Rubió de Baix (també dit Rubió de Sols)
11 de August , 2008
Rubió de Baix o Rubió de Sols
Rubió de Baix o Rubió de Sols
Abandonat des de fa uns anys, aquest nucli deshabitat està situat damunt el turó d’un antic càmping (anomenat “Cel de Rubió”), amb el riu Segre als seus peus. Des de fa tres anys, persones vinculades al poble hi celebren la Festa Major (15 d’agost) i ara estan decidits a millorar els accessos i a restaurar les cases i edificis del poble, amb l’ajuda de l’Ajuntament de Foradada. La primera actuació que s’hi ha fet és l’arranjament del cementiri i per als anys vinents està previst restaurar l’Església de Sant Miquel (actualment ja en restauració) i la capella de Sant Eduald del Castell i preservar la zona del Barranc del Salí.
Els qui van viure en aquest lloc anys endarrere van gaudir del “salí” (al Barranc del Salí) que els va permetre tenir la sal per al seu consum. Era una font on l’aigua que brollava era salada. Per obtenir la sal emplenaven calderes amb aquella aigua i les posaven al foc. En bullir, l’aigua s’evaporava i els quedava la sal. Una forma ben dierent a altres llocs, com Gerri o Vilanova de la Sal, ja que aquí era pràcticament només per a consum propi.
Església de Sant Miquel de Rubió de Baix
El cementiri de Rubió de Baix, en el qual hi ha molta gent enterrada (raiers, soldats de la guerra i molta gent del país), estava en ruïnes i molt malmès. Montserrat Serentill i Jaume Morera, que hi tenen casa i família enterrada en el cementiri, van decidir d’anar a veure l’alcalde de Foradada per tal de que s’hi fessin les millores necessàries per tal de garantir l’estructura i millorar-ne l’estat. En aquell moment ja s’hi van fer les primeres millores, tirant unes parets a terra i assegurant l’estructura. Els seus avantpassats ja compten amb el cementiri completament reformat, com es pot
observar en la fotografia de més avall (s’han pujat noves parets, canviat la porta d’accès).
Situació en el Mapa
L’esperó de Bolòs
Curiosament, a Rubió de Baix es conserva una de les dues úniques zones de Catalunya (separades per uns 60 Km) on es pot trobar l’Esperó de Bolòs (Delphinium bolosii). Aquesta espècie en perill d’extinció és un endemisme de Catalunya, només es coneixen dues poblacions, una a Tarragona (Ulldemolins) i l’altre a Rubió de Baix. Aquesta espècie s’havia localitzat també a la localitat barcelonesa de la Font d’Estenalles, al Parc de Sant Llorenç del Munt, però s’ha comprovat la seva desaparició d’aquest lloc.
Esperó de Bolòs a Rubió de Baix
Els seus trets característics són: herba perenne, de fins els 165 cm d’alçada. Té inflorescències amb 1 ó 2 penjolls axiliars amb flors blau-violetes, clarament espolonades. Les llavors són petites de color negre. L’habitat de l’Esperó de Bolòs a Rubió de Baix és el de zones d’herba en clars de Buxus Sempervirens, en terrasses al peu d’acantilats calcaris juntament amb Buxus sempervirens, Jasminum fruticans, Coronilla emerus, Acer monspessulanun y Sarcocapnos molle.
Aquesta espècie en perill d’extinció té oscilacions interanuals reproductores brusques, i concretament a Rubió de Baix, el fet de que l’antic càmping hagi deixat de ser utilitzat ha afavorit el seu hàbitat. Però les activitats de restauració i rehabilitació del poble poden significar un risc important. L’Esperós de Bolòs ha estat inclòs al Catálogo Nacional de Especies Amenazadas (CNEA). I actualment s’estan fent estudis experimentals de cultiu a la Universitat de Barcelona i al Jardí Botànic de Barcelona. També es conserven llavors als bancs de germoplasma de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM) i de la Universitat de Barcelona.
