ALOSdeBALAGUER.COM

Necròpolis Tumular de La Colomina (Gerb)

El nou poble de Gerb s’estén plàcidament als peus del turó on s’aixecava el famós Castell de Gerb, que serví com a punt clau de partida de cara a programar la reconquesta de Balaguer. D’aquell antic i famós castell no en queda res, com tampoc del primitiu poble d’on la gent anà marxant i baixant a la plana fèrtil per construir-hi les noves vivendes. La desaparició total del primitiu poble va ser propiciada perque el lloc i les cases van ser aprofitades per filmar-hi la pel.lícula Los últimos días de Pompeya, la qual cosa comportà que fossin cremades les antigues cases per a filmar l’esmentada pel.lícula.

Però l’any 1965 en procedir a l’explanació d’uns terrenys agrícoles al nou poble de Gerb, es va sortir a la llum una necròpolis tumular d’Incineració, anomenada “La Colomina”. L’excavació de salvament permeté aleshores documentar l’existència de setze estructures tumulars intactes i recuperar disset urnes-ossaris fora de context. L’any 1987, com a conseqüència dels treballs d’anivellament de terres per tal d’habilitar la zona com a camps de conreu, aparegueren (a l’oest del…

La Vall d’Àger

La Vall d’Àger es un d’aquells indrets de catalunya que acumulen un passat històric i un patrimoni cultural considerable, a més de ser un lloc amb una bellesa paisagística esclatant. Quan s’hi arriba des de Les Avellanes i s’arriba al port d’Àger, hom pot contemplar tota la magnitud del Montsec d’Ares i la Vall d’Àger al seus peus.

La població d’Àger es troba situada al mig de la vall, a 618 m d’altitud, sota el sector central de la serra del Montsec d’Ares, i s’estén al vessant d’un turó al cim del qual hi ha les restes de l’antic Castell d’Àger i de la col.legiata (o canònica) de Sant Pere. La vila estaba envoltada de muralla, la part que protegia el nucli primitiu (o sobirà), i la que envolta la vila antiga (o jussà). Passejant pels carrers de la vila, és molt fàcil reviure temps passats històrics per la formació del nostre país.

El conjunt de Sant Pere d’Àger fou el nucli entorn al qual sorgí la vila d’Àger. Sobre les velles ruïnes de l’antic castell romà, en ús fins al període àrab,…

Bellpuig de les Avellanes

El monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes comprèn un conjunt d’edificacions, entre les quals destaquen un monestir medieval, una hostatgeria monàstica i un habitatge religiós, on viu una comunitat de germans maristes.

El monestir de Bellpuig de les Avellanes es pot contemplar a peu pla des de la carretera de Balaguer a Àger. Aquest monestir, centre de gran predilecció dels comtes de d’Urgell, va rebre grans quantitats de beneficis i prebendes i aquesta fou la causa de la ràpida prosperitat i expansió de les seves possessions, que s’estenien des de La Noguera fins a les terres del Montsec i es repartien en nou batllies. Les terres i pobles pròxims a l’abadia formaven la baronia de l’abadiat, sobre la qual l’abat del monestir tenia plena jurisdicció civil i criminal.

Els Origens
L’ordre dels premonstratencs va ser fundat a Magdeburg (Alemanya) l’any 1120 per Sant Norbert i de seguida es va expandir. Seguidors de la regla de Sant Agustí d’Hipona, la seva vida se centrava en la pregària, el treball i la penitència. Com a ordre de canonges regualrs, renunciaven als béns…

Sant Pere de Ponts

Sobre la vila de Ponts, en el turó que presideixen les runes del seu antic castell, s’aixeca l’església de la que fou canònica de Sant Pere de Ponts. Els primers documents trobats que fan referencia a Sant Pere de Ponts daten de l’any 1024, durant l’època del comte Ermengol II d’Urgell. A l’any 1091 se li concedeix els drets eclesiàstics. Posteriorment, al 1098 es trova documentació dels canonges corresponents a la canònica de Sant Pere de Ponts. No fou fins al 1143 que el comte Ermengol IV d’Urgell li concedi grans donacions perquè s’hi establís un monestir benedictí, que no s’hi arribà a fundar mai. En el seu lloc, s’hi establí una canònica agustianiana a partir del 1269, quen el senyor del castell, Pere de Puigverd, donà l’església de Sant Pere al bisbe d’Urgell, Arnau de Preixens.

