Santuari de la Mare de Déu de Salgar
15 de July , 2008
Santuari i Esglesia de Santa Maria de Salgar vist des del Castell de Malagastre
El mot "Salgar" deriva de "algar" molt utilitzat en la toponímia medieval catalana i denomina "cova" o "concavitat". De fet, el mot deriva del mot àrab al-gâr, que vol dir concretament “cova”. Es coneix una llegenda que proposa l’origen del topònim de Salgar com procedent d’un cavaller d’aquest nom que ocupava un castell proper, com a defensa en front dels musulmans.
Una altre llegenda proposa que en una de les coves, uns pastors hi van trobar una imatge de la Mare de Déu (es pot accedir a aquesta cova per la cova principal a través d’unes escaletes de fusta). Després de baixar-la fins a tres vegades, la imatge retornava al seu lloc primitiu sense que ningú la toqués, llavors van entendre que volia quedar-se a dalt i la hi van deixar.
El Santuari en un inici era un santuari marià en el qual es venerava una imatge romànica de la Mare de Déu que es va perdre el 1936. Es considerava que aquesta imatge tenia poders miraculosos i sovint era treta en processó en cas de sequera.
Situació en el Mapa
S’arriba al Salgar partint de la carretera d’Artesa de Segre a Montsonís, i poc abans d’arribar al poble del castell s’ha d’agafar el trencant de la dreta, que ben senyalitzat ens portarà fins al Salgar. Actualment aquest lloc pertany al municipi de Foradada.
Salgar ja surt referenciat en la dotació que feren Arnau Mir de Tost, la seva muller Arsenda i el seu fill Guillem a la canònica de Montmagastre el 1054. Entre les dotacións figuren les esglésies de Malagastre, amb el delme d’Algar. A l’any 1192 el testament d’Arnau de Ribelles estableix una deixa de 100 morabatins i d’un camp a Santa Maria de Salgar per tal que s’hi fundi un benefici.
Cap a l’any 1292 sembla que hi havia una capella amb un clergue al seu servei dependent del rector de Sant Urbà de Montsonís. Aquest clergue no podia admetre a la capella les parteres, administrar el sagrament de la penitència, celebrar matrimonis sense especial llicència, ni tampoc tenir escola pròpia. Les restes d’aquesta antiga capella formen part del presbiteri de la que avui hi ha, més engrandida. Era una capella d’estil romànica, de planta quadrada i absis semicircular, amb entrada per la banda de l’evangeli, que correspon a l’actual porta de la sagristia. El fet de hi hagués un capella destinat, evidència l’existència d’una atracció regiliosa important com era la imatge de Santa Maria.
Ponç de Ribelles, senyor de Montsonís, a causa de l’abandó del lloc, cedí l’indret als carmelites, que hi fundaren un convent i ampliaren l’església romànica. L’esglesia es convertí en convent de carmelites cap el 1404, els quals feien vida a les coves i acollien els qui feien camí per descansar, els pelegrins que anaven a Roma o de viatge i als que es trobaven malalts. Per aquest motiu el monestir era reconegut com a lloc d’acolliment, hospital i albergueria de Sant Jordi. Per aquest lloc transcurria l’antic camí per on passava la gent, els pastors i els seus ramats que feien el viatge de Lleida a la Seu, ja que tenien sempre aigua. Per tant Salgar s’orientava exclusivament vers l’atenció dels probres, malalts i pelegris que passaven el riu Segre per aquell lloc en el seu camí cap a Santiago de Compostela.
En els anys del segle XVI Salgar travessa una etapa d’esplendor. Gispert III de Ponts i de Perelló va iniciar les obres d’engrandiment del temple del monestir, ara ja carmelità. El monestir acull nombrosos pelegrins que hi arriben a través de la barca de Vernet i que hi fan estada de camí a Santiago. Gispert III, senyor de Montsonís donà suport i finançà una part de les obres, com ho prova l’escut esculpit amb les armes dels Ponts i dels Perellós que es troba al portal d’entrada del recinte conventual.
Els carmelites foren exclaustrats el 1835 per la llei de desamortització de Mendizábal i des de llavors Santa Maria de Salgar resta simplement com a santuari. Curiosament al principi de la desamortització, el santuari fa passar desapercebut, ja que era nullius dicesis (no pertanyia a cap bisbat sino a l’Arxiprestat d’Àger).
El dilluns de Pasqua, des de Montsonís, Artesa, Rubió, Vernet, Foradada, Oliola i Montclar, es fan pelegrinatges parroquials. El día 23 d’abril (Sant Jordi) ho fan des de Vernet. I per Sant Marc (25 d’abril) des de Cubells, tal com es feia d’antic: processó amb molts fidels a peu presidits per l’Ajuntament, en silenci; en arribar s’entrava al santuari descalç.
La miraculositat de la imatge de la Mare de Déu de Salgar era reconegudíssima per tota la zona, sobretot quan hi havia problemes per manca de pluja, aleshores la gent la treien per passejar-le en processó.
Just a davant del Santuari de Salgar, es troben les pintures rupestres d’Antona. Aquestes pintures van ser declarades Bé Cultural d’Interès Nacional-Zona Arqueològica (BCIN). Ley 6/85, de 25 de junio, del Patrimonio Histórico Español. Llei 9/93, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català. A més van ser declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO, el desembre 1998.
Fonts:
· Joan Bellmunt Figueres. Devocions Marianes Populars. Pagès Editors.
· J. Fernàndez Trabal i Ll. Codern i Bové. El Castell de Montsonís. Pagès Editors.
Articles Relacionats:
- Castell de Montsonís
- Rubió de Baix (també dit Rubió de Sols)
- Àger
- El Paisatge de la Vall de Rialb
- Amics dels Animals de La Noguera
- Alòs de Balaguer: Cim, Ermita i Refugi de Sant Mamet
- Observatori Astronòmic del Montsec
- La Baronia de Sant Oïsme
- Alòs de Balaguer: Fosses Comunes de la Guerra Civil
- Notícies de Decembre
0 Comentaris | 2 Pingbacks | 0 Trackbacks
Categoria: Antona, Foradada, Montsonís, Vernet
Afegir a: Del.icio.us | Meneame | Digg
Pingback: Castell de Montsonís | ALÒS de BALAGUER i la Comarca de La Noguera (El Mig Segre) | http://www.alosdebalaguer.com/castell-de-montsonis | Ho va fer el 20 de July de l'any 2008[...] de gent els carrers que acostumen a estar buits. També es recomenable la visita al Santuari de la Mare de Deu del Salgar, lloc d’amplia devocio i paratge natural de bellesa [...]
Pingback: Pintures Rupestres de les Coves d’Antona – Patrimoni Mundial | ALÒS de BALAGUER i la Comarca de La Noguera (El Mig Segre) | http://www.alosdebalaguer.com/art-rupestre-antona-patrimoni-mundial | Ho va fer el 13 de August de l'any 2008[...] rupestre, està localitzat en el terme municipal d’Artesa de Segre. Situades davant el Santuari de la Mare de Deu de Salgar, a l’altre costat de riu en el poble de Vernet [...]