Rubió de Baix o Rubió de Sols
L’inici històric d’aquest poble, concretament del seu castell es remunta a l’any 882, quan els potentats locals musulmans, els Banu Qasi, fortificaren aquest lloc, entre d’altres (reseguint el riu Segre) dins d’una política de reforçament militar de la frontera superior que dugueren a terme per prevenir un avanç cristià. Posteriorment, cap el 1010 aquest castell, entre d’altres, fou conquerit pels cristians. Amb aquestes conquestes s’esfondrava la frontera de la vella Marca Hispànica en aquesta zona, i el Mig Segre canviava de mans. El castell de Rubió de Baix es va emplaçar en un lloc estratègic, en un llom carener de basament rocós que dominava vastos horitzons, entre els quals un sector del riu Segre. Encara que sembla que la repoblació de l’indret començà vers el 1034, quan ja s’havien foragitat del tot els sarraïns del indret.
Al mateix emplaçament estratègic també destaquen les restes de l’església de Sant Eudald, la que possiblement féu les funcions de capella del castell, que encara conserva els seus vetigis. És una església d’una nau i un absis rodó, desviat 12º, cap a l’evangeli. A l’exterior l’absis es veu clarament sobrealçat fins a nivell de la coberta de la nau i a l’interior la volta de quart d’esfera ha estat substituïda per una d’apuntada. La nau coberta es amb volta de canó. A l’angle format pel mur de l’evangeli i el frontis aflora la roca a la qual està adossada. El mur del evangeli proper a l’absis conversgeis cap a ell. A més de la modificació de la coberta de l’absis, el mur de l’evangeli fou foradat per fer-hi una capella de volta apuntada i l’encaix d’aquesta banda amb l’absis ha desaparegut als dos metres d’alçada.
La Llegenda de la Potada del Diable
A la Serra de la Vall hi ha un cova, que és coneguda per tothom com la Cova del Diable. Davant d’aquesta cova, a la pedra, hi ha diferents marques i senyals, totes elles atribuïdes al sinistre i infernal personatge: mitja lluna, mig peu i, també, el seient on s’asseia el dimoni.
Aquesta llegenda consta que Satanàs tenia, aquí, la seva guarida i esperava els qui morien per endur-se llurs ànimes a l’infern. Per aconseguir més gran nombre de persones per al seu reialme es valgué de la fúria dels elements per tal que aquets malmetessin collites i cases. Malgrat tot el dimoni no va aconseguir els seus objectius i sentint-se humiliat i derrotat, va optar per abandonar aquestes contrades. No obstant, va quedar el testimoni de la seva presència i durant generacions s’expliquen històries de la Cova del Diable i la seva potada.
Tota aquesta zona de Rubió de Baix és considerada per alguns com una zona calenta. Afirmen que es poden escoltar sorolls que es coneixen com “paramelodemas” (músiques paranormals que es poden escoltar i que no tenen origen lògic), i que són una mena de música gregoriana o també música de misa. S’afirma que també es poden veure llums extranyes i desconegudes que no tenen origen lògic.
Fonts:
· Vidal-Vilaseca. El Romànic de La Noguera.
· Bellmunt i Figueres, J. Fets, Costums i Llegendes de La Noguera.
0 Comentaris | 1 Pingbacks | 0 Trackbacks
Afegir a: Del.icio.us | Meneame | Digg
Pingback: Alòs de Balaguer: Fosses Comunes | ALOSdeBALAGUER.COM | http://www.alosdebalaguer.com/alos-de-balaguer-fosses-comunes | Ho va fer el 19 de November de l'any 2008[...] de les Escollades, prop de Sant Martí de la Nou; la Serra de Sant Mamet; la Serra Mosquera prop de Rubió de Baix; el Tossal de Castelles prop del Coll d’Orenga; y la Serra de [...]
