ALOSdeBALAGUER.COM

Zona del paisatge dels Aspres dins de la comarca de La Nogera

La tipologia de paisatge anomenat “Aspres de la Noguera” compren una superfície de 53.335 ha, i els termes municipals que el componen són en la seva totalitat Les Avellanes i Santa Linya i Alòs de Balaguer. També part dels termes municipals d’Àger, Camarasa, Artesa de Segre, Foradada, Os de Balaguer, Castelló de Farfanya, Algerri i Ivars de Noguera.

Els trets distintius són:

· Comprèn les terres que abracen una bona prt de les serres marginals prepirinenques, de relleus alts (serra de Sant Mamet, serres de Montclús i de Millà, Mont-Roig, Carbonera…), de relleus modestos (Serra d’Os, Sant Cristòfol, Monteró, Boada…) i també depressions com la de les Avellanes-Vilanova de la Sal.

· És una unitat que combina perfectament rocam i aigua, degut a la presènica de l’embassament de Camarasa, els pantans de la Ribagorçana i l’Aiguabarreig del Segre-Noguera Pallaresa; als extrems oriental i occidental hi predomina el mantell forestal.

· Limita al nord amb la vall d’Àger i la conca de Meià, i davalla gradualment cap al sud, amb línies directrius ben poc definides, tot…

L’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa

L’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, és un Espai d’Interès Natural i Reserva Natural de Fauna Salvatge que forma part de la Xarxa Natura 2000. Natura 2000, es una xarxa ecològica europea de àrees de conservació de la biodiversitat. Consta de Zones Especials de Conservació designades d’acord amb la Directiva Hàbitat, així com de Zonas d’Especial Protecció per a les Aus establertes en virtut de la Directiva d’Aus.

La finalitat de la Xarxa Natura 2000 és asegurar la supervivència a llarg plaç de les espècies i els hàbitats més amenaçats d’Europa, contribuint a detenir la pérdua de biodiversitad ocasionada per l’impacte advers de les activitats humanes. És el principal instrument per a la conservació de la natura dins la Unió Europea.

La Directiva hàbitats defineix “hàbitat natural” com aquelles zones terrestres o aquàtiques diferenciades per les seves característiques geogràfiques, abiòtiques i biòtiques, tant si són totalment naturals com seminaturals. Hàbitats naturals d’interès comunitari són aquells d’entre els hàbitats naturals presents en el territori de la UE, que compleixin alguna d’aquestes característiques:

a) Es troben amenaçats de…

Any 1921. El riu Segre i El Montroig prop de Camarasa

Josep Salvany i Blanch neix a Martorell el 4 de desembre de 1866. Va cursar estudis de medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona i es llicencià el 1891. Josep Salvany va morir a Barcelona el 28 de gener de 1929.

Gran afeccionat a l’excursionisme científic i a la fotografia, l’any 1905 va ingressar al Centre Excursionista de Catalunya col·laborant activament en la publicació dels seus butlletins entre els anys 1918 i 1924.Van ser les seves excursions arreu de Catalunya les que li permetran crear una important col·lecció de fotografies. Va viatjar també per les Illes Balears i la resta d’Espanya, pels Estats Units, Europa, Egipte, Pròxim Orient, i en tots aquests viatges captà amb la seva càmera fotogràfica els monuments i la gent del diferents països.

El Fons Salvany, dipositat a la Biblioteca de Catalunya, conté aproximadament 10.000 imatges en clixés positius i negatius en placa estereoscòpica de vidre en format 6 x 13 cm. Aquestes plaques fotogràfiques es conserven en les seves capses originals i cada una d’elles té…

Caçadors Prehistòrics al Segre

Fa 10.000 anys en un congost del riu Segre, una banda de Sapiens sapiens va aixecar un campament temporal. Les neus perpètues del Pirineu s’havien fos. Era la fi de les glaciacions i el clan es va adaptar al nou clima mediterrani: molt més benigne. Els boscos de pi i ginebró s’estenien, al riu les truites, els mol.luscs i el crancs completaven la dieta. En definitiva, sobreviure ja no era una empresa tan difícil. I aquests humans eren cada vegada més presumits, sofisticats, innovadors.

