ALOSdeBALAGUER.COM

Petjades de Dinosaure a la Vall d’Ariet

El 1998 es trobà un jaciment d’icnites (petjades de dinosaure) a Cal Revellit, a la Vall d’Ariet (en el punt UTM 31T ED50: x=333972 y=4648179). Tal com ens aclareix Antoni Lacasa Ruíz, aquestes petjades es situen en els darrers moments de l’era Mesozoica, és a dir, en el Cretaci final, el pis Maastrichtia superior, amb una edad d’uns 65,5 milions d’anys. Són les petjades més joves d’arreu del món. Es van fer quan faltaven uns 200.000 anys aproximadament per la gran extinció.

Les petjades es troben escampades sobre un banc de gres que aflora a la superfície marcant un fort pendent. N’hi ha centenars i se suposa, que, al fons del barranc que fa, hi devia haver un corrent d’aigua, que era on anaven a beure els dinosaures. Com que la superfície que trapitjaven era sorra, les petjades es quedaren marcades fins que s’acabaren fossilitzant.

Per la forma circular de les petjades i pels quinze o vint centímetres de superfície que presenten, s’han atribuït a petits sauròpodes que eren herbívors. Arqueòlegs del Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) van trobar…

Cova i Casa de la Vansa (Tórrec)

Es coneix amb el nom de Baronia de la Vansa l’antiga jurisdicció senyorial formada per les poblacions de Lluçars, Boada i Tórrec. El seu nom i origen cal cercar-lo a la Vansa (Tórrec), grans balmes que han estat habitades des de l’època prehistòrica fins ben entrat el segle XX.

Dintre de les balmes queden restes de fortificacions medievals i antics habitatges reconvertits en corrals de bestiar. La Casa de la Vansa, habitada molts anys encara després de la guerra, conserva la majoria de les dependències d’una casa de pagès i una llinda de principis del segle XVIII. Per construir els murs d’aquestes cases i corrals s’han reutilitzat molts dels carreus de les antigues fortificacions i de l’església de la Mare de Déu de Gràcia. Aquest és un temple romànic que data del segle XI, les restes del qual es troben unes cinquanta passes a ponent de la cova principal.

La noticia més antiga del lloc de la Vansa data de principis del segle XI (cap el 1010). En desaparèixer les jurisdiccions senyorials, el 1836, Lluçars, Tórrec i…

Megàlit de Seró

Els treballs de construcció d’una de les canonades de la xarxa de distribució del reg del sistema Segarra-Garrigues al terme municipal d’Artesa de Segre van posar al descobert en l’any 2007 una excepcional tomba megalítica, del tipus conegut com a “cista amb túmul”. El megàlit es troba a la banda esquerra de la carretera C-14, en direcció a Andorra, una mica més amunt de la cruïlla de Seró i molt a prop del camí a Refet, en l’indret conegut com Els Reguers.

Prop d’aquest indret hi ha indicis de possibles restes ibero-romanes. Per això alguns estudiosos opinen que aquesta zona podria tenir un cert atractiu espiritual des de la Prehistòria fins als nostres dies. Cal recordar que avui el santuari de Refet és un lloc de molta devoció per part de tota la gent de la rodalia. La ubicació definitiva d’aquest monument megalític no està clara a hores d’ara. Tot i que és segur que no es podrà mantenir al mateix indret de la troballa, per on ha de passar la canonada del canal, el dubte és si es quedarà al…

Cova dels Vilars o Vilasos - Patrimoni Mundial

Les pintures rupestres de la Cova dels Vilars (o dels Vilasos) es troba situada al terme municipal d’Os de Balaguer, La Noguera, al vessant est de la Serra d’Os, en un congost que forma el Barranc dels Vilars, dominant el curs del riu Farfanya, afluent del riu Segre (mapa). Conegudes des de temps abans per un veí d’Os de Balaguer, el Sr. Josep M. Borràs i Viu, el descobriment fou comunicat oficialment l’any 1973.

Es conserva la base d’una murada o tanca en pedra seca poc o gens desbastada, d’amplada important, i al seu interior, petites estructures d’aterrassament i restes de construccions en pedra. Les restes materials són ceràmica a mà, de gra gruixut, similar a la trobada en la resta d’assentament del bronze del terme d’Os de Balaguer. A banda de les restes constructives abans esmentades, es possible que es conservin estrats arqueològics “in situ”, però probablement escassos degut als treballs de repoblació de la zona i a la intensa erosió que ha sofert aquesta vessant, que pràcticament ha quedat en roca nua.

Per accedir-hi, s’han…

Pintures Rupestres de la Cova del Cogulló - Patrimoni Mundia

Aquestes pintures rupestres localitzat sobre Vilanova de Meià, a la muntanya del Cogulló. La cova es troba prop del cim del Cogulló. Per pujar cal agafar una pista que surt de la Font Blanca, i no deixar-la fins al final, al cim del Cogulló (mapa). A uns 200 m del cim, en direcció Est es troba la Cova.

Situades en una cavitat de dimensions reduïdes (11,60 m d’ample, 6,60 m de profunditat i aproximadament uns 10 m d’alçada), hi ha una figura principal, que es pràcticament la única que es conserva i restes d’altres dos. Per apreciar les dimensions podeu accedir al perfil i la planta.