El dret de Canònica suposava que ja hi havia vida comunitària, menjador i dormitoris on els clergues ja tenien una reglamentació: un rector, un vicari, etc. Canonge vol dir seguir un cànon de vida, una forma de vida determinada per la seva…

Santa Maria de Gualter

El poble de Gualter es troba prop de Ponts, a la dreta del riu Segre i pertany al municipi de la Baronia de Rialb. La Baronia de Rialb també és anomenada la vall del riu Rialb. El topònim de riu Rialb prové del baix llatí rivus albus (riu Alb, albí), riu blanc per la tonalitat blanquinosa de la llera, donat el seu caràcter calcari. Aquesta vall ha estat sempre un refugi formidable, especialment a la seva part més alta, solcada per estrets torrents i barrancs gairebé infranquejables (veure mapa).

A partir del s. XI, el reforçament del sistema feudal encapçalat pels comtes d’Urgell repoblà abundantment la vall, fins que la saturà d’habitants, com bé ho demostra l’existència de prop de 25 esglésies i capelles romàniques dins de la demarcació del municipi. Amb el temps, aquest repoblament medieval tendiria a descongestionar-se per mitjà de l’expansió militar, empresa pels mateixos comtes d’Urgell, cap a ponent i cap al sud. El territori es caracteritzà també per les abundants fortificacions defensives, antigues Turres o torres de guaita i nuclis fortificats.

L’indret de Ponts i de…

Torre a la Baronia de Sant Oïsme

La Baronia de Sant Oïsme és un petit poblet situat al cim d’una roca, sobre el Pantà de Camarasa, en un lloc d’enorme bellesa paisatgística, on un petit conjunt de cases s’agrupa sota mateix d’una torre de defensa (el castell) i sota mateix de l’església dedicada a Sant Bartomeu. Aquest poble el trobem seguint la carretera de Lleida a Tremp (també dita Carretera del Doll), a 5 kilòmetres abans d’arribar al Pas de Terradets. Aquest poble també conegut com Sant Oïsme o simplement la Baronia, actualment pertanya al municipi de Camarasa, comarca de La Noguera. Les coordenades de la Baronia són UTM 31T ED50 són: x=321521 y=4652121 i està situat a 530 metres sobre el nivell del mar (veure mapa).

El seu nom és una corrupció del de Santa Eufèmia, que era el topònim primitiu. La primera notícia que tenim d’aquest lloc correspón a l’any 1095 i es descobreix el nom primitiu de Santa Eufèmia per un document de l’any 1099. En principi l’església de Sant Bartomeu devia ser la capella del castell, ja que la parròquia…

Jaciment Paleontològic de La Massana

Aquest jaciment es troba situat a La Massana, al terme municipal de Camarasa, just a un costat de la Carretera del Doll. El jaciment concretament es troba a la partida anomenada com La Solana dels Mallols, a mig camí entre Camarasa i Fontllonga (Posició: UTM 31T ED50: x=323830 y=4646196; veure mapa). Aquest espai està molt ben situat, ja que queda a peu de carretera, en una corba fàcilment identificable. Hi ha un lloc on es pot estacionar el vehicle just davant de l’aflorament, a l’altra banda de la carretera.

