s’aixeca l’església de la que fou canònica de Sant Pere de Ponts. Els primers documents trobats que fan referencia a Sant Pere de Ponts daten de l’any 1024, durant l’època del comte Ermengol II d’Urgell. A l’any 1091 se li concedeix els drets eclesiàstics. Posteriorment, al 1098 es trova documentació dels canonges corresponents a la canònica de Sant Pere de Ponts. No fou fins al 1143 que el comte Ermengol IV d’Urgell li concedi grans donacions perquè s’hi establís un monestir benedictí, que no s’hi arribà a fundar mai. En el seu lloc, s’hi establí una canònica agustianiana a partir del 1269, quen el senyor del castell, Pere de Puigverd, donà l’església de Sant Pere al bisbe d’Urgell, Arnau de Preixens.

El dret de Canònica suposava que ja hi havia vida comunitària, menjador i dormitoris on els clergues ja tenien una reglamentació: un rector, un vicari, etc. Canonge vol dir seguir un cànon de vida, una forma de vida determinada per la seva professió.

Al llarg del temps la Canònica (o col.legiata) va ser centre cultural de…

Santa Maria de Gualter

El poble de Gualter es troba prop de Ponts, a la dreta del riu Segre i pertany al municipi de la Baronia de Rialb. La Baronia de Rialb també és anomenada la vall del riu Rialb. El topònim de riu Rialb prové del baix llatí rivus albus (riu Alb, albí), riu blanc per la tonalitat blanquinosa de la llera, donat el seu caràcter calcari. Aquesta vall ha estat sempre un refugi formidable, especialment a la seva part més alta, solcada per estrets torrents i barrancs gairebé infranquejables (veure mapa).

A partir del s. XI, el reforçament del sistema feudal encapçalat pels comtes d’Urgell repoblà abundantment la vall, fins que la saturà d’habitants, com bé ho demostra l’existència de prop de 25 esglésies i capelles romàniques dins de la demarcació del municipi. Amb el temps, aquest repoblament medieval tendiria a descongestionar-se per mitjà de l’expansió militar, empresa pels mateixos comtes d’Urgell, cap a ponent i cap al sud. El territori es caracteritzà també per les abundants fortificacions defensives, antigues Turres o torres de guaita i nuclis fortificats.

L’indret de Ponts i de Gualter fou ocupat pel comte Guifré el Pilós abans…

Torre a la Baronia de Sant Oïsme

La Baronia de Sant Oïsme és un petit poblet situat al cim d’una roca, sobre el Pantà de Camarasa, en un lloc d’enorme bellesa paisatgística, on un petit conjunt de cases s’agrupa sota mateix d’una torre de defensa (el castell) i sota mateix de l’església dedicada a Sant Bartomeu. Aquest poble el trobem seguint la carretera de Lleida a Tremp (també dita Carretera del Doll), a 5 kilòmetres abans d’arribar al Pas de Terradets. Aquest poble també conegut com Sant Oïsme o simplement la Baronia, actualment pertanya al municipi de Camarasa, comarca de La Noguera. Les coordenades de la Baronia són UTM 31T ED50 són: x=321521 y=4652121 i està situat a 530 metres sobre el nivell del mar (veure mapa).

El seu nom és una corrupció del de Santa Eufèmia, que era el topònim primitiu. La primera notícia que tenim d’aquest lloc correspón a l’any 1095 i es descobreix el nom primitiu de Santa Eufèmia per un document de l’any 1099. En principi l’església de Sant Bartomeu devia ser la capella del castell, ja que la parròquia era l’església de Santa Eufèmia, però…

Jaciment Paleontològic de La Massana

Aquest jaciment es troba situat a La Massana, al terme municipal de Camarasa, just a un costat de la Carretera del Doll. El jaciment concretament es troba a la partida anomenada com La Solana dels Mallols, a mig camí entre Camarasa i Fontllonga (Posició: UTM 31T ED50: x=323830 y=4646196; veure mapa). Aquest espai està molt ben situat, ja que queda a peu de carretera, en una corba fàcilment identificable. Hi ha un lloc on es pot estacionar el vehicle just davant de l’aflorament, a l’altra banda de la carretera.