La figura principal i pràcticament l’única que es conserva sencera, se situa a la dreta de la balma, en una petita coveta d’1,5 metres d’ample, 1,3 metres de profunditat i 3 metres d’alçada. L’abric està orientat a l’E-SE mentre que aquesta figura ho està al S-SW. S’han individualitzat 3 figures que corresponen a un pectiniforme d’estil esquemàtic i restes de pigment. La tècnica utilitzada és de traç simple i…

Galeria final de La Cova del Tabac - Patrimoni Mundial

Aquesta cova descomunal té una fondària total de 180 metres, i està plena de formes geomètriques per la quantitat d’estalactites i estalagmites. Està localitzada a uns 5 Km de la vila de Camarasa, a la dreta del riu Segre i a 300 metres sobre el nivell del riu, en un extrem de la Serra de Mont-Roig (mapa).

S’ha de dir que l’excursió a la Cova del Tabac és una magnífica caminada, altament recomenada encara que sigui només per descobrir que les vistes des d’aquest lloc són realment impressionants.

Les primeres notícies sobre la Cova del Tabac les donà Zamora el s. XVIII. Posteriorment, l’any 1880 Pleyan de Porta fa referència al fet que va ser habitada per l’home prehistòric. L’any 1894 L. Mariano Vidal hi realitzà excavacions, de les quals en sortiren algunes restes materials. Aquestes dades foren recollides posteriorment per Ceferí Rocafort i estudiades i publicades per J. Serra i Ràfols. Més tard, el Centre Excursionista de Balaguer i, sobretot, J. Maluquer de Motes estudiaren científicament els materials. A aquests estudis s’han d’afegir també els realitzats…

Pintura Rupestre de la Balma del Pantà - Patrimoni Mundial

Localitzat a uns 5 Km de la vila de Camarasa, a uns 400 m al N de l’embassament i al costat esquerre del riu Noguera Pallaresa. Per arribar a la Balma cal passar el pantà de Camarasa. Es troba al marge esquerra del riu, després de l’anomenada Rendisclera de La Massana (mapa), muntanya que es troba a la dreta de la carretera només passar la presa. Allà es troba una pista molt malmesa, que cal seguir a peu. Aquesta pista s’ha de deixar per anar pujant fins al peu del primer cingló, alçada a la qual es troba la balma amb la pintura.

La morfologia d’aquesta resta -poc definitòria- no permet parlar amb certesa d’una cronologia. L’única figura que s’observa en aquesta balma fou descoberta pels arqueòlegs R. Viñas, E. Sarrià i A. Alonso durant una prospecció de la zona. Durant l’any 1988 la pintura fou objecte d’una documentació exhaustiva, dins el “Projecte Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya” portat a terme pel Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta balma (planta…

Figures d’Antona III

Aquest conjunt d’art rupestre, està localitzat en el terme municipal d’Artesa de Segre. Situades davant el Santuari de la Mare de Deu de Salgar, a l’altre costat del riu en el poble de Vernet (mapa).

Aquest conjunt va ser descobert l’any 1976 durant una campanya de prospecció i estudis de la zona del Montsec i rodalies que va ser realitzada per Enric Sunyer i Antoni Borrell de l’Institut de Ciències del Quaternari de Barcelona, junt amb l’alcalde de Baldomar, Lluís Trepat. Aquell mateix any el jaciment va començar a ser estudiat per Díez-Coronel, el qual va començar l’estudi de les estacions rupestres amb la col.laboració  d’E. Carrera Salse,  J.L. Rodríguez Duque i J. Sarrate. Els resultats d’aquestes investigacions varen ser presentats en el XV Congreso Nacional de Arqueología i publicats també a la revista “Ilerda” publicada per l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

Durant l’any 1986 les pintures foren objecte d’una documentació exhaustiva, dins el “Projecte Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya” portat a terme pel Servei d’Arqueològia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Situació en el Mapa

El conjunt d’Antona presenta diverses balmes però…

Esglesia de Sant Bartomeu a la Vall d’Ariet

Ocupant un sector que abraça la frontera del terme occidental del municipi d’Artesa de Segre, trobem fortament disseminat el nucli que pren com a nom l’accident orogràfic on està ubicat: La Vall d’Ariet. Aquesta partida del municipi, més que un nucli és un conjunt de masies disseminades dins d’un espai territorial que es subdivideix amb noms propis: Ariet de Sols, Ariet del Mig i Ariet de Caps. Avui, totes aquestes masies estan deshabitades i moltes d’elles en estat ruïnós.

Situació.
L’antiga parròquia de Sant Bartomeu la tenim situada a La Vall d’Ariet de Sols, a la part baixa d’aquesta vall que neix prop de la frontera municipal entre Vilanova de Meià i Artesa de Segre, a l’aiguabarreig dels barrancs de les Planes i d’en Gener, els quals esdevenen el Barranc de la Clua. Aquesta vall està protegida per les muralles calcàries i les vessants que formen la Serra de l’Obac, a l’esquerra de la vall, i la de Sant Sant Mamet, a la seva vessant dreta. L’accés es fa des de Baldomà, seguint la carretera que…