ALOSdeBALAGUER.COM

Caçadors Prehistòrics al Segre

Fa 10.000 anys en un congost del riu Segre, una banda de Sapiens sapiens va aixecar un campament temporal. Les neus perpètues del Pirineu s’havien fos. Era la fi de les glaciacions i el clan es va adaptar al nou clima mediterrani: molt més benigne. Els boscos de pi i ginebró s’estenien, al riu les truites, els mol.luscs i el crancs completaven la dieta. En definitiva, sobreviure ja no era una empresa tan difícil. I aquests humans eren cada vegada més presumits, sofisticats, innovadors.

Van aprendre a matar a distància amb la fletxa i la javelina llançada amb propulsor. És a dir, utilitzaven el principi de la palanca per multiplicar la força i reduir els riscos. És a distància com maten la cabra salvatge i la cova del Parco, un amagatall foradat al cingle, és el refugi de cacera. Els ocupants del Parco eren grans inventors. D’un nucli de sílex ara en treuen dotzenes d’eines: petites, precises i tallants. Amb un mànec de fusta i una punta de banya han creat l’arpó. Tallen, poleixen i foraden l’os. El resultat és l’agulla de cosir…

Esquelet fòssil d’Ictiosaure

Alòs de Balaguer és una població ubicada en un paisatge geològic extraordinari, on el riu Segre es canalitza per un congost de gran bellesa. Els exemples són notables, doncs es poden observar les roques de les muntanyes de Carbonera i Sant Jordi turmentades pels moviments geològics ocorreguts durantels darrers 40 milions d’anys.

En aquestes muntanyes, apareixen els testimonis petrificats que donen fe d’una local vida animal antiquíssima. Entre ells, varen sortir uns estranys fòssils, en forma de cilindres bastant aplanats, que una vegada identificats, es tractaven de vèrtebres d’un gran animal marí. Les observacions practicades indicaven que pertanyien a un ictiosaure, rèptil marí en forma semblant a la d’un dofí però amb un morro allargassat i ple de dents punxents que el capacitaven per una pesca efectiva de les preses. Les mides de les seves vèrtebres evoquen un exemplar de més de 6 metres de llargària.

Des de l’any 2002 a l’ajuntament d’Alòs de Balaguer, es pot visitar una reproducció d’un Stenopterygius quadriscissus de mida real d’uns 2 metres de llargaria. Aquesta reproducció del Stenopterygius es un animal extingit que pertany a l’ordre dels ictiosaures…

Castell d’Alòs de Balaguer

El conjunt fortificat d’Alòs de Balaguer es troba a la confluència de dos barrancs amb la desembocadura al Segre. Aquesta construcció està protegida per tres costats per uns impressionants penya-segats, essent accessible solament pel costat del poble. De fet era conegut per la seva quasi inaccessibilitat.

El castell d’Alòs és un dels més grans i més complexos d’aquesta comarca. S’hi poden diferenciar diversos elements que poden pertànyer a moments diferents. Un primer element, però no necessàriament el més antic, és la torre circular que hi ha al cim del serrat. Un altre és la muralla en forma d’esperó truncat que hi ha a la banda nord. Un tercer element són les diverses sales repartides en dos nivells que hi ha a migjorn de la torre. A part, cal fer esment de l’ampli recinte que clou tot el serrat. I, finalment, encara, d’una fortificació ja tardana, situada a l’extrem meridional del turó.

Restan nombrosos murs del que també era conegut per “castell de la Mare de Déu de la Torre” (o també conegut popularment com “la Carlana”), així com una…

Figura 6 de Les Aparets II

El conjunt d’art rupestre està situat al vessant dret del riu Segre, al terme municipal d’Alòs de Balaguer, a prop del terme  de Rubió, en uns escarpaments pertanyents a la Serra de Mosquera (mapa). A uns 50 metres sobre el riu, hi ha una sèrie de concavitats i abrics en quatre dels quals s’han trobat pintures rupestres del Neolític Mitja / Broze inicial.