Aquesta zona de la Maçana, en el sostre d’un estrat calcari d’origen lacustre, es conserven nombroses petjades de dinosaure. Les calcàries pertanyen al Campanià, la sèrie estratigràfica del qual enregistra un cicle transgressió – regressió en aquesta geozona. El nombre d’icnites conservades en aquest jaciment s’estima en unes 900. Es tracta d’icnites subcirculars que es presenten en dues tipologies de mesures diferents. Les petjades petites s’ha interpretat que podrien correspondre a la impressió deixada per les extremitats anteriors d’exemplars adults o a individus joves. Aquestes petjades tenen una profunditat d’uns 10 cm. Les petjades han estat atribuïdes a dinosaures sauròpodes.…

Rubió de Baix o Rubió de Sols

Els Rubions, així s’anomena popularment el conjunt de tres pobles que porten el mateix nom però diferent cognom: Rubió de Baix (també dit Rubió de Sols), Rubió del Mig i Rubió de Dalt (també dit de Rubió de Caps). Tots tres actualment enmarcats dins del municipi de Foradada (mapa).

Rubió de Baix o Rubió de Sols
Abandonat des de fa uns anys, aquest nucli deshabitat està situat damunt el turó d’un antic càmping (anomenat “Cel de Rubió”), amb el riu Segre als seus peus. Des de fa tres anys, persones vinculades al poble hi celebren la Festa Major (15 d’agost) i ara estan decidits a millorar els accessos i a restaurar les cases i edificis del poble, amb l’ajuda de l’Ajuntament de Foradada. La primera actuació que s’hi ha fet és l’arranjament del cementiri i per als anys vinents està previst restaurar l’Església de Sant Miquel (actualment ja en restauració) i la capella de Sant Eduald del Castell i preservar la zona del Barranc del Salí.

Els qui van viure en aquest lloc anys endarrere van gaudir del “salí” (al Barranc del Salí) que els va permetre tenir la sal per al seu…

Castell de Montsonís

La carretera que arriba a Montsonís des d’Artesa de Segre va enfilant la Serra del Munt i en arribar al poble es transforma en carrer major. Un carrer arrenglarat de cases netes i polides, que més endavant s’aixampla en una petita plaça on es troben el castell i l’església al seu costat (mapa).

A dalt d’un turó es poden veure les restes de unes fortificacions i de l’antiga església de Sant Urbà. Aquest turó era el punt més alt de l’antiga muralla que antigament tancava el conjunt del que formaven part tant les restes de fortificacions del turó com l’actual castell. Al llarg del temps el castell-fortalesa i l’església del turó van canviar d’ubicació i es van desplaçar cap al lloc actual. L’església va canviar d’advocació (ara es Santa Maria) i el castell es va convertir en lloc de residència senyorial.

L’església de Sant Urbà de Montsonís és anomenada per primera vegada en documents que daten de 1311 quan el vescomte Guerau Ponç II de Cabrera (i primer vescomte d’Àger) féu donació del castell amb el seu terme, pertinences…

Santuari i Esglesia de Santa Maria de Salgar vist des del Castell de Malagastre

Engorjat entre el puig d’Antona (on es troben les restes del castell de Malagastre i un antic poblat ibèric) i la serra de Salgar, passa el Segre per un cogost espectacular ple de coves i balmes. Aquest paradís natural, és probablament un dels indrets més bells de la comarca de La Noguera (mapa). El Santuari de Salgar està situat al municipi de Foradada, en el punt UTM 31T ED50: x=335128 y=4640096, que es correspon a les coordenades Latitud 41º 53’ 37.6” Longitud 1º 00’ 41.3”, a 299 metres sobre el nivell del mar.

El mot "Salgar" deriva de "algar" molt utilitzat en la toponímia medieval catalana i denomina "cova" o "concavitat". De fet, el mot deriva del mot àrab al-gâr, que vol dir concretament “cova”. Es coneix una llegenda que proposa l’origen del topònim de Salgar com procedent d’un cavaller d’aquest nom que ocupava un castell proper, com a defensa en front dels musulmans.

Una altre llegenda proposa que en una de les coves, uns pastors hi van trobar una imatge de la Mare de Déu (es pot accedir a aquesta cova per la cova…