Penyes de Mania - Serra d’Arquells
5 de May , 2008

Penyes de Mania
Al seu valor estratègic s’ha d’afegir la seva condició de lloc de fàcil defensa per estar envoltat de penya-segats. Un enclavament d’extensió limitada, de dificil accés i privilegiada visibilitat, qualitats adecuades per convertir-se en un bon lloc amb funcions de guaita. Això ho demostren les diferents restes arqueològiques que s’han trobat en diverses excavacions que manifesten la seva ocupació des de la Primera Edat de Ferro fins a l’època moderna.
L’any 2002, amb el suport de l’Ajuntament de Cubells y el Museu de la Noguera, es van iniciar les excavacions del jaciment, permetent determinar restes del Primer Ferro-Ibèric Antic, Ibèric Ple, Ibèric Romà, Medieval i finalment Modern.
En una concavitat natural a la roca, van trobar-se restes d’un esquelet d’una ovella juntament amb ceràmica ibèrica, del que sembla ser un enterrament ritual. Malgrat no hi han evidències de construccions d’època visigòtica i medieval, s’han trobat peces de vidre i una moneda de plata. Però sí que s’han pogut constatar les restes d’un castell d’època medieval al punt culminant de la penya (637 metres). De la Fortalesa de Mania en queda ben poca cosa, dels murs, malgrat es conserven, no pugen més d’un metre d’alçada. Sembla clar però, que la fundació d’aquesta castell és d’origen cristià
A principis del segle XI els comtats cristians que presionen la frontera superior de Al-Andalus, Balaguer, la ciutat musulmana més pròxima a la frontera, està sotmesa i paga tributs al comte de Barcelona. L’any 1050, Yusuf al-Mussafar, rey de la Taifa de Lleida, va cedí Cubells al comtat de Barcelona a canvi de rescatar aquest tribut. En aquest context s’entendria el paper d’aquest enclavament. Tras la caiguda de la ciutat de Balaguer en mans cristianes a l’any 1105, aquesta fortalesa va perdre el seu sentit estratègic i, l’any 1132 el comte d’Urgell fa donació i obliga a destriuir-la al seu nou propietari, fent prometre no tornar a reconstruir-la mai més. Malgrat això, les excavacions arqueològiques han descobert reocupacions dels selges XIII-XIV.
En resum, la Serra de Mania te un interès històric i arqueològic pel fet de ser una talaia natural cobdiciada pels grups humans que han ocupat la zona, des dels segles VI-V abans de la nostra era, sent terra de conquesta i linia de frontera.
Situació en el mapa: Penyes de Mania, Serra d’Arquells, La Noguera, Lleida
Font i Més Informació: Serra de Mania.
Articles Relacionats:
- Art Rupestre del Tallat de Les Aparets - Patrimoni Mundial
- Alòs de Balaguer
- Alòs de Balaguer: El Castell
- Art Rupestres de la Cova del Cogulló - Patrimoni Mundial
- Art Rupestre d’Antona - Patrimoni Mundial
- Art Rupestre de la Balma del Pantà - Patrimoni Mundial
- Castell de Montsonís
- Seró: Una Singular Tomba Megalítica
- Alòs de Balaguer: Jaciment de la Cova del Parco
- Rubió de Baix (també dit Rubió de Sols)
0 Comentaris | 1 Pingbacks | 0 Trackbacks
Categoria: Alòs de Balaguer, Cubells, Foradada, Patrimoni Arqueològic, Patrimoni Arquitectònic, Rubió
Afegir a: Del.icio.us | Meneame | Digg
[...] un altura màxima de 1.394 metres, a ponent pel Montservó i Tossal dels Tres Batlles, i al sud la Serra d’Arquells, Serra de Boada i Serra [...]