Es van descobrir el 1976 per Enric Sunyer i Antoni Borrell juntament amb l’alcalde de Baldomar, Lluís Trepat. A l’any següent va ser quan L. Díez-Coronel començà les seves investigacions. Uns anys més tard, a l’any 1986, aquestes pintures varen ser documentades exhaustivament per Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

De les quatre cavitats amb pintures, dues (Aparets I i Aparets II) són de difícil accés, i les dues restants (Aparets III i Aparets IV) són més accessibles i són parets amb poca profunditat. En total s’han individualitzat 18 figures. Planta de Les Aparets.

APARETS I (Planta i Secció | Figures).
És una cavitat de 2,4 m d’amplada, 4,10 m de profunditat i 3,60…

Penyes de Mania

Les Penyes de Mania formen part de l’extrem nordoriental de la l’altiplà de la Serra d’Arquells (mapa). Justament aquest punt es límit divisori dels termes municipals d’Alòs de Balaguer, Cubells y Foradada. L’altitud arriba fins els 630 metres, malgrat no es de gaire altura, el lloc gaudeix d’una vista molt favorable, cap al sud, arribant fins més enllà dels 60 km.

Al seu valor estratègic s’ha d’afegir la seva condició de lloc de fàcil defensa per estar envoltat de penya-segats. Un enclavament d’extensió limitada, de dificil accés i privilegiada visibilitat, qualitats adecuades per convertir-se en un bon lloc amb funcions de guaita. Això ho demostren les diferents restes arqueològiques que s’han trobat en diverses excavacions que manifesten la seva ocupació des de la Primera Edat de Ferro fins a l’època moderna.

L’any 2002, amb el suport de l’Ajuntament de Cubells y el Museu de la Noguera, es van iniciar les excavacions del jaciment, permetent determinar restes del Primer Ferro-Ibèric Antic, Ibèric Ple, Ibèric Romà, Medieval i finalment Modern.

En una concavitat natural a la roca, van trobar-se restes d’un esquelet d’una ovella…

Alòs de Balaguer

El municipi d’Alòs de Balaguer (antigament Alòs del Marquesat, ja que pertanyia al Marquesat de Camarasa) es situa a la comarca de la Noguera, dins de la província de Lleida i te una extensió de 68,76 km². Limita al nord amb Vilanova de Meià, a l’est amb amb Artesa de Segre, a l’oest amb Camarasa, i al sud amb Cubells.

Alòs de Balaguer és el típic asentament de carrers costeruts i cases recolzades a la roca. Es troba a la riba dreta del riu Segre, després del meandre de Salgar i en el tram abans del Congost del Mur que arriba fins a l’aiguabarreig del Segre amb el Noguera Pallaresa (sota la presa de Camarasa), a 297 metres d’altitud, esglaonat als vessants del turó on hi ha l’antic Castell d’Alòs de Balaguer.

Geogràficament, Alòs de Balaguer engloba al nord la Serra de Sant Mamet, altura màxima del municipi amb 1.391 metres d’altura (i amb un desnivell de més de 1000 metres en poc més de 7 Km respecte el poble), a ponent pel Montservó i Tossal dels Tres Batlles, i al sud la Serra d’Arquells,…

Arnau Mir de Tost

Arnau Mir de Tost va néixer poc després de l’any 1000, als dominis de Tost, centrats en una vall força desconeguda actualment de l’Alt Urgell. La seva família, pertanyent a la poderosa jerarquia del comtat d’Urgell, li garantí formació i posició, que el jove noble aprofità excel·lentment. Orfe de pare, de ben jove aviat tingué un important paper a la cort comtal d’Ermengol II d’Urgell. L’any 1031 va prendre per muller Arsenda, també de llinatge noble. Després del matrimoni, la parella va marxar cap a la frontera amb la intenció d’establir-s’hi.