Van aprendre a matar a distància amb la fletxa i la javelina llançada amb propulsor. És a dir, utilitzaven el principi de la palanca per multiplicar la força i reduir els riscos. És a distància com maten la cabra salvatge i la cova del Parco, un amagatall foradat al cingle, és el refugi de cacera. Els ocupants del Parco eren grans inventors. D’un nucli de sílex ara en treuen dotzenes d’eines: petites, precises i tallants. Amb un mànec de fusta i una punta de banya han creat l’arpó. Tallen, poleixen i foraden l’os. El resultat és l’agulla de cosir…

Esquelet fòssil d’Ictiosaure

Alòs de Balaguer és una població ubicada en un paisatge geològic extraordinari, on el riu Segre es canalitza per un congost de gran bellesa. Els exemples són notables, doncs es poden observar les roques de les muntanyes de Carbonera i Sant Jordi turmentades pels moviments geològics ocorreguts durantels darrers 40 milions d’anys.

En aquestes muntanyes, apareixen els testimonis petrificats que donen fe d’una local vida animal antiquíssima. Entre ells, varen sortir uns estranys fòssils, en forma de cilindres bastant aplanats, que una vegada identificats, es tractaven de vèrtebres d’un gran animal marí. Les observacions practicades indicaven que pertanyien a un ictiosaure, rèptil marí en forma semblant a la d’un dofí però amb un morro allargassat i ple de dents punxents que el capacitaven per una pesca efectiva de les preses. Les mides de les seves vèrtebres evoquen un exemplar de més de 6 metres de llargària.

Des de l’any 2002 a l’ajuntament d’Alòs de Balaguer, es pot visitar una reproducció d’un Stenopterygius quadriscissus de mida real d’uns 2 metres de llargaria. Aquesta reproducció del Stenopterygius es un animal extingit que pertany a l’ordre dels ictiosaures…

Castell d’Alòs de Balaguer

El conjunt fortificat d’Alòs de Balaguer es troba a la confluència de dos barrancs amb la desembocadura al Segre. Aquesta construcció està protegida per tres costats per uns impressionants penya-segats, essent accessible solament pel costat del poble. De fet era conegut per la seva quasi inaccessibilitat.

El castell d’Alòs és un dels més grans i més complexos d’aquesta comarca. S’hi poden diferenciar diversos elements que poden pertànyer a moments diferents. Un primer element, però no necessàriament el més antic, és la torre circular que hi ha al cim del serrat. Un altre és la muralla en forma d’esperó truncat que hi ha a la banda nord. Un tercer element són les diverses sales repartides en dos nivells que hi ha a migjorn de la torre. A part, cal fer esment de l’ampli recinte que clou tot el serrat. I, finalment, encara, d’una fortificació ja tardana, situada a l’extrem meridional del turó.

Restan nombrosos murs del que també era conegut per “castell de la Mare de Déu de la Torre” (o també conegut popularment com “la Carlana”), així com una…

Figura 6 de Les Aparets II

El conjunt d’art rupestre està situat al vessant dret del riu Segre, al terme municipal d’Alòs de Balaguer, a prop del terme  de Rubió, en uns escarpaments pertanyents a la Serra de Mosquera (mapa). A uns 50 metres sobre el riu, hi ha una sèrie de concavitats i abrics en quatre dels quals s’han trobat pintures rupestres del Neolític Mitja / Broze inicial.

Es van descobrir el 1976 per Enric Sunyer i Antoni Borrell juntament amb l’alcalde de Baldomar, Lluís Trepat. A l’any següent va ser quan L. Díez-Coronel començà les seves investigacions. Uns anys més tard, a l’any 1986, aquestes pintures varen ser documentades exhaustivament per Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

De les quatre cavitats amb pintures, dues (Aparets I i Aparets II) són de difícil accés, i les dues restants (Aparets III i Aparets IV) són més accessibles i són parets amb poca profunditat. En total s’han individualitzat 18 figures. Planta de Les Aparets.