Aquesta zona de la Maçana, en el sostre d’un estrat calcari d’origen lacustre, es conserven nombroses petjades de dinosaure. Les calcàries pertanyen al Campanià, la sèrie estratigràfica del qual enregistra un cicle transgressió – regressió en aquesta geozona. El nombre d’icnites conservades en aquest jaciment s’estima en unes 900. Es tracta d’icnites subcirculars que es presenten en dues tipologies de mesures diferents. Les petjades petites s’ha interpretat que podrien correspondre a la impressió deixada per les extremitats anteriors d’exemplars adults o a individus joves. Aquestes petjades tenen una profunditat…

Rubió de Baix o Rubió de Sols

Els Rubions, així s’anomena popularment el conjunt de tres pobles que porten el mateix nom però diferent cognom: Rubió de Baix (també dit Rubió de Sols), Rubió del Mig i Rubió de Dalt (també dit de Rubió de Caps). Tots tres actualment enmarcats dins del municipi de Foradada (mapa).

Rubió de Baix o Rubió de Sols
Abandonat des de fa uns anys, aquest nucli deshabitat està situat damunt el turó d’un antic càmping (anomenat “Cel de Rubió”), amb el riu Segre als seus peus. Des de fa tres anys, persones vinculades al poble hi celebren la Festa Major (15 d’agost) i ara estan decidits a millorar els accessos i a restaurar les cases i edificis del poble, amb l’ajuda de l’Ajuntament de Foradada. La primera actuació que s’hi ha fet és l’arranjament del cementiri i per als anys vinents està previst restaurar l’Església de Sant Miquel (actualment ja en restauració) i la capella de Sant Eduald del Castell i preservar la zona del Barranc del Salí.

Els qui van viure en aquest lloc anys endarrere van gaudir del “salí” (al Barranc…

Castell de Montsonís

La carretera que arriba a Montsonís des d’Artesa de Segre va enfilant la Serra del Munt i en arribar al poble es transforma en carrer major. Un carrer arrenglarat de cases netes i polides, que més endavant s’aixampla en una petita plaça on es troben el castell i l’església al seu costat (mapa).

A dalt d’un turó es poden veure les restes de unes fortificacions i de l’antiga església de Sant Urbà. Aquest turó era el punt més alt de l’antiga muralla que antigament tancava el conjunt del que formaven part tant les restes de fortificacions del turó com l’actual castell. Al llarg del temps el castell-fortalesa i l’església del turó van canviar d’ubicació i es van desplaçar cap al lloc actual. L’església va canviar d’advocació (ara es Santa Maria) i el castell es va convertir en lloc de residència senyorial.

L’església de Sant Urbà de Montsonís és anomenada per primera vegada en documents que daten de 1311 quan el vescomte Guerau Ponç II de Cabrera (i primer vescomte d’Àger) féu donació del castell amb el seu terme, pertinences i primícies a l’abadia…

Santuari i Esglesia de Santa Maria de Salgar vist des del Castell de Malagastre

Engorjat entre el puig d’Antona (on es troben les restes del castell de Malagastre i un antic poblat ibèric) i la serra de Salgar, passa el Segre per un cogost espectacular ple de coves i balmes. Aquest paradís natural, és probablament un dels indrets més bells de la comarca de La Noguera (mapa). El Santuari de Salgar està situat al municipi de Foradada, en el punt UTM 31T ED50: x=335128 y=4640096, que es correspon a les coordenades Latitud 41º 53’ 37.6” Longitud 1º 00’ 41.3”, a 299 metres sobre el nivell del mar.

El mot "Salgar" deriva de "algar" molt utilitzat en la toponímia medieval catalana i denomina "cova" o "concavitat". De fet, el mot deriva del mot àrab al-gâr, que vol dir concretament “cova”. Es coneix una llegenda que proposa l’origen del topònim de Salgar com procedent d’un cavaller d’aquest nom que ocupava un castell proper, com a defensa en front dels musulmans.

Una altre llegenda proposa que en una de les coves, uns pastors hi van trobar una imatge…