Arnau Mir, jove i emprenedor, volia aprofitar la debilitat dels sarraïns, que després de cruentes guerres civils havien perdut el poder del califat, deixant un panorama de regnes de taifa aïllats i debilitats. Arnau Mir de Tost i la seva decidida esposa compraren al comte d’Urgell el llavors humil castell de frontera de Llordà. Allí establiren la basede l’empresa de conquesta. Arnau Mir transformà el castell de Llordà en la fortalesa més poderosa de la Catalunya comtal, i l’emprà com a eficient màquina de guerra per preparar…

Trabucs del Segle XVI

A finals del segle XVI, la comarca de La Noguera va patir els efectes del bandolerisme. Els principals capitosts van ser Miquel Joan dit lo Barber de Binèfar, l’anomenat lo Minyó de Montellà, i Arnau Escuder, anomenat El Batlle d’Alòs. Perjudicaven especialment els traginers que anaven a les fires de Balager, asaltaven pobles i castells i tenien aterroritzade a la població. Arnau Escuder i el seu fill, pràcticament varen ser senyors del alt i mig Segre.

El Batlle d’Alòs apareix cap el 1570 i juntament amb el seu fill ,i badonlejaren fins a fer-se amos de l’Alt i el Mig Segre. El Virrei Hurtado de Mendoza procurà reduir-los, obligant els pobles d’Organyà, Peramola, Oliana i Ponts que paguessin una tropa de soldats per emprendre la seva persecució. Però el virrei cessarà i el batlle d’Alòs tindrà cada dia més seguidors. Serà cap dels “nyerros”, contra els petits senyors del país, la majoría dels partit  anomenat dels “cadells”.

L’estiu de 1589, un grup de cavallers lleidatans perseguien esforçadament la quadrilla del Batlle d’Alòs. Figuraven entre els perseguidors Francesc de Gilabert, Bernat de Guimerà,…

El Gitano de Balaguer

El Gitano va iniciar la seva afició per la música a l’edat de 12 anys, tocant temes de Johnny Cash. Als 18 anys va fer el seu primer grup Mocos Rojos, coincidint amb la seva època més desfasada, concerts, baralles a la discoteca Big Ben de Golmès, alcohol i drogues, etc. Després d’un període de reflexió vivint com un rodamón a València, i un altre treballant com a mariner a bord d’un iot d’un milionari a Cambrils, El Gitano de Balaguer decideix iniciar la seva carrera en solitari.

L’any 1998, grava la seva primera maqueta, subvencionada pels Okupes de Balaguer, aquesta és editada pel que en un futur no molt llunyà, es convertiria en el seu manager, Tony Trash. L’univers d’El Gitano de Balaguer és un viatge que o bé repugna d’entrada o bé enganxa per un bon espai de temps. Xavier Moreno, locutor de Radio 3, el descobreix en una actuació a Balaguer, impressionat per estar veient el que segurament és el cantant més underground de l’estat, comença a donar-lo a conèixer en el seu programa Local. A més,…

Arxiu Gavin

L’arxiu Gavín és segons la UNESCO l’arxiu particular més important d’Europa. El seu creador és el senyor Josep Maria Gavín i Barceló, de Valldoreix, lloc on ha estat ubicat l’arxiu des dels seus orígens. Molt aviat però canvairà definitivament la seua ubicació, en un nou edifici situat a Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. El proper dissabte dia 4 d’octubre a dos quarts de dotze del matí començaran els actes de la inauguració de l’arxiu.

L’arxiu Gavín està format per un fons molt divers, però sempre relacionat amb el nostre país. Hi podem trobar els següents tipus de fons d’arxiu i col·leccions:

· L’inventari d’esglésies de Catalunya, l’únic del món que ha estudiat i fotografiat (prop de 300.000 fotografies) totes les esglésies d’un país, prop de 27.000 esglésies i edificis religiosos, del Principat, la Franja de Ponent, Andorra i la Catalunya Nord. Seixanta-dues d’aquestes esglésies van ser descobertes en aquest inventari.

· Patrimoni arquitectònic divers format per més de 500.000 postals i fotografies del món i 70.000 de Catalunya.

· Personatges catalans amb més de 76.000 personatges catalans (músics, escriptors, pintors, escultors, eclesiàstics,…