APARETS I (Planta i Secció | Figures).
És una cavitat de 2,4 m d’amplada, 4,10 m de profunditat i 3,60…

Penyes de Mania

Les Penyes de Mania formen part de l’extrem nordoriental de la l’altiplà de la Serra d’Arquells (mapa). Justament aquest punt es límit divisori dels termes municipals d’Alòs de Balaguer, Cubells y Foradada. L’altitud arriba fins els 630 metres, malgrat no es de gaire altura, el lloc gaudeix d’una vista molt favorable, cap al sud, arribant fins més enllà dels 60 km.

Al seu valor estratègic s’ha d’afegir la seva condició de lloc de fàcil defensa per estar envoltat de penya-segats. Un enclavament d’extensió limitada, de dificil accés i privilegiada visibilitat, qualitats adecuades per convertir-se en un bon lloc amb funcions de guaita. Això ho demostren les diferents restes arqueològiques que s’han trobat en diverses excavacions que manifesten la seva ocupació des de la Primera Edat de Ferro fins a l’època moderna.

L’any 2002, amb el suport de l’Ajuntament de Cubells y el Museu de la Noguera, es van iniciar les excavacions del jaciment, permetent determinar restes del Primer Ferro-Ibèric Antic, Ibèric Ple, Ibèric Romà, Medieval i finalment Modern.

En una concavitat natural a la roca, van trobar-se restes d’un esquelet d’una ovella…

Alòs de Balaguer

El municipi d’Alòs de Balaguer (antigament Alòs del Marquesat, ja que pertanyia al Marquesat de Camarasa) es situa a la comarca de la Noguera, dins de la província de Lleida i te una extensió de 68,76 km². Limita al nord amb Vilanova de Meià, a l’est amb amb Artesa de Segre, a l’oest amb Camarasa, i al sud amb Cubells.

Alòs de Balaguer és el típic asentament de carrers costeruts i cases recolzades a la roca. Es troba a la riba dreta del riu Segre, després del meandre de Salgar i en el tram abans del Congost del Mur que arriba fins a l’aiguabarreig del Segre amb el Noguera Pallaresa (sota la presa de Camarasa), a 297 metres d’altitud, esglaonat als vessants del turó on hi ha l’antic Castell d’Alòs de Balaguer.

Geogràficament, Alòs de Balaguer engloba al nord la Serra de Sant Mamet, altura màxima del municipi amb 1.391 metres d’altura (i amb un desnivell de més de 1000 metres en poc més de 7 Km respecte el poble), a ponent pel Montservó i Tossal dels Tres Batlles, i al sud la Serra d’Arquells,…

Arnau Mir de Tost

Arnau Mir de Tost va néixer poc després de l’any 1000, als dominis de Tost, centrats en una vall força desconeguda actualment de l’Alt Urgell. La seva família, pertanyent a la poderosa jerarquia del comtat d’Urgell, li garantí formació i posició, que el jove noble aprofità excel·lentment. Orfe de pare, de ben jove aviat tingué un important paper a la cort comtal d’Ermengol II d’Urgell. L’any 1031 va prendre per muller Arsenda, també de llinatge noble. Després del matrimoni, la parella va marxar cap a la frontera amb la intenció d’establir-s’hi.

Arnau Mir, jove i emprenedor, volia aprofitar la debilitat dels sarraïns, que després de cruentes guerres civils havien perdut el poder del califat, deixant un panorama de regnes de taifa aïllats i debilitats. Arnau Mir de Tost i la seva decidida esposa compraren al comte d’Urgell el llavors humil castell de frontera de Llordà. Allí establiren la basede l’empresa de conquesta. Arnau Mir transformà el castell de Llordà en la fortalesa més poderosa de la Catalunya comtal, i l’emprà com a eficient màquina de guerra per preparar…